RETROBADA AMB LA SAUVA NEGRA EN COMPANYIA DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Data: 09-11-2014

Lloc de trobada: Av. Piera davant la masia

Lloc inici caminada: Plaça Abat Escarre, Castellcir, Moianes

Lloc final caminada:  Plaça Abat Escarre, Castellcir, Moianes
Caminants: 12+1

Hora d’inici caminada: 09:00:54
Hora d’arribada: 13:57:21

Duració: 04:56:27
Alçada punt de sortida:697 m
Alçada mínima assolida: 612 m
Alçada Màxima assolida: 893 m
Desnivell màxim: 281 m
Ascensió acumulada: 459 m
Descens acumulat: 407 m
Guany: 195 m

Distancia recorreguda: 13.26 Km
Velocitat mitjana: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)

Sauva Negra

Aquest cap de setmana pujava a Barcelona a visitar a la família, coincidint amb la meua estada, els Trotacamins de Martorelles tenien prevista la caminada mensual, aquest colp tenien programat visitar el Castell de Castellcir també conegut com a Castell de Popa i passejar per la Sauva Negra. Malgrat haver visitat el lloc uns quants colps, no vare dubtar ni un moment en agregar-me, tant com per retrobar-me amb la gent, com per què el lloc té un encant que fa que no et canses de visitar-ho.

el grup abans de començar a caminar

Diumenge quan mancaven quinze minuts per l'hora d'eixir ja estava jo davant la Masia Carranca, no fora que marxaren sense mi, a poc a poc arriba la gent, salutacions, encaixades i petons varis i quan passen uns minuts de les huit ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Castellterçol on hem quedat amb el Jose Maria Baró que ve de Cànoves i Samalús. Arribem, ja ens espera el Jose Maria, més salutacions i tornant als vehicles fem els pocs quilòmetres que ens separen de Castellcir, aparquem a prop del punt d'informació i donem inici a la caminada quan són les nou del matí. 

balma al Torrent d'Esplugues

De principi la pista va resseguint el Torrent del Rossinyol durant un quilòmetre aproximadament, mig quilometre més i ens surt al pas el Torrent d'Esplugues per on el Jose Maria ens "convida" a endinsar-nos uns pocs metres fins a arribar a una petita balma per on cauen uns prims rajolins d'aigua, vist el lloc tornem a la pista i seguim en direcció a Sant Andreu de Castellcir on arribem després de passar per la Bassa Gran de Ca l'Antoja i aturar-nos a fer unes fotografies.

Sant Andreu de Castellcir

L'església de Sant Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la serra de Roca Sitjana, molt propera a la riera de Castellcir (el futur riu Tenes). L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà.
L'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important mutilació de l'església primitiva.

Bassa Gran de Ca l'Antoja

Tornem sobre les nostres passes i agafem la pista que passa a tocar de Ca l'Antoja, fets uns quatre quilometres arribem a una bifurcació, obviem la pista de l'esquerra que sera per on tornem i agafem la pista de la dreta que deixem uns pocs metres més endavant per endinsar-nos en un corriol succintament indicat per unes fites de pedra que ens porta als peus del Castell de Castellcir en un tram que malgrat les baixes temperatures ens fa suar per culpa del seu desnivell. Arribem dalt el castell on podem gaudir del lloc i de les vistes mentrestant ens apliquem a la sempre grata tasca del mos matinal.

Castell de Castellcir o de la Popa

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Vallés Oriental. És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interés Nacional del patrimoni català. Documentat des de l'any 1014, la seua principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular.
El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d'aquella època. En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins a gairebé mitjan segle XX. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. Ara bé, des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencialment, fins a arribar a l'estat actual.

deixant constància del pas dels Trotacamins

Vist el lloc i enllestit el mos reiniciem la caminada primer per costerut corriol fins a anar a eixir a pista en el lloc conegut com a Pla Bruguer, d'ací ens arribem fins al Coll de Sauva Negra, ara iniciem un suau davallar per un emboscat corriol fins a eixir a la Font de Sauva Negra. La Sauva Negra és un petit espai natural (110 ha) protegit dins del Pla d'Espais d'Interés Natural. Aquest paratge atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, moixeres i avellaners, són només un tast de la gran diversitat d'arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Font de Sauva Negra

El lloc, és encisador a mes no poder, malgrat mancar uns dies per gaudir d'una paleta de grocs, ocres, taronges i marrons dels caducifolis entremesclant-se amb el verd dels perennifolis, especialment el pi roig, alguns tasten l'aigua ferruginosa que brolla de la font, omplerts els sentits de tanta bellesa, re-iniciem la caminada en un suau davallar per un corriol que creua tot el bosc anant a eixir a la pista inferior, si tombàrem envers la dreta, en poc més d'un quilòmetre arribariem a les runes de l'antic cenobi de Santa Maria Savall, com no estava previst, girem a l'esquerra i després de creuar una porta pel bestiar, eixim al Pou Cavaller.

el grup a les restes del Pou Cavaller

Aquest, era en  l'antiguitat una poua de glaç de la que solament en resten alguns trams de les parets perimetrals, ara sempre caminat per pista seguim en direcció a Castellcir, creuem el torrent pel Pas de la Tuna que gràcies al minso cabal es pot creuar sense cap complicació, xino xano i comentant la bellesa dels espais visitats arribem altre colp a Castellcir no sense que abans, alguns facen una gens menyspreable collita de bolets, arribats a on tenim els vehicles, ens acomiadem. Alguns decidim parar a complimentar una d'aquelles tradicions dignes de ser conservades......., la sempre ben merescuda cervesa.