dijous, 3 de febrer de 2011

DE PALAU-SOLITA A SENTMENAT PEL CAMÍ RAL

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda
Lloc inici caminada:carrer de la Sagrera a tocar de Santa Maria de Palau-sòlita
Caminants: Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 07:12:49
Hora d'arribada: 11:13:11
Duració: 04:00:22
Alçada punt de sortida: 135 m
Alçada mínima assolida: 135 m
Alçada màxima assolida: 398 m
Desnivell màxim: 261 m
Guany: 261 m
Ascensió acumulada: 291 m
Descens acumulat: 295 m
Distancia recorreguda: 13.812 m
Velocitat mitja: 3.4 km/h (sense descomptar parades)
Castell de Sentmenat i capella de Sant Jaume
Ahir per la tarda truco al Jose, des de el 24 que no sortia a caminar i ho trobava en falta, quedem que avui a les set el passaré a recollir a Santa Perpetua i ja decidirem, no preparo res ja que nomes es tracta de estirar una mica les cames. Avui a les set en punt arribo a Santa Perpetua, puja al vehicle i parlem de que fer si deixar el cotxe allí i ja sortir caminant o fer uns quilometres per apartar-nos un xic de tanta industria, escollim lo segon i decidim apropar-nos a Palau-solita i fer el tram del Camí Ral que porta a Sentmenat.
campanar de Santa Maria de Palau-solita en plena foscor
Arribem al carrer de la Sagrera a tocar de l'església de Santa Maria de Palau-solita on aparquem i donem inici a la caminada quan encara manquen dos minuts per un quart de vuit, en plena foscor caminem pels carrers del barri de la Sagrera fins a trobar la ample pista de terra coneguda com Carretera de Sentmenat a Palau-solitá i que es superposa a l'antic Camí Ral de Barcelona, nomes sortir del poble deixem a la dreta Can Duran i la seua bòbila, el Camí esta molt humanitzat, anem trobant a banda i banda cases, granges i una munió de vehicles en ambdós sentits, de fet es una zona periurbana amb tots els seus ets i uts.
Font de Cal Pates, Sentmenat
Per mig de camps de conreu, plantacions d'oliveres i horts, anem fent camí fins que fets uns tres quilometres i mig ens trobem trepitjant els carrers de la urbanització Serrabarona, d'aquí sense solució de continuïtat ja ens endinsem pels carrers de Sentmenat, a la cantonada del Camí Ral amb Camí de la Cornisa trobem Cal Pates amb la seua font i el rellotge de sol, aquí s'acaba el Camí Ral i continua el Carrer de Sant Antoni que poc mes endavant es transforma en el carrer de Climent Humet on es troba la capella de Santa Caterina.
Capella de Santa Caterina. Sentmenat
Capella de Santa Caterina de la Serra de Dalt. Els orígens de la capella arranquen de la segona meitat del segle XVII, entre 1668 i 1678, qian uns camperols llaurant uns camps propietat dels marquesos de Sentmenat, troben, segurament al mateix lloc on hi ha actualment la capella", una imatge de Santa Caterina d'Alexandria que consta en els inventari dels béns d'Emerenciana de Torrala i de Gassol, esposa del marquès Francesc de Sentmenat i de Perapertussa. Al testament de la marquesa de l'any 1678 figura una disposició per reservar 1000 lliures per "fer una capella en lo lloch ahont finch trobada Santa Catahrina, màrtir" i perquè amb la quantitat restant "s'oficiés una missa semanena y un aniversari cada dissapte celebradors en la dita capelleta per salut i repós de la mia ànima".

A la propera cantonada es troba la Font de la Serra i te el seu inici el Camí del Castell que es divisa uns metres mes endavant, metres que transitem en un tres i no res i ens plantem davant el Castell de Sentmenat i la Capella de Sant Jaume.
Castell de Sentmenat
Castell de Sentmenat i capella de St. Jaume. El castell és una construcció del segle XII, molt reformada entre els segles XIII i XIV, però és en les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII quan pren l'aspecte senyorial. El castell de Sentmenat era un castell termenal. Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del "mer i mixt imperi"; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. Al segle XIX va ser transformat en pagesia perdent tota referència defensiva, funció que ha tingut fins al 1990. L'edificació, de planta irregular i amb planta baixa i dos pisos, es desenvolupa en forma de ferradura al voltant d'un pati central. L'ermita de Sant Jaume és un edifici annex al castell, i que ha estat reformat en diverses ocasions. Hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat dels darrers dos cents anys. La primera menció del castell és de l'any 1056, quan el tenia un tal Ramon Miró, però el 1083 ja figurava vinculat a la casa dels Montcada. Amb tot, el llinatge dels Sentmenat com a castlants del castell no apareix fins l'any 1173, quan Pere de Sentmenat deixa en herència al seu fill, Pere, la castlania de Sentmenat. Al 1243, els Sentmenat tenien plena potestat sobre el castell, però, sotmesos, encara, al domini dels Montcada. A l'any 1237, els Montcada permuten uns masos de Sentmenat a canvi dels drets que el comanador de Sant Joan de Jerusalem tenia sobre el castell. El casament de Bernat de Centelles amb Bearnèsia de Montcada, senyora del castell, l'any 1301, provocà discrepàncies pels drets del castell, entre aquell i els Sentmenat que finalitzà l'any 1380, amb una sentència arbitral que obligà a Eimeric de Centelles a vendre el castell a Pere de Sentmenat. Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc i el 1691, en Joan de Sentmenat i de Toralla va obtenir el títol de Marquès.

Després de una breu parada reiniciem la caminada i quan portem fets una mica mes de cinc quilometres i mig ens trobem davant de Can Fruitós i l'ermita de sant Fruitós adossada a la casa.
Can Fruitós
Can Fruitós o Fritós. Mas que pren el seu nom d’una antiga capella dedicada a Sant Fruitós. Fins al 1868 pertanyia a l’antic territori conegut per Condal. Era, doncs, una capella situada en terme de Sentmenat, però que depenia de la parròquia de Caldes. El seu nom apareix per primera vegada l’any 1066.
El mas presenta la típica estructura de la masia del segle XVIII; però diferents reformes posteriors li han donat una fesomia diferent, que correspon més a una masia del segle passat. Malgrat tot, conserva moltes de les seves estructures inicials, al pati lateral interior hi ha dues arcades gòtiques molt esveltes i molt boniques.
Al costat de la Masia de Can Fruitós, l’ermita romànica annexa es conserva en molt bon estat. És una ermita de planta simple, amb volta de canó. Des del camí mateix se’n pot observar l’absis.
ermita de Sant Fruitós annexe a Can Fruitós
Aquí, teníem previst iniciar el retorn envers Palau-solita, malgrat aixo i en veient que anem be de temps decidim mirar de trobar un sender que ens porti a Sant Miquel de l'Arn i d'aquí a la Riera de Caldes, aixi dons davant mateix de Can Fruitós agafem el sender que segons els indicadors mena al Pla de les Absoltes i que es va enfilant per les faldes de la Muntanya de Can Fruitós, fets uns set quilometres ens trobem que el camí s'acaba, el lloc es adient per fer el mos, aixi es que asseguts en un marge de pedra d'antigues feixes, procedim  al sempre agraït ritual. 

Un cop enllestit el mos donem una somera ullada als voltants no veient cap opció que ens sembli  mitjanament acceptable, arribem a la conclusió de que en contra de la costum de no tornar pel mateix camí, avui farem una excepció deixant l'exploració per altre dia amb mes temps, sense mes dilació retornem sobre les nostres passes i sense res a destacar anem desfent el camí que ens tornara a Santa Maria de Palau-solita, aixo si, ara gaudim plenament de les vistes del massis del Montseny ple de neu, ja que a l'anada per la foscor nomes les podíem entreveure. Arribant casi al vehicle em truca el Salva per concretar per dilluns que ve per fer un vol per Taradell, quedem a Hostalets de Balenyà a les vuit.
massis del Montseny nevat
 Ara ja es qüestió d'agafar el cotxe i posar rumb envers Santa Perpetua on ens acomiadem fins dilluns si no hi ha cap entrebanc, em dirigeixo cap a Martorelles, dutxa, preparar el dinar, dinara i a treballar, a estat un mati sense res a destacar però m'he tret el cuc que tenia de caminar una mica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada