VALL D'OLZINELLES (SANT CELONI)

Imprimir Post

Lloc inici caminada: Can Draper a tocar de la AP-7, Sant Celoni
Hora d'inici caminada: 07:15:21
Hora d'arribada: 12:48:46
Duració: 05:33:25
Alçada punt de sortida: 98 m.
Alçada mínima assolida: 85 m.
Alçada màxima assolida: 277 m.
Desnivell màxim: 192 m.
Guany: 179 m.
Ascensió acumulada: 604 m.
Descens acumulat:585 m.
Distancia recorreguda: 11,180 m.
Velocitat mitja: 2.0 km/h. (sense descomptar parades)

Dissabte la dona es va fer malt al peu i varem anar a urgències, per aquest motiu no vaig trucar al Jose a l'espera de veure com evolucionava, com diumenge al vespre semblava que la cosa anava be i fins dilluns a la tarda no tenia que anar a que li fessin la primera cura, vaig obrir la carpeta de les caminades pendents i dintre d'aquestes, les adients per a un calorós dia de juliol, malgrat que mentre rebuscava queien quatre gotes. Entre totes em decideixo per un itinerari per la Vall d'Olzinelles que en el seu dia vaig treure de la web de l'ajuntament de Sant Celoni i que d'entrada semble d'allò mes adient, una distancia no massa llarga, una zona ombrívola, una església, torrents, un pou de glaç, forns de pega, basses, fonts i una munió d'arbres monumentals.

Can Draper

Aquest mati em llevo, petit desdejuni i cap al carrer, agafo el vehicle i poso rumb envers Sant Celoni per la AP-7, arribo al poble, m'endinso en el polígon industrial del Moli de les Planes, travesso la Tordera per dalt i l'AP-7 per sota, giro envers l'esquerra i en uns pocs metres arribo a Can Draper on te inici l'itinerari, deixo el cotxe en un petit aparcament al costat de la casa i dono inici a la caminada quan es un quart de vuit del mati.

roure de Can Draper

Mas de Can Draper, Construïda el 1860, Can Draper és una casa pairal amb un pati al davant tancat per un portal (el barri). La façana principal és simètrica, i a la barana de ferro del balcó principal hi ha la data de construcció. A l’esquerra de la casa hi ha un cos afegit, amb una llarga galeria oberta sostinguda per pilars, un dels elements més característics de l’edifici. A pocs metres es troba el Roure de Can Draper Quercus petraea Liebl. Roure de fulla gran MIDES (any 2004) Alçada: 18,2 m Perímetre: 3,77 m a 1 m Diàmetre capçada: 22 m. Després del roure de Santa Maria del Montnegre, aquest és el roure més gruixut mesurat a Catalunya. Tant la rabassa com algunes de les branques principals es troben corcades per espècies d’insectes protegides per la legislació catalana, com l’espectacular escanyapolls (Lucanus cervus).

Can Draper, roure e inici de l'itinerari

Del costat de la casa surt el sender que s'endinsa per la Vall d'Olzinelles i que ressegueix el Torrent d'Olzinelles, esta perfectament senyalitzat per la qual cosa no fa falta gaire be res mes per realitzar la caminada, quan porto fets uns vuit-cents metres arribo a l'alçada del Pou de Glaç de Can Draper, em desvio del sender per fer-hi una visita, es un pou dels petits, mes esta en molt bon estat, cada cop que veig un pou d'aquestes característiques penso en que no podria ser si el de Sant Fost tingues uns mínims cuidats, sent com es un dels mes grans de tot el Vallés i potser de Catalunya.

Pou de glaç de Can Draper

Un pic feta la visita, torno al sender i segueixo caminant, uns docents metres i trobo la bassa on es fabricava el gel abans de emmagatzemar-lo al pou, i uns metres mes amunt una resclosa que servia per desviar l'aigua del torrent envers la bassa, tot denota que la vall ha estat font de vida de vell antuvi, rescloses que permetien el desviament d'aigua envers el recs i les basses, ponts com el Can Plana, camins de desembosc per extreure la fusta, el carbó i el suro.

resclosa que desviava les aigües a la bassa de Can Draper

Fets una mica mes de dos quilometres travesso la BV-5112 o Carretera d'Olzinelles i segueixo de front per el sender que en tot moment va resseguint el torrent, mig quilometre mes i arribo al Pont de Can Plana, pont que per les característiques constructives no semble medieval, encara que tampoc semble estar fet d'ahir, la estampa es una mica surrealista ja que aparentment serveix per que una via de comunicació que semble no portar enlloc salvi el torrent que li barra el camí, aixo no treu que tot plegat compongui una estampa de bucòlica bellesa i que em fa aturar una bona estona per prendre imatges.

Pont de Can Plana

Torno al camí i segueixo endavant, mig quilometre mes i arribo davant el Pollancre d'Olzinelles, Populus nigra L. Pollancre, poll, xop ; MIDES: (any 2004) Alçada: 26,6 m Perímetre: 2,82 m Diàmetre capçada: 19,5 m Arbre que viu en boscos de ribera juntament amb àlbers, verns o salzes. Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per a l’aprofitament de la fusta. Les seves mides en alçada i perímetre fan el pollancre d’Olzinelles un arbre notable i únic en dimensions al municipi de Sant Celoni.

Pollancre d'Olzinelles

El sender va resseguint en tot moment el Torrent d'Olzinelles, la qual cosa em permet de tant en tant endinsar-mi per fotografiar una resclosa, un petit gorg o salt d'aigua, encara que el lloc es tan ombrívol que en algun moment les velocitats de la càmera complicant la feina, quan porto uns quatre quilometres torno a sortir a la BV-5112, aquí mateix fins no fa gaire vivia el Pi Insigne de Can Valls, arbre de grans dimensions i considerat un del pins mes alts i gruixuts de Catalunya,
desgraciadament fa un parell d'anys va caure i ara nomes en queda part de la soca.

Forns de la Pega de Can valls

Travesso la carretera i ja soc davant l'entrada a Can Valls on es troba el conjunt d'interès de la Pega, primer endinsat-me un metres en el camí particular que porta a la casa, visito els Forns de la Pega, Els forns de pega de can Valls són tres grans recipients de ceràmica de forma oval, d’uns 2m d’alçada cadascun, un al costat de l’altre, que es troben en el marge superior del camí de can Valls. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la tradició, es tracta de tres forns datats del segle IX. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per a l’enllumenat públic i per a impermeabilitzar vaixells i recipients.

Forn de Pega de Can Valls

Ara torno a creuar la carretera i em dirigeixo a visitar el Conjunt d’interès de la Pega que esta format per:
La font de la Pega, aquesta, recull les aigües superficials de la riera i omple el safareig i les dues basses. Amb aquestes aigües es regava el camp Gran, situat a la vora de les basses. Diferents elements fan l’entorn especialment agradable, com els plàtans, l’alzina de la Pega, la proximitat de la riera o el banc al costat de la font. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi venia a berenar durant les tardes d’estiu.

Font de la Pega i bassa

Plàtans de la Pega, Platanus hispanica Miller ex Münchh MIDES (any 2004) Alçada: 32 m Perímetre: 2,68 m Diàmetre capçada: 19 m. Tot el conjunt de la font de la Pega està ombrejat per una plantació de 14 plàtans grans, sans i vigorosos que, juntament amb l’alzina de la Pega i les basses, donen a l’espai un caràcter singular i monumental.

Plàtans de la Pega

Alzina de la Pega, Quercus ilex L. MIDES (any 2004) Alçada: 35,8 m Perímetre: 3,6 m Diàmetre capçada: 28,7 m. L’alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi de Sant Celoni. Les seves mides d’alçada, diàmetre de capçada i perímetre superen les alzines mesurades pel govern de Catalunya el 1997. Aquesta alzina senyalava clarament un punt d'aturada a la font de la Pega en l’antic camí carreter entre Sant Celoni i Olzinelles. La casa de can Valls, ben a la vora, tenia habitacions a la carrossera, avui en runes, per si a algun caminant o traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir.

alzina de la Pega

Creuo altre cop la BV-5112 i per un sender que hi surt per la dreta em dirigeixo a trobar el Sot de la Font del Senyor Rector, aquesta, malgrat tenir una aixeta per estalviar aigua, treu unes minses gotes que feina hi hauria si tinguessis set, per unes escales que surten de la font faig els pocs metres que separen la font del conjunt de Sant Esteve d'Olzinelles.

Font del Senyor Rector

Sant Esteve d’Olzinelles ja apareix documentada l’any 1083. Les obres que li donaren pràcticament l’aspecte actual corresponen a 1574, quan es va refer pràcticament l’edifici, i a l’any 1583, quan es construí la capella dedicada a Sant Roc. L’edifici és de planta de creu, amb absis semicircular i dues capelles laterals obertes a la nau central. La portada és de granit, i té un frontó semicircular amb una creu esculpida. Al damunt hi ha un ull de bou de pedra, amb la data 1786 inscrita. Formen part del conjunt la rectoria d’Olzinelles, un bell edifici de planta rectangular bastit entre els segles XVI i XVII, i el cementiri, que és davant l’església.

església de Sant Esteve d'Olzinelles

Visitat el lloc reinicio la marxa anant a trobar altre cop la carretera, que torno a creuar, camino uns metres i ran de carretera trobo la Font de la Rectoria, aquesta consta nomes d'un tub per on raja l'aigua, aixo si, treu una bona quantitat d'aquesta, segueixo i en uns metres mes trobo el pal que indica que es te que girar, com he llegit que una mica mes endavant es troba el Pi Gros de Can Valls, decideixo atansar-mi, llastima que arribat al lloc un home que esta per allí em comenta que fa un parell d'anys que va caure i no es conserva ni la soca, reculo i ara si segueixo el camí que marca la fita, creu un petit prat i per una palanca de fusta travesso el torrent.

Font de la Rectoria

Nomes fets una mica mes de cent metres després de creuar, em trobo el Roure del Quintà
Quercus pubescens Willd, Roure martinenc. MIDES (any 2004) Alçada: 25,5 m Perímetre: 3,1 m Diàmetre capçada: 19 m. Les rouredes i els alzinars amb roures són boscos característics al Montnegre. L’estructura robusta del roure martinenc i la seva fortalesa l’ha fet un arbre especialment respectat i admirat. El roure del Quintà de can Valls és el roure més alt que s’ha mesurat al municipi de Sant Celoni. Creix sobre un antic rec que passava per la vora del camp, envoltat per alzines, roures i arços blancs. Uns cinquanta metres mes i trobo una intersecció de camins, l'itinerari segueix pel de la dreta, mes com el de l'esquerra porta a visitar el Conjunt del pont de l'Aranyal em desvio per visitar-ho.

Roure del Quintà

El pont de l’Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot de l’Aranyal i cap a ca l’Aliba. La seva construcció data de finals del s.XIX, quan es van fer unes millores a la finca de can Valls, com també ho són els aqüeductes dels entorns. Al costat del pont se situen un conjunt d’arbres de mides notables i de gran bellesa: els plàtans i el faig del pont de l’Aranyal, i en el replà adjacent el cedre de can Valls.

Pont de l'Aranyal

Bassa, pou i aqüeducte de l'Aranyal
Aquesta bassa era antigament un safareig que estava situat prop de l’anomenada carrossera, avui desapareguda, on tancaven i reparaven els carros de la propietat. A la bassa es recullen les aigües del sot de l’Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit aqüeducte de pedra. El conjunt de la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans donen un encant particular a aquest indret.

glorieta neoclàssica que embelleix el pou de l'Aranyal

Plàtans de la bassa de l’Aranyal
Platanus hispanica Miller ex Münchh MIDES (any 2004) Alçada: 36 m Perímetre: 3,07 m Diàmetre capçada: 22,5 m. Al voltant d’aquests elements de rec i a banda i banda del camí, creixen 26 plàtans magnífics que són el conjunt d’arbres més alts del municipi de Sant Celoni, alhora que els plàtans més gruixuts que creixen al municipi.

plàtans de l'Aranyal

El cedre de Can Valls
Cedrus atlantica (Endl.) MIDES (any 2004) Alçada: 20,75 m Perímetre: 2,8 m Diàmetre capçada: 15,8 m. El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal.

aqüeducte de l'Aranyal

El Faig del Pont de l’Aranyal
Fagus sylvatica L. MIDES (any 2004) Alçada: 18 m Perímetre: 1,98 m Diàmetre capçada: 23 m. El faig és un arbre típic del clima centreeuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns peus dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. També creix un altre faig de grans dimensions (perímetre de 1,88 cm) uns metres per sobre la font de l’Aranyal.

cedre de Can Valls

Un pic visitat amb tot deteniment el lloc, reinicio la caminada malgrat que fets encara no docents metres em tinc que aturar altre cop ja que un cartell m'indica que soc davant un altre arbre excepcional, Aladern fals de Can Valls Phillyrea latifolia. MIDES (any 2004) Alçada: 9 m Perímetre: 0,77 m a 1 m del terra Diàmetre capçada: 7 m. L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d'arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners que li fan ombra i han motivat la seva forma tortuosa. L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.

Aladern fals de Can Valls

A partir d'aquí semble que no trobaré mes elements dignes de menció, cal seguir el sender que s'endinsa en el sot de les Mines fins arribar al Pla de els Mines, aquí giro envers l'esquerra i en lo que es la part amb mes pendent del itinerari vaig fent ziga zagues fins arribar a Quatre Camins, segueixo recte i després d'un tram de baixada el sender torna a enfilar-se un tram fins a trobar el camí del sot de Bocs, aquí assoleixo el punt mes alt del recorregut, giro envers l'esquerra i ja es un descens imparable que em porta a trobar el Sot de la Remor.

al sortir del sot de la Remor, la visió s'eixampla, al fons el turo de l'Home

Sot de la Remor. Aquest sot recull les aigües de la petita conca que formen el turo de la Trona del Cegó, el turo del Cadastre i el turo dels Republicans i les entrega al Torrent d'Olzinelles poc abans que aquest arribi a Can Draper. Ara es questiò de anar davallant resseguint el sot, veien que la caminada toca a la seua fi, i que tota l'estona he frisat per posar els peus en remull, creuo un prat que separa el sender del torrent, em trec el calçat i calçant unes xancles de goma que porto sempre a la motxilla, em fico al torrent amb l'aigua quasi fins els genolls, quin plaer¡¡¡..... m'asseco, poso el calçat i torno al sender, poc abans d'arribar a Can Draper cal creuar el torrent a gual i ja arribo a la casa de Can Draper on he deixat el vehicle aquest mati, l'agafo i ja poso rumb envers Martorelles. A esta una caminada molt agradable i tal com jo pensava, molt adient i recomanable per un calorós dia de juliol.