divendres, 20 de febrer de 2009

SANT PERE DE REIXAC-FONT DELS CAÇADORS-FONT DELS AVELLANERS

Divendres, 6,45 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, l'idea es completar la part de la sortida que em va quedar pendent el dilluns, o sigui, arribar-me a Sant Pere de Reixac, així que agafo el cotxe, i em dirigeixo a trobar la Carretera de Sant Adrià, enfilo cap a Montcada i arribat davant de la Masia de Reixac aparco el vehicle, agafo el camí que passa entre la
restaurant Masia de Reixac
masia i les pistes de tennis, semble que aquí, també han habilitat un tros de bosc per jugar als soldadets......s'esta posant de moda això, segueixo pel camí de Can Fabregas, fins que veig un corriol que em ve a trobar per l'esquerra......no m'hi puc resistir, l'agafo, es va fent cada cop mes estret, tinc que anar apartant la brolla, surto on estan fent una neteja del sotabosc, aixo em permet seguir pujant fins que quant soc casi dalt del Turó del valent, el cami es torna pista ample i ja
Sant Pere de Reixac
diviso el campanar de Sant Pere. Surto al camí de Sant Pere de Reixac, giro envers l'esquerra i en uns 200 m. ja estic davant de la església de Sant Pere de Reixac, la visito amb tranquil·litat, com assaborint-la, feia temps que volia estar aquí,
Sant Pere de Reixac
Conjunt de gran interès històric, artístic i cultural.
Sant Pere de Reixac està situat al costat esquerre del riu Besós, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud, que li permeten gaudir d’una àmplia panoràmica sobre les terres del Vallès.
Església romànica: Dues naus orientades mes o menys de llevant a ponent.
La part més antiga s. X, està rematada per un absis circular amb planta de ferradura.
L’altre nau del s. XII, és més gran i l’altar està dedicat a Sant Pere. Aquí es troba la porta d’entrada,
Atri i porta d'entrada

que és d’arc de mig punt, dovellada i adornada per una senzilla motllura.

Campanar: Adossat a la nau principal, la base s’emprava com a sagristia. És
de planta quadrada que es converteix en octogonal. Té quatre obertures d’arc de mig
punt. La seva construcció correspon als ss. XI-XII, encara que queden les reste a la
base d’una construcció anterior.
Campanar
Cementiri: Situat al costat del campanar, la reixa d’entrada té incidències gòtiques.
Casa de religioses: Adossada a l’església, està adornada amb una finestra gòtica.
Assentament medieval de Reixac: Al camí apareixen una sèrie d’habitacions
excavades a la roca, que fan pensar en un nucli de població format per quatre cases
que configurarien l’antic poble de Sant Pere al llarg dels ss. X i XI.
entrada al cementiri adosat
Dades històriques: La història d’aquest indret, està documentada des de temps antic. Fou el poble i l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac, ja esmentada al s. X (963), pertanyè al
Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i de Sant Cugat del Vallès.

La primitiva església fou cremada durant la guerra dels Segadors i refeta l’any 1676, no respectant l’original romànic.

Al s. XVIII, fou desvinculada de Sant Jeroni de la Murtra.

El Nomenclàtor de 1860 la descriu com Església parroquial.

L’any 1867, va ésser annexada a Santa Engràcia de Montcada.

Cremada durant la Guerra Civil, fou restaurada posteriorment.

Feta la visita torno pel camí que he dut al arribar, però en lloc de agafar el corriol, segueixo uns metres endavant fins que en una cruïlla trobo els indicadors de les fonts del Caçadors i dels Avellaners, segueixo la direcció que indiquen, es una pista de terra, però ample i semble que fa poc que has desbrossat els marges, lo que dona una sensació mes gran de amplitud, a l'estiu deu ésser dur amb el sol caient de ple, quant porto uns 1000 m. mes o menys, en un petit entrant que fa el camí per la dreta, trobo la Font dels Caçadors, paro una estona, foto per la
Font dels Caçadors
posteritat i a seguir camí, als pocs metres, la pista fa un revolt tancat al passar pel davant de una antiga pedrera fora d'us, uns metres mes endavant i després de passar per un gran roure trobo el corriol que estret i mig amagat va fent baixada cap el Torrent de Reixac i que surt al costat mateix de la Font dels Avellaners, es

Font dels Avellaners
un lloc .....no se com dir-ho, millor ho lleixiu al bloc del Toni Seuma que crec ho descriu perfectament, http://labrolla.blogspot.com/search?q=font+del+avellaners s'hi esta be, el lloc es acollidor, així que m'hi demoro una bona estona, dono per acabada la visita i creua'n el torrent, segueixo lo
voltans de la font amb influencies gaudinianes
que sembla la continuació del corriol que he portat al baixar, al cap d'una estona, el corriol surt a la pista que he portat de anada, desfaig camí i torno a Sant Pere de Reixac un cop allí en lloc de tornar pel mateix corriol que he portat de pujada, agafo el camí de l'església de Sant Pere que després de passar per davant de Can Fontanet de Baix i per Ca l'Alcalde, va a sortir a la masia de Reixac pel canto
Sant Jordi mata'n el Drac, punt i final de la sortida
contrari a per on he començat la caminada. Agafo el cotxe, cap a casa, dutxa, passar les dades al PC, menjar i a treballar, a estat una caminada curta però agradable.


Sant Pere de Reixac
fes clic a la foto i les veuras totes

2 comentaris:

  1. Hola Francesc
    Me a gustado el sitio
    Que detalles en la fuente ... hay que ir a verlo ... fijo

    ResponElimina
  2. http://www.ojoshojas.com/magazine.html
    esta es una revista donde tenemos una sección de rutas de senderismo. Un saludo

    ResponElimina