CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, PRIMER DIA. (BELORADO-AGÉS)

Divendres 08/05/15 (Prèvia)

Ens llevem, petit desdejuni, done un últim repàs a la motxilla i la dona em porta amb el cotxe fins a l'estació d'autobusos de València, fem temps i quan s'apropa l'hora ens acomiadem i em dirigisc a trobar l'autobús que em portara fins a Logroño. Després d'unes quantes hores arribem a la capital de La Rioja, ací haig d'esperar quasi dues hores fins que isqué l'autobús que em deixara a Belorado, lloc on tinc previst iniciar aquesta tercera part del Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago). Entre una cosa i altre arribe a l'alberg quan manquen uns pocs minuts per a les nou.

Preveient la intempestiva hora d'arribada, havia trucat a l'alberg "Caminante", arribe just quant la cuinera ja marxava, mentre complisc amb els tràmits de rigor, la dona torna a la cuina i em prepara un suculent sopar amb un somriure a la boca, que fa que no sàpiga que m'alimenta més si el menjar, o l'amabilitat. Amabilitat que també trobe en la Belen i la seua parella que són els que porten l'alberg. Sopat, m'endrece i a dormir que dema haig de matinar.

Belorado, mural

Dissabte 09/05/15

M'alce, desdejune i isc al carrer quan són més o menys tres quarts de set. Per a eixir de Belorado haig de travessar el carrer Hipòlito López Bernal i l'avinguda Camino de Santiago, creuant a continuació la N-120 i el riu Tirón per un pont per a vianants fet de fusta. Paral·lel a aquest es troba un pont de pedra d'origen romànic conegut com El Canto. Per una pista separada de la N-120 pel llit del Retorto, afluent del Tirón, avance còmodament fins a Tosantos. Just abans d'arribar hi ha un àrea de descans amb diverses taules, barbacoes i una font.

Belorado, El Canto

Km 4,7. Tosantos. En creuar la població es pot apreciar a la dreta i a l'altre costat tant del poble com de la N-120, l'ermita de la Virgen de la Peña, que sembla aprofitar alguna cavitat en les roques. Des de Tosantos un curt tram ens acosta fins a la següent població de Villambistia.

Tosantos, ermita de la Virgen de laPeña

Km 6,6.  Ens rep la parroquial de Sant Esteban, del segle XVII. Una llegenda atribueix poders a l'aigua que raja de la font de quatre canelles que i és a tocar junt amb un antic llavador. Assegura que per a recuperar la vitalitat i acabar amb el cansament no hi ha gens millor que remullar el cap en ella, em conforme a fer-ne un glop, omplir la botella i continuar camí. Passat Villambistia, sense res més que ressenyar, el camí segueix cap a Espinosa del Camí, on  arribem després de sortejar la N-120.

Villambistia, font "miraculosa"

Km 8,2. Ací, ací, a part d'una font amb abeurador  annex, trobe uns indicadors on m'assabente que em manquen 221 km. per arribar a León. A l'eixida el perfil de la pista s'empina un poquet  fins a arribar a les ruïnes del monestir mossàrab de Sant Félix, on la tradició situa les restes mortals del Comte Diego Rodríguez Porcelos, fundador de Burgos (Km 10). Passades les ruïnes, l'itinerari gira cap a l'esquerra a la recerca del voral de la Nacional, que ens condueix fins a Villafranca Montes d'Oca.

ruïnes del monestir mossàrab de Sant Félix

Km 11,7. Des d'aquesta població fins a Sant Joan d'Ortega hi ha uns 12 quilòmetres,  així que és recomanable detenir-se a esmorzar o fer provisió de menjar per a la travessia de los Montes de Oca. Antigament van constituir un lloc arriscat on els perills esperaven després de cada matoll, en canvi, avui, malgrat tractar-se d'un tram molt solitari, ofereixen naturalesa i pau. Deixem la N-120, passem al costat de l'església de Santiago  i també del que va estar l'hospital de la Reina o de Sant Antonio Abad. L'inici és empinat i convé prendre-li-ho amb calma. El calvari continua fins a arribar a un mirador sobre les serres de la Demanda i San Millán i a la font de Mojapán, on la pujada comença a suavitzar-se (Km 13). En poc més d'un quilòmetre  se supera un desnivell positiu d'uns 135 m.

monument en record dels afusellats per les tropes franquistes

Pare a fer un descans i a recuperar l'ale a la Fuente de Mojapan, Entremig de roures, ginebres i brucs, la pista continua el seu ascens, ara més suau fins a arribar a un monument als caiguts del "bàndol perdedor" durant la Guerra Civil (Km 15,2). Tot seguit la pista descendeix  fins al llit d'un riu per a afrontar una dura, encara que curta, costera. La pista  es converteix a partir d'ara en un ampli tallafocs enmig de pinedes repoblades, a partir del monument als caiguts, la pista inicia un suau davallar  fins a arribar al monestir de Sant Juan de Ortega.

San Juan de Ortega

Km 23,7. El conjunt d'edificis són Bé d'Interés Cultural des de 1931 i pertanyen al municipi de Barrios de Colina. San Juan de Ortega, nascut l'any 1080, és el fundador d'aquest petit llogaret. Al seu retorn de la peregrinació a Jerusalem, es converteix en deixeble i col·laborador de Santo Domingo, i promou la construcció d'hospitals, esglésies, ponts... L'església de San Juan de Ortega, del segle XII, és romànica, igual que el magnífic mausoleu i el sepulcre del sant. A l'interior de l'església esdevé l'anomenat "Miracle de la Llum": dos dies a l'any, en els equinoccis (entorn del 21 de març i al 23 de setembre), el sol il·lumina durant deu minuts el capitell que representa l'escena de la Anunciación. Hi ha qui no dubta a afirmar que San Juan de Ortega és un lloc on flueix amb intensitat l'energia tel·lúrica.

San Juan de Ortega, xicotet claustre

Per sort les edificacions resten obertes i puc fer un tomb, un vilatà em posa al corrent de part de la història del lloc i de les seues peculiaritats.  M'acomiade de l'amable vilatà, deixe  el conjunt monàstic i arribe a una carretera autonòmica on s'alça una creu de fusta. Seguisc  de front i agafe el camí que sense cap tipus d'incidència em porta pel mig de pins i sense pèrdua  en direcció a Agés, on arribe havent fet   27,84 km. Em dirigisc a l'alberg El Pajar de Agés on he reservat, dutxa i a dinar. Després de descansar un poquet isc a donar un tomb pel poble, aquest és petit i ben cuidat, els vilatans l'han omplert de detalls que el fan quasi un petit museu a l'aire lliure.

arribant a Agés

Torne a l'alberg, sopar, enviar un xicotet  resum pel Facebook i a les 22 h. ja sóc al llit, tònica que es repetira durant tot el camí, ja que abans de les sis m'alçaré cada dia per donar inici a la caminada.

Agés, xicotet pont d'origen romànic

Distancia total: 27.84 Km
Altura mínima:  760 m
Altura Màxima: 1150 m
Ascensió acumulada: 433m.
Distancia total acumulada: 27,84 Km.

RIERA DE MERLÈS, GORGS, MOLINS I ART ROMANIC, Ripolles i Berguedà

Lloc inici caminada: Sant Esteve de la Riva, Ripollès
Caminants:  Joaquina, Salva, Julio, Salva Arquer i Francesc
Data: 02-05-2015 

Hora d’inici caminada: 08:28:09
Hora d’arribada: 16:57:35
Duració: 08:29:26
Alçada punt de sortida: 973 m
Alçada mínima assolida: 894 m
Alçada Màxima assolida: 1171 m
Desnivell màxim: 277 m
Ascensió acumulada: 543 m
Descens acumulat: 612 m
Guany: 197 m
Distancia recorreguda: 18.52 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades).

el grup davant la porta de sant Jaume de Frontanyà

 Aquest cap de setmana, pujava a Martorelles per recollir a la dona i visitar a la filla i els nets, parlant amb el Salva, quedem en fer una eixida ja sigui divendres o dissabte, en funció de com quedi amb la filla, al final quedem de eixir dissabte, comentant d'on anar, ix a col·lació la caminada per la Riera de Merlès de la Gent del Caminant per Catalunya, decidim de fer-la i quede encarregat de cercar algun track al wikiloc, en descarregue un de molt paregut i ja quedem en trobarnos dissabte a un quart de huit a Hostalets de Balenyà.

panell informatiu sobre Sant Esteve

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix a la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, al terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà .

El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc. Després de recórrer mes de 50 Km. entrega les seues aigües al riu Llobregat

primer contacte amb la Riera de Merlès, ací anomenada Rec de La Riba

Divendres em truca el Julio i em diu que un ocellet li ha contat lo que ens portem entre mans i diu d'agregar-se ell i el Salva Arquer. Quedem que ens trobarem davant Can Carranca a tres quarts de set, Dissabte a l'hora prevista ens trobem i pujant al cotxe del Julio ens dirigim a Hostalets de Balenyà, arribem i  ja estan esperant la Joaquina i el Salva, pugem tots cinc al seu vehicle i posem rumb envers Sant Esteve de la Riba. Per la C-17 primer i la C-26 després ens apropem a la pista que passant pel davant del càmping El Saiol arriba fins a Sant Esteve de la Riba punt que he escollit per iniciar la caminada.

Sant Esteve de La Riba adossat al Mas  La Riba

Sant Esteve de la Riba és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Construïda damunt d'un turó, es troba annexa al mas La Riba que degué tenir origen en la primitiva rectoria. És d'estil romànic amb una sola nau, amb volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació. En l'angle sud-oest, té un petit campanar.

En el segle IX el comte Bernat de Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es confirmà el 1080. L'edifici actual és del segle XII, i va ésser restaurat totalment pel seu propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.

Sant Esteve de la Riba,  de la Ruta de Transhumancia

Aparquem i donem un tomb per prendre algunes imatges  del lloc, malgrat que com esta tot tancat, nomes por ser per fora. Comencem a caminar quan manquen un parell de minuts per dos quarts de nou, fets uns 500 metres ja tenim el primer contacte amb la riera que en aquest tram, s'anomena Rec de la Riba, fins que en l'aiguabarreig amb les aigües de la Riera del Moli, ja pren el nom de Riera de Merlès. Uns 500 metres mes i arribem al Moli de la Riba del que no dubtem en fer complida visita, l'edifici es troba en molt bon estat de conservació. després de prendre algunes imatges i fer un poquet "l'indi" amb la calavera d'algun animaló, tornem a la ruta.

Moli de la Riba

Quan portem poc menys de 2 km; i en un pronunciat revolt del camí, trobem la Font del Pantà que ens obsequia amb les seues fresques i cristallines aigües, a tocar quasi de la font ens trobem la represa del pantà que servia per recollir l'aigua que després, era canalitzada per a moure els mecanismes del moli. Des  de l'inici a Sant Esteve, el camí va guanyant alçada de manera suau però constant, el   fet no obstant, queda endolcit per la bellesa dels racons que anem descobrint.   No hem fet mes de 200 metres i trobem el Gorg de Caselles i el seu bonic salt d'aigua, parada, fotos i a seguir camí.

gorg i salt de Caselles

Enmig de bromes, comentaris sobre la ruta i sobre tot allò tant humà com diví, fem quasi 2 km. més i ja som al Gorg del Prat que pren el nom de la casa del Prat que es troba a pocs metres. Perdoneu si soc reiteratiu, però no puc per menys que lloar la bellesa d'aquests bonics racons amb els que la natura ens regala els sentits a cada poques passes. Uns pocs metres mes i trobem dos petits gorgs un junt a l'altre, es tracta del Gorg de Tubau i del Gorg de Montner, vistos que son, seguim caminat, ara la ruta s'aparta de la riera que a aquesta alçada rep el nom de Rec de Tubau, nom que pren del propers Rasos de Tubau d'on probe bona part del cabdal.

Font de la Mata

Sempre de pujada anem resseguit el track, passem a tocar de les restes de Cal Ribollet, un de tants masos que poblaven la zona, després d'un pronunciat revolt de la pista, arribem a la Font de la Mata, de la que no ens podem estar de tastar el seu preuat obsequi en forma de rajolí de fresca aigua. Encara que el track ens mena a seguir per la pista a trobar el Coll de Sant Jaume. decidim tornar unes passes enrere i seguir unes marques blaves que possiblement ens poden dur   al lloc on es pot considerar neix  la Riera de Merlès. Les marques passen pel mig de una verda i acollidora esplanada que ens fa pensar que ja va sent hora de fer el mos del matí.

alimentat l'esperit, ara toca alimentar el cos

Enllestit el mos reiniciem la caminada seguit les marques blaves, a la dreta i enlairades dalt d'un turo queden les restes de la casa d'El Cap del Camp i turo avall, lo que semble fora una mina d'aigua, escampades però quasi a tocar veiem les restes de Cal Eugasser i Cal Trempat, per sobre de aquestes i resseguint la eixuta llera arribem a lo que es por considerar el naixement de la Riera de Merlès. Assolida la fita donem mitja volta i anem a trobar altre colp la Font de la Mata, ara si que seguim per la pista que ens portara a eixir al Coll de Sant Jaume a tocar de la carretera de La Pobla de Lillet a sant Jaume de Frontanyà, punt mes elevant de la caminada d'hui.

punt on es pot considerar que neix la Riera de Merlès

Per mig dels boscos de Les Penyes Blanques, ens anem aproximant a Sant Jaume de Frontanyà on arribem després de passar a tocar de Cal Vicenç i havent fet uns 9 km. nomes arribar nosaltres, ens trobem amb la feliç coincidència que han anat a cercar les claus i estan obrint les portes de l'església, cosa que aprofitem per visitar el seu interior.

arribada a Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà és un monestir agustinià situat en el centre del poble del mateix nom, a la comarca del Berguedà.Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905), que estava en mal estat, a la part alta de la muntanya. Se sap que l'any 1066 ja estaven a la nova edificació. Els senyors del lloc feien grans donacions, arribant a tenir sis canonges i un prior.
 A partir de la mort del seu últim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadència, ja que els priors comendataris es van començar a apropiar de les rendes que tenia el monestir. L'extinció dels monestirs de l'orde de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII  l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i només resten alguns capitells del claustre.

interior de l'església

 Del monestir solament queda l'església d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha una cúpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, únic d'aquest període a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc fornícules semicirculars separats per semi-columnes.
 A l'exterior, la façana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradació, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. Els absis tenen una decoració de tres sèries de cinc arcuacions separades per lesenes al central i frisos d'arcuacions als laterals. En el cimbori també s'hi troba un fris amb arcuacions. El campanar de cadireta quadrat col·locat sobre la façana principal va ser reedificat el 1572.

Moli del Quirze

 Després de fer un tomb per les quatre cases de que consta el poble, tornem a la ruta i passem pel mig dels coberts de Cal Casa Blanca, ara la ruta transita en tot moment per ampla pista de terra, quan hem fet 1 km mes o menys arribem al Moli del Quirze, un altre bonic moli que es veu ben conservat i que sembla habitat encara que nomes siga ocasionalment, el moli aprofitava les aigües de la Riera del Moli  que s'embassen en una xicoteta represa.A partir d'ací, la pista va guanyant altura respecte a la llera de la riera, cosa que fa que cada colp que volem visitar un gorg o salt, tinguem que fer petites grimpades i desgrimpades.

Font de la Moreta

Per no allargar massa la crònica, dir que  anem deixant la pista en cada ocasió que tenim l'oportunitat de visitar un gorg o salt, aixi visitem els gorgs següents: Gorg de Comafosca, Gorg del Matxo, Gorg de les Feixes, Gorg de l'Esquerd, Gorg del Moli, Gorg Blau, Gorg Petit, Gorg de Moreta, ací i a la dreta de la pista trobem la Font de Moreta de la que no dubtem en tastar la seua aigua. Sempre seguint la ruta arribem al Gorg del Moli del Puig, en veien que ja es un quart de quatre i que el lloc es molt agradable, decidim parar a fer el mos de migdia.

immillorable lloc per fer un mos

Desprès d'omplir l'estomac i d'una estona d'agradable relax, carreguem les motxilles i altre colp ens posem en camí, encara podem gaudir de la bellesa de alguns gorgs mes: Gorg Rodon, Gorg Negre i per finalitzar, el Gorg de La Riba. Arribats ací, mentre la resta gaudim del lloc i el Salva Arquer es treu la roba i es fica dintre de l'aigua de la que surt escopetejat, el Salva Leal que no ha baixat, diu que esperem mentre ell s'arriba a Sant Esteve on hem deixat el vehicle aquest matí, per no estar parats, anem caminant xixo xano i aixi arribem fins la passera de fusta que es troba poc abans de Sant Esteve, Ací si ja parem i esperem a que baixi el Salva, arriba, col·loquem motxilles i bastons en el portaequipatges i pujant al cotxe anem a trobar la C-26.

per un colp que tinc qui em faci la foto.....

Arribats a l'alçada del càmping El Saiol, la Joaquina que fa anys havia estat per ací acampada diu de parar i visitar un gorg que es troba pràcticament rodejat per les instal·lacions del càmping, es tracta de les restes del Moli de Capdevila i la seua represa,  vist el lloc tornem al vehicle i ara si ens dirigim a trobar la C-26 per la qual arribem a la C-17, ací parem a fer unes fresques i merescudes cerveses i ara ja si posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribem, ens acomiadem de la Joaquina i del Salva i pujant al cotxe del Julio ens dirigim a Martorelles on arribem donat per acabat un bonic dia de senderisme.
Que puc dir, uns racons de una bellesa casi salvatge,   permanent contacte amb rierols, salts d'aigua, gorgs, pau, natura, romanic, historia, bonics camins i tot aixo, amanit de una molt bona companyia. Un dia perfecte.

III MARXA SENDERISTA SOLIDARIA, LES RODANES, VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 140 senderistes
Data: 26-04-2015 

Hora d’inici caminada: 08:36:
Hora d’arribada: 14:10:
Duració: 05:34
Alçada punt de sortida: 105 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 345 m
Desnivell màxim: 245 m
Ascensió acumulada: 464 m
Descens acumulat: -437 m
Guany: 235 m
Distancia recorreguda: 17.02 Km
Velocitat mitjana: 3.0 Km/h (sense descomptar parades)

"Caritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes Les Rodanes en la preparació i realització i  de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la II Marxa Senderista Solidaria". Així començava ara fa aprox. un any la meua crònica de la II Marxa Senderista Solidaria, igual que havia començat la de la I Marxa Senderista Solidaria un any abans, i així comence la de la III.

el grup preparat per a eixir

Aqueix matí poc abans de les huit, arribe a l'Avinguda, encara estan acabant de preparar les taules per a les inscripcions i recollida de les aportacions dels caminants. Faig l'aportació solidaria i amb El Raul, Porrina, Jose Miguel i la resta de voluntaris, ens distribuïm els llocs, quan passen uns sis minuts de dos quarts de nou donem inici a la caminada. Anem a trobar el Barranc de Teulada que creuem per la passera de ferro, passem pel davant del poliesportiu i ja deixant l'asfalt ens endinsem en el SL del Cavallo dels Forners. Per una senda amb boniques vistes fem camí fins a eixir a tocar de la CV-50, girant a l'esquerra prompte arribem a l'inici de la senda coneguda com a "Senda del Pintor".

caminat pel Cavallo dels Forners, al fons el nostre primer objectiu

En uns dos quilometres la senda salva un desnivell d'uns 200 m. més o menys, cosa que fa que algun, quant arribem dalt, necessite recuperar l'ale. Després d'una breu parada de reagrupament, donem inici a la baixada primer per pista i després per la "Senda de la Bassa" fins a eixir al Camí de Bassa Barreta, girem a dreta i fem els poquets metres que ens separen  de la bassa i del seu fidel acompanyant, l'Insigne Pi de Bassa Barreta. A l'ombra del pi ens posem mans a l'obra en la feina d'alleugerar el pes de la motxilla i augmentar el de l'estómac.

moment de l'esmorzar sota el Pi de Bassa barreta

Descansats i amb el cuc de la gana apaivagat, donem inici a la segona part de la caminada, pel Camí de Bassa Barreta ens dirigim al punt on se separen l'opció curta de la llarga, els de la curta segueixen de front a trobar l'inici del tram de La Rodaneta Blanca. Nosaltres girem a la dreta, jo vaig tancant el grup, així doncs deixe que passen tots, per pista de terra ens apropem a on es troba el bunker, un dels extrems de les trinxeres de la Ferradura, abans d'arribar, girem a la dreta per una bonica senda que ens porta a rodejar La Ferradura per anar a trobar l'altre extrem de les trinxeres. Passem per davant de la Cova del Vernís i alguns s'apropen a visitar-la.

ací se separen les dues opcions

Resseguim les trinxeres i arribem al bunker, eixim al Camí de la Buty  que creuem per anar a trobar l'inici del tram de trinxeres de La Rodaneta Blanca, per a alguns, és el primer colp que transiten per l'interior d'una trinxera, anem resseguint el traçat en gran part per l'interior, arribem al final i sempre per senda que transita pel mig del bosc passem pel davant de la Cova del Tio Vicari, com anem justets de temps no parem. Quan ja arribem a les primeres cases de la urbanització de La Rodana, m'adone que he perdut el Walky que portava per comunicar amb la capçalera del grup.

un poquet d'aventura sempre alegre el matí

 Truque al Porrina per a dir-li que jo done mitja volta per intentar trobar-ho i em fa portar l'altre aparell per ajudar en la busca, al moment arriba el Raul, li done el walky i amb la seua agilitat, prompte em passa de llarg i desapareix, ell davant i jo darrere anem  caminat al mateix temps que mirem arreu, als minuts em truca i hem diu que ja l'ha trobat quasi a l'inici del tram de trinxeres, com estem més a prop del cami de Basa Barreta que del grup, seguim per aquest fins que arribem a l'Avinguda, ja no queda ningú, sols el Porrina, malgrat açò, ens han guardat un poquet de tot perquè fem la picaeta, així donem per finalitzada la caminada.

inici del tram de trinxeres de La Rodaneta Blanca

Per culpa d'aquest "accident" ni el Raul ni jo hem pogut fer fotos de la part final del recorregut ni del refrigeri que la gent de Caritas ha posat a disposició de la gent, aquesta incidència a part, a estat un matí ben aprofitat, ple de moments agradables, de contacte amb la natura i amunt, col·laborant en una bona causa, que mes es pot demanar.

BARRANC DE L'INFERN amb Senderistes les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada del llavador, Vilamarxant
Lloc inici caminada: Fleix, La Vall de Laguar, Marina Alta, Alacant
Caminants: 31 agosarats senderistes
Data:19-04-2015
Hora d’inici caminada: 08:16:26
Hora d’arribada: 14:36:25
Duració: 06:19:59
Alçada punt d'inici: 443 m
Alçada del punt d'arribada: 547 m
Alçada mínima assolida: 184 m
Alçada Màxima assolida:607 m
Desnivell màxim: 423 m
Ascensió acumulada: 950 m
Descens acumulat: 840 m
Guany: 163 m
Distancia recorreguda: 12.77 Km
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)

el grup a punt d'iniciar la caminada

 Dintre de la programació de caminades de la secció de muntanya del C.A. Vilamarxant, hui estava previst visitar la que sense dubte és una de les rutes més completes del País Valencià. 6.873 escalons, quasi quinze quilòmetres de ruta circular tipus muntanya russa, amb tres baixades i pujades amb fort desnivell, fonts, coves, despoblats moriscs, un dels barrancs més salvatges del País Valencià, tot plegat fa que l'anomenada Catedral del Senderisme, Barranc de l'Infern, Escales dels Moros o Camí de les Juvees, siga una  ruta d'aquelles que queden gravades en el record.

Font Grossa

 A causa de la distancia a recórrer en vehicle, s'ha decidit que en lloc d'anar en cotxes particulars, llogarem un autocar, l'hora prevista per l'eixida des del punt habitual, són les 06.15 h. poquets minuts abans, comença a arribar gent, salutacions, encaixades i quant arriba l'autocar, encabim les motxilles i ens acomodem disposats a gaudir del viatge. Pocs minuts després de les huit arribem a Fleix, poblet on iniciarem la ruta, foto de grup de rigor i donem inici a la caminada quant passa un minut d'un quart de nou. Anem a trobar el Camí Vell de la Vall que uneix el pobles de Fleix i Benimaurell.

creuant la Foradá

Fets uns quatre-cents metres, primera parada davant de la Font Grossa i el llavador annexe, fotos, tast d'aigua i a seguir, fem uns poquets metres i deixem el camí per prendre el primer contacte amb lo que serà el leiv motiv de la ruta, els 6873 escalons, per sort, el primer tram són de baixada. En una constant ziga zaga anem descendint fins que arribem a la llera del riu Girona més conegut com a Barranc de l'Infern, no sense abans, creuar la Foradà o Forat de la Juvea, un forat artificial creuat el qual, ja és visible amb tot el seu esplendor el Barranc de l'Infern, el Forat esta equipat amb  una passera de fusta per a salvar un afonament del terra. En un quilòmetre i mig hem salvat un desnivell negatiu de aprox. uns 250 m. 

Per la mateixa llera girem a la dreta i fem els 500 m. que ens porten davant de la Cova del Barranc, aquesta és una cova on semble que en altres temps tancaven el bestiar, ja que el seu interior és ple de restes de murets de pedra.

Cova del Barranc

Vist el lloc tornem sobre les nostres passes i ara de pujada ens endinsem en una altre ziga zaga per on transcorre el Camí Vell de la Juvea del Mig, Tot lo que hem fet de baixada i un poquet mes, ens toca pujar-ho ara, 325 metres de desnivell positiu per un seguit de marrades que semble no s'acaben mai. A banda i banda, el paisatge ens obsequia amb la visió d'estrets bancals amb restes d'antics cultius de secà, amb abundància d'ametlers, oliveres i garroferes.Vist amb perspectiva, costa imaginar les condicions en que visqueren aquella gent.

Pou de la Juvea

En arribar dalt ens trobem amb el Pou de la Juvea que gràcies a una bomba de manxar d'eixes que es veuen en les pel·lícules de "vaqueros" ens permet refrescar.-nos. Uns metres mes i ens anem trobant masets en aparent bon estat uns i altres no tant, són les restes de La Juvea del Poble del Mig, despoblat d'origen morisc. El terme Juvea, semble provenir d'una mesura utilitzada per al repartiment de terres durant la repoblació a la Reconquesta, pareix que era el terreny que una mula podia llaurar en una jornada.

"no solo de pan vive el hombre" de xocolata, galetes, etc. també

Aprofitem el recer d'un dels masets i ens apliquem en la sempre agraïda tasca de l'esmorzar, a banda del clàssic entrepà, comencen a aparéixer que si vi, que si pastes, xocolate, galetes, café........ Un colp ben alimentats, reiniciem la caminada, per sort ara les ziga zagues són en sentit descendent, lo contrari amb la panxa plena haguera estat més dur.
La senda va perdent alçada mentre transita pels vessants de la Llometa de les Colmenetes, a un costat de la senda ens trobem la Font de Reinós que vessa les seues aigües en un esglaonat de piques de pedra,  arribem altre colp a la llera del Riu Girona bastants metres aigües amunt d'on hem creuat abans i quan portem fets uns 7 km aprox. i uns 215 metres de desnivell negatius aquest colp.

Font de Reinós

Ara ens toca altre colp pujar d'escaló en escaló fins que arribem a la Juvea del Poble de Dalt, ací ens trobem altre colp com a la Juvea del Poble del mig tot un disseminat de masets, aljubs i altres construccions, el lloc és prou interessant per què fem una parada mentre donem temps a què arriben els més ressagats, aquest tram ens ha fet pujar altres 200 metres de desnivell positiu.
Reagrupats tots reiniciem la caminada, ara de baixada resseguint el Barranc del Tuerto fins a arribar al Fondó dels Perets, ací ja donen inici a l'ultima pujada de hui, encara que menys pronunciada, el cansament acumulat  fa que semble més forta. Quant la pendent semble afluixar ens topem amb un mirador natural des d'on podem gaudir d'unes magnífiques vistes amb la mar  mediterrània de teló de fons.

"la mar de dones" o les dones i la mar

Seguim la ruta disposats a fer l'últim esforç, aquest ultim tram de pujada, "nomes" ha estat d'uns 210 metres de desnivell positiu. Eixim al Camí dels Olivarets, pista asfaltada que ix de Benimaurell, passem a tocar de la Font dels Olvis que es troba per sota de la pista i te unes taules per a menjar,  uns quants ens apropem a refrescar-nos i tornant a la pista, ja fem els últims metres que manquen per arribar al poble.

no tot ha de ser caminar

Cerquem el bar on hem reservat per a dinar i en arribar, ens premiem amb unes fresques i delicioses cerveses mentre fem temps per al dinar. Ocupem els nostres llocs a taula i procedim a dinar enmig d'un ambient de germanor i satisfacció per la fita assolida. Amb un poquet de pena anem a trobar l'autocar, pugem i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem sense contratemps, cansats però contents.