dimecres, 21 d’octubre de 2015

PUJADA A SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES (Sant Hilari Sacalm, La Selva, Girona, Catalunya)

Lloc inici caminada: Pista Forestal de Subira
Caminants:Joaquina, Salva i Francesc
Data: 20-10-2015
Hora d’inici caminada:08:27:27
Hora d’arribada: 13:26:08
Duració: 04:58:41
Alçada punt de sortida:889 m
Alçada mínima assolida: 760 m
Alçada Màxima assolida: 1202 m
Desnivell màxim: 462 m
Ascensió acumulada: 589 m
Descens acumulat: 547 m
Guany:289 m
Distancia recorreguda: 11.023 m
Velocitat mitjana:2.1 km/h (sense descomptar parades).
Creu de les Guilleries, Sant Miquel de les Formigues
Per qüestions familiars, aquest dilluns havíem de pujar a Barcelona i tornar dimecres, trucada al Salva i ràpidament quedem en fer una escapada dimarts, queda encarregat de triar el lloc, només li demane que a ser possible, pugues gaudir dels colors de la tardor. Dimarts a dos quarts de huit ens trobem a Hostalets de Balenyà, la Joaquina, el Salva i jo, pugem al seu cotxe i posem rumb envers Sant Hilari Sacalm. Pel camí em comenta que ha triat una ruta que transcorre entremig de boscos de caducifolis com els castanyers, roures i faigs entre altres i que puja fins al cim de Sant Miquel de Solterra també conegut com a Sant Miquel de les Formigues.
entre castanyers
Arribats a Sant Hilari Sacalm, anem a trobar la zona de lleure de Cal Sastre, ara ens endinsem en una ben arranjada i ampla pista de terra, la Pista Forestal del Subira. Fets uns dos quilometres, aparquem al costat d'un pal amb banderoles informatives i d'on ix un sender pel qual transcorre el GR-93. Quan manquen tres minuts per dos quarts de nou donem inici a la caminada seguint les marques del PR. Només iniciar la marxa ja trobe indicis que la ruta, omplira les meues expectatives, encara que uns quants dies més, permeteren un major ventall cromàtic.
catifa de fulles, castanyer, roure, arç.............
Fets uns sis-cents metres salvem el Torrent de la Font del Gavatx per un mig afonat pont de fusta, en aquest primer tram, caminem pel mig d'un atapit bosc de castanyers que han deixat caure bona part del seu vestit i ens obsequien amb una tova catifa de fulles. L'olor que desprenen és un regal per a l'olfacte i els colors, per a la vista, uns trams per pista i altres per bonics corriols seguim camí, cinc-cents metres més i arribem a les Fontiques de Can Pla que com totes les fonts que trobarem, deixa anar un petit fil d'aigua fresca i cristallina.
tot preparat per a la campanya de nadal
Mig quilòmetre més i som davant de Can Pla, amb tot de bancals plens d'avets de vàries mides i alguns ja preparats per a la pròxima campanya nadalenca. Continuem el nostre camí gaudint de la bellesa del lloc i de la pau i tranquil·litat que es respira, deixat endarrere el Coll de Llevanyes el pendent comença a ser més pronunciada i anem observant els canvis del paisatge a mesura que van canviant els arbres que ens envolten, els castanyers deixen pas als roures, aquests als faigs i tots plegats ens obsequien amb una meravellosa simfonia de colors.
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. (Raimon)
Quan portem un poc més de quatre quilòmetres, arribem a la font Sa Guarda, aquesta és potser la que deixa caure el fil d'aigua més minso de totes les que trobarem hui, un quilòmetre més i un darrer esforç i arribem dalt del cim de Sant Miquel de Solterra més conegut com a Puig de Sant Miquel de les Formigues. Al seu cim es baste el Castell de Solterra ja esmenat al segle X, i que resta sota domini del comte de Barcelona.
Creu de les Guilleries o Sant Miquel de les Formigues
Només en resten la base d'una torre circular i algun petit tram de allò que fou la capella de sant Miquel annexe al castell que sembla resta en peu fins a principis del segle XX. Això no obstant, la construcció que crida més l'atenció és la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, col·locada l’any 1957 sobre les restes de la torre del castell de Solterra. És una gran creu de ferro forjat amb tres formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor.
peu de la creu amb les formigues
 Teníem pensat fer el mosset en arribar dalt, ens trobem que bufa un aire fresc que fa que em pose el tallavent mentre gaudim del lloc i les poques vistes que el cel de plom ens permet, vist el lloc descendim uns pocs metres i arrecerats del vent, procedim a fer el mosset de mig matí. Alleugerat el pes de les motxilles continuem la caminada per un sender en forta baixada apaivagada per les llaçades que va fent. Arribem davant de les restes d'El Borrell, un gran mas que el pas del temps ha anat degradant.
El Borrell
Ara el pendent s'apaivaga i caminar es fa més dolç, quan portem fets un poquet mes de nou quilometres, endevinem des de l'alt de la pista i encaixonada dins el torrent la Font de La Formiga, iniciem la davallada a trobar-la però abans ens desviem a l'esquerra per arribar-nos al Gorg del Torrent de la Font del Gabatx. És un petit gorg amb el seu salt d'aigua, petit però encisador, vist el lloc desfem els últims metres i ara si ens apropem a la Font de la Formiga, un bucòlic i bonic racó, aprofitem una taula i uns seients de pedra i piquem uns fruits secs i fem uns glops d'aigua.
Gorg del Torrent de la Font del Gabatx
Pugem a la pista i continuem caminant, en un quilòmetre i mig, arribem a la Font del Gabatx que ens obsequia amb un bon rajolí, docents metres més i ens ix al pas la Font del Vern, hui hem passat per unes poques fonts, Sant Hilari és conegut com el poble de les 100 fonts. Ara ja només ens queda que fer el pocs metres que ens resten per arribar on hem deixat el vehicle, arribats ens pugem i desfem el camí que hem fet aquest matí en un revol de la pista parem per treure el cap a la Fossa de la Minyona i llegir la seua llegenda.
llegenda de la Fossa de la Minyona
Arribem a la zona de lleure de Cal Sastre i fem parada per omplir una garrafa d'aigua a la font que porta el seu nom, ens arribem al poble i ens obsequiem amb un ben merescut menjar. Descansats i alimentats donem un tomb pel poble, agafem el cotxe i per la GI-542 ens apropem a visitar el Pou de Glaç de la Font Picant, no sabem on ens portara la carretera, però decidim seguir endavant. El paisatge no té res a envejar al que hem fet caminat, anem resseguint la Riera d'Osor, arribem al pintoresc poble i parem a fer unes fotos.
Pou de glaç de la Font Picant
Ara ja toca posar rumb envers Hostalets de Balenyà, arribem, ens acomiadem i jo en dirigisc a Martorelles. Ha estat un dia ben aprofitat, en bona companyia i gaudint d'uns paisatges de gran bellesa i d'una natura en tot la seua esplendor.

1 comentari:

  1. Hola nois, soc un buscador de gorgs i vos voldria fer una pregunta, he observat que passa una pista prop del gorg del torrent de baix, el camí es accessible amb cotxe?, hi ha molta estona desde el punt de sortida? gracies i endavant. Salut.

    ResponElimina