SORTIDA PREPARATORIA DE LA CAMINADA DE MARÇ AMB LA ASSOCIACIO DE DONES "MOTSERRAT ROIG"

Lloc inici caminada: carrer Primavera
Hora: 06:52:15
Hora arribada: 10:58:15
Temps total: 04:06:00
Alçada punt de sortida: 71 m.
Alçada màxima assolida: 460 m.
Guany: 389 m.
Ascensió acumulada: 545
Descens acumulat: 519
Distancia recorreguda: 14.638 m.
Velocitat mitja: 3.5 km/h

Com ja es costum últimament sempre que s'acosta la data de la caminada mensual amb l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" avui hem quedat amb el Salva per fer una passejada per copsar l'estat dels camins, aquest cop amb mes motiu després de la nevada i els seus efectes col·laterals damunt la vegetació, aixi dons, quan falten 10 minuts per les set ens trobem al carrer Primavera i ja iniciem la caminada anant a trobar el Torrent de Can Sunyer.

vinyes Marques d'Alella a Santa Mª de Martorelles

Seguim el torrent fins que passat el Parc de Can Sunyer, ens endinsem pels carrers del barri del mateix nom, sortim a Anselm Clave, d'aquest, anem a trobar el carrer del Cadí, i ja sortim a les vinyes que queden per sobre de les instal·lacions del Marques d'Alella, tornem a l'asfalt agafant el Camí de Can Girona fins que passat Cal Mariano, ara Viver Castell de Sant Foix, i abans d'arribar a Can Girona, girem envers l'esquerra i agafem el sender que mena al Coll Mercader, poc abans d'arribar dalt el coll, ens desviem per la pista tancada per una cadena que sur per la dreta del camí i que tants cops hem agafat.

el Salva obrint-se pas entre les rames caigudes

Aquí, ja comença una veritable odissea, es pot dir que a partir d'aquí i fins arribar als cirerers de Can Barbeta, es una veritable cursa d'obstacles, al igual que divendres per Sant Fost, també em trobo una gran destrossa, de proporcions semblants o potser superiors a la de la ventada del gener de l'any passat, queda clar que diumenge no podem portar a la gent per aquí, ja sortim als cirerers i ens trobem que degut al fred, aquest ni han començat a obrir el botons florals per lo qual, no podrem gaudir de la bellesa de la seua floració.

estat del tot impracticable dels corriols

Arribats al coll de Can Corbera i veient que nomes son les 08:28, parlem de que fer ara, li comento de mirar de trobar la font/mina de can Barbeta guiant-nos per les indicacions del Toni Seuma al seu bloc, hi esta d'acord, per lo qual pel Camí de Can Barbeta passem pel davant de les restes de la casa, també passem per la bassa/safareig, als poc metres ens trobem per l'esquerra de la pista un torrent sec pel que passa un corriol que he agafat un munt de cops per pujar al Coll de la Font d'en Gurri, per lo indicat pel Toni al bloc, te que estar per aquí, ens endinsem pel corriol, paro atenció i al fons de una mena de canal o sequia, veig la boca de la mina, prenc unes fotos i la seua posició amb el GPS i tornem a la pista, ja que passem de seguir pel corriol, la nostra dosis d'aventures esta exhaurida per avui.

boca de la font/mina de Can Barbeta

Seguim endavant i sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri, fem els poc mes de 200 m. que porten al punt d'on surt el corriol que porta a la Font, dic d'apropar-nos, aixi o fem, la veritat es que anava amb certa por de trobar l'únic pollancre que queda en peu abatut, per sort continua ben dret, aixo si, el corriol que d'aquí porta a la Font del Llorer esta impracticable al menys en el seu inici, la font treu un petit rajolí, cosa que ja es molt, aprofitem i fem el mos asseguts al tronc d'un dels pollancres que varem caure amb en vendaval del any passat.

Font de Can Gurri

Enllestit el mos tornem a la pista i anem pujant, arribem davant l'entrada al dolmen, semble que la Diputació s'ha posat les piles, el parc esta ple de pals indicadors que fa poc no hi eren, el Salva no el coneixia el visitem, seguim ruta fins arribar dalt del coll, arribats aquí dalt girem envers la dreta i seguim pel sender, a partir d'aquí ens acompanyen els pals indicadors del GR-97.3, sender que enllaça el GR-97 a Palaudàries amb el GR-92 al Coll de la Font de la Cera, aquests indicadors ja no ens deixaran fins que arribem al coll de Castellruf no sense abans fer la visita de

Dolmen de Castellruf

rigor al dolmen, aquí, el GR segueix per la dreta a trobar la Font de la Mercè, nosaltres girem per l'esquerra per la pista que rodejant el Turo de Can Gallemi va a trobar el carrer de la Font del Ca a Santa Maria de Martorelles, travessem el poble i pel costat de Can Coll ens endinsem en les vinyes de Can Roda per un corriol que ens porta inexorablement a trobar el Torrent de Can Sunyer, torrent que ja no deixarem de resseguir fins arribar altre cop al carrer Primavera on donem per acabada la caminada d'avui.

CAMINADA A LA MOLA PER DAMUNT DEL GLAÇ

Hora de trobada: 08.00 hores
Lloc: Masia Can Carranca
Lloc d'inici de la caminada: aparcament del Coll d'Estenalles
Hora d'inici caminada: 09:02:25
Hora d'arribada: 16:10:35
Duració: 07:08:10
Alçada punt de sortida: 864 m.
Alçada màxima assolida: 1100 m.
Guany: 236 m.
ascensió acumulada: 574 m.
descens acumulat: 557 m.
Distancia recorreguda: 12.940 m.

Foto del grup a l'aparcament del Coll d'Estenalles, aquí ja trobem els primers indicis de lo que serà la caminada, el terra completament glaçat, encara que el sol ens fa pensar que trobarem el camí amb un mínim condicions.

Teníem pensat agafar el camí vell del Montcau seguint les indicacions del Joan Escoda, no obstant veien el gruix de neu i glaç, decidim anar per la pista principal que encara que glaçada en la seva major part, semble de millor transitar.

Com no sabem que ens trobarem, arribats al Collet dels Tres Termes decidim fer una parada per un petit mos, aixi que ens apartem una mica del camí i com podem i de manera rapida fem el primer avituallament del mati, aquí, dubtem entre agafar el camí de la Font Flàvia o seguir per la pista, optem per la segona opció, encara que arribats al tram amb pronuncia pendent que hi ha mes endavant, ja no estem tan segurs de haver encertat en la decisió.

Ens desviem per visitar Els Òbits amb les restes de la seva balma obrada i trobem que el lloc esta completament net de neu i glaç, tothom diu que haguéssim pogut fer el mos aquí, de haver-ho sabut clar que si, uns senderistes que també estan fen el mos, ens indican del lloc exacte de la Font dels Òbits, l'existència de la qual sabia pel Joan Escoda, però en estar tant amagada en mig de les bardisses,no l'havia trobat, es troba damunt mateix de la bassa on es recull l'aigua i disposa de una clau de pas per evitar que l'aigua es perdi inútilment, visitat el lloc seguim la caminada ara a trobar el Morral del Drac i la seva cova.

Arribem al Morral del Drac, fem la parada per prendre algunes imatges i seguim camí, una mica mes endavant i quan comença la pujada, alguns diuen que no es veuen amb ànims de pujar, ho parlem i prenem una decisió salomònica, en lloc de pujar tots fins La Mola i dinar allí, uns pocs es queden asseguts esperant i gaudint del sol i els altres continuem endavant amb l'idea de arribat dalt, fer una visita rapida i tornar per dinar tots junts.

Arribem a la Canal del Mico, aquí donat que el sol no hi dona pràcticament, esta tot encara mes glaçat de lo que ens hem trobat fins ara, també es cert que gracies aixo, a la Balma de la Llosa i als seus encontorns, ens trobem un espectacle digne de veure a base de estalactites de gel, no ens podem estar de fer un bon grapat de fotos i com millor podem emprenem l'ultim tram de pujada que ens manca per arribar dalt La Mola.

Dalt, esta envaït per una munió de gent gaudint del sol i la bona temperatura, aixo, ens porta una certa serenor a l'anima................no estem tant boixos com pensàvem, o en tot cas, com deia el Raimon, ........en som molt mes dels que ells pensen i diuen........., donem un tomb i com alguns, donat que l'idea era la de menjar tots plegats quan férem el cim no havien portat menjar, entren al restaurant a que els preparin uns entrepans, mentre, els altres gaudim del sol i les poques vistes que la calima ens permet, al estar acostumat a caminar entre setmana, em faig creus de la gent que hi ha aquí dalt avui, sobre tot si es te en compte l'estat dels camins.

Aprofito mentre preparen els entrepans per fer una visita a la capella que te les seves portes obertes, ja que pel mateix motiu de caminar normalment en dies feiners, no l'havia trobat mai oberta i no havia tingut oportunitat de veure-la i fotografiar per dintre, la visito pausadament, diria que es d'una sobrietat magnificent i es troba en molt bon estat de conservació.

Abans d'iniciar la davallada a trobar l'altre grup, foto d'una part de la gent a la nova taula d'orientació.

Arribats on s'ha quedat la gent que no ha fet l'ultim tram, ens reagrupem i decidim que Els Òbits es el lloc ideal per parar a dinar, dit i fet, encarem a trobar el lloc, hi arribem i ja ens "entaulem" com podem i recuperem forces entre mostres de bon humor, un pic enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, aquí, uns decideix visitar la Font Flàvia i altres tornar per la pista principal, aixi que altre cop ens separem i quedem en retrobar-nos al Collet del Tres Termes.

Un cop som reagrupats ja tots plegats posem rumb al Coll d'Eres, ara i degut tant al sol que llueix com a la bona temperatura, el camí es un aiguabarreig de gel i fang, i encara que es de millor transitar, els que no duen un calçat minimament impermeable, van notant com els peus se'ls van quedant tots xops.

A l'anada i degut a anar pendent del terra per no relliscar, he passat per alt el Roure del Palau, ara al anar mes relaxats gracies al millor estar del camí hi paro atenció i encara que nomes una, no m'estic de fotografiar-lo, be, al tronc, que es lo que m'entra pel objectiu, arribem a La Caseta, creuem la carretera i ja cada qui puja al vehicle en que ha vingut i enfilem tots envers Martorelles donant per acabada aquesta diguem que extraordinària caminada, extraordinària tant per que s'aparta de la programació anual, com per les condicions en que ens hem trobat tot el recorregut.

FES CLIC AQUÍ PER VEURE LES FOTOS DEL GINO

CEMENTIRI DE SANT FOST-FONT DE LA CANALETA-SANT CEBRIA DE CABANYES

Ahir em va trucar el Francesc de Granollers per veure si quedàvem per avui fer una escapada, varem quedar en que ell faria cap envers Martorelles i el portaria a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, el meu primer pensament fou el de anar pel camí del riu com tants cops he fet, però després vaig pensar que amb la neu i els camions de les obres de l'AVE, aquest estaria pràcticament impracticable, aixi dons quan aquest mati ens hem trobat davant la Masia Carranca, he pujat al seu cotxe i hem posat rumb al cementiri de Sant Fost on hem deixat el vehicle.

la serralada quatre dies deprès de la nevada

Deixant a l'esquerra el diposit d'aigua, hem agafat el sender que va a sortir al Camí de la Font dels Castanyers a tocar de les primeres cases del Mas Llombart, un cop aquí, ens hem desviat pel corriol que per la dreta de la pista baixa a trobar la Font de la Canaleta, els poc mes de quatre-cents metres que hi ha fins arribar a la font han estat ben be una odissea, em venia al cap alguna escena de les pelis de Indiana Jones, no donaves tres passes sense tenir que apartar rames, saltar un tronc, o be passar-hi per dessota, i com tot traspuava humitat, nosaltres acabem també tot humits......,per aquesta zona semble que la tempesta de neu ha fet mes mal que el vendaval del gener de l'any passat.

efectes col·laterals de la nevada

Arribem a la font, com casi sempre deixa anar un bon raig d'aigua, seguim caminat i anem a sortir a Can Torrents Vell, d'aquí ens incorporem a la pista que mena a Sant Cebrià, hi arribem, donem un tomb i ja, aprofitem per fer la parada d'avituallament, aquí estant, penso que si ara anem a trobar el cotxe arribarem massa aviat, per la qual cosa seguim per la pista en el mateix sentit que portàvem i anem a sortir a Can Torres, d'aquí anem a trobar la subestació elèctrica, girem envers la dreta en sentit Sant Fost fins que passant per davant del cementiri, arribem on hem deixat el vehicle fa escassament dues hores.

ermita de Sant Cebrià de Cabanyes

Quatre dies després de la nevada, encara queden força racons amb neu pels boscos i camps , encara que com a efectes col·laterals indesitjats, pràcticament tot el camí, hem anat trobant arbres caiguts, rames trencades, matolls que s'han vençut pel pes de la neu, fins i tot, algun pal de les línies telefòniques per terra.

COLL D'ESTENALLES-MURA-COLL D'ESTENALLES

Dilluns, 06,00 hores, em llevo, ahir quan varem parlar amb el Jose d'on anar avui, li vaig comentar de apropar-nos a Mura, tenia clavada l'espina de no haver pogut finalitzar la caminada fa quinze dies, diu que li sembla be, que aquella zona no la te caminada, aixi que després d'un lleuger desdejuni, agafo el cotxe i cap a Santa Perpetua a recollir-lo, enfilem a trobar la carretera de Terrassa a Talamanca i arribats a la zona d'aparcaments del Coll d'Estenalles deixem el vehicle i comencem a caminar quan son tres quarts i cinc de vuit.

bassa de La Mata

Aquest cop he decidit seguir el recorregut del sender de "Els 3 Monts", be, mes o menys, aixi que per les escales que es troben davant de la Caseta iniciem la caminada, obviant el sender mes "civilitzat" anem a trobar la bassa de La Mata, ara ja si anem seguint els indicadors del sender, passem pel coll de Garganta i comencem a carenejar per la Carena de la Castanyera fins arribar al xalet de La Castanyera, aquí el sender es desvia per sota d'aquest, però nosaltres el ultrapassem i seguim per la pista ample una estona fins que veient que es va apartant de la nostra ruta, per un corriol tornem al "bon camí" uns cents de metres abans d'arribar al Coll de Boix, arribats al coll ens desviem seguint les indicacions i per un corriol, arribem a la Alzina Bonica, alzina de grans dimensions que destaca dintre la boscúria.

Alzina Bonica

Seguim camí i arribem a les restes de la Coma d'en Vila, aquí ens desviem del sender fins que veient que de seguir tornaríem a La Castanyera, retornem a aquest pel mig del bosc, pel Pla de Serrallonga anem fent camí, passem pel Turo dels Ducs, el Coll de Reixac, ens trobem la Font del Cargol amagada dintre una petita balma, passem al costat de unes roques amb unes formes peculiars de les que no he trobat cap indicació, ara ja anem divisant Mura on arribem quan son les dotze hores, visitem la Font de l'Era i ja ens endinsem pels carrers del poble per fer unes fotos, el Jose diu que es podria passar tot un mati per aquest carrers, però no es el pla que portem avui, aixi que entrem a Cal Carter a fer unes cerveses, aquí, la fem petar una mica amb el Jordi, que resulta que te familiars a Martorelles, un pic enllestit el tema sortim al carrer a seguir la ruta.

carrers de Mura

Per seguir les traces de "Els 3 Monts" tindríem que anar resseguint la Riera de Nesprers fins arribar al Moli del Mig, no obstant decideixo anar pel camí de la Creu de la Vila, passem per la font de la Coma, d'aquesta a la Creu de la Vila i ja fem cap al Puig de la Balma on ens retrobem amb el "Els 3 Monts" en el seu recorregut a trobar Rellinars i Monistrol, donem unes voltes per la casa, per fora aixo si que la trobem tancada, re emprenem la caminada seguint les indicacions fins que fets uns tres quilometres des del Puig de la Balma i veient que el sender es decanta massa cap a la dreta, el deixem per un corriol que ens mena a sortir al Collet del Mal Pas no sense abans passar pel Pi de les Tres Besses, pi d'alçada mes que considerable i amb tres besses com be indica el seu nom.

Pi de les Tres Besses

Ara i veient que son casi les tres tres, cerquem un lloc arrecerat per fer una parada per dinar, cosa que fem tenint davant el Turó del Mal Pas, enllestit el tema alimentari reiniciem la marxa tot carenejant per la Carena de l'Era dels Enrics, fins anar a sortir altre cop al Coll de Boix, ara ja es tracta de desfer el camí que hem portar aquest mati a l'anada, passem per La Castanyera, Coll de Garganta, on fem un parell de fotos a l'Avenc del Cuento, Collet del Vent i ja arribem als voltants de la Casa de la Mata on visitem l'ermita de Sant Jaume i el Pou de Glaç, ara fem els últims metres i arribem al cotxe quan son les divuit hores, agafem el vehicle i posem rumb a Santa Perpetua on deixo al Jose i ja enfilo envers Martorelles.

Pou de Glaç de La Mata

A estat una caminada atípica per a mi, ja que sempre intento que les pujades siguin en la primera part del recorregut i aquesta a estat tot al contrari, però també a estat una proba , proba que crec he superat amb un aprovat com a mínim.