dimarts, 25 de gener de 2011

ENTRE VALLROMANES I VILASSAR DE DALT

Lloc de trobada:Av. Piera davant la Masia
Lloc inici caminada:carrer Riera de Vallromanes davant el Casal
Caminants: Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 07:19:27
Hora d'arribada: 14:14:30
Duració: 06:55:03
Alçada punt de sortida: 164 m
Alçada mínima assolida: 140 m
Alçada màxima assolida: 490 m
Desnivell màxim: 350 m
Guany: 325 m
Ascensió acumulada: 1084 m
Descens acumulat: 1042 m
Distancia recorreguda: 19.340 m.
Velocitat mitja: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)
ermita de Sant Mateu
Ahir truco al Jose per veure que fem avui, li comento que  estic sense vehicle i tinc que estar mes aviat de lo normal a casa, fora d'aquests condicionats tota proposició serà ben rebuda, quedem en trobar-nos avui a les set davant la Masia i ja decidirem, dit i fet, aquest mati ens trobem al lloc de sempre, pujo al vehicle i decidim posar rumb envers Vallromanes i pujar a Sant Mateu que fa temps que no hi pugem.
Arribem a Vallromanes quan passen 15 minuts de les set, deixem el cotxe en una zona d'aparcament davant el Casal, donem inici a la caminada per la Riera de Vallromanes per on fem uns set-cens metres fins que agafem la pista que per la dreta mena a Can Passeres, abans d'arribar-hi girem envers l'esquerra i passem entre la casa i el Turó de Can Matagalls, per aquesta pista anem deixant a banda i banda masies i cases fins que quan portem una mica mes de dos quilometres i mig sortim al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.
font al Camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu
Sense deixar la pista arribem davant la Font sense nom un pic fets quatre quilometres, la font treu un petit fil d'aigua, de fet crec que mai l'he vist eixuta, quatre-cents metres mes i som al Mirador de la Cornisa, llastima de la boirina que no ens permet una visió clara de les vistes, seguim pista endavant fins a trobar les marques del GR-92 i el Meridià Verd Nord que ens desvien del camí per anar a trobar les Planes de Sant Mateu, fins ara hem trobat algun que altre racó amb restes de la petita nevada de dissabte, aquí dalt es fa mes evident el fet.
Font de Sant Mateu
Veiem que a Can Riera estant d'obres, semble com si ho volguessin convertir en algun tipus de negoci de turisme rural, de fet el lloc es preciós, ara ens apropem a fer la visita a l'ermita de Sant Mateu, complert el tramit anem a trobar la Font de Sant Mateu que veiem que també deixa anar un petit fil d'aigua, visitada la font seguim camí anant a trobar el Camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu uns metres mes endavant d'on l'hem deixat abans, fets uns set quilometres arribem a la cruïlla de camins on es troba la Creu d'en Boquet.
Sant Salvador de Can Boquet
Pocs metres mes i ens endinsem pel sender que porta a la casa de Can Boquet i a l'ermita annexe de Sant Salvador, recollim unes imatges i seguim corriol endavant, un cop hem deixat enrere la casa cerquem un lloc arrecerat i amb bones vistes i parem a fer el mos, ritual sempre agraït, complert el feixuc tramit reiniciem la caminada fent el pocs metres que ens separant de la Roca de la Granota, visitada aquesta seguim ruta per anar a trobar la Font d'en Dirol, aquí em porto una agradable sorpresa, de la font surt aigua, potser es el primer cop que la veig rajar.
Roca de la Granota
Seguim pista amunt i tornem a sortir al Camí de Vilassar a Sant Bartomeu per on fem els pocs metres que ens separant de la Roca d'en Toni o Dolmen de Can Boquet on arribem fets uns nou quilometres i mig,no ens apropem a visitar les tombes medievals i agafem el sender que porta a Cal Senyor, restaurant e hípica de grans dimensions, seguim camí i quan portem uns deu quilometres i mig arribem davant d'on surt el sender que porta a la Font Freda, ens hi endinsem i arribem en uns cinc-cents metres, aquí em porto una desagradable sorpresa, o be les potes de la taula tenien aluminosis o els brètols les han trinxat, també uns despreniment de terres han colgat pràcticament la font.
Font Freda mig colgada per despreniments
Per un emboscat però a la vegada agradable corriol tornem a la pista que hem deixat abans, ara podríem seguir per la pista que ja coneixem d'altres cops, i que passant per Cal Vidrier ens portaria a trobar Can Gurgui però com es aviat decidim explorar una que surt per la dreta, sense res a destacar arribem a una bassa tota gebrada que recull les aigües de la Riera d'Ardenya just on tenen  el seu principi o final les instal·lacions del Pitch & Putt Vallromanes, vorejant les instal·lacions arribem a Can Maimó antiga masia reconvertida en restaurant i que semble fer els funcions de club social del golf.
Can Maimó
Passat el camp de golf arribem a la urbanització de Can Rabassa quan nomes passen uns minuts de l'una, vist que encara es aviat i que en poc mes d'un quilometre seriem al cotxe decidim allargar una mica la caminada, aixi es que fem giragonsa i ens endinsem dintre el bosc de Can Galvany per un emboscat corriol, als pocs metres ens trobem a ran de camí una capelleta amb una imatge de la Moreneta, pel corriol anem resseguint ara per l'esquerra i a contracorrent la Riera d'Ardenya, arribats a l'alçada de bassa gebrada que hem vist abans decidim agafar un corriol que surt per la dreta i semble anar a sortir dalt el Turó de Can Tàvec.
Roca foradada de Vallromanes
Quan ja veiem a tocar la fi de la pendent el Jose em crida l'atenció envers unes roques que es troben a l'esquerra, resulta que sense cercar-ho hem anat a espetegar just a la Roca Foradada, sempre havia arribat venint de Vallromanes i per aixo no m'he adonat fins estar damunt mateix, visitat el lloc ara ja es tracta de passant entre mig de Can Tàvec i la semi-enrunada masia de Can Palauet, anar a trobar la Av, de Vilassar de dalt i d'aquesta estant cercar la Riera de Vallromanes per on arribem on em deixat el vehicle aquest mati.

Arribats que hi som ja ens enfilem al cotxe i posem rumb envers Martorelles, arribem al poble i ens acomiadem, com el proper dilluns jo no estaré per aquí ens emplacem per l'altre dilluns dia 7 de febrer.


3 comentaris:

  1. Bona nit Francesc, prenc nota de la Font Freda.
    A reveure.
    Toni.

    ResponElimina
  2. Hola Francesc,
    Molt interessant la ruta, prenc nota per intentar trobar la roca de la Granota (buscada sense èxit) i la roca Foradada que no coneixia. Respecte la font del Dirol, jo només l'he vista rajar aquest passat més de desembre i em va sobtar, ja que també vaig trobar larves de salamandra. La Freda mai l'he vista rajar i també la vaig veure com tú comentes, molt feta malbé i la taula trencada.
    Salutacions.
    Rafa

    ResponElimina
  3. Hola Rafa, gracies pel comentari, la Roca de la granota no te perduda si agafes el sender que passa a tocar de Sant Salvador de Can Boquet i el segueixes ultrapassada la casa, el mateix corriol t'hi porta sense remei, el camí semble particular però mai m'han cridat l'atenció per passar-hi, en quan a la Roca Foradada, sortint de Vallromanes per la Av. de Vilassar no es gens complicat a poc que et fixis en el track. De qualsevol manera si et puc ser útil no dubtis en dir-ho com jo faré arribat el cas.
    Salutacions.
    Francesc

    ResponElimina