XÓVAR-BARRANC D'AJUEZ-NEVERA DE CASTRO-VERTEX NEVERA- PR-CV 138-XÓVAR

Lloc inici caminada: Avga. del Sol, Xóvar, Alt Palància, Castelló
Caminants: Félix, Pepe Gil, Pepe March, Miguel Angel i Francesc
Data: 23-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:09:12
Hora d’arribada: 13:07:114
Duració: 4:57:59 h
Temps en moviment: 3:24:52 h
Alçada punt de sortida: 409.4 m
Alçada mínima assolida: 409.4 m
Alçada Màxima assolida:  845.83 m
Desnivell màxim: 435,4 m
Ascensió acumulada: 528 m
Descens acumulat: 528 m
Guany: 435,4 m
Distancia recorreguda: 9.447 Km
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 Km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.77 Km/h
IBP index 56 HKG

Nevera de Castro

Ja feia setmanes que anàvem comentant de fer una ruta per visitar la Nevera de Castro i el paratge del Barranc d'Ajuez, amb les seues sureres i dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà, dijous és el dia que ens va millor a tots, així que ens emplacem dijous a l'hora i el lloc acostumats. Després d'una llarga temporada que per motius professionals, Miguel Angel no ens acompanyava, hui tornarem a gaudir de la seua companyia.

Pantà d'Ajuez

A l'hora acordada ens trobem tots, pugem al cotxe de Pepe Gil i per la CV-50 i CV-35 enllacem amb l'A-23, agafem l'eixida direcció Soneja i ja per la CV-230 primer i per la CV-219, arribem a Xóvar i deixem el vehicle al carrer Peralejo a tocar de l'inici de la ruta. Comencem a caminar quan passen 10 minuts de les huit, als pocs metres ens ix al pas el Pantà d'Ajuez. Aquesta és una de les moltes petjades que queden en el poble dels àrabs, ja que aquests van ser els qui van fundar el municipi. 

posant al costat d'una gran surera

El nom Ajuez prové de l'àrab i significa "terres comunals dedicades al pasturatge", de fet en les proximitats de la presa trobem restes d'antics corrals. L'embassament va ser construït en el segle XII pels musulmans que poblaven el municipi, amb la intenció de retenir les aigües del barranc del mateix nom i posteriorment poder utilitzar-les per a regar els camps, que es trobaven aigües a baix. La presa ha sigut ampliada en diverses ocasions, una primera ampliació podria ser del segle XIV i l'última va ser l'any 1920, també es va reconstruir una part després de la Guerra Civil, ja que durant el conflicte va quedar danyada.

Font Fresca (detall)

Després d'uns 1,5 km caminant per mitjà d'un bosc on predomina la surera, arribem a una zona on grans roques de rodenc, sureres i falgueres creen un dels punts més bonics de tota la ruta. Amagada entre ells està la Font Fresca, hui no treu massa aigua i si no saps de la seua existència, igual passa desapercebuda. Seguim la senda, sempre cap amunt. A mesura que pugem podem gaudir de les vistes de tot el Barranc de Ajuez. 500 m més endavant, arribem a un punt on la senda es bifurca, un senyal del Parc ens indica que ací es troben les mines de El Socavón.

entrada a la mina El Socavon

Lògicament ens desviem i en uns poquets metres podem veure encara el que queda d'elles: enderrocs, raïls, un parell de vagonetes i l'accés la mina, aquest està barrat i no es permet l'entrada, ja que és perillós. Tornem a la senda després de visitar les mines i continuem pujant, 600 m i eixim a una pista. Anirem cap a la dreta seguint la pista, en la següent bifurcació (400 m) prendrem el camí de l'esquerra per a dirigir-nos cap a la Nevera de Castro.

mina El Socavon, rails i vagonetes

Continuem per la pista, 1000 m després, trobarem un altre encreuament de camins, agafem el de la dreta, continuem per la pista i després d'uns 400 m veurem un senyal del Parc que ens indica que d'ací ix una senda que ens portarà a la nevera. Agafem aquesta i pugem a la nevera, aquest tram és molt empinat així que pugem sense pressa. Un colp arribem a la nevera, decidim que tant el lloc com l'hora, són els idonis per a fer el mos i de pas reposar forces.

el grup damunt la nevera

Aquestes neveres són pous on es premsava la neu arreplegada en l'hivern, i una vegada transformada en gel, era transportada en les nits estivals a altres poblacions per a la preparació de refrescs o gelats, en altres llocs es denominen caves o pous de neu. La nevera està rehabilitada, és de forma circular i forts murs amb porta d'entrada, finestres i una peculiar coberta cònica. Al seu costat veiem tot un seguit d'excavacions que ens pareix poden ser restes de trinxeres.

no tot ha d'estar nomes caminar...............

Reposats, alimentats i visitada la nevera, reprenem la marxa per una senda que parteix de la nevera. En uns 50 m d'ascens ens porta fins a un collet i una pista que prenen cap a l'esquerra, ens portarà a visitar el cim del Nevera, de 856 m, on normalment, es pot gaudir d'unes vistes espectaculars, hui la calima ho impedeix. Fotos al vèrtex i girem cua desfent l'últim tram fet, tornem al collet i seguim per la pista que ara va en tot moment de baixada.

vèrtex del Nevera (856 m)

Després d'un tram amb fort pendent i encimentat, arribem a la Bassa del Hembrar, bassa per a recollir aigua pels servicis contra-incendis. Ací trobem un altre encreuament de camins, agafem el de l'esquerra. A banda i banda del camí trobem restes de les mines com a pous, forns, vies i les mateixes mines. Seguim pista avall i fets un total de 8,5 km, la pista acaba i comença un tram de bonica senda que ens portarà de tornada al Pantà de Ajuez.

mines de l'Hembrar, galeria

Arribats al pantà, ens ix la vena "aventurera" i decidim creuar per damunt de la paret de la pressa, així ho fem i arribats a l'altra banda, ja només ens queda que desfer els últims metres que ens porten a on aquest matí, hem deixat el vehicle. Crec que tots hem quedat satisfets de la ruta, especialment de la primera part fins a arribar a la nevera, per a mi, ha estat el segon tast d'Espadà i només ha fet que em quede amb més ganes.

Powered by Wikiloc