Pàgines

dimarts, 11 de maig del 2010

COLLET DE LA VALLENÇANA-PUIG CASTELLAR

Imprimir Post
Lloc de trobada: Masia Can carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: Collet de la Vallençana
Hora d'inici caminada: 07:16:21
Hora d'arribada: 10:41:17
Duració: 03:24:56
Alçada punt de sortida: 249 m.
Alçada mínima assolida: 198 m.
Alçada màxima assolida: 275 m.
Guany: 26 m.
ascensió acumulada: 192 m.
descens acumulat:155 m.
Distancia recorreguda: 5.945 m.
Velocitat mitja: 1,7 km/h.
Ermita de Sant Onofre
Ahir per la tarda parlo amb el Jose i quedem per fer una caminada matinal aquest mati, poc després, truca el Francesc de Granollers i parlant diu que la setmana passada va intentar arribar-se al Puig Castellar però la pluja li va impedir, li comento que com amb el Jose no varem concretar on anar, que si li ve de gust sortir amb nosaltres avui, podem visitar-lo, quedem que si no passa res, ens trobarem tots a les set davant Can Carranca.
Sant Jeroni de la Murtra vist des de Sant Onofre
L'ultim en arribar es el Jose, aixi dons es pugem al seu vehicle i per la carretera de La Roca ens dirigim envers Montcada, poc abans d'arribar a la depuradora de Montcada ens desviem per la BV-5011, carretera de Montcada a Badalona per on fem cap el collet de la Vallençana on aparquem el vehicle i donem inici a la caminada per la pista asfaltada que porta a part superior de l'urbanització de la Vallençana.
Ermita de Sant Climent
Per la pista, arribem a l'inici del corriol que puja al Turó de Sant Onofre i a l'ermita que li dona nom, feta la visita ens endinsem per corriols estrets i plens de matolls que en porten a sortir dalt el turo on es troba l'ermita de Sant Climent, d'aquí estant ja s'albira perfectament les restes del poblat ibèric del Puig Castellar situat dalt el Turó del Pollo, per un sender ample i vorejat de xiprers deixem l'ermita i anem a trobar el Coll de les Ermites.
El Cau d'en genis (dolmen natural)
Arribats al coll, ens endinsem en un corriol indicat que en forta davallada porta al Cau d'en Genis, acumulació de blocs granítics que va ser emprat com a tomba allà pels segles IX a VI ac, feta la visita tornem al coll i pel Camí de la Font de l'Alzina ens dirigim envers el Puig Castellar, primer ens apropem al mirador de fusta on gaudim d'una vista magnifica sobre el Barcelonès i el Maresme aprofitant la bona visibilitat que avui tenim.
Sant Adrià vist del mirador del Puig Castellar
Ens endinsem pels carrers del poblat i xino xano anem fent camí pels mateixos llocs on fa segles caminaven els laietans, arribem a la part mes alta del poblat, com sempre que pujo, no puc estar-me de fer comparacions amb Castellruf o Sant Miquel, aquí esta tot cuidat. Ara ja anem baixant fins a l'entrada altre cop, com ja va sent hora, asseguts al mirador fem un petit mos.
carrer del poblat ibèric del Puig Castellar
Donem inici a la tornada pel Camí de la Font de l'Alzina fins que arribats al Coll del Puig Castellar ja l'entra el rampell aventurer al Jose i diu de ficar-nos per un corriol, aixi ho fem encara que quan portem fets uns 300 metres i veient que s'aparta de la direcció per on tenim que anar, decidim donar mitja volta i tornar al coll on ja agafem la pista ample que un cop passat el Coll de les Ermites es transforma en pista asfaltada, la mateixa que a primera hora hem agafat per iniciar la caminada.
carrer del poblat ibèric del Puig Castellar
Pocs metres abans d'arribar al collet de la Vallençana, altre cop ens dona el rampell i ens enfilem al Turó de Roda-Soques per un corriol, d'aquí dalt es te una visió immillorable de la vall del Torrent de la Vallençana i les cases que voregen la carretera, algunes de estil modernista, Ca l'Artiller, Can Devesa, Can Geperut....., ara i veient que son tres quarts d'onze ja anem a trobar el vehicle, com jo suposava que la visita al Puig Castellar ens portaria temps, he mirar que la caminada fons mes aviat minsa en metres, aixi dons quan arribem a Martorelles son ja les onze, ens acomiadem, arribo a casa, dutxa preparar el dinar, dinar i cap a la feina.
reconstrucció de una casa al Puig Castellar
El Jose no portava la càmera de fotos, el Francesc la ha deixat al seu vehicle, aixi que nomes teníem la meva........i vaig i en lloc de retallar i enganxar com faig normalment semble que l'he donat a eliminar, aixi que per il·lustrar el post tiro de imatges d'un altre caminada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada