Pàgines

dimecres, 22 de febrer del 2012

PARC DE LA SEQUIA 2, DE SALLENT A SANTPEDOR

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: carrer Balmes, Sallent
Caminants: Salva i Francesc
Data: 22-02-2012
Hora d'inici caminada: 08:28:33
Hora d'arribada: 17:20:35
Duració: 08:52:02
Alçada punt de sortida: 291 m
Alçada mínima assolida: 272 m
Alçada Màxima assolida: 466 m
Desnivell màxim: 194 m
Ascensió acumulada:656 m
Descens acumulat: 665 m
Guany: 175 m
Distancia recorreguda: 27.81 Km
Velocitat mitjana:3.1 Km/h (sense descomptar parades).
Poblat iber del Cogulló
 Avui teníem previst reprendre el Camí de la Sequia on el varem deixar, aixi que aquest mati m'arribo a Hostalets de Balenyà, recullo al Salva i per la C-17, C-25 i C-16, arribem a Sallent, deixo el cotxe al carrer de Balmes i donem inici a la caminada, creuem per dessota de la C-17 i de la via del tren i ja ens incorporem al Camí de la Sequia a l'alçada de l'aqüeducte del Vilar, caminem a ran de via i de les instal·lacions de Potasas del Llobregat, seguin les indicacions dels cartells, creuem la via i ja ens trobem la sequia, primera desil·lusió, aquesta porta uns minsos 20 cm d'aigua, suposem que deuen estar fent tasques de manteniment.
la Sequia amb un minso nivell d'aigua
Fets dos quilometres veiem un pal que indica el camí al Poblat Iber del Cogulló, se que les visites son concertades, però pensem que alguna cosa podrem veure i decidim fer els mes de tres quilometres que hi han entre anar i tornar, per pista de terra anem fent els revolts que permeten salvar l'alçada, arribem dalt i tal com pensàvem el poblat esta envoltat per un filat, malgrat aixo puc prendre unes quantes imatges i gaudir de les vistes a pesar de la calitja. 
Poblat Iber del Cogulló, Ruta dels Ibers
Poblat Iber del Cogulló. Diverses restes arqueològiques són testimoni del poblament remot del que és ara el terme de Sallent de Llobregat. Al sector de Cornet, s'hi han efectuat troballes d'època neolítica; també, un parell de dòlmens i la balma dels Ossos —cova sepulcral— de la serra de Viranes. Però el vestigi arqueològic més important és el poblat pre-romà del Cogulló, localitzat al planell superior del turó d'aquest nom, a uns 200 m d'alçada sobre el nivell del Llobregat, a mà dreta del riu i a l'entrada del congost de Sallent, venint del Pla de Bages. Les primeres notícies del poblat ibèric s'atribueixen al doctor Maluquer (1948). El 1966 la junta municipal d'Història i Arqueologia de Sallent féu una primera inspecció. Fou excavada a la dècada dels setanta per Ramon Camprubí i els seus col·laboradors del FAES (Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí) i dóna idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un dels principals nuclis de població de Lacetània. Segons els darrers estudis, els primers pobladors ibers van arribar-hi al segle VII aC. Al Cogulló poden establir-se tres fases diferents: una primera etapa d'iberització (segle VI aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle III aC-I aC); i una tercera fase iber-romana. 
Potasas del Llobregat des de el Cogulló
Vist el lloc iniciem la tornada envers la sequia, aprofitant unes pedres fem el primer mos del dia, seguim ruta i arribant a l'aqüeducte del Mas de les Coves veiem que part de la poca aigua que porta la sequia s'esmuny pel bagant que permet que aquesta, vagi a parar al Torrent del Mas de les Coves.
Ara la sequia es transforma en un mina de uns tres-cents metres que permet que l'aigua passi per sota del Mas de les Coves, casal que semble va estar construït en època semblant a la sequia, passem pel costat de la casa i poc després torna a sortir a la llum la sequia, ara ja comencem a veure en la distancia i en mig dels camps sembrats, la silueta de Santa Magdalena de Bell-lloc. 
Santa Magdalena de Bell-lloc
Seguint les indicacions que menen a l'esglesiola ens hi apropem, però ens trobem que el sender s'acaba i tenim que creuar pel mig dels camps, arribem a Santa Magdalena i ens trobem un espectacle d'allò mes deplorable, el lloc ha estat espoliat i presenta un grau de degradació important. Vist el lloc i altre cop pel mig de camps de conreu retornem a la sequia.
Santa Magdalena de Bell-lloc, interior
Santa Magdalena de Bell-lloc. Vora el mas Martorell, en un relleix de la serra capçalera del Pla de Bages i dominant les terres planes per on circula la sèquia que duu l'aigua del Llobregat a Manresa, les ruïnes de l'esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc serven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentada al segle XIV. És també una fita curiosa de la història de la sèquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se entorn d'una ben proveïda taula, un dia de l'any 1345 representants del Bisbe de Vic i de la ciutat de Manresa, tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d'aquella obra tan important. De la fi del segle XVI data l'església nova de Santa Magdalena, construïda al bell mig dels conreus del pla, no gaire lluny de l'antiga.
església de Sant Ponç, Mas del coll
Seguim ruta i uns dos-cents metres mes endavant al costat d'un pontarró, trobem el Roure Gros, roure de grans dimensions que forma com un pont natural damunt la sequia, la soca semble estar atacada per algun tipus d'insecte, uns metres mes i arribem a l'amfiteatre de La Sala, lloc adient per petits espectacles a l'aire lliure construït on abans hi havia uns aiguamolls produïts per les aigües del Torrent de La Sala. Seguim endavant i en una giragonsa del sender trobem a l'esquerra la casa de La Sala, masia fortificada amb torre de defensa, avui en dia acull un dels restaurants amb mes nom de la zona, a la dreta surt una pista que porta al Mas Coll, mas de grans dimensions i que te annexe la petita església de Sant Pons, ens hi arribem i malgrat trobar un cartell de propietat privada, no trobem cap obstacle per arribar-nos fins l'església  i prendre unes imatges. 

Sant Ponç, interior
Sant Ponç. El llogaret de Sant Ponç, al SW de la vila, entre aquesta i Santpedor, conserva l'església de tradició romànica que pertany al mas del Coll, situat al bell mig d'un planell conreat. Aquesta capella, que no passà de sufragània o de capella de la parròquia de Sallent, ja apareix citada el 1163. Obrada segurament al final del segle XII, fou ampliada i molt modificada al segle XVII, de tal manera que de la construcció original ara només es conserven els murs primitius de la nau del costat de llevant, per bé que sobrealçats, i l'absis de planta semicircular, que també és dirigit a llevant. A l'edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent. El lloc de Sant Ponç és també relacionat amb la història de la sèquia i la tradició de la Llum de Manresa: segons els goigs populars, "el bisbe que visitava / a Sant Ponç, prop Santpedor", hauria rebut aquí la notícia del prodigiós esdeveniment d'aquella Llum misteriosa.
Sant Ponç
Vist el lloc tornem a trobar la sequia i el seu camí, camí per on anem fent via fins que fets uns catorze quilometres arribem a una zona industrial a cavall dels termes de Sant Fruitós del Bages i de Santpedor. Aquí i a tocar de l'aqüeducte de les Bonegues, trobem la causa del minso caudal d'aigua que porta la sequia, estan revestint de formigo un tram d'aquesta. Deixem la sequia seguint unes indicacions que porten a Santa Anna i Santa Maria de Claret, després ens adonarem que hagués estat millor seguir un tram mes per la sequia...........però arribem d'igual forma al petit nucli de Claret, aquí i una al costat d'altra trobem les Iglésies de Santa Maria i la mes nova de Santa Anna.
Santa Maria de Claret, Santpedor
Santa Anna i Santa Maria de Claret. A uns 2 km al sud-est de la Vila de Santpedor (Bages) al nucli de Claret, al peu de la carretera que uneix Santpedor amb Navarcles hi ha dues esglésies: la de Santa Maria i la de Santa Anna, l’una al costat de l’altra. Santa Maria de Claret és una església romànica, construïda al segle XII, amb una sola nau i un absis semicircular, i una torre campanar (del segle XIV segons alguns, o del XII, segons altres, que a la vegada és torre de defensa amb espitlleres. Fou parròquia fins al segle XIX.
En canvi, l’Església de Santa Anna és una construcció iniciada el 1762 i acabada el 1769. Substitueix l’església preexistent, que havia estat dedicada a Sant Salvador i que es trobava dins del terme de Sant Fruitós de Bages, llindant, però, amb el de Santpedor. L’any 1929 fou restaurada i se li va afegir un campanar.
Santa Anna de Claret, Santpedor
Al seu interior s’hi conserva una imatge de Santa Anna, una talla romànica, probablement del segle XIII. L’any 1507 Santa Anna de Claret fou proclamada patrona de Santpedor en acció de gràcies pel fet que la pesta bubònica hagués passat per la vila sense causar cap mort. Posteriorment se li ha atribuït que la vila no fos atacada ni en la Guerra de Successió ni en la del Francès. 
Prop de les esglésies hi ha una zona de pícnic i un parc infantil, tot envoltat de velles alzines, configurant, tot plegat, un indret agradable i ben comunicat. S’hi celebren diversos aplecs. El més concorregut dels quals és el del dia de Santa Anna que es considera com la festa Major d’Estiu de la Vila
Casa del Sequiaire
Enllestida la visita tornem a la sequia, ara es quant ens adonem que hem fer una volta del tot innecessària, aquí la sequia es va obrint pas en mig d'una zona d'horta coneguda com la Bassa dels Capellans i paral·lela al Riu d'Or, passada la depuradora de Santpedor trobem la Casa del Sequiaire, una de les cases on vivien els responsables del bon funcionament de la sequia. Nomes passar la casa esta l'aqüeducte o pont del Riu d'Or, aqüeducte per que permet que la sequia salvi l'esvoranc del riu i pont per que per damunt de la sequia passa la BV-4511. Nomes creuar el riu la sequia fa un gir pronunciat i es soterra per salvar el polígon industrial de Santa Anna II, nosaltres decidim que fins aquí hem arribat per avui i en unes taules que hi han a tocar de la Font de la Riera, fem el mos del migdia.
zona de pícnic a la Font de la Riera
Apaivagat el cuc de la gana, iniciem el retorn creuant el Riu d'Or per una passera, ara fem el tram de la sequia que ens havíem deixat de fer al desviar-nos per visitar Claret, aquí la sequia fa casi una giragonsa complerta per salvar el petit Serrat de les Feixes, passem a tocar de la depuradora de Sant Fruitós del Bages i arribant a l'aqüeducte de Bonegues ja ens incorporem al tram ja transitat a l'anada, sense res a destacar arribem al Mas de les Coves. Aquí ja ens adonem que malgrat el nivell es el mateix, semble baixar amb mes alegria, uns metres mes i comencem a sentir aquell so tant característic de l'aigua saltant, el petit caudal que de la sequia sortia pel bagant aquest mati, s'ha multiplicat, llastima que la vegetació impedeixi poder gaudir al 100% de la visió del salt.
salt d'aigua al Torrent del Mas de els Coves
Semble que aigües amunt han obert comportes i que per permetre els treballs de manteniment, han deixat obert el bagant per on l'aigua després de transitar pel Torrent del Mas de les Coves, torna al Llobregat. A partir d'aquí la sequia ja porta un nivell d'aigua  es pot dir que "normal" lo que fa que torni a prendre algunes imatges per allò de veure el abans i el després, arribem a on hem deixat el vehicle un pic fets uns vint-i-vuit quilometres, casi dos mes que el recorregut complert del Camí de la Sequia que es de vint-i-sis, pugem al cotxe i cap a Hostalets de Balenyà, deixo al Salva i ja poso rumb envers Martorelles. Ens queden per transitar uns vuit quilometres de la Sequia, mirarem de fer un forat per concloure la ruta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada