PR-CV 258, SERRA DE LA CONCORDIA I CASTELLET DE BERNABE, LLIRIA (Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Aljub Blanc, Rotonda al km 16 de la carretera CV-339, Llíria

Caminants:  Francesc
Data: 08-01-2014
Hora d’inici caminada: 07:56:53
Hora d’arribada: 14:22:37
Duració: 06:25:44
Temps en moviment: 04:39
Temps parat: 01:46
Alçada punt de sortida: 466 m
Alçada mínima assolida: 370 m
Alçada Màxima assolida: 594 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada: 476 m
Descens acumulat: 458 m
Guany: 128 m
Distancia recorreguda: 19.68 Km
Velocitat mitjana: 3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.2 Km/h.

poblat ibèric del Castellet de Bernabé

Cercant informació respecte al PR-CV 259, que porta dalt el cim de l'Ombria en terme de Llíria i en els estreps més nord-occidentals de la Serra Calderona, em trobe amb el PR-CV 258 o Ruta del Cavallo de l'Olivera, veig que passa a tocar de les restes del poblat ibèric del Castellet de Bernabé, d'ençà que vaig visitar el poblat d'Edetà dalt el tossal de Sant Miquel, tenia en cartera fer-li visita, així és que canvie de plans i decidisc realitzar el 258 en lloc del 259. M'adone que en gran part transita per la zona que l'estiu del 2012 va estar objecte d'un paorós incendi, d'aquesta manera seré testimoni del proces de recuperació de la zona. Malgrat tenir l'inici en altre lloc, veig que passa per la rotonda de l'Aljub Blanc on té l'inici el pr-cv 259, com ja la tenia localitzada, decidisc iniciar ací la caminada.

Aljub Blanc, inici i final de la caminada

Arribe a la rotonda, isc pel primer camí, aparque i ja done inici a la caminada quan falten tres minuts per les huit, agarre pel Camí del Cavallo de l'Olivera, el primer quilometre, és pràcticament pla, ara comença una suau però continua pujada que em porta a eixir a un collet i encreuament de camins. A mesura que el dia es fa més clar m'adone de les veritables dimensions que vare assolir l'incendi, com a nota esperançadora, el terra esta ple de petits plançons de pi, supose que producte de una sembra, agarre el sender de mes a la dreta que segons un pal indicador porta dalt del Puntal del Llop on es troba un mirador, arribat dalt comprove que la visió que es té d'ací és espectacular, abasta els 360º, llastima que el dia s'ha llevat emboirat i la visió especialment envers llevant no és gaire nítida,  desfaig camí fins a arribar altre cop a l'encreuament.

encreuament de camins abans de pujar al Puntal del llop

 De les tres opcions, agafo la del mig i m'endinso en el Camí del Cabrers, quan he fet poc menys d'un quilòmetre per aquest, les marques em fan deixar la pista i endinsar-me per un corriol que ix per l'esquerra per visitar el Corral dels Cabrers, durant tot el camí he anat deixant a banda i banda una munió de restes de cabanes, massets, corrals, aljubs i marges de pedra seca. cosa que dona idea de l'intensiu aprofitament que s'ha fet a través dels temps d'aqueixes terres. El corral presenta una característica que es repetira en altres dels corrals i masies que visiti al llarg del matí, quan quasi tot és derruït, resten en peus uns espectaculars arcs de mig punt que  donen a les restes una patina de senyoriu.

Corral del Cabrers

Torne a la pista i seguisc caminant, un quilometre més i deixe la pista  girant a la dreta per un altra, ara començe un suau davallar, quan porte en total un poc més de set quilometres, isc de la pista per visitar les restes del Corral del Capon, ací em trobe altre cop amb els arcs de mig punt. Torne a la pista i fet un poc més d'un quilometre sóc davant de les Bodegues Noves de Torres, açò de noves és un dir, ja que estan en desús i mig en ruïnes, a uns tres-cents metres s'albiren les restes de les Bodegues Velles que malgrat  la distancia a la que es troben, tenen un aspecte més senyorial. El lloc és també cruïlla de camins, les marques em porten pel de mes a la dreta per on seguisc caminant, fet un quilometre sóc davant l'entrada del Corral del Carretero.

entrada al Corral del Carretero

 El corral, o més bé masset, és envoltat de camps d'oliveres impecablement cuidats i destaca per la seua blancor, l'entrada es troba flanquejada per dos barrils, mentre prenia alguna imatge del lloc ix del masset una persona, ens saludem i amablement m'invita a passar cosa que faig, dintre si troba una altra persona, son pare i fill que s'estan prenent un descans de la feina d'esporgar les oliveres, a la paret exterior del mas hi ha una inscripció que diu "Año 1706"  pregunto si és així i em comenten que encara és més antic, però que varen aturar les investigacions pel costós que eren i em mostre una foto de la pagina del registre on consta la data,  també em comenta que sempre ha estat propietat de la família i que ha anat passant de pares a fills. Després d'una agradable estona de ferla petar, m'acomiado i seguisc caminant.

inscripció amb la data de 1706

Als pocs metres torne a girar a la dreta i agarre una altra pista que comença a pujar encara que de manera suau, fets uns cinc-cents metres les marques em fan eixir de la pista per un corriol, com supose que és per visitar les restes d'una edificació que es veu enlairada m'hi endinse i així és, arribe a les restes del Mas del Tomas, altre cop em trobe amb uns bonics arcs que es mantenen en peus en mig de la destrucció, vist el lloc m'incorpore de nou a la pista, el cuc de la gana ja esta fent-se de notar fa estona, per la qual cosa decidisc parar a fer el mos, apaivagat el cuc reinicie la caminada i en pocs metres sóc altra vegada a l'encreuament de camins on a primera hora m'he desviat per pujar al mirador del Puntal del Llop.

Mas del Tomas

Ací agafe un corriol que s'endinsa pel vessant oriental del Puntal del Llop, aquest és el primer tram de corriol en tot el matí, comença una davallada pronunciada al mateix temps que comencen a quedar arrere els troncs cremats i va predominant el verd dels bosc que va escapar als incendis. Torne a eixir a pista i sempre resseguint les marques del Pr vaig fent camí, passe pel davant de l'entrada de la Finca El Valle, deixe la pista per agarrar un altre tram de corriol, ací haig d'anar amb cura, és l'únic tram del seder que es presta a confusions, de fet, malgrat portar el track de la ruta, ací és el primer moment en què ho use. 

deixant arrere les conseqüències de l'incendi

 Torne a eixir a pista fins que gire a la dreta i ja agarre el Camí del Cavallo de l'Olivera per on camine un quilometre, arribat a una cruïlla de camins agarre el de l'esquerra que em portara a eixir a la carretera CV-339, camine un poquets metres per ella i m'endinse en un de tants  camins que menen als camp de conreu, vorejant aquests i camp a través al final, arribe davant l'entrada del poblat iber del castellet de Bernabe,  sabia que roman tancat per un filat i que per fer-li visita s'ha de contactar amb Turisme de Llíria, tenia l'esperança que es pogués albirar quelcom a través d'aquest, em trobo que no, les restes queden enlairades i no es veu res.

entrada al poblat ibèric

El Castellet de Bernabé és un hàbitat emmurallat de poc mes de 1.000 m2, assentat sobre un turó poc elevat. Una rampa enllosada salva el desnivell des de la base del vessant fins a les portes del poblat. A l'interior l'urbanisme de carrer central sembla destinat a afavorir la circulació de carros fins al cor del poblat. Les recerques han distingit en aquest recinte tres sectors diferenciats.El quadrant N.E.està ocupat per una gran habitatge aristocràtic amb entrada particular. Consta d'un espai domèstic d'estar, una capella, un molí, un rebost i un androon o habitació de l'home. En el N.O. una sèrie d'espais de producció i serveis (tallers, graners ...) convergeixen radialment cap a una porta triangular. Finalment, al llarg del carrer central se situen els habitatges i rebosts d'una dotzena de seguidors amb les seues famílies.

El Castellet de Bernabé va representar en els segles IV i III a. de C. un tipus d'unitat socioeconòmica que avui dia denominaríem “mas”. En definitiva, aquest poblat ibèric es pot definir com un mas ocupat per un llinatge terratinent, i una desena de famílies dedicades a la posada en valor agrícola i ramadera de les terres circumdants, en total no més d'unes 50 persones. Tot sembla indicar que en temps normals el pes de la gestió de la finca va descansar en les espatlles de l'esposa de l'aristòcrata.

Castellet de Bernabé, un dels habitatges

 Per sort, quan després de rodejar tot el filat iniciava la retirada, arriba un cotxe i baixa un operari que semble ve a fer alguna cosa o a donar un cop d'ull, parlem i en veient la situació s'ofereix a obrir la porta amb la meua promesa que aniré ràpid, dono un tomb i trec algunes imatges el mes de pressa que puc, li agraeixo el favor i ens acomiadem. Ara ja es tracta de tornar a la carretera i per aquesta, fer poc menys d'un quilometre que manca per arribar a la rotonda de l'Aljub Blanc on he deixat el vehicle aquest mati, aprofito per prendre unes imatges del lloc, ja que a primera hora era del tot impossible per la manca de llum

carrer del poblat ibèric

Malgrat el lamentable espectacle de quilometres i quilometres de bosc cremat i malgrat que el 90% de la caminada transcorre per pistes, torno satisfet de l'eixida, ha estat un passeig per la natura encara que ferida, la cultura i les tradicions agrícoles i per la historia, que mes es pot demanar, ara només em queda que pujar al vehicle i posar rumb envers Vilamarxant.