SEGART, GARBI PER LA CANAL, MOLA DE SEGART, SEGART. Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada davant el Llavador
Lloc inici caminada: Segart, Camp del Morvedre,
Caminants: 24 senderistes
Data: 25-01-2015
Hora d’inici caminada: 07:47:31
Hora d’arribada: 13:09:01
Duració: 05:21:30
Temps en moviment: 03:10:00
Temps parat: 02:10:00
Alçada punt d'inici: 254 m
Alçada mínima assolida:220 m
Alçada Màxima assolida: 568 m
Desnivell màxim: 348 m
Ascensió acumulada: 621 m
Descens acumulat: 646 m
Guany: 313 m
Distancia recorreguda: 11.64 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

el grup abans d'iniciar la caminada

Hui era el dia previst per a fer la caminada mensual de la Secció de Muntanya del Club d'Atletisme Vilamarxant, el passat dia sis, el Miguel (Porrina) i jo vàrem fer la prèvia per  evitar en lo possible qualsevol imprevist. Poc abans de tres quarts de set comença a arribar gent, ens repartim en els vehicles i ja ens dirigim cap a Segart, arribem, aparquem els vehicles a la Plaça del Castell i ja donem inici a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, no sense fer la foto del grup encara mig a les fosques.

el Garbí il·luminat pels primers raigs de sol

Desfem uns huit-cents metres per la carretera per on hem arribat, fins a trobar el punt on el Barranc del Basso creua la carretera, ací ja té inici la ininterrompuda ascensió que ens farà salvar un desnivell de 370 m. en un poc menys de tres quilòmetres, el tram és exigent i amb algun pas compromés, malgrat tot, en arribar dalt, les cares de satisfacció demostren que ens ho hem passat d'allò més bé. A mi personalment l'espectacle de veure el grup grimpant per la canal és quelcom que em quedara molt de temps en el record.

part del grup grimpant per la canal

 Arribats dalt del Pla del Garbí, ens apropem al Mirador del Diable, aquest és el primer dels tres miradors dels quals disposa el lloc,   com els altres miradors i l'ermita de la Santa Creu ja s'han visitat en altres ocasions i encara ens queda molt de camí a fer, no seguirem més endavant. Un colp hem gaudit de les impressionants vistes  que hui es poden albirar, girem sobre les nostres passes i anem a trobar la Pujada del Llongo per on baixarem, aquest és un altre tram amb una certa dificultat per culpa de les pedres soltes i al pronunciat desnivell, res que l'intrèpid grup no supere sense contratemps.

dalt el Mirador del Diable

Arribem a la pista que ressegueix el Barranc de La Font, per l'esquerra aniríem a eixir a Segart, girem a dreta i en el primer revolt parem a fer el mos tal com decidirem en la prèvia, ací com sempre  es comenta i es riu, mentre es comparteix que si pastes, que si galetes, que si café, que si mistela. Enllestida la qüestió gastronòmica reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de la Rodana, per aquest fem un poc menys de tres quilòmetres fins a arribar a on comença la senda que porta dalt de La Mola de Segart, arribats ací una de les senderistes i jo decidim que esperarem a què baixen mentre prenem el sol..

baixant per la Pujada del Llongo

La resta del grup fa l'ultim esforç i salvant un desnivell d'uns cent trenta metres arriben dalt de La Mola, omplerts els ulls amb les vistes, donen inici a la baixada fins a on ens hem quedat esperant-los, tots reagrupats iniciem el retorn a Segart primer pel Camí de la Mola i després pel Camí de Segart al Sant Esperit. Arribant a les primeres cases del poble ens topem amb una concentració de cotxes "antics", parem a fer visita al Llavador i a la font que es troben sota de l'ajuntament i ja arribem on hem deixat el vehicles.

part del grup que va pujar a La Mola

Amb motiu del Dia del Senderista en arribar a Vilamarxant ens espera un dinar de germanor, ahir a la tarda un grupet sota la direccio tècnica de Jose "El Valencià" va preparar una Olleta a base de carrillada, xoriço,cigrons i altres ingredients secrets. A dos quarts de tres és el dinar a casa del Manolo i l'Encarna que com sempre no tenen inconvenient en cedir-nos els baixos per a l'ocasió. En un ambient de franca camaraderia transcorre el dinar i la sobretaula, digna cloenda a un altre dia de contacte amb la natura i de gaudi de bona companyia.

LA GREVOLOSA-CABRERA-SANT NAZARI-LA GREVOLOSA

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: km 23,500 BV-5224, Sant Pere de Torelló, Osona
Caminants: Joaquina, Salva i Francesc
Data: 30-12-2014
Hora d’inici caminada: 09:10
Hora d’arribada: 17:43
Duració: 08:33
Temps en moviment: 05:50:00
Temps parat: 02:43:00
Alçada punt d'inici: 995 m
Alçada mínima assolida: 806 m
Alçada Màxima assolida: 1293 m
Desnivell màxim: 487 m
Ascensió acumulada: 1113 m
Descens acumulat: 1100 m
Guany: 297 m
Distancia recorreguda: 19.96 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.35 Km/h.

Santuari de la Mare de Deu de Cabrera

 Ja feia dies que amb el Salva Leal  parlàvem de fer alguna eixida aprofitant la meua estada a Martorelles, diumenge, durant la pujada a La Mola acabem de concretar i quedem per dimarts 30 per fer una travessa que començant a la Collada de Bracons i després de creuar La Grevolosa, arribe dalt el pla on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Quedem a dos quarts de nou a casa seua, em comenta que si la Joaquina es troba millor, possiblement vinga amb nosaltres. Dimarts em lleve i després d'un petit desdejuni agafe el cotxe i em dirigisc a Hostalets de Balenyà. 

lloc d'inici de la caminada a tocar la BV-5224

Aparque el vehicle, puge al del Salva i ja ens dirigim els tres a trobar els Túnels de Bracons, deixem la C-37 abans del veritable Túnel de Bracons i agafem la BV-5224 en direcció al Coll de Bracons, passat el km. 23 deixem el vehicle al costat d'una paleta que marca la direccio envers el Moli de Bracons. Posem en marxa els gps i donem inici a la caminada quan manquen cinc minuts per un quart de deu. Fets uns pocs metres arribem a una bifurcació, per l'esquerra anirien a la casa i al molí de Bracons, nosaltres seguim per la dreta endinsat nos en la Baga de les Eugues.

Riera de Bracons

Fets un poquet menys de dos quilòmetres, ens surt per la dreta un corriol que en forta davallada ens portaria fins a l'ermita de Sant Nazari, el Salva diu que ens hi aproparem de tornada, així doncs girem envers l'esquerra i ja la roureda va deixant pas de manera quasi imperceptible a la fageda i arribem al paratge on semble és trobem els exemplars  més imponents de la fageda de La Grevolosa. Ací ens surt la vena aventurera i en lloc de seguir el sender, baixem a la llera del xaragall que bé de la Font de la Grevolosa i creuant-la i després d'una petita grimpada eixim al sender que baixa de la Collada de Bracons.

fageda de La Grevolosa

La veritat és que malgrat la impúdica nuesa dels faigs, el lloc és d'una bellesa majestuosa, impactant, és d'aquells llocs on podries deixar passar el temps sense importar l'abans ni el després. Per desgràcia ens hem marcat unes fites i hem de continuar no sense fer-me la prometença que he de tornar a poder ser tot sol, per gaudir sense presses del lloc. Ara el sender va davallant pel mig del Serrat de la Punxa fins a eixir a Les Planeses, una no gaire gran plana conreada i amb les masies del Prat de la Vola i d'El Güell a banda i banda, arribats ací, cerquem un lloc assolellat i procedim al mos de mig matí. Enllestit aquest reiniciem la caminada.

provant la duresa del glaç abans de creuar el Rec del Cantinell

A partit d'ací el sender va resseguint el Rec del Cantinell durant uns tres o quatre quilòmetres, fet que fa que tinguem de creuar-lo sis o set colps per damunt de pedres i amb molta cura de no lliscar en les nombroses plaques de gel que anem trobant. Fets uns set quilometres arribem al Collet de Sant Julià, a pocs metres es troben Cal Vidrier i l'ermita de Sant Julià de Cabrera, llocs on molts excursionistes inicien la pujada a Cabrera, nosaltres no hi arribem i del mateix collet donem inici a la pujada. Aquest tram és força costerut i amb trams on cal ajudar-se amb mans i peus.

iniciem la pujada des del collet de Sant Julià

Arribem a un punt on el sender es bifurca i hem d'escollir seguir l'opcio de la Serretilla o  pujar per la Baga, optem per la Serretilla deixant l'altre per a la tornada. Ara comença el tram amb el pendent més pronunciat, cosa que fa que el ritme es faça més lent, arribem dalt del Pla del Prat i veiem a la nostra esquerra la bifurcació per on baixarem de tornada, creuem una xicoteta avetosa i només eixir d'aquesta arribem a la Font de l'Osca, uns pocs metres mes i passem per l'inici del Grau del Prat del Pla. ara toca creuar l'Osca de Cabrera. El nom identifica un pas estret i bastant compromés que permet el pas des del Pla del Prat fins al santuari.

creuant l'Osca de Cabrera

El pas esta equipat amb grapes metàl·liques i passamans, lo  que fa que siga de millor creuar, un colp creuat arribem a on semble se situava el Castell de Cabrera, només en resten algunes pedres damunt les quals, s'ha instal·lat una taula d'orientació, passem pel vèrtex geodèsic i ja fem els poquets metres que ens separant del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, arribats i en veien l'hora decidim que abans de res aprofitarem les taules fer a fer el mos del migdia. Com els tres ja hem estat ací dalt altres colps, fem unes fotos i ja donem inici a la tornada.

original pessebre dalt de Cabrera

Desfem camí fins a arribar a la bifurcació, ara agafem l'opció de la Baga, aquesta és bastant més llarga que l'opcio de la Serratilla i amb un pendent més suau, lo que junt amb la bellesa del corriol, la fa de molt bon transitar, arribem altre colp al collet de Sant Julià i ara agafem una pista que segons les indicacions porta fins a la Collada de Bracons. Passem a tocar de la casa de Campamar i per un sender de bon fer anem a eixir a un dels tants punt per on al matí hem creuat el Rec del Cantinell. Tornem a jugar amb l'aigua passant d'una a l'altra llera com al matí fins a arribar a on hem fet el primer mos.

els Pirineus des de cabrera

Deixem el sender que hem portat al matí i girem a l'esquerra per la pista que porta a El Guell, aquesta masia del segle XV semble que ha estat reconvertida en casa rural enfocada primordialment a les rutes a eqüestres com ho demostren els cavalls que pasturen tranquil·lament en els seus camps. Més endavant deixem la pista per tornar a endinsar-nos dins la fageda i resseguint el Torrent de la Grevolosa arribem a l'ermita de Sant Nazari que trobem en una petita esplanada entremig de faigs i roures.

ermita de Sant Nazari

La seua existència és citada en el llunyà 1382 en un testament de Bernat de Perafita. Durant els segles XVII i XVIII tenia ermitans o deodonats que recaptaven per ella, i al s. XVIII es va refer l’edificació amb la construcció d’una casa amb un teulat de doble vessant, una part destinada a la capella, i l’altra a estatge de la família dels ermitans. La capella mostra un estil barroc discret enguixada interiorment amb motllures i volta de llunetes. El seu portal és simple, emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, amb un ull de bou i un campanaret de simple espadanya prop del carener de l’edifici. Semble que ha estat restaurada si mes no l'exterior no fa pas gaire..

reconstrucció d'una típica carbonera

Vist el lloc i en veient que el sol està a punt de fer-se fonedís darrere l'horitzo, ja posem la directa i en pocs metres ens trobem  on aquest matí hem obviat el corriol que menava a l'ermita, ara es tracta d'anar desfent el camí fet al matí fins a arribar a on hem deixat el vehicle, hi arribem i un colp dintre ens dirigim a Hostalets de Balenyà on ens acomiadem i pujant al meu cotxe pose rumb envers Martorelles. 

posta de sol a La Grevolosa

Hi ha una dita en castellà que diu que "lo bueno si breve, dos veces bueno" hi discrepe del tot, m'he quedat amb ganes de més, de ganes d'omplir-me els ulls i tots els sentits amb la bellesa del lloc, de caminar pel mig dels boscos de roures i faigs, de gaudir de la serenor de l'hivern, del fresc a l'estiu, dels verds de la primavera i com no, dels colors tardorencs. He de tornar a La Grevolosa.

PUJADA A LA MOLA, Valles Occidental. Amb els Trotacamins de Martorelles

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Can Robert, Matadepera, Vallés Occidental
Caminants: Roser, Joan Sanjuan, Joan, Maria Eulalia, MariaClara, Dolors, Domenec, Salva Arquer, Salva Leal, Jose Maria, Julio i Francesc
Data: 28-12-2014
Hora d’inici caminada: 08:52:35
Hora d’arribada: 14:37:14
Duració: 05:44:300
Temps en moviment: 03:40:00
Temps parat: 02:04:00
Alçada punt d'inici: 625 m
Alçada mínima assolida: 625 m
Alçada Màxima assolida: 1085 m
Desnivell màxim: 460 m
Ascensió acumulada: 760 m
Descens acumulat: 781 m
Guany: 459 m
Distancia recorreguda: 10.72 Km
Velocitat mitjana: 1.95 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.0 Km/h.

La Mola vista des de Terrassa amb els primers raigs de sol

Hui sota el comandament de la Roser, els Trotacamins tenien una caminada fora de programació amb la sana intencio d'acomiadar l'any  des de La Mola estant. La dona i jo havíem pujat per a passar part de les festes amb la família, així doncs aprofite i decidisc sumar-me als expedicionaris. Poc abans de les huit ja sóc al punt habitual de trobada, va arribant la gent i després de les  preceptives encaixades i abraçades ens distribuïm en els vehicles i posem rumb a trobar Terrassa on ens esperen la Roser i el Joan el seu marit, més salutacions i tornem als cotxes per dirigir-nos envers Matadepera on deixem els vehicles al carrer Boixaderes a tocar del camí que duu a Can Robert.

passant pel davant de can Robert

Ens endinsem en el camí i en pocs metres som davant de la masia de can Robert, situada al camí que puja cap a la Mola, aquesta és una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada, al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagés. La masia està documentada amb aquest nom des del segle XVIII.  Cal però plantejar la possibilitat d’un assentament anterior tenint en compte l’existència de la necròpolis alt medieval, situada en mig de l’actual camí que porta dalt de La Mola.

una de els tombes que es conserven

Seguim camí i en pocs metres arribem davant les tombes, aquestes es troben molt malmeses a causa del fet que són ben bé al mig del camí i la gent i passa pel damunt, vist el lloc continuem caminant i quan portem poc més de dos quilòmetres arribem a Can Pobla. Les primeres cases de Can Pobla, o de Sant Esteve de la Vall, junt amb l'ermita de Sant Esteve foren bastides a cavall dels segles X i XI, l’existència d’aigua i la possibilitat de conreu en les feixes de can Pobla, van convertir aquesta vall en  lloc d’estada dels monjos, fins al punt que   l’any 1228, l’abat del monestir de Sant Cugat va haver d’intervenir demanant que pugessen a la Mola dos o tres colps per setmana.

absis de l'actual capella de Sant Esteve de la Vall

 L'abandó del Monestir allà pel segle XVII va comportar al mateix temps el de Can Pobla si mes no, la seua progressiva decadència, Les edificacions existents així com l'ermita, podrien haver estat enderrocats a principis del segle XX moment en què es construeix l’actual casa d’estil historicista de can Pobla. La capella, adossada a la façana nord, s’assenta probablement damunt el que havia estat l’ermita medieval de Sant Esteve de la Vall. Reiniciem la caminada i uns quants metres més endavant la senda que portem s'ajunta amb el Camí dels Monjos que ja no deixarem fins a arribar dalt de La Mola.

el grup (menys jo) a punt de fer el cim

El Camí dels Monjos és un camí carener que porta a la Mola passant per Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Té un total de 27 quilòmetres. La llegenda diu que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quant respectaren un mandat “que caminant sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s’establiren allà on millor els anés”. Així doncs, emprengueren el camí carener que els portà fins a Sant Cugat on veient les terres i l’indret, decidiren aixecar el monestir. El topònim actual és fruït de la llegenda, però de fet, el monestir de Sant Llorenç dependrà del de Sant Cugat de forma quasi continuada fins al segle XVII.

massis de Montserrat amb molt de zoom

 Anem fent camí sense presses, arribem dalt de la Roca Colom després de passar per l'Hort dels Monjos, ens desviem uns metres per arribar-nos al lloc conegut com El Balcó per gaudir de les vistes, tornem al sender i ja fem el darrer esforç que ens duu dalt l'esplanada on s'assenta el monestir de Sant Llorenç del Munt. cerquem un lloc que ens permeta desplegar tota la parafernàlia de carmanyoles amb truita, crestes de tonyina i de carn, pastissos......., enllestit el mos no sense espantar uns quants colps a un parell d'afamats rucs, recollim i entrem dintre el restaurant per a fer el cafetonet  i assaborir  els licors casolans que ens han portat el Domenec i el Julio.

Monestir de Sant Llorenç del Munt

Mentre els altres cerquen un lloc arrecerat del vent, el Jose Maria, la Maria Clara, el Julio i jo, fem una rapida escapada per a apropar-nos a visitar el Morral del Drac, en un poquet menys de tres quarts d'hora baixem fins a la roca, prenem unes quantes fotos, fem alguna petita grimpada i tornem dalt La Mola per a retrobar-nos amb la resta. Ara ja es tracta de desfer el camí i arribar altre colp a on hem deixat el vehicles aquest matí, ens hi encabim tal com hem vingut i ja posem rumb envers Martorelles. Arribats comiats i desitjos de bona entrada d'any i cada ovella al seu corral.