VIDRÀ (OSONA) Santuari de Bellmunt, La Tosca dels Degollats, Salt del Moli, Pont de Salgueda

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Vidrà, davant de l'Ajuntament

Caminants: Salva Jose i Francesc

Data: 11-04-2011

Hora d'inici caminada: 08:34:42

Hora d'arribada: 16:34:27

Duració: 07:59:45

Alçada punt de sortida: 1009 m

Alçada mínima assolida:  828 m

Alçada màxima assolida: 1246 m

Desnivell màxim: 418 m

Guany: 237 m

Ascensió acumulada:783 m

Descens acumulat: 789 m

Distancia recorreguda:14.42 Km

Velocitat mitjana: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Salt del Moli, Vidrà

Després de veure un reportatge on es veia el salt del Moli de Vidra, vaig decidir que aquest dilluns ja tenia escenari per la caminada, preparant la ruta decideixo incloure  la pujada al Santuari de Bellmunt aprofitant el viatge, diumenge durant la sortida dels Trotacamins de Martorelles li comento al Salva l'idea i em diu que a la tarda em trucara per confirmar si s'apunta. A mitja tarda truca i quedem que el  recolliré  avui a tres quarts de vuit, mes tard truca el Jose i un cop li comento diu que si però que no disposa de vehicle, quedem en que el passaré a buscar.

Vidrà

 Aquest mati a les set recullo al Jose a Santa Perpetua i ens dirigim envers Hostalets a recollir al Salva, un cop el tres al cotxe anem a cercar la C-17 que no deixem fins arribar a l'alçada de Sant Quirze de Besora, aquí anem a trobar la BV-5227 per on després de fer uns tretze quilometres plens de corbes, arribem a Vidrà, deixem el vehicle a tocar de l'Ajuntament i donem inici a la caminada per la carretera desfent els últims set-cents metres aprox. fins arribar al Coll de Vidrà, aqui girem cap a l'esquerra i agafem un sender amb indicadors cap Bellmunt.

paisatges de Vidrà

Fets uns dos quilometres arribem al lloc conegut com la Creu del Fus, donem un tom pel lloc per si trobàvem la creu, que creiem pot ser una creu de terme, no trobem res i seguim camí, després de passar pel  Coll d'Hi-era-de-Massa i quan portem uns tres quilometres i mig, som al peu del puig de Bellmunt, aquí comença un tram de camí empedrat que en forta pujada i fent llaçades salva el desnivell d'uns 150 metres que ens separa del cim i del santuari que allí s'hi troba. Després de l'ultim i costerut quilometre arribem dalt, aquí ens trobem amb la síndrome dels dilluns, com tants de llocs tant el santuari com  la hostatgeria tenen el dilluns com a dia de descans.

Santuari de Bellmunt

Decidim que la millor manera de desfer-se de la síndrome es fer el mos, asseguts en uns bacs de fusta i tenint davant nostre unes magnifiques vistes de la plana osonenca, mentre ens apliquem en tant feixuga tasca comença a arribar gent, en poca estona ens trobem allí dalt un bon grapat de gent, fem petar la xerrada i resulta que el mes "jovenet" soc jo amb els meus 62............. Ens enfilem al proper turo on es troba una gran creu feta amb estructura de ferro, al costat es troba una petita capelleta, el lloc es conegut com el Turo de les Alades ja que semble que cada any i en una època determinada van a morir allí milers de formigues alades.

Santuari de Bellmunt

Després de rodejar el santuari per al menys prendre algunes imatges encara que sigui dels exteriors iniciem la davallava pel mateix camí empedrat, arribats avall agafem el sender que surt per la dreta i que esta senyalitzat amb indicadors cap al Salt del Moli, quan portem uns set quilometres i vuit-cents metres ens trobem amb una petita cova d'on sorgeix un no ges des-preable fil d'aigua, després ens adonarem que aquesta aigua es la que cau per la Tosca dels Degollats. Seguim caminat i ens trobem un pal indicador que ens fa desviar per anar a trobar la Tosca dels Degollats, la tosca es una formació calcaria que va creant l'aigua.

Tosca del Degollats

Tenim la sort de trobar que com ja hem vist dalt, baixa aigua en quantitat mes que suficient per poder gaudir del bonic espectacle de l'aigua degotant per les formacions calcaries, com d'aquí estant escoltem el brogir de les aigües de riu Ges, decidim separar-nos una mica de la ruta i baixar a donar un cop d'ull, ara cerquem la manera de tornar a la ruta, passem a tocar de  les restes de la casa de Degollats, una mica mes endavant trobem un pal indicador del Meridià Verd, no sabia que passava per aquí, anem fent camí fins que fets uns deu quilometres ja gaudim de la visió del Salt del Moli.

Salt del Moli, riu Ges

El lloc es encisador, els vint metres de salt el converteixen en un dels  mes importants del riu Ges, la quantitat d'aigua potser no esta en el seu màxim, malgrat aixo, paga la pena l'esforç per arribar aquí, tan ens agrada el lloc que decidim fer el segon mos de dia asseguts i contemplant l'espectacle de la caiguda de l'aigua. Degut a les calors que que estem  tenint aquests últims dies i per si de cas...........portava a la motxilla unes xancles d'aigua, m'arremango els pantalons i calçat-me les xancles em fico dintre el riu, la sensació es freda però agradable, m'hi estic una estona, surto i mentre dinem m'eixugo  al sol. 

Pont de Salgueda

Enllestit el mos i després de les fotos de rigor reiniciem la caminada anant a trobar la part superior del salt passant a tocar de les restes del Moli del Salt, per les mides de lo que en resta, semble ser que era un moli de certa envergadura, arribem dalt el salt i prenc unes imatges, seguim endavant i fets encara no dos-cents metres ens trobem amb el Pont de Salgueda, pont romànic d'un sol ull molt ben conservat i que degut a la vegetació que l'envolta gaudeix d'una bellesa feréstega. Creuem el pont i sense res a destacar arribem a Vidrà quan portem fets uns dotze quilometres i mig mes o menys.

Casa del Cavaller, Vidrà

Decidim fer un volt pel poble i comencem per arribar-nos al mirador de la Creu de l'Arç d'on tenim una panoràmica del poble i alguns dels pics que l'envolten, passant a tocar del pavelló esportiu arribem al casc del poble, aquí no ens podem estar d'entrar en un bar i refrescar-nos una mica per dintre, ens dirigim a visitar l'església parroquial de Sant Hilari i el seu petit cementiri annexe, aquí ja donem per finalitzada la caminada d'avui, ens dirigim a trobar el vehicle, pugem i iniciem la tornada, deixo al Salva a Hostalets, al Jose a Santa Perpetua i ja enfilo envers Martorelles.

pujada a l'església de sant Hilari

Ha estat un altre mati ple de sensacions, es pot dir que totes elles agradables, la primavera ha esclatat amb una gama de verds com feia tems que no veia, o al menys aixi m'ho semble, el riu Ges ens ha regalat amb l'espectacle de l'aigua saltant, hem gaudit de la bellesa del romànic al Pont de Salgueda, si un però es pot posar, potser el desnivell acumulat, encara que un cop descansat es quelcom que s'oblida ben aviat. Que afortunats que som de poder gaudir de tanta bellesa encara.