SORTIDA EN GRUP DE VALLROMANES A SANT MATEU

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles

Lloc inici caminada: església de Sant Vicenç de Vallromanes
Caminants:  31 caminaires

Hora d'inici caminada: 09:31:14

Hora d'arribada: 13:54:47

Duració: 04:23:33

Alçada punt de sortida: 157 m

Alçada mínima assolida: 156 m

Alçada màxima assolida: 491 m

Desnivell màxim: 335 m

Guany: 333 m

Ascensió acumulada: 486 m

Descens acumulat: 479 m

Distancia recorreguda: 11.95 Km

Velocitat mitja:2.7 Km/h (sense descomptar parades)

el grup davant l'església de Sant Vicenç de Vallromanes

Abans de res voldria demanar disculpes a tots aquells que en la sortida d'ahir es van trobar amb la necessitat de fer un sobre-esforç  en algun moment de la caminada, no sempre tens en compte que no tothom te les mateixes condicions físiques, serà quelcom a valorar en properes sortides. També aprofito per dir que la ressenya d'avui es pràcticament una copia literal de la que ha fet el Luis de Senderismo Elvis y Nico, traduïda i adaptada ja que trobo que ha fet un escrit d'allò mes escaient.

camí de la Roca Foradada

Avui la boira era espessa quan arribem a Vallromanes, però just a l'hora convinguda per a  trobar-nos la boira  comença a esvair-se ràpidament. Hem sortit de Martorelles vint i tres caminaires. Aquí ens trobem  amb nou persones, els amics de "Senderismo Elvis y Nico" també amb quatre caminants del Maresme que s'ens han unit, i amb el Salva i la Joaquina, aixi mateix venen uns amics del Julio  des-de Sant Adrià. Sortim de la Plaça de l'església de Sant Vicenç després de les fotos de rigor, passem per davant de Can Poal i prenent la Av de Vilassar de Dalt que no deixem fins a un desviament a l'esquerra que ens permetrà aproximar-nos a la Roca Foradada.

el grup al voltant de la Roca Foradada

Pugem per la pista fins a una esplanada, a l'esquerra una pista s'interna en un bosc esquitxat d'enormes roques i entre elles destaca la Roca Foradada, es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on es pot ficar una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època calcolítica (2700-2200 aC). Es troba emboscada a la falda nord del turó del Tàvec, sobre la masia de Cal Cabrit, al costat del camí que condueix a Can Maimó. Formaria part d'un complex megalític, ja que al seu voltant hi ha tot un seguit de roques grans i ben curioses. No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, trobem les  de que podria ser una cova sepulcral artificial, un monument funerari excavat a la roca, o potser una "gàbia o presó neolítica" la qual es tancaria mitjançant algun sistema (podem veure que hi ha un rebaix vertical en forma de canal on havien d'anar els troncs de la "porta"). També diuen que antigament la feien servir com a forn per coure el pa.

camí de Sant Mateu

Baixem de nou en part per zona urbanitzada fins a arribar altre cop a l'Avinguda de Vilassar de Dalt,  passat Can Sala Xic aviat agafem un altre cop pista de terra. A mesura que avancem ens anem aproximant a masies com Can Fuster, Can Martí de Dalt, El Raspall, fins que som davant de Can Gurgui Gros.  Des d'aquí agafem un sender que comença a la nostra esquerra i que zigzaguejant en forta pendent ens va aproximant fins a Can Riera. La Masia de Can Riera està en obres, els camps del voltant ben treballats i preparats per a cultiu de vinya, tot indica que se li està donant vida i un enfocament productiu interessant des del punt de vista turístic  rural i mediambiental. Ja estem a l'altiplà de Sant Mateu i ens apropem a l'ermita de Sant Mateu  en un passeig més relaxat per recuperar forces i fer un mos.

Sant Mateu

De tornada baixem fins a la Font de Sant Mateu per després agafar el mateix sender de tornada fins arribar a Can Gurguí Gros. Ara continuem amb la pista que hem deixat abans per pujar a Can Riera. Una mica més avall hi ha la Font de Can Gurguí. Retornem a la cruïlla de Can Gurguí Gros. Per aquesta pista passem pel costat de Can Sastre i Can Bòrrec i aquí un sender a la dreta s'endinsa en un sotabosc humit, fresc, falgueres i molses, fulles amb colors marrons vermellosos i amb la brillantor que els dóna la humitat fan de catifa per tot el sender. Anem baixant fins a arribar a la Font de Santa Anna. La font esta adornada de molsa amb una verdor intens, gairebé fluorescent, Seguim sender avall fins passar un pont de fusta i arribar a la Font de Sant Joaquim més coberta de molsa encara. Aquest tram humit de les fonts  destaca en vegetació i bellesa en general.

Font de Sant Joaquim

 Reprenem unes passes enrere per tornar a prendre la pista que ens aproximi a Vallromanes. De camí passem pel davant de Can Sala Gros  casi al final de trajecte ja bastant pla, per la dreta ens dóna la benvinguda al poble una filera copiosa d'arbres i al fons la silueta de Can Valet.

FOTOS DE L'ANTONIO

FOTOS DEL GINO

FOTOS DEL JULIO

Video per gentilesa de Rutas Senderismo Elvis y Nico

La ruta de l'esquirol from Xarxa de Parcs Naturals on Vimeo.