CHARCOS DE QUESA-ABRIGO DE VORO-CHARCOS DE QUESA (QUESA, CANAL DE NAVARRES)

Lloc inici caminada: Parquig Charcos de Quesa, Quesa, (La Canal de Navarrés)
Caminants:  Francesc
Data: 10-10-2013
Hora d’inici caminada: 08:12:22
Hora d’arribada: 13:48:07
Duració: 05:35:45
Temps en moviment: 04:14
Temps parat: 01:21
Alçada punt de sortida: 270 m
Alçada mínima assolida: 257 m
Alçada Màxima assolida: 614 m
Desnivell màxim: 357 m
Ascensió acumulada: 556 m
Descens acumulat: 559 m
Guany: 343 m
Distancia recorreguda: 15.30 Km
Velocitat mitjana: 2.7 Km/h
Velocitat en moviment: 3.6 Km/h

pintures rupestres dins l'abric de Voro

Mentre cercava informació relativa a la caminada del 26-09 entre Anna i Chella, vaig ensopegar amb algunes imatges de Los Charcos de Quesa. Los Charcos  són el resultat del treball d'erosió del riu a la roca calcària, formant un conjunt de gorgs esglaonats a diferent alçada i units per petites cascades i reguerons, els trobem encaixonats en un dels trams del Barranc del Riu Grande o riu de Las Cuevas, son un clar exemple de l'agresta geologia de la zona i de la seua biodiversitat, el lloc és també testimoni del fet d'anar i venir de persones des de la prehistòria com ho demostren les pintures rupestres de l'abric de Voro. Les imatges fan que decidisca visitar-ho el més aviat possible i a poder ser, donar-me un bany en les seues transparents aigües.

Cercant al Wikiloc trobe un trak del Pablo, veí de Vilamarxant i creador del bloc Pa_blog Senderismo, a primera vista el trobe prou interessant i decidisc que serà el que faça servir.

Hui em lleve, petit desdejuni, agarre el cotxe i poso rumb envers Quesa, en principi el gps em tenia que haver portat pel mateix itinerari que per anar a Anna, no es aixi i em fa donar un rodeig i per més inri per carreteres que deixen molt a desitjar. Arribe a Quesa i després de creuar el poble, i en l'ultima rotonda, faig un gir de quasi 360º i m'endinse en una pista que en uns set quilometres em deixa al pàrquing de la zona recreativa de Los Charcos, aparque i done inici a la caminada quan falten tres minuts per un quart de nou.

charco de La Horteta

Tal com va fer el Pablo, decidisc treure del damunt en primer lloc el llarg tram de pista asfaltada, no sense abans visitar el charco de La Horteta, aquest és el de més difícil accés malgrat haver equipat una via de baixada amb cadenes i esglaons de ferro, torne a la pista i comence el llarg i costerut tram d'asfalt, fets uns tres quilometres s'acaba l'asfalt i la pista continua ara amb un sol pedregós, aquest tram de la caminada no aporta res si mes no, gaudir de les vistes a mida que vas guanyant alçada. De totes les eixides que porte fetes per terres valencianes, potser és en la que he gaudit de zones de bosc mes amplies, més atapeïdes i en més bon estat.

El Plantil, restes de Casa Eliseo

Fets un xic menys de cinc  quilòmetres, s'acaba la pujada i comença una gran extensió a modo  d'altiplà conegut com el Planil, ací  malgrat les diferencies tant  d'amplitud, vegetació com d'altitud, em ve al cap el Pla de la Calma a la part mes occidental del Massis del Montseny. Encara que hui en dia preval-eix el bosc mediterrani, en resten indicis de què en altres temps fou treballat per l'esser humà: clapes d'oliveres en mig del bosc, amples pistes i restes de alguna que altre casa com Casa Eliseo. Arribat al Collado de los Verdines deixe la pista i agafe un altre que ix per l'esquerra i que va carenejant per la Loma del Lobo.

Quan porte fets una mica més de huit quilòmetres i deixat arrere el Collado del Lobo, trobe la Sima de la Higuera, aquesta, és un xicotet avenc de certa profunditat,  dintre del qual ix una figuera, potser l'única de la seua especie en  molts metres a la redona.

Sima de la Higuera

Sempre seguint les marques del PR i ajudat pel trak, arribe on es troba l'Abrigo de Voro després de fer una petita desgrimpada. Prop de la localitat de Quesa, es va descobrir el 1972, l'Abric de Voro, on es troba una bona manifestació de pintures de l'art rupestre llevantí. Aquest lloc està declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. En l'Abric, semble es troben més de 50 figures gairebé totes d'arquers, representatives de l'anomenat estil cal · ligràfic aconseguit a base de tocs de pinzell. La pintura coneguda com a Desfile de Arqueros, és la més coneguda del grup,(potser per què és l'única que es veu a simple vista i a prou feines), la qual, segons els experts data del 6500-5000 A. C. L'abric és envoltat per una tanca de ferro per a protegir-ho d'actes  vandàlics, aquesta es troba tan enretirada que si no fos pel zoom de la càmera fora del tot impossible visualitzar res.

Abrigo de Voro

Vist el lloc i per un estret corriol seguisc ruta baixant a trobar el barranc que amb el pas del temps a creat el Rio Grande o de las Cuevas, veig que el riu porta un petit cabal d'aigua que uns pocs més endavant desapareix soterrant-se en la llera porosa, el sender va jugant amb el riu, ara per la dreta, ara per l'esquerra, ara per la mateixa llera, aixo em fa pensar que normalment, el riu no deu portar massa aigua fora d'episodis de grans avingudes. Uns dos quilometres més avall, l'aigua torna a eixir a la superfície creant xicotets i mitjans tolls que no m'impedeixen seguir caminant per la llera, als dotze quilòmetres trobe la Cueva de las Golondrinas, xicoteta cavitat que queda un poc enlairada respecte a la llera del riu.

Fuente La Vibora després de l'arranjament

Sempre jugant amb el riu i un quilòmetre més avall, veig a l'altra riba un cartell que indica la Fuente de la Vibora, creuo per unes pedres i m'atanse a visitar la font, treu un xicotet fil d'aigua que normalment llisca per damunt unes teules, aquestes romanen trencades i fora del seu lloc, les col·loque com puc, foto abans i després i a seguir camí,ara les marques del PR s'aparten cap a la dreta del riu, però decidisc seguir el trak que en molts pocs metres em porta a trobar l'azud de Corbera, restes d'un antic assut que desviava les aigües pel seu aprofitament. De seguida trobe el charco del Chorro, el nom li ve del bonic salt d'aigua que cau damunt el gorg malgrat el xicotet cabal. El salt cau per damunt una balma, aixo permet arribar ben bé sota mateix d'aquest, ara ja sense solució de continuïtat trobe el charco de La Cacerola i a continuació el charco de Las Fuentes, ultime gorg abans de arribar altre cop al vehicle.

charco del Chorro amb el seu bonic salt d'aigua

Ací ja si, ací em trec la roba i em fique en les fresques i transparents aigües, ja fa estona que venia frisant per fer-ho, però he preferit deixar-ho per al final, després de jugar una estona amb els peixos que semblen venir a saludar-me, isc de l'aigua i mentre m'eixugue al sol, faig un petit mos, enllestit el mos no em puc estar de tornat altre volta a l'aigua, altre cop em vénen a saludar els peixos, torne a eixir i ara ja sí que m'eixugue i em pose la roba. Ara només queda fer els pocs metres que resten per arribar a on he aparcat aquest mati, pujar al cotxe i posar rumb envers Vilamarxant. Vist la jugada que m'ha fet el navegador pel mati, decidisc no fer-ne us i vaig a trobar el poble d'Anna i d'ací, ja fer el mateix recorregut que vaig fer en la visita a Anna fa dues setmanes.