Dilluns 6 hores, sona el despertador, avui, hem quedat amb el Jose per fer una de les nostres sortides, desdejuno, agafo el cotxe i cap a Santa Perpetua......arribo i ja esta esperant, aparco el cotxe i comencem a caminar, fa dies que jo havia comentat que volia anar a Santiga i avui hi farem cap, això si, res d'anar-hi directes, que seria un tres i no res, quant vaig a endegar el GPS, m'adono que s'ha quedat a casa, ahir a la nit el vaig posar a carregar i aquest mati no he pensat. Agafem per Poeta Maragall, carrer Catalunya i arribem al bosc de Can Oller, girem en vers l'esquerra i per un camí de terra anem a buscar els carrers asfaltats de lo que ha de ser un nou polígon industrial, semble una pelicula d'aquelles del dia després de la fi del mon........no es veu ningú, estem sols els dos en mig d l'asfalt, arribem al polígon industrial del Nord-est a Polinyà,
el traspassem, sortim a la carretera de Sentmenat, també la traspassem i per un pont per a vianants, creuem la
pont per a vianants damunt la Riera de Polinya
riera de Polinyà, girem en vers l'esquerra i ens dirigim cap a la carretera BV-1421 que porta cap a Sabadell, la creuem i agafem una pista de terra, d'allí estant, l'Església de Sant Salvador destaca en un bonic contrallum que no em puc estar de retratar, d'aquesta església, la vikipedia diu això:
Sant Salvador de Polinya
L'església de Sant Salvador de Polinyà, coneguda també com de Sant Martí, està situada a la població de Polinyà, a la comarca del Vallès Occidental.
Descrita com església parroquial de Polinyà al segle XI, la seva consagració va tenir lloc l'any 1122; va seguir amb les seves funcions com a tal fins l'any 1792 quan va passar a dependre de l'església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
Consta d'una sola nau amb coberta de volta de canó i amb un absis semicircular, on havia pintures murals molt importants, de la primera meitat del segle XII, relacionades amb les de l'església de Santa Maria de Barberà. Al temple es poden veure unes reproduccions, de les originals que es conserven al Museu Diocesà de Barcelona.
A l'exterior l'absis presenta una decoració llombarda de arcuacions cegues en sèries de dues entre lesenes, amb tres finestres també entre les lesenes. La porta del mur nord és l'original, no obstant això, la principal ha estat completament modificada. El campanar és de base quadrada i està adossat al mur nord.
Sant Salvador de Polinya a contrallum
Un cop fetes les fotos, seguim camí i baixem al Torrent de Can Rovira no sense passar per la Font de la Mare de Deu i seguint camins de terra que van passant entre camps de conreu i trams de bosc de ribera, anem a sortir a la Riera de Santiga o
Riera de Santiga o Riera Seca
Riera Seca, que avui, gracies a les ultimes pluges, de seca nomes te el nom, riera abaix, sortim al llogaret de Santiga, un cop allí, visitem El Castell, L'Església, el safareig, els encortorns..... d'aquest lloc, la wikipedia diu:
arribant a Santiga
El lloc és documentat el 983 i l'església el 994 com ecclesiola Maria Antiqua. Una nova església, parroquial, va ésser consagrada el 1193. El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué
Santa Maria de Santiga
del mur nord i la base del campanar, de planta quadrada, acabat en diferent mena de pedra i amb finestrals ogivals. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.
safareig de santiga
El lloc, conserva encara una imatge bucòlica, potser per això es freqüentat per artistes de tota mena que hi troben inspiració i alguns d'ells deixa'n record del seu pas a la pared de l'església.
placa de ceràmica a la paret de l'església
Un cop acabada la visita, iniciem el retorn cap a Santa Perpetua, això si, donant un bon tomb, no fos que arribéssim massa aviat..........de fet, hem començat a caminar a les set del mati i quant arribem al cotxe, son ja les dues del migdia, ens acomiadem, agafo el cotxe i cap a Martorelles.
Un cop a casa i amb el Google Earth, miro els km. i em surt que hem caminat uns 23,600 km. no es dels dies que mes, però esta força be.
recorregut al Google Earth
el traspassem, sortim a la carretera de Sentmenat, també la traspassem i per un pont per a vianants, creuem la
pont per a vianants damunt la Riera de Polinya
Sant Salvador de PolinyaDescrita com església parroquial de Polinyà al segle XI, la seva consagració va tenir lloc l'any 1122; va seguir amb les seves funcions com a tal fins l'any 1792 quan va passar a dependre de l'església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
Consta d'una sola nau amb coberta de volta de canó i amb un absis semicircular, on havia pintures murals molt importants, de la primera meitat del segle XII, relacionades amb les de l'església de Santa Maria de Barberà. Al temple es poden veure unes reproduccions, de les originals que es conserven al Museu Diocesà de Barcelona.
A l'exterior l'absis presenta una decoració llombarda de arcuacions cegues en sèries de dues entre lesenes, amb tres finestres també entre les lesenes. La porta del mur nord és l'original, no obstant això, la principal ha estat completament modificada. El campanar és de base quadrada i està adossat al mur nord.
Sant Salvador de Polinya a contrallum
Riera de Santiga o Riera Seca
arribant a Santiga
Castell de Santiga
castell termenat. L'església és sufragània de la de Santa Perpètua. Fou reformada el 1573 i no conserva de l'estructura primitiva romànica més que una part
Santa Maria de Santiga
safareig de santiga
placa de ceràmica a la paret de l'esglésiaUn cop a casa i amb el Google Earth, miro els km. i em surt que hem caminat uns 23,600 km. no es dels dies que mes, però esta força be.
recorregut al Google Earth |
| Santa Perpetua-Santiga (fes clic a la foto i les veuras totes) |
Francesc,
ResponEliminaEt felicito pel teu reportatge. Per uns moments m'he transportat a la meva època infantil. Record que acompanyat pel meu pare, solíem visitar aquest lloc gairebé quasi cada diumenge a fi de que ell, pogués plasmar les magnífiques imatges de Santiga sobre llenços d'oli. Entre pinzellada i pinzellada, el desdejuni corresponent a Cal Trompeta.
Felicitats de nou.
Joan Escoda i Prats.