dijous, 21 de febrer de 2013

VILAMARXANT, NATURA EN MIG DE RECORDS D'UNA GUERRA inCIVIL

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant
Caminants:Francesc
Data: 21-02-2013
Hora d'inici caminada: 07:47
Hora d'arribada: 11:50
Duració: 04:02
Temps en moviment: 03:24
Temps parat: 00:38
Alçada punt de sortida: 104 m
Alçada mínima assolida: 94 m
Alçada Màxima assolida:318 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada 420 m
Descens acumulat:376 m m
Guany:219 m m
Distancia recorreguda: 12.87 Km
Velocitat mitjana: 3.2 Km/h
Velocitat en moviment: 3.7 Km/h
IBP index
Vilamarxant amb les primeres llums del dia
Dilluns en una de les eixides rutinàries de entrenament que solc fer un parell de cops a la setmana, vaig decidir deixar tranquil durant un temps al Túria i cercar nous camins, per la qual cosa eixint de casa vaig anar a trobar el Camí de les Plantades, d'aquest anar a trobar el Camí de Bassa Barreta, camí poc concorregut i amb baix index de pendent, ideal per agarrar fondo. 
A la tornada i per no repetir vaig agarrar pel Itinerari Eqüestre recentment inaugurat, ara no em sortiu amb les conyes de rigor eh, mentre caminava a bon ritme vaig entreveure algun que altre corriol amb molt bona pinta. Aquest fet em va fer venir records de les eixides matinals que fèiem a Martorelles i vaig decidir reprendre aquell vell costum e iniciar la descoberta dels voltants de Vilamarxant i les seues rodalies, en el ben entès que res podrà omplir el vuit deixat pels meus companys de camins: el Jose de Santa Perpetua, el Francesc de Granollers, el Salva, Julio, Joan i Jordi de Martorelles...... Aixi es que avui començo aquesta nova etapa.
trinxera de la guerra del 36
Aquest mati a tres quarts de huit, ixo de casa i vaig a trobar el Camí de les Plantades, que deixo en quan trobo les primeres marques de l'itinerari eqüestre, els primers dos quilometres i mig son tots ells per carretera asfaltada i per entre mig de camps de cítrics i xalets aïllats, ara ja entro en pista de terra i amb un entorn mes natural, fets uns quatre-cents metres arribo a l'encreuament amb un dels corriols que vaig entreveure  el dilluns, el corriol te les marques d'un PR, m'hi endinso i en molts pocs metres soc davant de un bunker de la guerra del 36, resulta que per casualitat he anat a espetegar a la variant del PR-V175 coneguda com a Variant de les Trinxeres o PR-V175-1.
entrada al bunker
Ara i durant una mica mes d'un quilometre es qüestió d'anar resseguint el corriol que no deixa en cap moment  la llarga ferida de les trinxeres, vaig trobant refugis excavats a la muntanya, nius de metralladores i llocs on s'assentaren els morters, prova irrefutable de que aquestes contrades visqueren l'enfrontament entre germans mal anomenat guerra civil. El sender, millor dit el corriol, ara comença un tram en forta pujada que fa que guany casi 200 m. en poc mes de quilometre i mig, travesso un tram de bosc cremat l'estiu passat, on els margallons que sembla resistisquen el foc, comencen a donar un color verd a l'ocre del bosc cremat.
primers símptomes de recuperació del bosc després de l'incendi
Fets uns cinc quilometres i mig, em trobo amb un encreuament de corriols, tinc dos opcions, si segueixo recte eixiria al Camí de Bassa Barreta, si agafo el que ix per l'esquerra faré els pocs metres que resten per fer el cim de la Rodana del Pic, opto per la segona evidentment, arribo dalt el cim i decideixo que mentre albiro el paisatge, es bon moment per menjar el plàtan que porto i fer un glop de cafè amb llet. Ara toca donar inici a la baixada, com m'agraden les baixades !! arribat a l'encreuament de corriols, giro envers l'esquerra i per un corriol força pedregós vaig desfent tot lo que he pujat. Fets ben be set quilometres ixo altre cop a l'itinerari eqüestre, d'ací vaig a trobar el Camí de la Bassa Barreta.
Bassa Barreta
Arribat al camí giro envers l'esquerra i en cinc cents metres mes, soc davant de la Bassa Barreta. La bassa i el corral que s'hi troba a tocar, son testimoni dels usos tradicionals que han tingut les Rodanes al llarg del temps, entre ells el pasturatge intensiu, la bassa es va excavar fa segles per recollir l'aigua de pluja per que el ramat que dormia al corral poguera beure. d'altra banda la bassa es un lloc de referencia per al poble, sent tradicional la foia nadalenca que es dina ací. També semble que va servir com a punt  de reunió de maquis durant el franquisme. A tocar de la bassa es troba l'emblemàtic Pi de Bassa Barreta, arbre de considerables dimensions considerat Be d'Interès Local.
Pi de Bassa barreta declarat Be d'Interès Local
Segueixo endavant uns minsos cent metres i arribo al Corral de Bassa Barreta, semble que esta en fase de restauració per a convertir-lo en punt d'interpretació del paratge  natural. Al seu costat es troba una zona adequada com a Arborètum amb mostres de la majoria d'espècies mediterrànies, el lloc esta adaptat per a persones discapacitades, tot el recorregut es fa per passera de fusta i els cartells a banda d'en valencià, i castellà, també estan escrits en braille. A l'altre banda de la pista es troba una senda adaptada també per a persones amb discapacitats, aquesta consta de una passera de fusta de un quilometre i mig i diferents cartells indicadors que igual que  al arborètum. no els hi manca el llenguatge braille.
Arboretum
Ara ja dono inici a la tornada e igual que vaig  fer dilluns, en lloc de seguir pel Camí de Bassa Barreta,  agarro per l'itinerari eqüestre donat que es mes agradable de transitar, arribat a on aquest mati m'he desviat a trobar el bunker, ja es qüestió de refer en sentit contrari el mateix camí que a l'anada, arribo altre cop a la zona asfaltada, quan porto fets uns dotze quilometres i ja diviso casa, m'adono que les marques taronges de l'itinerari eqüestre giren envers la dreta deixant la ruta prevista, esperonat per la curiositat, decideixo seguir-les i quina serà la meua sorpresa quan m'adono que em porten al tall o trinxera per on anys enrere circulava el tren i que passa per dessota de casa mateix, trobo que l'han netejat, amb la d'esgarrinxades que m'he portat intentant obrir-me pas.
camí de tornada, no m'he pogut estar de menjar-me una taronja
Arribo a casa i dono per acabada la primera eixida de descoberta dels rodals, ha estat una experiència molt agradable i que m'ha deixat amb ganes de repetir amb tots els avantatges e inconvenients, avantatges, que pots eixir des de casa mateix sense necessitat de vehicle a banda de anar coneixent el teu entorn, inconvenients que hi trobo...........els mes de dos quilometres per pistes asfaltades que es te que fer abans no arribes a trepitjar senders i corriols.

1 comentari:

  1. Carai Francesc, les fotografies son precioses, totes, incloses les del pase de diapositives.

    Tot i que en aquest cas és un record magre del passat, m'agrada conéixer tot allò que té a veure amb la història i la zona n'és molt, de rica en aquest sentit.

    Una abraçada.

    Ah, no faré cap conya del camí eqüestre ;)

    ResponElimina