CHIVA-GESTALGAR, (Fuente La Peraleja-Pico Santa Maria-Fuente La Gota-Fuente La Peraleja)

Lloc inici caminada: Fuente La Peraleja, Chiva, Foia de Bunyol, País Valencià
Caminants: 32 agosarats senderistes
Data: 06-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:51:29
Hora d’arribada: 13:36:02
Duració: 04:44:33
Alçada punt de sortida: 742,5 m
Alçada mínima assolida: 742,5 m
Alçada Màxima assolida: 1.128,5 m
Desnivell màxim: 386 m
Ascensió acumulada: 482 m
Descens acumulat: 477 m
Guany: 386 m
Distancia recorreguda: 12.400 m
Velocitat mitjana: 2,62 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,48 km/h

detall de les Pintures Rupestres

Com aquest mes de març va ple d'activitats al voltant de falles i setmana santa, la caminada mensual s'avança al primer diumenge. Hui estava prevista una visita a la Serra de Xiva, on sota el guiatge de la gent del Club Senderista de Chiva, visitaríem el Pico Santa Maria, punt més alt de la Serra de Xiva amb els seus 1138 m. altres punts d'interés de la ruta seran, les pintures rupestres de l'Abric de les Clotxes i ja de tornada, la Fuente La Gota.

el grup a la Fuente La Peraleja

A dos quarts de huit ens trobem al llavador, hui som més poquets que de costum, el dia s'ha llevat fresquet i amb un fort vent, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Chiva on hem quedat amb la gent del CSC. De camí, recollim al Miguel Angel que ens espera a Xest. Arribem a Xiva, salutacions, comentaris i complimentar el tema permisos, pugem altre colp als vehicles i ens dirigim a trobar la Fuente La Peraleja on deixem els cotxes i donem inici a la caminada.

fent el mos a l'abric de l'Abric

Primer pel Camino de la Fuente La Marjana i després pel Camino del Llano de La Zarza, ens anem apropant al Barranco del Burgal, el resseguim uns pocs metres i el creuem enfilant-nos per l'altra riba fins a arribar davant de l'abric on darrere unes reixes es troben les Pintures Rupestres de l'Abric de les Clochas. Aquestes s'emmarquen dins de l'anomenat "Art esquemàtic llevantí" i van estar declarades per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat el 1998.

pintures rupestres

Aprofitem "l'abric" que ens proporciona l'Abric, per a fer el mos del matí, ja que a hores d'ara, portem quasi 5,4 km fets, com és de rigor surten de les motxilles tota mena de delicatessen, hui com sempre que ens acompanya el Miguel Llopis, no falten els boníssims seitons en vinagre que sempre ens obsequia. Acabat el mos reiniciem la caminada desfent els últims metres fets, tornem a creuar el barranc i donem inici al tram més costerut del dia que va resseguint el Barranco de Santa Maria.

producte de l'erosió

A mesura que anem guanyant altura, es fa més evident la presència del fort vent, també les vistes es van eixamplant, tant cap l'horitzó com a les altures on semble ens vigilen curioses formacions calcàries que el temps ha anat modelant i que no desentonarien al costat de les de la Ciudad Encantada. El pendent es va fent més pronunciat i en algun moment les mans ens ajuden a impulsar-nos, en l'últim tram la senda es desdibuixa per la invasió de la vegetació, però a la fi, arribem dalt del Pico Santa Maria fets 7,6 km.

dalt el Pico Santa Maria

Per culpa de la força del vent nomes quatre valents s'enfilen dalt el vèrtex geodèsic, els altres ens ho mirem des d'uns metres més avall, és tanta la força del vent que en passar les fotos a l'ordinador em trobe que més d'una ha sortit moguda, no ens hi estem massa temps, ara per una senda carenera ens arribem a l'Alto de Santa Maria, aquest és un esperó rocós amb uns 20 m. menys que el Pico, ací la mateixa tònica, fotos, una rapida ullada a les vistes i a seguir.

Alto Santa Maria

Ara anem a trobar el Barranco de la Fuente la Gota per on iniciem la baixada, als pocs metres ens desviem per visitar la Fuente La Gota, dita així per què realment deixa anar el preuat líquid de gota en gota amb un ritme pausat però constant. Per una estreta senda i amb algun tram força aeri, anem davallant sempre seguint la traça del barranc i entremig de la vegetació que sembla en procés de recuperació després d'algun incendi. La baixada a causa de l'estretor de la senda i a la forta pendent, semble que no s'acabe mai.

descens pel Barranco de la Fuente La Gota

Al final la senda es transforma en el Camino de la Fuente la Gota per on seguim fins que en un encreuament, girem a l'esquerra i agafem el Camino de la Fuente de Marjana per on ja sense desviar-nos, arribem altre colp a la Fuent La Peraleja on aquest matí hem deixat els vehicles. Després de comentar un poquet i dels comiats, pugem als vehicles i ja ens dirigim cap a Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Ha estat un altre matí en contacte amb la natura i amb bona companyia.