LA VALL DE MARFA

Imprimir Post
Lloc de trobada: Santa Perpetua de la Moguda
Lloc inici caminada: carrer Mn. Josep Parcerissa, Moià
Hora d'inici caminada: 07:36:46
Hora d'arribada: 18:57:46
Duració: 11:21:00
Alçada punt de sortida: 689 m.
Alçada mínima assolida: 511 m.
Alçada màxima assolida: 690 m.
Desnivell màxim: 178 m.
Guany: 1 m.
Ascensió acumulada: 663 m.
Descens acumulat:663 m.
Distancia recorreguda: 23,210 m.
Velocitat mitja: 2.0 km/h. (sense descomptar parades)

Moià, vista general

Aquest cap de setmana parlant amb el Jose li comento de apropar-nos a la Vall de Marfà, li semble be, li comento que per les referencies tindrem que creuar a gual alguna riera i que vagi preparat, aixi dons, avui quan manquen uns minuts per les set, el recullo a Santa Perpetua i anant a trobar la C-19 ens dirigim envers Moià on deixem el vehicle a tocar de la zona esportiva.

el Saiol, casa de colònies

Quan passen sis minuts de dos quarts de vuit, donem inici a la caminada, ens crida l'atenció una construcció mol ben conservada i que semble haver estat una masia amb torre de guaita i guarda inclosa, es tracta del Saiol avui reconvertida en casa de colònies, fregant lo que queda en peus de la fabrica Comadran anem a trobar el Camí de la Tosca, nomes deixar enrere Les Umbertes, creuem a gual el Torrent de la Font Candelera que tot just porta un fil d'aigua, arribats a la cruïlla amb el Camí de Vila-rasa, ens apropem a la entrada de la casa per donar un cop d'ull.

Salt candeler totalment sec

Tornem al camí i seguim ruta, arribats al Salt Candeler ens trobem que com ja imaginàvem pel poc caudal que portava aigües amunt, esta totalment sec, seguim pel Camí de Moià a Marfà i uns metres mes endavant ja veiem amb alegria que les aigües de la Riera de Castellnou venen a donar una mica de cabdal, seguim caminant per l'ample pista fins que arribem a l'encreuament senyalitzat que porta a Marfà, ens hi endinsem, per tal d'estalviar camí agafem alguna que altre drecera, en un de tants giravolts, ja divisem la casa i l'església de Marfà.

ermita de la Mare de Deu de la Tosca

Arribem a l'ermita de la Tosca que es troba ben be al mig d'un meandre que forma la Riera de Marfà i que destaca pel color blanc de les seues parets, per un petita finestra fem un cop d'ull al seu interior i com puc prenc un parell de fotos, amb bona voluntat es pot distingir darrera l'altar la imatge de la Verge de la Cinta, ara anem a trobar la riera i la creuem a gual com millor podem, el Jose amb unes bosses de plàstic i jo amb amb xancletes de goma, arribats a l'altre riba girem envers l'esquerra fer apropar-nos a Les Fonts de Marfà, ens trobem que nomes deixant anar aigua dos dels seus brocs, omplim les botelles i ens refresquem una mica la cara.

Fonts de Marfà, un dels brocs

Desfem les ultimes passes i pel Camí de Moià a Marfà ens anem enfilant dalt el pla on es troben la casa de Marfà i la que havia estat església parroquial de Sant Pere de Marfà, avui en dia convertida en un immens galliner, no soc persona massa religiosa, mes aviat em declaro agnòstic, no obstant aixo, la visió de lo que havia estat centre religiós i referent espiritual de les contrades ple de gallines i galls, a vessar de fems tant la església com la sagrera on encara es podem endevinar alguna que altre llosa sepulcral, em crea una sensació de rebuig, aixi dons fetes les fotos de rigor en apartem del lloc.

església de Sant Pere de Marfà, avui en dia galliner

Tornem envers la casa i en veient que ja son dos quarts d'onze cerquem un lloc per fer el primer mos del dia, el trobem a prop de una petita bassa i al dessota de l'ombra d'uns arbres, lo que ens permet quedar protegits del sol per una banda i acompanyats pel croar de les granotes, mentre fem el mos li comento que aquí som al punt d'inflexió de la diguem ruta oficial malgrat que encara ens queda per visitar lo que potser es el punt mes fotogènic, el Moli de Brotons amb el Salt de la Tosca, però que de iniciar la tornada ara faríem uns "minsos" quinze o setze quilometres, massa poc per nosaltres.........aixi que li deixo llibertat per ampliar la caminada al seu criteri.

Marfà, la casa

Agafem el Camí de la Clusella fins que a uns quatre-cents metres ens endinsem en el Camí de Marfà a La Datzira, als mil metres aproximadament deixem el camí fresat per agafar un corriol que ens mena a sortir a tocar de la Casa de La Datzira, masia en bastant mal estat en general però que te alguna part reparada i on viuen un grup de gent amb certes reminiscències de la filosofia hippy, que practiquen la horticultura ecològica i s'autoabasteixen de llum per mitja de plaques solars, la fem petar una mica amb un dels habitants i aprofitem per demanar informació dels possibles camins a agafar.

La Datzira, una de les zones arranjades

Tornant al camí fresat seguim caminat, al poc ens trobem altre cop amb la Riera de la Golarda que tenim que creuar a gual, jo ja "passo" de posar-me les xancles i creu a peu nu, encara no s'ens han assecat els peus que ens topem amb el Torrent de la Font d'Esqueix que també tenim que creuar, seguim caminant i quant portem fets uns onze quilometres ens trobem a la cruïlla per on ens hem desviat aquest mati per apropar-nos a l'ermita de la Tosca, com es l'únic camí que em conec per arribar al Moli de Brotons, toca agafar-lo altre cop, poc abans d'arribar a l'ermita girem envers l'esquerra i per un corriol que va fregant les parets dels penya-segats, arribem al Salt de la Tosca, lloc de gran bellesa malgrat l'estat poc satisfactori de l'aigua, cosa que delata clarament l'escuma sabonosa que es forma a les vores del gorg.

Salt de la Tosca

A l'altre riba de la riera i sota una gran balma, es veuen les restes del Moli de Brotons, moli edificat a manera de les grans balmes obrades, cerquem la forma de creuar a l'altre riba per visitar-lo, però ens sembla massa arriscat i ho deixem estar, tornem endarrere i per segon cop passem al costat de l'ermita de la Mare de deu de la Tosca, per segon cop creuem la riera i per segon cop omplim d'aigua les botelles, aquí li surt la vena exploradora al Jose, ell creu que si seguim aquest camí tenim que trobar algun corriol que ens porti al moli.

Salt de la Tosca i Moli de Brotons

Qui es pot resistir a aquests arguments..........agafem la pista que en constant encara que no massa pronunciada pendent, va deixant cada cop mes enclotada la riera, quant estem mes o menys a l'alçada del Salt de la Tosca, anem mirant intentant trobar algun indici de corriol, a la fi i guiats per un munt de pedres dels que deixant alguns bons intencionats senderistes, ens semble haver trobat el corriol, encara que esta tant embrollat que ens fa dubtar i tot, no obstant a la fi ho aconseguim, estem sota la gran balma que acull el Moli de Brotons.

balma on s'aixopluga el Moli de Brotons

Fem una detallada visita a les restes, ens fem creus que allí hi pogués viure fins ben be entrat el segle vint una família, el lloc tinguen en comte la maquinaria i el magatzem poc espai mes deixa, acabada la visita tornem al corriol per salvar els a prop de seixanta metres de desnivell entre la pista i la riera, arribats dalt decidim que el lloc es tan bo o mes que altre per fer el segon mos del dia, cerquem un lloc per asseure i donem bona compta dels aliments i la mica de vi que han quedat de aquest mati.

interior del Moli de Brotons

Enllestida tan agradable obligació, donem inici de nou a la caminada tornant sobre les nostres passes, fets uns set-cents metres deixem la pista per agafar el Camí de Castellterçol a Marfà que ens ve a trobar per l'esquerra, quan portem caminant un quart d'hora divisem en mig de un pla les restes del Saiolic, masia que encara que en peus per fora, l'interior i bona part del pis estan esfondrats, feta la visita seguim caminant, obviem un sender per la dreta, una mica mes endavant trobem una cruïlla on agafem l'opció esquerra, en un de tans meandres ens tenim que tornar a treure el calçat per creuar el torrent de La Fabrega.

el Sajolic

Ara ja sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra anem seguint per la pista, quan portem poc menys de vint-i-un quilometres arribem altre cop a tocar del Salt Candeler, a partir d'aquí ja es cosa de desfer el camí que hem portat aquest mati fins que arribem altre cop a Moià, arribats, agafem el cotxe i ja poso rumb envers Santa Perpetua, deixo al Jose no sense acomiadar-nos fins d'aquí quinze dies ja que el dilluns pròxim estarem a València, ara ja enfilo a trobar Martorelles donant per conclosa la sortida d'avui.

PD. Per no fer mes pesat aquest "ladrillo" en una pròxima entrada parlaré sobre les llegendes i fets que es conten de les contrades visitades avui.