dijous, 3 de juny de 2010

FONTS DE TEIÀ-SERRALADA LITORAL

Imprimir Post

Lloc de trobada: Can Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Mirador de la Cornisa
Hora d'inici caminada: 07:26:56
Hora d'arribada: 10:36:27
Duració: 03:09:01
Alçada punt de sortida: 410 m.
Alçada mínima assolida: 223 m.
Alçada màxima assolida: 489 m.
Desnivell màxim: 266 m.
Guany: 79 m.
Ascensió acumulada: 412 m.
Descens acumulat:384 m.
Distancia recorreguda: 6,804 m.
Velocitat mitja: 2.1 km/h. (sense descomptar parades)

Ahir em trucant tant el Jose com el Salva per veure si fèiem una sortida de les curtes avui, els dic que si, i quedem en sortir plegats, el Salva comenta de donar un tomb per les Fonts de Teia, em semble be i aixi quedem, aquest mati quan maquen uns pocs minuts per les set ens trobem davant Can Carranca, pugem al vehicle del Jose i per la carretera de La Roca arribem a Vilanova del Vallés, aquí agafem la carretera de Granollers a Masnou, passat el Coll de la Font de la Cera ens endinsem per una pista de terra que ens porta a trobar el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu de Cabanyes.
el dia s'ha llevat boirós i les boires baixant serralada abaix
Per la pista anem fent camí esquivant algun que altre cotxe que semble ignorar el sentit de les senyals de prohibit anar a mes de 30 per pistes forestals, al passar pel davant de la Font de la Cornisa veiem que pràcticament rau seca, cosa estranya ja que casi sempre la he vist brollar, arribats al Mirador de la Cornisa deixem el vehicle en la petita zona d'aparcaments que es troba al costat.
el Maresme vist del Mirador del Pi d'en Pere
Quan manquen quatre minuts per dos quarts de vuit donem inici a la caminada per un sender que surt de baixada per la dreta del mirador, en uns quatre-cents metres ens trobem en el Mirador del Pi d'en Pere, petit mirador amb baranes de fusta, llastima que el dia s'ha aixecat boirós i costa de endevinar mes que veure el litoral, continuem baixant i en uns quaranta metres ens trobem la Font de les Perdius, curiosa font que com fa notar en el seu bloc el Toni Seuma semble estar encarada al reves de lo que seria natural.
Font de les Perdius
Seguim davallant, en un revolt i seguint indicacions del Salva, agafem un corriol que en uns quaranta metres en pujada ens porta a trobar la Font del Senglar, aquí ens topem amb un altre curiositat ja que malgrat el nom de la font, el broc representa un gripau o granota, uns metres per damunt, es troba la Font del Torrent, vistes les dues fonts tornem a la pista, continuem davallant fins que quan portem fets uns mil metres arribem als peus de una imatge de grans dimensions del Sagrat Cor.
Font del Senglar
Aquesta imatge esta encarada amb l'església parroquial de Teia i diuen que la va fer aixecar la propietària dels terrenys per una picabaralla amb el mossèn de la parroquià, seguim pel corriol de l'esquerra i en pocs metres trobem un altre font, ara, la Font del Vedat, font on el broc es una mena d'animal alat amb reminiscències mitològiques, potser per que avui es Corpus em ve al cap que el Toni Seuma diu que esta inspirat en el bestiari de la Patum.
Font del Vedat
Seguim caminant i de seguida ens trobem una caseta de pedra en molt bon estat de conservació, es el Refugi de la Ferreria, semble ser que era on es portaven a arranjar les eines que usaven els picapedres quan el voltants eren una pedrera de on es sortia de llambordes Barcelona, ara es un lloc on es pot menjar en les taules i fer servir un foc a terra per coure carn, malgrat l'hem trobat obert, semble que es respectat per la gent, seguim per un corriol que surt del costat del refugi i que en uns docents metres ens porta a sortir a la pista ample que ve de Teia i arriba dalt de la cornisa.
refugi de La Ferreria
Ara girem envers la dreta direcció Teia i anem davallant, en mig d'un revolt del sender ens trobem un amuntegament de grans boles i rocs granítics coneguts com Rocs d'en Flores, d'aquí i mirant en direcció al Turo de la Salve Regina o Turo d'en Baldiri, podem divisar un gran roc conegut com Roca d'en Riera, seguim davallant i arribem a la Font del Pericó d'en Canal, font que consta de quatre piques o basses en forma esglaonada, arribats aquí, el Salva diu que ara.........toca pujar.
Font del Pericó d'en Canal
Comencem a desfer camí, quant portem fets de pujada una mica mes de mil metres i salvat un desnivell de casi docents metres, anem a sortir al sender abalisat amb les marques del Meridià verd.
(El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.)

Torre de guaita d'en Baldiri dalt el turó de la Salve Regina
Arribem dalt el Turo de la Salve Regina o Turo d'en Baldiri on es troba instal·lada una torre de guaita de fusta, hi ha qui diu que al igual que en altres llocs no massa allunyats, el nom li ve de que la gent de Teia i Premia quan pujaven a Sant Mateu, es paraven i cantaven la salve, potser per donar gracies per arribar a la fi de la dura pujada??
ermita de Sant Mateu
Tornem sobre les nostres passes i sense deixar les marques del Meridià Verd arribem al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu de Cabanyes, camí que creuem i sense perdre de vista les marques, arribem dalt el Pla de Sant Mateu, d'aquí anem a trobar la font del sant i amb alegria comprovem que encara deixa anar un petit fil del preuat liquid, ara ja ens donem per satisfets i anem a trobar altre cop la pista ample per la ens dirigim a trobar el vehicle, arribats, ens hi pugem i desfent el mateix camí que a l'anada arribem a Martorelles on ens acomiadem.
Font de Sant Mateu
M'ha sorprès molt gratament el bon estat de conservació en que es troben les fonts de Teia, potser algun dia els polítics dels municipis de la Mancomunitat del Galceran es posaran les piles i els veïns ens podrem sentir cofois i orgullosos de les nostres fonts.




1 comentari:

  1. Hola Francesc,

    El dijous fent una travessa entre Teià i Alella, estant esmorzant al refugi del Vedat, vaig coincidir amb un senyor de l’ADF de Teià. Em va explicar la feina de restauració de les fonts del terme i em va aclarar dubtes que tenia:

    - la font que esmentes com la de les Perdius, es la del Vedat
    - la de les Perdius, seria aquesta que té el broc en forma d’ocell
    - la del broc del gripau seria la dels Ajupits II i la del Torrent la dels Ajupits I
    - la font del senglar estaria més cap al poble i té una cara de senglar

    Crec que degut a la deficient toponimia, hi ha molta confusió de noms, el comentari simplement es per aclarir-los i no per que et caigui malament.

    He intentat fer el mateix comentari en el bloc del Toni Seuma, però no surt.

    Salutacions

    Rafa

    ResponElimina