Caminants: Anita, Mila, Tere, Felix, Pepe Gil I, Pepe Gil II, Pepe March, Vicenç i Francesc
Data: 12-11-2016
Hora d’inici caminada: 08:20:54
Hora d’arribada: 13:01:20
Duració: 04:40:26
Temps en moviment: 3:31:26
Alçada punt de sortida: 807 m
Alçada mínima assolida: 775 m
Alçada Màxima assolida: 851 m
Desnivell màxim: 75 m
Ascensió acumulada: 434 m
Descens acumulat: 448 m
Guany: 43 m
Distancia recorreguda: 13637 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.89 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h
el grup menys un a punt de iniciar la ruta |
Fa unes setmanes, donant un cop d'ull al bloc CAMINADO HACIA LAS ALTURAS, de l'Emilio Vera, un dels meus blocs de referència pel que fa a senderisme al País Valencià, vaig veure l'entrada referent a Las Hoces del Río Mira en la comarca de la Serrania Baja pertanyent a Cuenca, al moment em vaig dir que l'havia de realitzar a no tardar massa. "Las Hoces del rio Mira" són una sèrie de canons amb forma de falç que el riu Ojos de Moya / Mira, afluent del Cabriel, ha anat creant en una zona de roca calcària al seu pas pel municipi de Mira.
mostra evident de les baixes temperatures que ens trobem |
Dins del grup de senderisme entre setmana, havíem parlat de fer una que altra eixida en dissabte, per què
es pogueren agregar alguns que normalment no poden en dies feiners,
decidim que aquest dissabte en serà un, i propose fer la ruta de Las Hoces del Rio Mira, aceptada la proposta un dels participants comenta que li apeteix venir, però té que ser a casa com a molt a les 14,30 h. Ajustem els horaris per a que puga participar i ens emplacem per dissabte.
Molino de la Hoz amb els colors tardorencs |
Dissabte a les 6,45 h, ens trobem al lloc habitual, som un total de nou
persones i un gosset, ens repartim en dos vehicles i iniciem
l'aproximació anant a trobar la CV-50, A-3, CV-470 i CM-2109, per on
arribem a Mira, en lloc d'entrar al poble, girem a l'esquerra i resseguim el riu pel passeig de Don Julian Castellanos, per on fem els 2 km que ens deixen a tocar del Molino de la Hoz. L'Emilio ja comentava en el seu bloc, l'opció de retallar la ruta en 4 km iniciant la caminada ací.
Creuem el pont sobre el riu i trobem el mapa-mural del Passeig Botànic, que és en realitat on comença la sendera SL-CU 6. Ens hi fem la foto de rigor i iniciem la caminada, se'ns passen per alt els esglaons fets amb troncs i que faciliten la pujada al Mirador del Pozo de las Animas. Anem resseguen el riu
que no ens deixara pràcticament en tot el recorregut, el creuem per un
pontet de fusta i als pocs metres ens ix al pas la senda que baixa del
mirador, encara que ens farà fer uns metres més, decidim pujar-hi.
Pugem dalt el mirador i gaudim de les vistes, des d'ací s'observa perfectament el tall que el riu a anat creant amb el pas del temps, tornem a baixar i ens acomiadem de moment del Sl-06 per incorporar-nos al GR-64 que seguirem en direcció a Enguidanos. "Las Hoces"
del riu Mira són una sèrie de canons amb forma de falç amb una abundant
vegetació aquàtica, que serveix de base ecològica per a albergar una
rica fauna piscícola. També alberga una extensa i rica vegetació
rupícola i de ribera, que acull a multitud d'espècies animals, pròpies
de la regió muntanyenca.
Deixem a la dreta un abric obrat, antic refugi dels ramats i al seu davant, un petit pont per on tornarem, més
tard., les parets que ens envolten, estan repletes de coves i forats produïdes per
l'erosió en els materials calcaris. En un eixamplament del canó, arribem
a les restes en bastant bon estat, d'una casa feta aprofitant un abric de grans dimensions. Fets uns 4,5 km i en veient que tant l'hora com el lloc són els apropiats, decidim parar a fer el mosset de mig matí.
Amb l'estómac ple i millor no entrar en detalls de tot el que ix de les motxilles, reemprenem
la caminada, als pocs metres ens ix al pas una curta però intensa
pujada que ens porta a un mirador natural, xicoteta parada per admirar
les vistes i tornem al nivell del riu, ara anem deixant a la nostra
dreta Hoya Hermoso, una vall on es conreen diversos tipus de conreus de seca, amb predomini de la vinya. Als 6 km arribem a una bifurcació, ací de tornada farem una xicoteta variació.
Ara seguim rectes i als pocs metres ens trobem un pi de proporcions gegantines, no tant a l'alt com a l'ample, seguim i en poquets metres ja atalaiem l'espectacular estampa d'un gran viaducte, el pont de Villa Paz o viaducte de Mira, és un dels ponts del ferrocarril València-Aranjuez. Les seues formes
esveltes i la seua altura superen l'expectació de qualsevol visitant. Té
cinc grans arcs, tots ells iguals, i un sisé de menor grandària. Creuem
per sota del viaducte i als pocs metres es troba un poblat abandonat,
conegut per Villa Paz, format per algunes cases al costat del riu i alguns corrals de bestiar.
Per un pont travessem el riu per a visitar el despoblat, després de deliberar sobre els usos que tinguera, tornem a travessar el riu i comencem ara el camí de retorn per la mateixa senda per la qual hem arribat, passem altre colp per
baix del viaducte, també per davant de pi i arribem a la bifurcació,
ara agafem el sender de la dreta i sempre tenint el Mira a l'esquerra,
anem desfent camí, però per l'altra riba. Arribem al xicotet pont que hem vist a l'anada i el creuem, ara ja si es tracta de desfer les passes que ens han portat ací.
Arribem al Molino de la Hoz,
ens felicitem per aquest matí tan agradable, ens acomiadem i cada
qui, puja al cotxe en el qual ha vingut i desfem els 2 km de pista que
ens han portat fins ací, eixim a la CM-2109 i posem rumb Vilamarxant,
fem una xicoteta variant per no entrar a Utiel i arribem al poble sense
cap contratemps. L'única pega potser, és que hem anat 15 dies tard per
poder trobar els arbres de ribera en el seu màxim esplendor tardorenc.
canons del riu Mira des del Mirador del Pozo de las Animas |
colors de tardor |
Riu Mira |
casa troglodita |
moment del mosset |
viaducte de Mira |
despoblat de Villa Paz |
Powered by Wikiloc
Hola Francesc! M'alegre molt que hagueu gaudit de la ruta. És cert que tal vegada, uns dies més arrere haguéreu gaudit millor de les tonalitats de la tardor. No passa res. Vindran més tardors per poder gaudir.
ResponEliminaUna abraçada.
Hola Emilio!! No es por arribar a tots els llocs on voldries, a pesar de tot, varem tornar molt satisfets dels matí. Gracies per compartir
EliminaSalutacions!!