PASSEIG PER L'HISTORIA, CASTELL DEL REAL I POBLAT MORISC DE L'OLLA, amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada:A tocar del Parc de l'Arquet, Olocau, Camp del Túria

Caminants:  46 intrèpids expedicionaris
Data: 26-01-2014
Hora d’inici caminada: 08:13:45
Hora d’arribada: 12:54:29
Duració: 04:40:44
Temps en moviment: 03:14
Temps parat: 01:26
Alçada punt de sortida: 281 m
Alçada mínima assolida: 280 m
Alçada Màxima assolida: 597 m
Desnivell màxim: 317 m
Ascensió acumulada: 545 m
Descens acumulat: 576 m
Guany: 315 m
Distancia recorreguda: 14.93 Km
Velocitat mitjana: 3.2 Km/h(sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.75 Km/h.

el gruo abans d'iniciar la caminada

La gent de Senderistes Les Rodanes,tenien preparada per a hui una caminada en termes d'Olocau i Marines,
la seua idea era visitar el Castell del Real a Olocau i l'antic poblat morisc de l'Olla en terme de Marines eixint del poble d'Olocau, retornats a Olocau el pensament era agarrar els cotxes i per la CV-25 arribar fins a l'aparcament del cementeri i un cop allí pujar a visitar les restes del poblat ibèric del Puntal dels Llops. Malgrat que ja conec el Castell del Real i el Puntal dels Llops, decidisc eixir amb ells, ja que les anteriors vegades que així ho he fet, han estat unes experiències molt agradables. 

Quant falten uns minuts per dos quarts de huit, hora prevista per eixir de Vilamarxant amb els cotxes, arribe al punt de trobada, a poc a poc va arribant la gent, igual que en l'eixida a Chulilla, ens acompanya un nodrit grup de gent de Chiva, entre una cosa i altre eixim quant són tres quarts de huit.

primera parada de reagrupament

Arribats a Olocau, deixem els vehicles al costat del Parc de l'Arquet, dit així per què el parc és construït al voltant d'un arc, vestigi d'un antic aqüeducte romà, després de les fotos de rigor donem inici a la caminada quan falta un minut per a un quart de nou. El camí que portem coincideix amb el PR-V 8, sender de Marines a Mas de Tristany passant per Olocau, deixem arrere la urbanització de l'Arquet, caminant per pista encimentada, a la nostra esquerra deixem el Puntal de l'Antic Cementeri, fet un quilòmetre, deixem el ciment i seguim per pista de terra, en el proper quilometre, la pista transcorre paral·lela al Barranc dels Lladres, fets un poc menys de tres quilòmetres arribem dalt un collet i cruïlla de camins, ací ens endinsem per una senda pedregosa i amb forta pendent que en uns cinc-cents metres ens porta dalt les restes del Castell del Real.

iniciant la pujada al Castell del Real

El Castell d'Ali Maimó, també denominant Castell del Real de Vilaragut o Castell del Real, està situat en el municipi d'Olocau, en la comarca del Camp de Túria. Està declarat Bé d'interés cultural. Es tracta d'una fortalesa de l'època musulmana i s'utilitzava per a la defensa del nord de la ciutat de València enfront dels atacs d'Aragó, com altres castells de la zona, tals com els castells de Xelva i Morvedre. Hi ha referències de la seua existència en relats com la compilació històrica d'Ibn Idari, sobre la València del segle XI. També en la "Historia Roderici" es fa esment al castell en narrar una de les aventures del Cid. La "Crònica General",
en 1344, en tractar els mateixos fets, també hi fa referència al castelld'Olocau.

recinte superior des del recinte inferior

Aquest castell aconsegueix mantenir la seua importància fins al segle XIII, ja que es té constància d'haver estat una de les últimes fortaleses en rendir-se, durant la reconquesta realitzada pel rei Jaume I, després d'això va passar a poder cristià. De fet, en el llibre del Repartiment i també en un document de Jaume I de 1250, es parla del castell com Castell d'Olocau. Ja cap a finals del segle XIII, el 3 de febrer de 1286, Ramon Escorna, primer Senyor d'Olocau, va obtenir d'Alfons III d'Aragó el feu del castell, permetent-se-li en l'any 1287 reedificar-lo.

Pic de l'Àliga des del castell

El castell es troba entre els municipis de Marines i Olocau, a la part alta d'una forest, a uns 574 metres. Presenta la fortificació un perímetre irregular, adaptat al terreny. Dins d'aquesta fortificació es poden distingir dos recintes: un de major extensió, l'exterior, del qual només en resta la base  de  planta quadrangular i un aljub; altre interior, de planta trapezoïdal, que es troba situat en una prominència rocosa, i que conserva les principals dependències del castell.

Masia d'Olla en perspectiva

Visitat el castell tornem a desfer el tram de senda per anar a eixir altre cop a la cruïlla de camins i ens endinsem per una bonica senda que transita entre pins per la vessant obaga de la muntanya de El Castillo de 607 msnm,, entrem en terme de Marines i fets un poc menys de dos quilòmetres de senda tornem a eixir a una ampla pista, ací ja podem albirar a el lluny les ruïnes del poblat morisc de Masia d'Olla. La pista creua el Barranc d'Olla per un petit pont de ciment que fa que les aigües es remassen i creen un petit embassament de bucòlica bellesa. Arribem a allò que resta en peus del poblat, seguim uns pocs metres més i en un petit revol de la pista ens acomodem per procedir a l'esperat ritual del mos. Enllestisc de pressa el tema alimentari i mentre els altres acaben, faig una visita a les restes i els voltants del poblat.

el ritual del mos

La Torre d'Olla es troba junt amb el despoblat del mateix nom, en la Serra Calderona, en una zona pertanyent al municipi de Marines, de la comarca del Camp del Túria. Es troba a uns 5 quilòmetres al nord del barranc de Carraixet, prop de l'anomenat “Marines Vell”(actualment abandonat després de l'allau de pedres que va patir en 1957 i que va donar pas a la creació del Marines Nou). L'anomenat poblat d'Olla, del que la torre forma part, va ser una antiga alqueria islàmica de la qual encara queden restes del que va estar un sistema de reg. Com a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, aquest llogaret va anar perdent població, malgrat la qual cosa, va ser habitada fins que es va abandonar definitivament en el segle XIX. De totes les seues construccions destaca sens dubte la torre, que a més de protegir el poblat servia de connexió amb el Castell del Real; el qual juntament amb els castells de Xelva i Morvedre, defensaven el nord de la zona de València dels possibles atacs dels cristians d'Aragó. Actualment tot el poblat està en un estat ruïnós malgrat que està declarat Bé d'interés cultural, amb anotació ministerial nombre: R-I-51-0010667, i data d'anotació 18 de juliol de 2001.

Masia d'Olla i la seua Torre

Jaime I d'Aragó, fa la seua primera donació d'aquest lloc al setembre de 1238 a Pedro Sánchez de Maraymón (encara que la alqueria va ser alçada amb posterioritat a la reconquesta cristiana de 1238),els seus descendents ho venen en 1359 a D. Mateo Mercer, almirall de la flota aragonesa. Més tard, al juny de 1368 la Cort de Governació de València autoritza la venda a favor d'Antoni de Vilaragut. L'any 1649 el comtat d'Olocau passa als Fenollet, per matrimoni de  Margarida de Vilaragut i Sanz, filla del Comte d'Olocau, amb Diego de Fenollet i Albinyana.

restes de l'antic sistema de rec morisc

La torre és de planta quadrada, el seu accés està a uns metres de la base, a nivell de la segona planta de l'edifici annexe, des del qual es pot passar, sent aquesta l'única entrada a la torrassa. El material emprat per a la seua construcció és maçoneria de pedra de roden i argamassa. La torre té dues plantes i les cobertes inclinades de teula moruna. La part baixa s'utilitzava per a resguard d'animals i l'alta per a habitatge. Amb el pas del temps es va ampliar en construir-se en els seus voltants corrals de bestiar, així com diferents habitatges, la qual cosa va donar lloc al fet que l'assentament arribara a tenir sis cases habitades amb uns 17 habitants l'any 1797.

dalt del Puntal de l'Isidre (foto propietat de Paqui)

Torne arrere a trobar el grup que ja estan preparant-se per reiniciar la caminada, tornem sobre les nostres passes un tram, arribem a una caseta de vigilants forestals, ací té l'inici un tram de senda d'uns cinc-cents metres  i que salvant un desnivell d'una cinquantena de metres, ens porta dalt del puntal de l'Isidre des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars. Tornem a baixar i ara agarrem una ampla pista de terra que no deixarem fins a arribar a la Font dels Frares, tornem a caminar pel PR-V 8. Passada la font deixem la pista i ens endinsem per una bonica senda, ací bé el moment aventurer de la caminada, els guies s'adonen que la senda ens va apartant del "bon camí" i uns quants ens aventurem per dreceres i altres tornen arrere, uns i altres anem a eixir al Parc de l'Arquet sans i estalvis.

l'Arquet, restes d'aqüeducte roma

Ací la gent diu de parar a fer una merescuda cerveseta, després d'una estona de descans i de ferla petar, quant els organitzadors pregunten si hi ha gent que vulga pujar al Puntal dels Llops per fer visita a les restes del poblat ibèric, l'entusiasme, brilla per la seua absència, per la qual cosa es dona per acabada la caminada de hui, ens tornem a repartir pels vehicles i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem a l'hora prevista més o menys. Ha estat un altre matí passat en mig de la natura i de l'historia i com sempre en bona i agradable companyia.