dimecres, 5 de novembre de 2014

ZAGRA-BARRANCO DE BERCOLÓN-LA TOSQUILLA-LA JUNCANILLA-ZAGRA, (TUEJAR-TITAGUAS, ELS SERRANS)

Data: 05-11-2014
Lloc inici caminada: àrea de lleure de Zagra (Tuejar)
Lloc final caminada: àrea de lleure de Zagra (Tuejar)
Caminants:  Francesc
Hora d’inici caminada: 08:12:03
Hora d’arribada: 14:46:57
Duració: 06:34:54
Alçada punt de sortida:547 m
Alçada mínima assolida: 547 m
Alçada Màxima assolida: 886 m
Desnivell màxim: 339 m
Ascensió acumulada: 837 m
Descens acumulat: 815 m
Guany: 338 m
Distancia recorreguda: 19.96 Km
Velocitat mitjana: 3 Km/h (sense descomptar parades)

El final del verano................
Ahir tenia previst eixir a caminar, quan va sonar el despertador a les sis vaig comprovar que plovia bastant, així que  decidí deixar-ho per hui. És ben veritat que l'home proposa i la natura fa el que li rota, pluja a part, tenia preparada una caminada per fer el comiat d'aquesta pròrroga que ens ha donat l'estiu, vaja, d'aquelles on en acabar et pots donar una remullada ja siga parcial o total. La idea era arribar-me fins a Zagra. Zagra és un àrea de lleure que es troba a tocar del riu Túria i dintre el terme municipal de Tuejar. D'ací estant, primer tenia pensat recórrer el Barranc de Bercolón on es troben un seguit de salts i gorgs que si tens la sort que porte aigua, són una meravella.
salt i gorg al Barranc de Bercolón
Anant al gra, hui em lleve i després d'un frugal desdejuni, isc al carrer puge al vehicle i vaig a trobar la CV-35 per on m'aprope a Titaguas, abans d'arribar i deixat enrere el punt quilomètric 78 agafe el Camí de Zagra que ix per l'esquerra, ara es tracta de fer uns 10 quilometres per pista amb trams en bon estat uns i altres no tant, arribe a Zagra quan passen uns pocs minuts de les huit, deixe el vehicle i vaig a trobar el pont que creua el Túria per dirigir-me a trobar el Barranco de Bercolón. Travesse un pas canadenc i als pocs metres deixe la pista per endinsar-me en un corriol que ressegueix el Barranco de Bercolón.

un altre salt d'aigua al Barranc de Bercolón
El corriol va resseguint en tot moment el barranc hui pràcticament eixut,  fets uns cinc-cents metres arribe al primer salt, baixa un minso cabdal d'aigua per culpa de la "pertinaz sequia", malgrat tot suficient per copsar la bellesa del lloc, seguisc trepant pel corriol amb algun tram un xic compromés i vaig gaudint de racons que paga la pena de visitar, semble que el lloc és freqüentat pels amants del barranquisme cosa de la qual donen fe unes quantes argolles fixades a la roca. La majoria de la gent ho deixa ací, però si segueixes barranc amunt i després de fer un quilòmetre a través d'esglaons naturals, arribes al Salto del Conejo, que tot i estar completament sec és d'una espectacularitat impressionant.
Salto del Conejo, eixut i malgrat açò, impressionant
Vist el lloc inicie la tornada envers Zagra encara que ara m'estalvie de desgrimpar per les roques i agafe el Camí de Sinarcas a Zagra, creue el pont i gire envers l'esquerra per la Pista de Zagra sempre resseguint el Túria que baixa de color xocolate a causa de les fortes  pluges caigudes aigües amunt. Ara s'inicia un tram de pista que té en tot moment el Túria a l'esquerra i per la dreta van eixint al pas tota una munió de fonts cada una més singular que l'anterior, Fuente Nueva, Fuente Mojonera, Fuente los Baños, després de deixar a la dreta unes costerudes escales per on ix una variant del PR-V41, arribe a La Tosquilla.
Fuente Nueva
La Tosquilla és un indret on en temps passats se situava un molí fariner que aprofita la força del Túria per moure les rodes, el progres va deixar fora d'us el molí, temps més tard s'hi va instal·lar una piscifactoria aprofitant les aigües d'una deu propera (Fuente los Baños) es varen construir una seria de basses intercomunicades entre elles, la piscifactoria també va deixar de funcionar i ara les basses sempre plenes d'una fresca i transparent aigua són un lloc on poder refrescar-se a l'estiu, cosa que jo tenia previst fer en acabar la caminada.
antiga piscifactoria de La Tosquilla
Deixe enrere l'antiga piscifactoria i fets uns quants metres mes, em surt al pas un altre original font de formes helicoïdals de la que no he pogut esbrinar el nom,  seguisc  i més endavant arribe a lo que queda d'un refugi de fusta que va cremar, obra d'uns vàndals o per un imprudent descuit, ara el riu s'encaixona i la pista es converteix en senda que inicia una constant pujada que gràcies a un seguit de marrades es fa de millor transitar, semble que aquest, era un dels camins per on els animals de càrrega pujaven i baixaven del molí en temps passats.
Fuente Juncanilla
Arribe a l'Alto de la Juncanilla quan porte fets uns set quilometres, a la dreta de la pista es troba la Fuente de la Juncanilla i el seu abeurador annexe, ara sempre per ampla pista vaig caminant en suau i constant descens fins a arribar a l'àrea d'acampada d'El Molinillo, lloc amb taules, fogons, lavabos i tota mena de servicis, he de continuar per la dreta, però abans em desvie uns quants metres a l'esquerra per arribar a una altra àrea de lleure, la de La Caballera, la zona és mut testimoni dels canvis en les formes d'esbarjo de la gent. bancs, fogons, una gran piscina que rep l'aigua d'una deu que brota i cau per uns tobogans, tot ell en estat d'abandó.
piscina a la zona de lleure de La Caballera
A pocs metres de les instal·lacions trobe un refugi de fusta idèntic al que es va cremar a La Tosquilla, presenta clars indicis d'actes vandàlics però és mínimament habitable en cas de necessitat. Torne enrere i creue l'àrea d'El Molinillo,  per damunt d'uns troncs creue el Barranco de la Hoya i m'endinse en una senda que el va resseguint en un constant ascens sempre seguen les marques del PR-V220. La senda ix a una pista que agafe per la dreta, als pocs metres les marques giren a l'esquerra, mire el mapa i veig que si seguisc  dret, reduiré els quilòmetres a fer, donat que en el primer tram de la caminada he emprat molt de temps entre fotos i grimpades, opte per seguir pel dret.
refugi de fusta, un poquet atrotinat, però en peus
Ara transite per un tram de pista d'aquelles que a l'estiu et deixen ben socarrat, poca o nul·la vegetació, semble que han tallat els arbres i matolls per a fer una rassa pels incendis, entre açò i el suau però constant pujar, fa que sue malgrat la baixa temperatura. Quan porte fets uns quinze quilometres sóc al punt més alt de la caminada, ara té inici un en principi suau davallar, als pocs metres la pista conflueix amb les marques del PR-V41 que ja no deixaré fins al final. Ara la pista transita per la zona obaga de Los Boteares lo que fa que la vegetació siga ubèrrima i el caminar agradable.
zona de lleure Los Molinicos, Barranco de la Hoya
Dos quilòmetres més endavant i en un gir de la pista, les marques del PR l'abandonen per la dreta per una senda que inicia un fort davallar apaivagat per les constants giragonses, semble que aquest, era un altre dels camins emprats per baixar i pujar del molí de La Tosquilla. La senda va a eixir a la Pista de Zagra, gire a l'esquerra i en pocs metres sóc altre colp a l'antiga piscifactoria, arribat em trec el calçat i fique els peus dins l'aigua, ací és quan recorde que tinc coses urgents a fer i que "molt al meu pesar" no em puc entretenir a donar-me un bany com tenia previst..............
caseta d'aforament, riu Túria, Zagra

Ara és qüestió de desfer camí fins a arribar on aquest matí he deixat el vehicle, aprofitant una taula de fusta procedisc a fer el mos "del matí" que encara no havia fet, enllestit el tema alimentari, puge al vehicle i em dispose a fer els deu quilòmetres de pista fins a eixir a la CV-35, en una de tantes cruïlles m'equivoque de pista i vaig a eixir al poble de Titaguas, cosa que fa que haja de fer deu quilòmetres més de carretera, salvat aquest imprevist arribe a casa sense cap més contratemps. Llastima de la manca de pluja, amb un poquet mes d'aigua, el tram del Barranc de Bercolón haguera guanyat molt, a pesar d'açò, ha estat un dia ben aprofitat i que deixa un bon regust.

2 comentaris:

  1. Tota l'excursió es prou maca, pro el lloc en que es veu aquell salt entre-mig de les pedres es per quedar-se una bona estona contemplant-el, bon reportatge. Salut.

    ResponElimina
  2. Hola Josep,la veritat es que tens tota la rao, i açó que les fotos no li fan justicia. Gracies per entrar i deixar un comentari.

    ResponElimina