dimarts, 8 de febrer de 2011

TARADELL-L'ENCLUSA-CASTELL DE TARADELL-PANTA DE TARADELL-TARADELL

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles/Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: zona de pàrquing al carrer de Mont-Rodon
Caminants: Salva, Jose, Julio i Francesc
Hora d'inici caminada: 08:14:22
Hora d'arribada: 15:58:17
Duració: 07:43:55
Alçada punt de sortida: 615 m
Alçada mínima assolida: 599 m
Alçada màxima assolida: 843 m
Desnivell màxim: 244 m
Guany: 227 m
Ascensió acumulada: 331 m
Descens acumulat: 316 m
Distancia recorreguda: 15.67 Km
Velocitat mitja: 2 Km/h (sense descomptar parades)
ermita de Sant Quirze de Subiradell
Fa dies que havia quedat amb el Salva de fer un tomb per Taradell, ell em portaria al Pantà que jo encara no coneixia i jo el portaria a veure l'Enclusa on ell no havia estat, dimecres que vaig caminar amb el Jose varem quedar que ell vindria recollir-me i enfilaríem envers Hostalets de Balenyà a recollir al Salva, a ultima hora s'apunta el Julio, aixi dons avui a un quart de vuit ens trobem el Jose, el Julio i jo a la masia, pugem al vehicle i ja posem rumb envers Hostalets on arribem poc abans de les vuit, recollim al Salva i cap a Taradell on arribem, deixem el vehicle a la zona de pàrquing del carrer Mont-Rodon i ja donem inici a la caminada quan manca un minuts per un quart de nou.
campanar romànic de sant Genis de Taradell
Comencem la caminada recollint imatges de la façana barroca de Sant Genis i el seu campanar romànic, campanar que va merèixer ser reproduït al Poble Espanyol de Barcelona, comento que tinc pendent la visita a l'ermita de Sant Quirze de Subiradells i estant d'acord en apropar-nos, per aixo anem a cercar el Torrent de Taradell que després de portar-nos a tocar del Moli de Mes a Fora, ens fa passar per dessota la B-520, d'aquí i per un corriol paral·lel a la carretera arribem a la rotonda de l'entrada de la zona industrial del Vivet, pel carrer de Jaume I arribem a una segona rotonda on agafem el carrer del Vivet fins arribar a la casa que dona nom a la zona, arribats aquí ens adonem que em marrat el cami i donem mitja volta fins arribar a la segona rotonda.
Moli de Mes a Fora, segle XVIII
Ara si agafem un sender que per mig de camps i de masies ens va apropant a la urbanització de Can Roca, pel carrer de Santa Julita per on en pocs metres arribem davant de l'ermita de Sant Quirze de Subiradells o de la Roca.

Sant Quirze de Subiradells. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de Subiradells i depenia de la parròquia de Sant Genis. L’església de Sant Quirze i el lloc de Subiradells són documentats conjuntament l’any 989, quan Edelmar en el seu testament, deixà el seu alou de Subiradells a Sant Pere de Vic. És possible que aquesta disposició no es complís ja que l’any 1095, quan el bisbe de Vic arrendà al Canonge Guillem de Taradell l’alou de Subiradells, va posar-li com a condició que havia de refer la capella perquè es trobava derruïda.
Des del segle XII hi hagué un sacerdot beneficiari que tenia cura del culte, fins que en el segle XIV la capella quedà vinculada a la família Madriguera que n’obtingué el patronat, fins que la van cedir a la parròquia de Taradell a finals del segle XX. Prèviament, durant la Guerra Civil, va ser profanada. Actualment s'hi torna a practicar el culte després d'haver estat restaurada. Consta d’una sola nau amb un absis semicircular obert a llevant i coberta amb volta de canó. L’Absis és totalment llis i te una sola finestra d'una sola esqueixada, ja que exteriorment té forma d'espitllera.
L’entrada al temple torna a estar en el canto de migjorn, desprès que en el segle XVII es va construir una nova porta en el mur oest. Està protegida amb un arc de mig punt adovellat, sense cap decoració. Durant les darreres obres de restauració es va tapiar l'entrada barroca. A l’extrem de ponent i coronant el mur fou erigit en època moderna un campanar de cadireta amb dos ulls.
ermita de sant Quirze de Subiradells
Visitat el lloc ens endinsem en el bosc per un corriol que després de creuar el Torrent de Santa Eugènia ens mena a sortir a la pista per la que quan portem fets uns quatre quilometres arribem davant del Pujol on ens aturem a prendre imatges de la seua alzina monumental i de la creu dels Miquelets.

Creu dels Miquelets. El monument és un pedró de pedra de dos metres d’alçada coronat per una petita creu de ferro que porta la inscripció: “1822 Morts 99 MCs” que significa que l’any 1822 hi van morir 99 Miquelets.

Els Miquelets eren uns guerrers, voluntaris o mercenaris, que lluitaven a favor del govern liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823). Els Miquelets eren enemics de la monarquia absolutista, al contrari de la majoria de la gent de l’època que majoritàriament n’era partidària. Segons sembla en aquesta zona hi va haver una gran batalla entre els dos bàndols que acabà amb la vida d’aquests 99 soldats. Tot i així no hi ha cap referència escrita d’aquest fet, només en queda el pedró i la llegenda popular. 

Creu dels Miquelets a tocar del Pujol
Ara seguim camí anant a trobar el Bou ja que em semble el camí mes curt per arribar a Les Cuines d'en Rocaguinarda, a tocar de la casa l'estadant ens diu que per allí no es convenient passar ja que tenen el bestiar pasturant en llibertat i que el mascle esta engegat, semble que la ruta correcta passa pel l'esquerra del Pujol, malgrat aixo i ja que som aquí ens dona permís pes passar vorejant la casa per l'esquerra. Anem resseguin l'espadat que fa de frontera entre Les Sitges del Bou i el Bosc de Mansa, en veient l'hora i trobat-nos davant d'un lloc que ens semble adient, procedim a fer el primer mos, acabat aquest reiniciem la marxa fins que quan portem a les botes una mica menys de sis quilometres i mig, arribem a la canal que permet baixar a les Cuines d'en Rocaguinarda.

Cuines d'en Rocaguinarda. En una espècie de balconada o replà al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda.

Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.
Cuines d'en Rocaguinarda
Visitat el lloc tornem al sender per on continuem camí fins que arribem a l'Enclusa que amb els seus 867 m. d'alçada es el punt mes alt de Taradell i un mirador privilegiat, d'on es divisa tant la Plana de Vic com el massis del Montseny, com Les Guillaries o com el castell de Taradell i el poble, vist el lloc i un pic hem gaudit de les vistes iniciem la davallada per una canal que l'ultim cop estava equipada amb una corda que semble ha passat a millor vida, aquí ens trobem les marques blanques i vermelles del Gr-2 que ens acompanyaran fins arribar al coll de Mansa, creuem la B-520 i en lloc d'agafar el sender senyalitzat que mena al Castell agafem el de l'esquerra que en un tram de  curta però intensa pujada ens porta al Puiggrifó.
Roques Trabucaires, a que os recorda?
A partir d'aquí el sender planeja i després d'uns metres va resseguint l'espadat de Les Roques Trabucaires, vencen el meu innat vertigen trec el cap per fotografiar una roca que talment semble el perfil del rostre d'una persona, a partir d'aquí el sender es converteix en un corriol que fugint de l'espadat, s'interna en un tram ombrívol que transcorre per dessota de balmes i petites coves, per aquest arribem a la Font del Castell, llastima que tingui el broc obturat per un tronc i no tregui aigua, de la font ja fem els pocs metres que ens separen del Castell de Taradell on arribats,  fem detallada visita del castell i els rodals i decidim fer el segon mos del dia.

Castell de Taradell. El castell de Taradell, també conegut com Castell de Can Boix, està situat a 2,2 km al sud-est de la població de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud.
El Castell és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Actualment s'hi han realitzat unes obres de consolidació de les restes. Queden restes dels segles X - XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV.
La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893 al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, al 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i al 1500 passà als Cruïlles.
El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, només un destacament de soldats.
A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la plaça" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.
Castell de Taradell
Enllestit el mos reiniciem la caminada davallant per un corriol que ens portaria altre cop al coll de Mansa si no fos per que arribats al tram de pista conegut com Carretera de Mansa girem envers l'esquerra i deixant a la dreta la casa de Mansa arribem a la cua del Pantà de Taradell fets uns 13 quilometres, el pantà que trobem tot gebrat recull les aigües del Torrent de Mansa aigües amunt del poble, anem resseguint el pantà fins arribar a la paret de la pressa, vist el lloc seguim per una pista que resseguint el torrent ens va apropant al poble on arribem per la B-520, pel carrer del Vapor anem a trobar el Parc de la Font Gran.

Visitat el lloc  pugem les escales i pels carrers del poble els porto a visitar la Torre de Don Carles:

Torre de Don Carles. Entre la Plaça i l'antic carrer de Vic, s'aixeca la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, (d'aquí el seu nom) per ser una torre de guaita i de defensa i part d'una gran obra de fortificació que no es va completar.

 Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14'5 metres d'alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.
Parc de la font Gran
  Després i per finalitzar la visita, ens apropem a visitar la capella de Santa Llucià:

 Capella de Santa Llúcia. La capella de Santa Llúcia, situada al centre de la vila antiga i de la plaça que porta el seu nom, es va construir entre els anys 1547 i 1561. És un edifici petit d'estil gòtic tardà que consta d'una sola nau, coberta de nervacions amb clau de volta i absis poligonal.

Sobre la façana de ponent té un petit campanar d'espadanya de dos ulls, i el portal de pedra és ja plenament renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc on es feien les reunions o assemblees del gremi de paraires i teixidors.
Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada fira anual de Santa Llúcia.
capella de Santa Llucià
Aquí ja donem per acabada la caminada d'avui, tornem a on aquest mati hem deixat el vehicle i ja posem rumb envers Martorelles on ens acomiadem fins la propera, hem passat per llocs que ja coneixia, malgrat aixo he pogut visitar Sant Quirze de Subiradells, arribar dalt el castell per una altre camí i he vist el Pantà, de fet ha sortit una caminada tant o mes interessant que la que vaig realitzar fa unes setmanes, llastima no haver pogut enllaçar-ho amb la visita al pont del Moli de Sorts.

2 comentaris:

  1. Sembla una sortida molt interessant. Ja veig que el Salva i el Julio segueixen en forma...

    ResponElimina
  2. que segueixen en forma???? la feina es meua per seguir el seu ritme

    ResponElimina