PR C-93 SENDER DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA, OSONA, A la nostra manera

Lloc inici caminada: Plaça de l'Església, Santa Eugènia de Berga, Osona
Caminants:  Salva i Francesc
Data: 09-09-2016

Hora d’inici caminada:07:22:29
Hora d’arribada: 11:43:46
Duració: 04:21:17
Alçada punt de sortida: 543 m
Alçada mínima assolida: 510 m
Alçada Màxima assolida: 603 m
Desnivell màxim: 93 m
Ascensió acumulada: 129 m
Descens acumulat: 137 m
Guany: 59 m
Distancia recorreguda: 11068 m
velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,52 Km/h

església de Santa Eugènia de Berga

Aquest cap de setmana pujàvem a Barcelona per veure a la filla i als nets, com sempre faig en aquestes ocasions, parle amb el Salva i quedem en què divendres farem una caminada, li comente que estic en baixa forma i que evite els forts desnivells.............. em fa cas i prepara una ruta que transcorre entre Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes. Ens emplacem per divendres a les set davant de casa seua i quedem que malgrat que la ruta siga no massa llarga, dinarem per allí.

creuant el Torrent de Santa Eugènia

A l'hora acordada, ens trobem, puge al seu cotxe i fem el poquets quilòmetres que ens separant del lloc on deixarem el vehicle, per aquelles coses que tenen els límits entre pobles, el deixem a menys de 100 m de la plaça de l'església de Santa Eugènia, però en terme de Taradell. Pel carrer del Raval ens arribem a la plaça i girem a la dreta per anar a trobar el carrer del Reguer, per un pont de fusta, creuem el Torrent de Santa Eugènia i passem a tocar del càmping Santa Eugènia park.

font del Paradis

Fet un poquet més d'un quilòmetre, arribem a l'encreuament que porta a la Teularia de l'Eimeric on fabricaven totxos des del segle XII fins al 1950, any de construcció de la bòbila i tancament del forn. Ací, agafem un camí asfaltat que fa pujada i ens porta a passar per davant del cementeri. Passat el cementeri, deixarem el camí de carro per endinsar-nos en un sender a mà esquerra, que ens portarà al bosc de Sala-d'Heures, compost de roures i boixos, típic de la plana de Vic.

aqüeducte que portava l'aigua de la font del Paradís fins a la casa

Una de les primeres coses que trobem en arribar, és la Font del Paradís, L'indret, a part d'una vegetació i una arbreda singular, ofereix d'altres atractius vinculats a la història, l'art i l'aprofitament de l'aigua per mitjà de diversos sistemes. L'element més important és l'edifici del casal que no és visitable, originàriament era una edificació militar, en què  residia la família Heures. Aquest lloc està documentat des de l'any 937 com a vila.

torre del mas de Sala d'Heures

L'exèrcit francés, que transità pel municipi l'any 1809, causà greus desperfectes a l'immoble. La majoria de restes del casal que quedaren dempeus foren aterrades a la dècada dels anys trenta; en l'espai que ocupava es construí l'actual edifici d'estil neoromànic. L'única construcció que no s'aterrà fou la torre del castell, però la nit de Nadal de 1937 s'esfondrà de resultes de fer-s'hi obres subterrànies de construcció d'un refugi.

pantà al torrent de Vilalleons

Per utilitzar aigua per a ús domèstic, els propietaris de Sala-d’Heures idearen un sofisticat sistema de captació a la dècada dels anys trenta. El pantà o el mur, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons, i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut; arribava al casal per regar i per a les explotacions agropecuàries; mentre que de la font del Paradís i per mitjà d’un aqüeducte, de nou arcades de punt rodó i situat sobre el torrent esmentat anteriorment, es recollia l’aigua per a consum del casal.

vegetació al pantà

Llastima dels estralls que la prolongada sequera està causant, la font, com totes les que trobarem, no treu ni gota d'aigua i el torrent a partir del pantà, sec completament, creuem per damunt de l'aqüeducte per apropar-nos a la casa, la vegetació, no es deixa veure res més que les teulades i part de la torre, desfem camí fins a la font i continuem a trobar el mur del pantà, aquest, encara manté una minsa quantitat d'aigua que presenta aquell to verdós de les aigües estancades.

mas Llopard, ací estigué l'Estat Major a la guerra civil

Vist el lloc, tornem enrere i creuem la Riera de Vilalleons, per camins ombrívols i de bon fer, ens anem apropant a l'itinerari de l'Aeròdrom de Vilatorta, que passa pels indrets més significatius de l'antic aeròdrom del pla de la Quintana, a Sant Julià de Vilatorta. La ruta transcorre per la majoria d'elements que formaven part del camp d'aviació que hi va haver durant la Guerra Civil: diversos refugis, un hangar i un polvorí. Es tracta d'un recorregut planer, ben indicat i fàcil de fer. L'entorn és ombrívol i agradable de visitar.

entrada al refugi de l'Estat Major

Entremig de camps de conreu i per ampla pista, ens dirigim a visitar l'ermita de Sant Marc, aquesta es troba dalt d'un turó a cavall dels termes de Santa Eugènia de Berga i de Calldetenes, els propietaris dels terrenys, ho han tancat tot deixant un estret pas que permet poder arribar a l'ermita. A pocs metres d'aquesta, es troba un monòlit coronat per una àliga, els osonencs varen aixecar-ho en homenatge a Felix Rodriguez de la Fuente. Aprofitem el lloc i fem el mosset de mig matí que ja anava sent hora.

ermita de Sant Marc

Reiniciem la caminada, ara deixem les marques del PR i cerquem pel nostre compte un camí alternatiu, que ens porte de tornada a Santa Eugènia, passem per la font de Fontanelles que ens mostra la seua importància a pesar de no treure aigua en aquests moments, poc després, freguem el mas de Fontanelles que li donà nom a la font, ara ja tenim el poble a la vista, encara fem un petit rodeig per visitar la font de Menon al costat de la riera de Vilalleons.

a la memòria de Felix Rodriguez de La Fuente

Ara ja i tenint com a referència el campanar de l'església, ens anem apropant a la plaça de l'Església, on posem punt final a la caminada. Deixem les motxilles al cotxe i ens premiem amb unes fresques cerveses. Venint amb el cotxe, el Salva m'ha comentat de dinar en un restaurant que coneix a Torelló, així que pugem al vehicle i ens hi dirigim, com encara és prompte, fem un tomb pel poble recordant antigues caminades que el tenien com a punt de partida.

font d'en Menon

Quan considerem que ja és hora apropiada, ens dirigim al restaurant, allí ens entaulem i ens delectem amb un bon menú, acabat el dinar, pugem al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, ací ens felicitem per tan bon matí, ens acomiadem i ens emplacem per la pròxima vegada que hàgem de pujar per ací.