dimecres, 20 d’octubre de 2010

RIELLS DEL FAI-SANT MIQUEL DEL FAI- L'ULLAR-FONT FRESCA-RIELLS DEL FAI

Lloc de trobada: Riells del Fai, Camí del Sagrament
Lloc inici caminada: Riells del Fai, Camí del Sagrament
Hora d'inici caminada: 07:57:46
Hora d'arribada: 16:21:30
Duració: 08:23:44
Alçada punt de sortida: 317 m
Alçada mínima assolida: 280 m
Alçada màxima assolida: 757 m
Desnivell màxim: 477 m
Guany: 439 m
Ascensió acumulada: 1684 m
Descens acumulat: 1697 m
Distancia recorreguda: 16.57 Km
Velocitat mitja: 1.9 Km/h (sense descomptar parades)

Avui es un dia especial, després de molt de temps de sortir a caminar amb el Jose, amb el Salva i amb el Francesc de Granollers, i com a màxim ajuntar-nos tres, aixo si amb diferents combinacions, avui aconsegueixo per primer cop que sortim els quatre plegats, donat que avui iniciarem la caminada a Riells del Fai decidim que el punt de trobada serà allà mateix, aixi dons després de passar per Santa Perpetua a recollir al Jose poso rumb a trobar Riells on arribem a tres quarts de vuit, ja ens espera el Francesc i mentre trec unes fotos de l'església de Sant Vicenç, arriba el Salva, ja tots plegats, donem inicia a la caminada quan manquen tres minuts per les vuit.
Església de Sant Vicenç amb la famosa figuera que creix dalt el campanar
A aquestes hores bufa un vent fred que fa que trobem en falta una mica mes d'abric, agafem el Camí de Sant Miquel del Fai, pista ample que ens porta a passar per davant de Can Jaume, La Pineda, La Madella i Les Torres de la Madella, arribats aquí i després de passar entre mig de dos pals de fusta ens endinsem en l'itinerari de sant Miquel del Fai, corriol estret i costerut amb trams empedrats que fent siga sagues ens porta dalt Sant Miquel en uns dos quilometres i mig.
Vall del Tenes, amb el salt d'aigua i la Casa del Priorat
En el moment que guanyem una mica d'alçada transitant per les Costes de Sant Miquel, es un no parar de prémer el disparador de la càmera, les vistes s'ho valen: la Vall del Tenes amb els seus gorgs, el cingles del Fito a l'altra vesant del riu, l'ermita de Sant Martí del Fai, la Casa del Priorat i com a estrella invitada, el Salt d'aigua del Tenes, que malgrat no portar massa cabdal d'aigua es espectacular, arribats dalt, creuem el petit pont de pedra i sortim a la zona d'aparcaments, aquí cerquem el corriol per on transita el GR-5 i l'agafem envers llevant.
Salt d'Aigua del Tenes
El corriol ens porta a resseguir els Cingles de Bertí, tenim que fer una marrada per salvar el Torrent del Gat, uns metres mes i ja ens trobem transitant per la Miranda del Frares, aquí i mig colgats per la vegetació trobem les restes d'un edifici de pedra, potser poden tenir quelcom a veure amb el nom del lloc, tota aquesta zona encara mostra els efectes del gran incendi del '94, esquelets de troncs calcinats, i la clàssica vegetació amb que la natura intenta vestir el sol després d'un incendi, veient que ja son les deu, decidim fer una parada per procedir al ritual del mos.
Vall del Tenes
Enllestit l'assumpte, reiniciem la caminada sempre resseguint la cinglera, uns trams mes aprop i altres mes cap l'interior, quan hem fet una mica menys de sis quilometres arribem davant de l'Ullar antic mas que segons consta a la façana fou bastit allà pel segle XVI, actualment resta deshabitat i amb clars indicis de degradació, aquí i aprofitant que tenim cobertura als movils ens posem en contacte amb els respectius domicilis, amb l'agradable sorpresa que el Francesc obté permís "filial" per allargar la caminada.
l'Ullar
Tenint en compte que el Francesc tenia que estar a casa abans de les tres, havia marcat com a punt de retorn de la caminada l'Ullar, davant el nou escenari, passo al "plan B" on el punt de retorn es troba a Sant Pere de Bertí, per aixo tindríem que agafar el GR-5 que ens ha portat fins aquí i que a partir de la casa se enfila envers l'esquerra o be un corriol que surt per la dreta, aquí ja li surt la vena aventurera al Jose i tirem pel camí del mig, quan portem fet una mica mes d'un quilometre el corriol mor entre mig de bardisses i vegetació, cerquem la possibilitat de anar a trobar o be el GR o be el corriol alternatiu, però no la trobem, aixi dons, tornem sobre les nostres passes fins arribar altre cop a l'Ullar.
llegenda damunt la porta de l'Ullar
Aquí i veient que aquests últims dos quilometres i escaig ens han fet perdre un temps preciós parlem sobre que fer i dic de passar al "plan C" que no es altre que apropar-nos a visitar la Font Fresca a la llera del Torent de Llòbrega, dit i fet, reculem un tros fins arribar al punt del GR d'on surt un estret corriol que baixa a trobar el Grau de l'Ullar, mig amagat a la dreta del Turó de l'Ullar, aquest es un tram amb un alt grau de verticalitat, encara que gracies a l'atapeïda vegetació ens permet la baixada sense que la sensació de perill sigui massa acusada, passem per sobre de la Plaça de les Bruixes i del Paller del Boll, en aquest tram de la caminada es deixa notar el meu innat vertigen.
Turó de l'Ullar, a la dreta, La Plaça de els Bruixes
Degut a que el sender es apenes una traça damunt la roca pelada, passem de llarg el trencall que en pocs metres ens hagués portar a trobar el camí de la Vall Blanca, a la fi, arribem de sota mateix de la Roca Roja, ara ja ens trobem altre cop a la Vall del Tenes, el sender ens porta a sortir al Camí de Sant Miquel del Fai uns metres mes amunt de Les Torres de la Madella, arribats aquí, dic de passar al "plan D" i arribar-nos a visitar el Moli de la Madella, la Font de la Pineda i el Gorg d'en Jeroni, no ho hem fet a primera hora donat que la foscor no ens hagués permet una bona visibilitat.
Moli de La Madella
Arribats davant de La Madella ens desviem envers la dreta, primer visitem el moli, dintre de les parets, encara resten dues grans pedres de moli, seguim endavant i ens arribem al gorg, d'haver estat sol hagués posat els peus en remull en les fresques i cristallines aigües, visitem la font de La Pineda i el gran plàtan d'ombra que allí es troba i que esta declarat arbre de interes monumental per Generalitat, visitat el lloc acompanyem uns metres les aigües del Tenes en el seu camí a trobar el Besos, a l'alçada de La Pineda girem envers l'esquerra i ens incorporem altre cop al camí de Sant Miquel del Fai i caminem els pocs metres que resten per arribar altre cop al costat de l'església de sant Vicenç.
Gorg d'en Jeroni
Veient que nomes son les tres decidim aprofitar la prorroga que l'hi han donat al Francesc i recuperem el "plan C" que consisteix en arribar-nos a la Font Fresca, agafem el Camí de Vallderros per on ens anem allunyant del poble, arribem a un punt on el camí semble acabar a l'entrada del Parc dels Olors finca particular, per un xaragall que passa a tocar el reixat ens enfilem i recuperem el camí uns metres mes endavant, arribats davant Can Tabola girem envers l'esquerra i uns metres mes i ens trobem davant el diposit d'aigua, aquí semble que el sender arribi a la seva fi, rodegem el diposit i veiem un estret, costerut i emboscat caminoi que va resseguint el Torrent del Traver.
Font Freda
En uns pocs metres però que s'ens fan llarguíssims, arribem a un petit gorg i salt d'aigua, seguim de front i en altres pocs però també llargs metres arribem a la Font Fresca, damunt aquesta, una placa de pedra recorda que va estar arranjada el 1966, sota d'aquesta un altre placa de pedra representa dues donzelles, potser en al·legoria a la llegenda de Les Dones d'Aigua, per damunt de la font es veu el Salt de Llòbrega malgrat no baixar gens d'aigua.
placa en honor a Les Dones d'Aigua
Ara ja girem sobre les nostres passes i en molt menys estona que hem estat a l'anada, desfem camí i fem cap altre cop al nucli de Riells on arribem quan son un quart de cinc de la tarda, aquí ens acomiadem quedant en trobar-nos dilluns que ve els que puguem, agafo el vehicle i enfilo envers Santa Perpetua on deixo al Jose i ja cap a Martorelles. A estat una caminada amb alguns moments difícils, amb algun tram amb cert grau de perillositat i on no hem complert tots els objectius fixats, no obstant aixo, crec que tots hem quedat satisfets del dia que hem passat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada