Pàgines

dimecres, 4 de maig del 2011

DE LA VALL D'EN BAS AL COLLSACABRA PEL GRAU D'OLOT

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Els Hostalets d'en Bas
Caminants:Jose, Salva i Francesc
Data: 02-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:21:40
Hora d'arribada: 16:38:57
Duració: 08:17:17
Alçada punt de sortida: 489 m
Alçada mínima assolida:489 m
Alçada màxima assolida: 952 m
Desnivell màxim: 463 m
Guany:463 m
Ascensió acumulada:773 m
Descens acumulat: 728 m
Distancia recorreguda:15.53 Km
Velocitat mitjana: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Els Hostalets d'en Bas
Diumenge truco al Salva, li comento que dilluns tinc previst fer una caminada per un tram del Camí Ral de Vic a Olot, s'hi apunta, mes tard truco al Jose i també s'agrega, aixi dons aquest mati passo per Santa Perpetua a recollir al Jose i anem a Hostalets de Balenyà on ens trobem amb el Salva, per la C-17 ens incorporem a la C-37 i un cop sortim dels túnels de Bracons ens incorporem a la C-153 per on arribem a Els Hostalets d'en Bas, deixem el vehicle en un aparcament a l'entrada del poble i pel carrer Teixeda iniciem un petit recorregut pel poble.
església Santa Maria, Els Hostalets d'en Bas
Hostalets d'en Bas és una població de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d'en Bas.
El seu origen és al segle XVIII a partir d'uns hostals o hostalets a la vora de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic.
En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històric-Artístic Nacional.
Al l'entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.
l'Aubert
Arribats a l'església de Santa Maria i després de prendre algunes imatges girem envers l'esquerra pel carrer de Vic i comencem a allunyar-nos del poble passant a tocar del Mas Curadas, per la xarxa de carreteres de La Parcel·laria arribem a l'Aubert altre mas en perfecte estat de conservació. Arribats aquí ens desviem cap l'esquerra per fer els pocs metres que ens separen de l'ermita de Sant Simplici, aquesta es troba al costat de la C-153 i semble que a tocar es troben unes restes romanes, encara que com ho ignoràvem no les visitem.
ermita de Sant Simplici
Visitat el lloc retornem sobre les nostres passes fins a l'Aubert, ens desviem per la pista que porta al Moli Vell, arribats aquí ens adonem que estem trepitjant el Camí de Sant Jaume, camí que ens acompanyara durant tota la caminada, tant a l'anada com a la tornada. Per un pont creuem el torrent d'Artigamala que proveïa d'aigua al moli, ara ja ens endinsem en el Camí ral de Vic a Olot, en el tram d'aquest que permetia salvar el fort desnivell (400 m.) que hi ha entre la Plana d'Olot i les planures del Collsacabra i que es coneix com el Grau d'Olot. Aquí ens trobem un parell de Peregrins francesos que estan fent el "Camí" van una mica perduts, els hi diem que nosaltres transitarem un tram pel mateix camí i si ens volen acompanyar, aixi ho fan.
Moli Vell
Camí Ral de Vic a Olot. Durant els dos primers mil·lennis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Per aquest camí va transcórrer la vida social i econòmica d’ambdues comarques, van passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers, van entrar i sortir els vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres.
Una d’aquestes vies d’origen romà fou la Estrata Francisca (o camí de França), que venia de França pel coll d’Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí es convertí a l’edat mitjana en el camí ral de Vic a Olot i es va recuperar per reforçar les comunicacions tant per motius d’índole militar com per la incipient xarxa econòmica de mercats i fires comarcals.
inici del Grau d'Olot
A partir d'aquí ja comença un imparable ascens que primer de una forma mes suau fins arribar al Collet de la Cirera i a partir d'aquest ja de forma mes pronunciada ens portara a salvar el desnivell de uns 400 m. fins arribar a l'Hostal del Grau, el sender es ombrívol a no poder mes, primer transcorre entre mig de roures i alzines i mes amunt entra en una atapeïda i ombrívola fageda. Arribem a la Font de les Marrades bonic i fresc indret, aquí els caminants poden parar a fer un descans i omplir les cantimplores. Reiniciem la caminada, ara ja estem en el tram del camí conegut per Les Marrades, dit aixi per la successió de llaçades que fa el camí per salvar el desnivell.
Font de les Marrades
Impressiona veure el treball d'enginyeria que va ser necessari per fer transitable el sender. Aquest tram de via o camí estava fet a consciència i amb un alt grau de perfecció tècnica, els seus constructors es veren obligats a fer obres d'enginyeria per tal de solventar les dificultats que imposava el terreny i la seva topografia (moltes pendents i zones abruptes). Al llarg de tot aquest tram es conserven encara nombroses restes dels murs de contenció que sostenien la calçada bastits amb pedres col·locades en sec. El paviment calçava les fortes rampes i les atrevides corbes amb lloses i esqueis de pedra calcària, clavades en forma de "plec de llibre" i reforçades per filades tranversals (que actuaven a la vegada de trenca- aigües). S'han conservat també les restes de  desguassos  o punts de pas d'aigües sota el camí, en forma de voltes de pedra. En alguns dels murs de contenció s'hi poden observar, damunt del seu coronament, una mena de pilons guarda-rodes. L'amplada mitjana que s'observa en aquest tram de camí és d'uns 2 metres, 2 metres i mig com a màxim.
Mina dels Bandolers
Quan pràcticament som a tocar de l'Hostal del Grau  agafem un corriol que surt per l'esquerra i que ens porta a trobar la Mina dels Bandolers, la visió es espectacular, tots ens quedem mig bocabadats amb la imatge de la mina i les parets que formen un tall natural d'uns 60 metres de llarg i que segons la llegenda servia per amagar els bandolers que feien de les seves als usuaris del camí ral. Vist el lloc tornem al camí i fem els pocs metres que manquen per arribar a l'Hostal, semble que el lloc ara es de propietat particular i han desviat la traça del camí per evitar el seu pas a tocar de la casa.
Hostal del Grau
Arribats aquí ens acomiadem dels dos peregrins que continuen a trobar Cantonigros, nosaltres decidim que ja es moment de fer el primer mos del dia i cerquem un lloc arrecerat i aixi ho fem. Recuperades les forces reiniciem la caminada, havia vist al topo de l'ICC que per aquí es troben un parell de sallents d'alçada mes que considerable, el sallent o salt del Grau i el de Bertrans, nomes en trobem un, crec que el sallent de Bertrans, el lloc es de difícil accés i nomes puc fer alguna foto i un tros de vídeo mig penjat d'un arbre i vencent la forta sensació de vertigen. Desfem la marrada que hem fet per arribara al salt i seguim camí.
Salt de Bertrans
Havia programat fer la baixada pel Grau de la Portellera però semble que ens passem de llarg, sobre la marxa decidim arribar-nos a l'ermita de Sant Miquel de Castelló que ja ens havia cridat l'atenció nomes arribar a Els Hostalets. Mes  aprop o mes lluny anem resseguint la cinglera i creuant rierols i torrents que suposem que al caure per aquesta formaran salts, degut a l'atapeïda vegetació no els podem observar, aquest tram el fem transitat pel Camí del Pla de Falgars. Poc abans d'arribar a Falgars d'en Bas ens crida l'atenció  el so d'aigua saltant i aixi es que podem gaudir ara si de l'espectacle del Salt de la Coromina, lluitant amb el meu vertigen m'apropo tot lo que puc a la cinglera per prendre algunes imatges, el Salva em pren la càmera i en fa un parell de mes agosarades.
Sant Pere de Falgars
Arribem a Falgars d'en Bas, semble que l'antic poble es ara hostatgeria rural sota el nom de La Coromina, aixo no es impediment per que puguem visitar el lloc amb tranquil·litat amb l'església de Sant Pere de Falgars, l'antiga rectoria, el petit cementiri, tot ell molt ben cuidat i arranjat, vist el lloc reiniciem la caminada. Al creuar el Torrent de la Cua d'Euga veiem uns metres a l'esquerra del sender un petit salt d'aigua que ens crida l'atenció, ens hi apropem i veiem que lo que ens cridava l'atenció era una excrescència calcaria que el pas de l'aigua ha format.
Tosca al torrent de la Cua d'Euga
Passem a tocar de la casa de Pibernat que esta en ple proces de restauració, al costat de la casa trobem la Font de Pibernat que queda deslluïda per una manega per aprofitar l'aigua per les obres, uns pocs metres mes i som sota el turó on es trobem les restes del Castelló d'en Bas i l'ermita de Sant Miquel de Castelló. Del castell a prou feines en queden algunes restes, part de la cisterna i algun tram de paret amb espitllera inclosa. D'aquí dalt estant, les vistes son fabuloses, tant es aixi que decidim que el lloc es idoni per el segon mos del dia.
ermita de Sant Miquel de Castelló
Alimentats tant el cos com l'esperit, decidim reiniciar la caminada, ara ja es tracta de iniciar la davallada que ens porti altre cop a Els Hostalets d'en Bas, cosa que fem per un corriol humit i relliscós que va fent llaçades pel mig dels Emprius de Sant Miquel. A poc a poc i amb bona lletra anem davallant mirant on posem els peus, aixi arribem a tocar de la casa d'els Vinyets bonica casa d'estil muntanyenc, ja som a la plana, per camins i pistes anem apropant-nos al poble on arribem pel carrer de Vic, aquí no ens podem estar de badar altre cop pel carrer Teixeda i les seves balconades. Arribem a on hem deixat el vehicle i amb pena casi pugem i iniciem el retorn cap a casa.
corriol pel mig dels Emprius de Sant Miquel
Després de deixar al Salva a Hostalets de Balenyà i al Jose a Santa Perpetua ja poso rumb envers Martorelles, aquest primer contacte amb el Collsacabra m'ha deixat com després d'un bon aperitiu, amb bon sabor de boca pel tast fet però amb ganes de tastar-ne mes, espero no tardar en tornar-hi.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada