Pàgines

dijous, 30 de gener del 2014

A LA RECERCA DE LA COVA DEL COLOM, 2on intent (feina feta)

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant
Caminants:Francesc
Data:30-01-2014
Hora d’inici caminada: 07:45:23
Hora d’arribada: 13:17:51
Duració: :05:32:28
Temps en moviment: 04:18
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 105 m
Alçada mínima assolida: 87 m
Alçada Màxima assolida: 326m
Desnivell màxim: 239 m
Ascensió acumulada: 503 m
Descens acumulat: 441 m
Guany: 220 m
Distancia recorreguda: 19.26 Km
Velocitat mitjana: 3.42 Km/h
Velocitat en moviment:4.39 Km/h
entrada a la Cova del Colom
Ja feia dies que tenia previst per aquesta setmana fer el cim de Rebalsadors, continuant amb la meua descoberta de la Serra Calderona, això no obstant, diumenge en la caminada amb el grup, va eixir a la conversa la Cova del Colom, jo vaig comentar el meu intent frustrat d'arribar-hi, va faltar temps per què tres o quatre voluntaris em donaren tota mena d'informació segons la qual, era gairebé impossible no trobar-la, vaig prendre bona nota de tot i decidí que canviaria de plans i aquesta setmana faria un nou intent. Tant és així, que aquest matí quant son tres quarts de huit agarre els trastets i isc de casa pensant a emular  al  Dr. Livingstone.
dalt la Rodana del Pic
Per si de cas fóra incapaç de trobar-la i per aprofitar el matí, decidisc que de camí, pujaré a la Rodana del Pic fent el mateix itinerari que vaig emprar el dia 2, encara que hui no ho faré a les fosques, sense res a agregar a el escrit eixe dia, arribe dalt, bufa un poc de vent, malgrat açò, m'hi estic un poquet gaudint de les vistes i de la pau i harmonia que ací dalt es respira. Inicie la davallada agarrant el sender en direcció a l'aljub de la Pista del Massis, isc a la pista i gire a l'esquerra a trobar el Camí de Xest, no ho tenia pensat, però en arribar al corriol que porta dalt el Pic de l'Àguila, quasi sense pensar m'hi endinse i per un bonic corriol arribe dalt el pic on gaudisc de les vistes. Des d'ací albire Masia de Porxinos i em dic que si no surt cap entrebanc, de tornada li faré visita.

Pic de l'Àguila vist de la Pisat del Massis
Desfaig el tram de corriol i m'incorpore a la pista, arribe a una cruïlla amb diferents opcions, jo agarre la que porta a eixir al Camí de Xest, en arribar, gire a la dreta i fets uns 300 m. ja comence a cercar un solitari xiprer, primera de les indicacions que em varen donar, en veure-ho, m'hi atanse per una senda que després de passar a tocar el xiprer, em fa salvar una antiga séquia en desús i mig desfeta, la segona "pista" és que la cova es trobe en una mena d'esquerda que semble partir en dos la muntanya del Colom, veig que el sender que porte la passa de llarg, ací  muntanya a traves, torne una mica arrere al mateix temps que en vaig apropant al cim, trobe un sender que va resseguint l'esquerda en direcció al cim i el seguisc, la tercera "pista" és que l'entrada de la cova queda tapada per una garrofera de grans dimensions, per la qual cosa vaig parant atenció i Vuala¡¡¡¡ prova superada.
Cova del Colom, detall
Feta una petita desgrimpada sóc a l'entrada de la cova, és per sota el nivell del sol, per la qual cosa em col·loque el frontal que porte a la motxilla i vaig davallant, la cova té una alçada important i amb diferents nivells, malgrat el meticulós treball dels brètols, mostra detalls que parlen de l'espectacularitat d'altres temps, arribe fins on es pot arribar sense ni escalar ni gatejar, un pic vist, torne dalt i per la pista torne arrere, ara m'adone d'on he passat de llarg abans, com ja va sent hora, aprofite un petit mur i faig el mos de mig matí, enllestit reinicie la caminada, em trobe un home que està esporgant uns fruiters i la fem petar una estona, a banda de dir-me que té 84 anys, Déu n'hi do¡¡¡ també parlem de la cova i em comenta que de jove s'hi havia passat moltes estones dintre i que no se sap on té el final.

pi monumental de Porxinos
Desfaig part del camí fet a l'anada fins a arribar a la cruïlla, ací agafe la pista que segons la banderola porta envers Vilamarxant, però tal com m'he dit dalt el Pic de l'Àguila, a l'alçada de Masia de Porxinos deixe la pista per apropar-me a fer-li visita, abans d'arribar a la casa passe per davant del Pi Monumental de Porxinos, com bonament puc em trec una foto al costat del tronc per poder apreciar les seues dimensions, arribe a la casa, aquesta malgrat que esta deshabita, es conserva en perfectes condicions i amb els seus jardins i avingudes parla de temps molt millors. Aquest paratge estava o està afectat per un  P.A.I. (Pla de Actuació Integrada) que amb la justificació de la nova Ciutat Esportiva del València, no és res més que un de tants negocis especulatius.

Masia de Porxinos
Torne al Camí de Porxinos i per aquest vaig a eixir al Camí de les Plantades, quan estic a punt de tancar el cercle i tornar a trepitjar part del camí fet a primera hora, pense que tinc temps de sobra i decidisc cercar altres camins per arribar a casa, ací és que agafe una pista que va resseguint per la dreta el Barranc de la Monxolina, amb l'esperança de trobar algun lloc per on siga possible creuar-lo. No en trobe cap malgrat ficar-me vàries vegades per corriols que semblen tenir possibilitats, així arribe a la traça de l'antiga via del tren que creua d'est a oest la urbanització del Mas del Moro, com per dessota de casa hi ha un bon tram que és transitable, probe d'obrir-me pas, del tot impossible, no em queda més opció que o tornar arrere o seguir endavant i eixir a la CV-370, ací o faig i després de caminar poc menys d'un quilòmetre per eixa, ja agarre el camí que em deixa davant de casa quant és un quart de dues del migdia.

tempus fugit, es qüestió d'aprofitar-ho (rellotge de sol, Porxinos)
Torne content i satisfet, han fet falta dos intents,  però a la fi, he trobat la cova i aquesta no m'ha decepcionat, llastima que no sapiguem respectar lo que la natura ens ofereix tant desinteressadament, també he visitat Porxinos que era quelcom que tenia en cartera, a ultima hora el turmell es queixava discretament, res d'importància si es tenen el compta els dinou quilometres i els cinc-cents metres de desnivell acumulat.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada