ESTRECHOS DEL RIO EBRON, D'EL CUERVO AL TORMON (COMUNIDAD DE TERUEL, TERUEL)

Data: 24-11-2014

Lloc inici caminada:  Zona de picnic Riu Ebron, El Cuervo, Teruel

Lloc final caminada:  Zona de picnic Riu Ebron, El Cuervo, Teruel
Caminants: Francesc

Hora d’inici caminada: 09:06:05
Hora d’arribada: 15:27:13

Duració: 06:21:08
Alçada punt de sortida:939 m
Alçada mínima assolida: 924 m
Alçada Màxima assolida: 1118 m
Desnivell màxim: 194 m
Ascensió acumulada:781 m
Descens acumulat: 787 m
Guany: 178 m

Distancia recorreguda: 15.96 Km
Velocitat mitjana: 2.5 Km/h (sense descomptar parades)

salt d'aigua de Calicanto, detall

Feia temps que volia fer aquesta ruta motivat per les imatges i els comentaris que n'havia sentit, la distancia i el temps a emprar en el desplaçament, em frenaven a l'hora de decidir-me, uns 320 km i quasi quatre hores entre anar i tornar no és quelcom a menystenir. Per fi, fa tres setmanes em decidisc, prepare tots els estris i me'n vaig a dormir pendent del cel, em lleve i veig que cauen quatre gotes, això no ha d'espantar un "experimentat senderista" em dic, així que puge al cotxe  i pose rumb envers El Cuervo. Quant porte fets a prop de 100 km. veig que la pluja va en augment i que el cel és més negre que el carbó, amb dolor done mitja volta i torne a casa.

Los Chorros, El Cuervo, Terol

Hui tocava tornar a intentar-ho, el servici meteorològic no preveia pluges, si mes no, abundants, així doncs torne a fer tot el ritual de preparar la motxilla això si, sense oblidar de posar la capellina, no fora cas......, em lleve i després d'un frugal desdejuni agafe el cotxe quant son dos quarts de set del matí. Vaig a trobar primer l'A-3 que deixe per la N-330, arribe al Rincon de Ademuz petita illa de territori valencià envoltat per terres de Cuenca i de Terol. Entre en terres de Terol i arribe a El Cuervo, Ací pare el cotxe a l'eixida del poble, a la zona que n'hi diuen Los Chorros a causa d'un bonic salt d'aigua que allí es troba.

primer pont a creuar hui

Mentre cerque on deixar el vehicle un veí del poble que passeja em comenta que si seguisc endavant, m'estalviaré tres quilòmetres de pista sense cap interes, tenia pensat iniciar la ruta ací, però fa uns dies en el bloc de l'Emilio Vera CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS vaig llegir que quasi se'ls fa fosc, açò fa que seguisca les indicacions del veí i em dirigesca a trobar la zona de pícnic del Pozo de la Olla on deixe el cotxe i done inici a la caminada. Durant el trajecte m'adone que no pense lo mateix que l'amable veí, veig algun raconet que altre dignes de ser contemplats.

tram d'esglaons que equipen la pujada als miradors

Aparque i ja done inici a la caminada quan passen sis minuts de les nou,  creue el primer d'uns quants ponts per on aniré jugant amb l'Ebron durant tota la ruta, ací ja em trobe amb lo que serà la tònica de la caminada, el sender és tot un constant pujar i baixar, tant és així que malgrat el desnivell només siga d'uns dos-cents metres, el desnivell acumulat és de prop de huit-cents, ací que toca pujar per arribar dalt d'un parell de miradors d'on es pot gaudir d'unes bones vistes d'aquesta part de Los Estrechos. Torne a baixar i torne a creuar el pont i sempre seguint les indicacions vaig fent camí.

un de tants trams d'escales amb que esta equipat el recorregut

Puge unes escales de fusta i continue pel congost. Durant el recorregut trobe alguns exemplars de savina (Juniperus thurifera), creue diversos ponts, arribat a la zona més angosta, coneguda com a Estrechos del Cañamar, una sèrie de passarel·les i escales de metall ancorades a la roca em permet continuar la ruta. Creuat aquest tram, el congost s'obre una mica i el sender puja pel marge esquerre allunyant-se del llit del riu. Quan el sender es torna a apropar al riu, a la zona coneguda com la Fonseca,  trobe  un espectacular pont natural de travertí. Es pot baixar per un corriol fins al riu per veure el pont per sota, i després tornar dalt i creuar pel damunt del pont per passar al marge dret. 

pont natural de La Fonseca vist des de baix

El sender torna a pujar i s'allunya de la llera del riu, que ara contemple des de dalt, com un profund tall efecte del pas de l'aigua al llarg dels anys. Després el sender torne al nivell del riu prop de les poques restes del que sembla haver estat un molí. Torne a resseguir el curs del riu fins a arribar a una paleta que indica la direcció al salt d'aigua de Calicanto, Em desvie i després de deixar enrere un vell molí fariner arribe al salt. La quantitat d'aigua no és massa, malgrat açò el lloc és encisador. Una vegada he gaudit de la visió, decidisc que és un bon lloc per fer el mos del matí.

 

passeres de ferro a Los estrechos del cañamar

Des de la zona del molí torne al pal que indicava el camí al salt apartant-me del riu Ebrón pel Barranco de la Tejeria fins a sortir a una pista que uns pocs metres més endavant he de deixar per agafar un succint sender a l'esquerra. Aquest surt a una pista que es transforma en sender, sender que seguisc fins que un pal indicador em desvia cap al pont de la Fonseca, el pont natural pel qual he passat abans. Un cop al pont ja es tracta de continuar el recorregut per la mateixa ruta que a l'anada.

Salt d'aigua de Calicanto

 Arribat al Pozo de l'Olla on he deixat el vehicle, comprove que només passen uns pocs minuts de dos quarts de tres i que fa poc que he fet el mos de mig matí, decidisc fer un tram de la part de ruta que aquest matí he fet amb el cotxe així doncs deixe la motxilla al cotxe i encamine les meues passes com si volguera tornar caminant a El Cuervo, com havia entrevist aquest matí, hi ha racons que es mereixen que perdes uns minuts contemplant-los, petits salts d'aigua, rústecs ponts a base de troncs .......... tot ell amanit amb la bellesa que amb què dota  la tardor als boscos  de caducifolis.

un dels ponts de fusta que es troben al llarg de la ruta

Arribe fins a on el riu creua la pista per un pas a gual per a vehicles i agosarats senderistes, els no tan agosarats tenen un rústec pont de fusta uns pocs metres més enllà, done mitja volta i desfaig camí fins a arribar altre colp al cotxe, ací aprofitant les taules menge part de les viandes que portava. Enllestit puge al vehicle i pose rumb envers El Cuervo, arribat que hi sóc, pare a Los Chorros per treure alguna foto del lloc, torne al vehicle i ja em dirigisc cap a Vilamarxant. Supose que cada estació dotara al lloc del seu encant, encara que dubte que puga superar aquestes sensacions de les quals he pogut gaudir hui.