dimarts, 8 de juny de 2010

TURÓ DE TAGAMANENT

Imprimir Post

Lloc de trobada: Collformic
Lloc inici caminada: Collet de Sant Martí
Hora d'inici caminada: 14:07:02
Hora d'arribada: 15:46:22
Duració: 01:39:20
Alçada punt de sortida: 942 m.
Alçada mínima assolida: 942 m.
Alçada màxima assolida: 1015 m.
Desnivell màxim: 105 m.
Guany: 73 m.
Ascensió acumulada: 113 m.
Descens acumulat:119 m.
Distancia recorreguda: 1,405 m.
Velocitat mitja: 0.8 km/h. (sense descomptar parades)
iniciant la pujada al Tagamanent
Baixant del Matagalls i en arribar al Collformic, el Salva diu que com encara tenim temps, ens podem apropar al Turó de Tagamanent a fer una visita a l'església de Santa Maria, em semble perfecte aixi es que ens pugem al vehicle i per la dreta del restaurant del Collformic ens endinsem en la pista de terra que travessa tot el Pla de la Calma, no es la forma en que jo he pensat molts cops en creuar aquest espai, no obstant em servira per fer una primera aproximació, d'entrada em queda molt clar que no es pot fer a l'estiu, es casi impossible trobar un lloc amb ombra on fer un descans.
restes de l'església de Sant Martí damunt el Collet de sant Martí,
Ens acompanyen casi tot el trajecte els senyals que ens indiquen que per aquí conflueixen el GR 5-2, el Meridià Verd, la ruta Verdaguer i la ja mítica Matagalls Montserrat, arribats a les restes del Cafè de la Calma, el Meridià Verd gira envers l'esquerra en el seu camí a trobar la platja d'Ocata, aquí també te el seu final el GR 5-2, ja que a partir d'ara continua el GR 5 dtambé conegut com Sender dels Parcs Naturals, dit aixi per que en un recorregut quasi circular uneix els parcs naturals del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç i Serra de l'Obac, Montseny i Montnegre El Corredor.
corriol que porta dalt el Tagamanent
Arribem al Parc Etnològic de Tagamanent on trobem la Casa Museu de l'Agustí i la Masia restaurant del Bellver, uns metres mes i arribem al Collet de Sant Martí, on aparquem el vehicle i donem inici a la pujada dalt el Turó de Tagamanent, nomes començar la pujada veiem les restes de l'antiga església de Sant Martí que sembla esta sent restaurada, arribem dalt el turó després d'uns vint minuts de pujada per un corriol estret però amable, lo primer que trobem es l'església de Santa Maria de Tagamanent en bon estat de conservació en general, també es poden apreciar restes dels murs del Castell de Tagamanent.
antiga església de Santa Maria de Tagamanent
Al planell que corona el turó de Tagamanent, gairebé circular, només amb un apèndix al NW, hi hagué un antic castell que marcava la frontera de migjorn del comtat d’Osona i del seu bisbat (als quals sempre va pertànyer) i també l’església de Santa Maria, matriu del terme. El castell de Tagamanent, visible a la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental, era el sentinella principal de la vall del Congost, per on passava la via que comunicava el Vallès i Osona. Les seves notícies històriques arrenquen de l’any 947 i des del principi del segle XI surt en domini o feu dels vescomtes d’Osona, els futurs vescomtes de Cardona, que feren per ell sovintejats actes de vassallatge als comtes de Barcelona. El 1009 consta que a dalt del castell, prop de la seva porta, hi havia una sala o residència dels comtes de Barcelona, en la qual el comte tenia dret d’estatge.
El castell tenia com a castlans la família Tagamanent, documentada des del 1082. Un membre d’aquest llinatge, Miró de Tagamanent (1135-1161), fill de Ramon Berenguer i Ermessenda, fou canonge de Sant Joan de les Abadesses, on es conserva encara la seva tomba i és venerat com a beat. Altres Tagamanent anaren a Mallorca, on s’establí una branca de dit llinatge.
El castell passà, al segle XV, per casament, als Montbui i, després, als Rocabertí, vescomtes de Rocabertí-Peralada, però l’alta jurisdicció del terme fou reial des del segle XVI.
Del castell avui dia no es coneix res, només unes bases de murs que podrien correspondre a edificacions, i altres restes de murs de defensa en els dos punts accessibles del planell superior on es trobava. Per les troballes que hom ha fet en el dit pla resta ben evident que havia estat habitat almenys des de l’època ibèrica.
L’església de Santa Maria de Tagamanent, que fou restaurada el 1986, és documentada des del 1009. El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la va cedir al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes, no es va fundar, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent. Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic.
Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant Martí, al peu del turó, prop del collet del seu nom, esmentada ja el 1009, de la qual resta dret un gran mur, l’arrencada de l’absis i els fonaments de la resta de l’obra, per a parroquial del terme. Aquí hi havia també l’antic cementiri. El fracàs de l’intent de fundació monàstica a l’església matriu de Santa Maria féu que hi retornés la parroquialitat i així, des del segle XIV, Sant Martí es considerà una capella o ajuda de Santa Maria, fins que es consumà la seva ruïna en ple segle XVIII. L’església de Santa Maria prengué aviat el caràcter de santuari marià i una llegenda, recollida ja pel pare Narcís Camós (1650), deia que la seva imatge titular fou trobada per un bou del mas Bellver en una cova o balma situada a la cinglera o paret rocosa del turó.
Aquesta església és un edifici romànic del segle XII, amb la volta modificada i dues naus laterals, que hi van ser afegides en època gòtica tardana. Mostra diferents obres i afegitons de segles posteriors a la façana, acabada amb un campanar, i també a les naus laterals. (informació estreta de www.enciclopedia.cat)
interior de l'església
Un cop feta la visita cerquem una mica d'ombra per fer el segon mos del dia, enllestit l'assumpte, donem inici al retorn a trobar el vehicle, arribats que hi som ens hi pugem i tornem a creuar tot el Pla de la Calma, arribats al Collformic girem envers l'esquerra i seguim per la carretera fins que arribant al Brull decidim aturar-nos per prendre quelcom, aixi ho fem al Restaurant el Castell, tornem al vehicle i ja passant per Seva i per sant Miquel de Balenyà, anem a sortir a la C-17 per on ens dirigim envers Martorelles on posso punt i final a un altre agradable dia de contacte amb la natura i amb nostres senyes d'identitat com a poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada