EMBASSAMENT DE BENAIXEVE-CASERIO DE BERCUTA-CHORROS DE BARCHEL-EMBASSAMENT DE BENAIXEVE

Lloc inici caminada: embassament de Benaixeve
Caminants: Francesc
Data: 23-10-2012
Hora d'inici caminada: 08:46:49
Hora d'arribada: 13:41:40
Duració: 04:54:51
Alçada punt de sortida: 515 m
Alçada mínima assolida: 433 m
Alçada Màxima assolida: 713 m
Desnivell màxim:280 m
Ascensió acumulada:1129 m
Descens acumulat: 1091 m
Guany: 197 m
Distancia recorreguda: 13.96 Km
Velocitat mitjana:2.7 Km/h (sense descomptar parades).

embassament de Benaixeve

Aprofitant que avui disposava de vehicle, decideixo fer la variant del GR-7 coneguda com "Los chorros de Barchel", prenc aquesta opció per tres motius. Primer, per que ja feia temps que tenia ganes d'apropar-me a visitar l'embassament de Benaixeve, segon, per poder copsar in situ l'efecte devastador dels incendis d'aquest estiu a la comarca d'Els Serrans i tercer, per que creia que després de les pluges de dies enrere, "los Chorros" baixarien curulls de liquid element. 

Em llevo i després d'un petit desdejuni, agafo el cotxe i vaig a trobar la CV-35 que no deixo fins arribar  al poble de Toixa (Tuejar), alli, agafo per la CV-390 fins que soc damunt la pressa de l'embassament de Benaixeve (Benagéber), no sense haver començat a copsar els efectes del foc, un cop aquí, aparco i dono un tomb pel lloc.

ressons d'un trist passat

Embassament de Benaixeve. L'Embassament se situa al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans. Es va acabar de construir en l'any 1955 en la llera del riu Túria sobre 722 ha, amb una capacitat màxima de 228 hm³. Té una presa de gravetat. La seva construcció comportà la desaparició de l'antic poble, els habitants del qual varen traslladar les seues vivendes a nous nuclis com els de Sant Antoni de Benaixeve, Sant Isidre de Benaixeve (a Montcada) o un nou Benaixeve prop de l'antic. Aquest pantà pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

La història del poble va unida a la de la construcció del pantà, car el dia 6 d'abril de 1932 es va signar l'Acta de principi de les obres i Benaixeve, va signar la seva "sentència de mort" encara que trigaria uns anys a desaparèixer sota les aigües de l'embassament que avui duu el seu nom, ja que la Guerra Civil va retardar les obres del mateix.

La creació d'aquest pantà anava a tenir uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura; però va donar un dur cop per als habitants de Benaixeve; els quals, després del sofriment que els havia ofert la guerra, es van veure davant la necessitat d'abandonar la seva casa, el seu poble, la seva cultura... i el pitjor de tot sense saber on anar.

Es dona la paradoxa de que una obra que va estar projectada en temps de la república, va estar realitzada e inaugurada en plena dictadura tal i com recorda una placa en el mateix embassament.

boca del túnel

Com que cercant informació de la caminada he vist que el sender esta d'allò mes senyalitzat, no em preparo cap track i decideixo anar una mica a l'aventura, vist el lloc dono inici a la caminada desfent part del camí que m'ha portat ací. Per la CV-390 torno enrere,  creuo a les fosques el túnel de uns dos-cents metres i fet un xicotet tram de carretera ja trobo les senyals del sender que esta indicat com a GR-7. El sender per aquest tram fins fa poc, creuava a traves d'un bosc mediterrani per la part coneguda com l'obaga de l'embassament, a la banda esquerra del Túria, ara el paisatge, es un contínuum de troncs cremats i pedres.

després de l'incendi

Per sort, semble que el Túria va actuar com a tallafocs natural, ja que a la riba dreta, la vegetació esta intacta, sempre en suau ascens vaig fent camí, fins que fets uns quatre quilometres, i quasi de sobte, s'acaba la desolació i em trobo acollit per la vegetació i per les olors del bosc humit per les pluges.  Fet un quilometre més, el sender surt a una pista ample, un pal indicador em diu que per la dreta aniré a trobar "los Chorros" i per l'esquerra i en uns 15 minuts, aniria a sortir al Caserio de Bercuta, opto per aquesta opció.

Caserio de Bercuta amb la seua xicoteta ermita

Tal com deia l'indicador, arribo al lloc en el temps previst, el caserio consta de varies cases enrunades i tres o quatre de restaurades i habitades sembla, encara que  no veig a ningú, també es troba allí una xicoteta ermita dedicada a la Mare de Deu. Vist el lloc, torno sobre les meues passes fins que soc altre volta davant del pal indicador on m'he desviat. Ara segueixo en direcció a los Chorros,  als pocs metres comença una forta davallada que per un corriol ple de marrades, salva els mes de dos-cents metres de desnivell fins arribar a la llera del riu.

Aquí, em trobo amb un bonic pont de fusta per on creuo el Túria, surto a una pista encimentada, aqui, tinc la única dubte de tot el mati, giro envers la dreta i als pocs metres ja m'adono que no era la opció correcta.

pont de fusta que creua el Túria

Malgrat aixo i en veient uns murets de ciment  que delimiten un canal d'aigua, decideixo que es el lloc adient per fer el mos, resulta que ací, surt a la llum el canal principal del Túria, aquest ha vingut soterrat des de la mateixa presa de l'embassament. Acabat el mos reinicio la caminada, ara si en la direcció correcta, sempre per pista encimentada i fets uns cinc-cents metres, arribo davant dels Chorros de Barchel. Aquests estan formats per una serie de salts d'aigua, eixa amb el pas del temps ha anat depositant els carbonats càlcics damunt la vegetació, lo que ha creat tot un sistema de degotalls, coves i margues, dignes de ser visitades.

Chorros de Barchel, detall

El lloc esta dins de l'espai protegit dels Aiguamolls de Barchel, amb una superfície de unes 4,5 hectàrees, les seues aigües provenen tant de aigües subterrànies, com de les del Barranc de los Carriles. Malgrat l'episodi de fortes pluges de dies enrere, la presencia de aigua es mes aviat minsa, el salt principal, rau eixut, nomes baixen  unes minses gotes per algun dels degotalls, no obstant aixo, el lloc es encisador. Vist i fotografiat retorno al camí, als pocs metres i envoltada per un mur de pedra, trobo una font, ara la pista fent petites pujades i baixades, va resseguint en tot moment el Túria. Aixo i sempre vencent al meu vertigen, em permet anar contemplant les gorgues del riu Túria.

gorgues del riu Túria

Les parets de les gorgues, impressionen per la seua extrema verticalitat i per l'alçada,  es veuen perfectament els diferents estrats i els moviments que han patit al llarg se la seua vida, allí  baix, s'endevina mes que es veu el riu en el seu discórrer aigües avall. Sempre sense deixar la pista i deixant enrere un altra xicoteta font. arribo altre cop a les instal·lacions de l'embassament, dono un tomb ara a ple sol, ja que al mati estava tot emboirat, fet el tomb, pujo al vehicle i ja poso rumb envers Vilamarxant.

presa de l'embassament de Benaixeve

Malgrat la falta d'aigua als Chorros i al desolador espectacle de les conseqüències de l'incendi, a estat un mati aprofitat i torno amb una certa sensació agredolça, ja que he pogut contemplar els esforços de la Mare Natura per tornar a omplir de verd lo que ara es negre i gris.

CAMINADA NOCTURNA DE FESTA MAJOR, MARTORELLES'12

no podia faltar, la fotografia de rigor de l'Antonio

Com cada principi de Setembre, era arribada la Festa Major de Martorelles, i com ja fa un bon grapat d'anys, també la caminada nocturna organitzada pels Trotacamins amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'agrupació escolta Galceran, enguany i per evitar en lo possible la simultaneïtat de actes  i a petició de la Regiduria de Cultura, la caminada es va passar del dissabte al dilluns.

Com ja ens tocava pujar per visitar a la famili, varem aprofitar per fer coincidir la pujada amb el cap de setmana de la festa, aixi es que el dilluns una hora abans de la prevista per a la sortida, ja estava amb la dona fent un tomb pel recinte firal, poc a poc varen començar a arribar gent de totes edats, es veia  venir que seria una caminada prou concorreguda. Ara era l'hora de les salutacions amb els vells coneguts.......i conegudes, que sempre es mes d'agrair, un peto per ací, una encaixada per allà....i fou arribada l'hora de la sortida, sortida que com sempre fou precedida per la pose per a les fotografies de l'Antonio.

creuant la carretera sota la vigilància de la Policia Municipal de Sant Fost

Ja sota la direcció del Julio, el llarg reguitzell de caminaires varem començar  a moure'ns sempre seguint la ruta prevista, aquesta sortint de la Masia, pel  carrer Primavera, ens portava envers Sant Fost, ací, i gracies a les gestions del Julio, varem tenir l'inestimable col·laboració de la Policia Municipal per creuar la carreta en les dues ocasions que ho férem. Pel camí del Cementiri ens allunyarem del casc urbà i agafarem el camí que porta a la Creu dels Carlins, pasada aquesta creuarem la riera i tornarem a sortir a la carretera on ja ens esperava altre volta la Policia Municipal.

Sempre seguint la ruta preparada pel Julio ens dirigirem envers Santa Maria de Martorelles,  passada la Font de Baix pujarem per les escales de la Baixada de la Font, ací aprofite per saludar a un vell conegut.......el Dolmen de Castellruf, creuat el casc urbà, agafarem el camí que després de passar pel cementiri, ens porta fins a can Bernades, gir pronunciat envers l'esquerra i ens endinsem en el sender que ens porta a sortir a la carretera passant per davant de la Fon de Can Matons.

Per la carretera, arribem davant de les escales que baixen a la Font de Can Camp, hi passem i ja anem a sortir al Parc de can Sunyer d'on sempre resseguint el Torrent, ssom arrivats altre cop al carrer Primavera i ja altre cop al punt de partida.

camí de Sant Fost

PD. Ha estat un resum rapit i curt per a lo que solen estar les meus ressenyes, tant rapit com vare estar la caminada, aquesta tenia una duració prevista de tres hores i varem estar tot just dues hores i vint minuts, a dos quarts de dotze estava prevista la sortida de la Marxa de Torxes per a la Independència, molts del caminaires volien participar en aquesta i el nostre director el Julio, va creure adient fer lo possible per que fos aixi, cosa que va merèixer les felicitacions de molts, i per que no dir-ho, la critica d'alguns. El pica pica posterior i la conseqüent xerrada va quedar un pel deslluïda aixo si, pel petit batibull que es va crear pel solapament d'ambdós actes.

endavant, que fa pujada¡¡¡

AMB AQUESTA CAMINADA ES DONA PER INAUGURADA LA TEMPORADA DE CAMINADES DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

CAMINADA POPULAR NOCTURNA, VILAMARXANT 21 JULIOL 2012

Dintre de les activitats culturals del mes de Juliol i organitzada per la secció de senderisme "Senderistes Les Rodanes" del Club d'Atletisme Vilamarxant, aquest dissabte a tingut lloc una caminada popular nocturna, la eixida estava prevista per a les 20,30 h; encara que s'ha endarrerit uns 10 minuts.

foto prèvia a la eixida

No puc dir la quantitat exacta de gent, però n'érem un bon grapat, sortint de davant l'Ajuntament hem anat fent camí en bona part per trams asfaltats i algun que altre tros de sender de terra i pedra, fets una mica mes de cinc quilometres i quan portàvem caminant una hora i quart, hem arribat a la zona de lleure de la "Pedrera del Rei" ja a les fosques.

a la recerca del sol perdut

En les taules i bancs, hem fet el sopar, jo, portava un parell de sandwich, però la majoria de la gent anava ben preparada, tant es aixi que la parada a durar mes d'una hora, a mi ma semblat massa temps, però semble que es lo normal. un cop enllestit el sopar s'ha donat l'avís de sortida, aquí la gent, coneixedora del camí, ha començat a sortir sense gaire ordre, jo m'he apuntat al primer grup que he vist i després de posar-me el frontal, hem iniciat el retorn.

arribant a la "Pedrera del Rei" ja en plena foscor

Ara ja ha estat una tranquil·la passejada casi sempre per pista asfaltada fins arribar altre cop al punt de eixida, aquí, ja he anar a trobar el cotxe i cap a casa. semble que el proper dia 3 d'agost esta programada un altre sortida nocturna, aquesta amb una mica mes de dificultat, miraré de poder anar.

VALENCIA CREMA

un dels mitjans aeris

Després dels paorosos incendis de fa uns dies on es varen cremar prop de 50.000ha. de terreny i les cendres dels quals varen arribar fins a casa, avui hem estat espectadors d'un de mes xicotet, però amb l'agreujant de que el foc, era a poc mes de cent metres de casa. 

des de la terrassa de casa

El focus de l'incendi, a estat en els canyissars que es troben a banda i banda del riu Túria, en un lloc on solc anar a caminar amb molta freqüència, tan es aixi que dimarts hi varem estar amb un dels meus nets, demà m'hi atansaré per copsar l'estat en que ha quedat la zona.

les flames anaven a mes

Quan he trucat al 112, m'han dit que ja estaven assabentats, tot i aixo, quasi han passat tres quarts d'hora fins que han arribar els bombers, en el seu favor he de dir que un cop posats en feina el seu treball ha estat abnegat i profitós, tan els mitjans terrestres com aeris amb dos avionetes i dos helicòpters.

els mitjans aeris en plena tasca

Ha hagut un moment en que les flames han traspassat la carretera,  en principi aquesta tenia que actuar de tallafocs, ha estat potser el moment mes neguitós, per sort la dotació de una motobomba estava a l'aguait i en poc temps han pogut controlar les flames, el tipus de vegetació que ens envolta, camps de conreu i de cítrics, fa que no sigui un entorn amb predisposició a cremar, tot i aixo, els veïns comenten que els canyissars del riu, cíclicament son presa de les flames.