Lloc inici caminada:Pont de Rocafort, Km 6 de la carretera BV-1224
Hora d'inici caminada: 08:43:29
Hora d'arribada: 15:46:38
Duració: 07:03:09
Alçada punt de sortida: 154 m
Alçada mínima assolida: 138 m
Alçada màxima assolida: 561 m
Desnivell màxim: 423 m
Guany: 407 m
Ascensió acumulada: 971 m
Descens acumulat: 947 m
Distancia recorreguda: 17.52 Km
Velocitat mitja: 2.4 Km/h (sense descomptar parades)
Avui, havíem quedat amb el Francesc de Granollers de sortir a fer un vol, com jo encara no goso agafar el cotxe, quedem que ell passara a recollir-me, aprofitant, li comento que s'encarregui ell de cercar itinerari, aixi es que quan passen uns minuts de les set ens trobem davant la masia, el cel esta ben tapat, de tant en tant s'escapa una gota que altre, malgrat tot, decidim arriscar-nos. Aixi dons posem rumb envers el Pont de Vilomara ja que ha escollit una caminada que ens ha de portar a visitar Sant Jaume de Vallhonesta passant abans per les tines de les Balmes Roges.
Arribem al Pont de Vilomara, aparquem el vehicle en un petit descampat que es troba a tocar del Pont de Rocafort, pont que salva la Riera de la Casa Nova, donem inici a la caminada agafant un corriol que va resseguint la riera, fets uns dos quilometres arribem a la Casa Nova de Sant Jaume, aquí ja ens trobem amb les primeres tines del recorregut, girem envers l'esquera i pel corriol que passa a tocar de les ruïnes de la casa baixem a la llera de la riera que creuem a gual i seguim caminat, ara per una pista ample i en constant pujada.
Quan portem fets uns tres quilometres i mig, arribem davant de Les Tines de les Ratapinyades totalment emboscades en mig de la vegetació, cinc-cents metres mes endavant trobem una barraca de vinya adossada a un marge de pedra, al mateix marge es troba un entrant que devia servir per mantenir frescos els aliments, al costat mateix veiem una munió de ruscos enlairats a l'esquerra del camí, que en època mel·lífera tenen que donar mes d'un ensurt.
El sender agafa cada cop mes pendent per lo que de quan en quan parem a recuperar ale mentre gaudim de les vistes, fets una mica mes de cinc quilometres i mig trobem un corriol que surt per la dreta i malgrat no estar indicat, pel lloc ens fa suposar que es el que mena a les Balmes Roges, l'agafem i efectivament fets uns poc metres ens trobem davant de les Balmes Roges fem una acurada visita al lloc que es conserva en bastant bon estat, malgrat o potser semblar que es emprat per arrecerar bestiar.
Tornem al sender que cada cop semble agafar mes pendent, dos quilometres mes i ens trobem amb la bassa que recull l'aigua de pluja que baixa del Puig Gil, aquí, s'acaba el sender i cerquem el corriol que ens permeti seguir, el trobem encara que mes que corriol semble un xaragall per on baixem com millor podem i sabem, sans i estalvis arribem a una cruïlla de quatre camins, de seguir de front aniríem a parar a Els Ermitanets, girem envers l'esquerra, a partir del Puig Gil ja tot es baixada cosa que a aquestes alçades, s'agraeix.
Fets una mica mes de nou quilometres arribem a un revol del sender d'on segons les dades preses pel Francesc, surt un corriol que en baixada ens portaria a tocar de Ca La Miquela d'on giraríem envers l'esquerra per visitar les restes de la Santa Creu de Palou i tornant sobre les nostres passes ja enfilaríem a trobar Sant Jaume de Vallhonesta, si el corriol que baixa del Puig Gil semble un xaragall, aquest es directament un suïcidi, cerquem una alternativa però degut a que no portem cap mapa, no ens arrisquem i decidim tornar sobre les nostres passes.
Aixi ho fem fins que quan som al punt on hem deixat el corriol que baixa del Puig Gil, en lloc de agafar-lo, optem per un sender que en lloc de per sobre, passa per sota de les Balmes Roges i ultrapassades aquestes, entronca amb el sender que em portar a l'anada, ara ja desfem el camí fet fins que som davant de les Tines de la Casa Nova, aquí, en lloc te tornar pel corriol que va resseguint la riera, agafem el Camí de la Casa Nova, quan ens manquen poc menys de dos quilometres per arribar al punt de partida, topem amb l'ultima mostra del passat agrícola de la zona, una barraca de vinya a tocar del sender.
Arribem on hem deixat el vehicle set hores després d'haver sortit, decebuts per una banda per no aconseguir les fites proposades, però satisfets per el bon dia i per haver gaudit de la visita a les Tines de les Balmes Roges, ens aposentem i enfilem envers Martorelles on el Francesc em deixa sa i estalvi després d'un agradable dia de caminar per la natura.
Arribem al Pont de Vilomara, aparquem el vehicle en un petit descampat que es troba a tocar del Pont de Rocafort, pont que salva la Riera de la Casa Nova, donem inici a la caminada agafant un corriol que va resseguint la riera, fets uns dos quilometres arribem a la Casa Nova de Sant Jaume, aquí ja ens trobem amb les primeres tines del recorregut, girem envers l'esquera i pel corriol que passa a tocar de les ruïnes de la casa baixem a la llera de la riera que creuem a gual i seguim caminat, ara per una pista ample i en constant pujada.
Quan portem fets uns tres quilometres i mig, arribem davant de Les Tines de les Ratapinyades totalment emboscades en mig de la vegetació, cinc-cents metres mes endavant trobem una barraca de vinya adossada a un marge de pedra, al mateix marge es troba un entrant que devia servir per mantenir frescos els aliments, al costat mateix veiem una munió de ruscos enlairats a l'esquerra del camí, que en època mel·lífera tenen que donar mes d'un ensurt.
El sender agafa cada cop mes pendent per lo que de quan en quan parem a recuperar ale mentre gaudim de les vistes, fets una mica mes de cinc quilometres i mig trobem un corriol que surt per la dreta i malgrat no estar indicat, pel lloc ens fa suposar que es el que mena a les Balmes Roges, l'agafem i efectivament fets uns poc metres ens trobem davant de les Balmes Roges fem una acurada visita al lloc que es conserva en bastant bon estat, malgrat o potser semblar que es emprat per arrecerar bestiar.
Tornem al sender que cada cop semble agafar mes pendent, dos quilometres mes i ens trobem amb la bassa que recull l'aigua de pluja que baixa del Puig Gil, aquí, s'acaba el sender i cerquem el corriol que ens permeti seguir, el trobem encara que mes que corriol semble un xaragall per on baixem com millor podem i sabem, sans i estalvis arribem a una cruïlla de quatre camins, de seguir de front aniríem a parar a Els Ermitanets, girem envers l'esquerra, a partir del Puig Gil ja tot es baixada cosa que a aquestes alçades, s'agraeix.
Fets una mica mes de nou quilometres arribem a un revol del sender d'on segons les dades preses pel Francesc, surt un corriol que en baixada ens portaria a tocar de Ca La Miquela d'on giraríem envers l'esquerra per visitar les restes de la Santa Creu de Palou i tornant sobre les nostres passes ja enfilaríem a trobar Sant Jaume de Vallhonesta, si el corriol que baixa del Puig Gil semble un xaragall, aquest es directament un suïcidi, cerquem una alternativa però degut a que no portem cap mapa, no ens arrisquem i decidim tornar sobre les nostres passes.
Aixi ho fem fins que quan som al punt on hem deixat el corriol que baixa del Puig Gil, en lloc de agafar-lo, optem per un sender que en lloc de per sobre, passa per sota de les Balmes Roges i ultrapassades aquestes, entronca amb el sender que em portar a l'anada, ara ja desfem el camí fet fins que som davant de les Tines de la Casa Nova, aquí, en lloc te tornar pel corriol que va resseguint la riera, agafem el Camí de la Casa Nova, quan ens manquen poc menys de dos quilometres per arribar al punt de partida, topem amb l'ultima mostra del passat agrícola de la zona, una barraca de vinya a tocar del sender.
Arribem on hem deixat el vehicle set hores després d'haver sortit, decebuts per una banda per no aconseguir les fites proposades, però satisfets per el bon dia i per haver gaudit de la visita a les Tines de les Balmes Roges, ens aposentem i enfilem envers Martorelles on el Francesc em deixa sa i estalvi després d'un agradable dia de caminar per la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada