divendres, 2 de gener de 2015

PUJADA A LA MOLA, Valles Occidental. Amb els Trotacamins de Martorelles

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Can Robert, Matadepera, Vallés Occidental
Caminants: Roser, Joan Sanjuan, Joan, Maria Eulalia, MariaClara, Dolors, Domenec, Salva Arquer, Salva Leal, Jose Maria, Julio i Francesc
Data: 28-12-2014
Hora d’inici caminada: 08:52:35
Hora d’arribada: 14:37:14
Duració: 05:44:300
Temps en moviment: 03:40:00
Temps parat: 02:04:00
Alçada punt d'inici: 625 m
Alçada mínima assolida: 625 m
Alçada Màxima assolida: 1085 m
Desnivell màxim: 460 m
Ascensió acumulada: 760 m
Descens acumulat: 781 m
Guany: 459 m
Distancia recorreguda: 10.72 Km
Velocitat mitjana: 1.95 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.0 Km/h.

La Mola vista des de Terrassa amb els primers raigs de sol
Hui sota el comandament de la Roser, els Trotacamins tenien una caminada fora de programació amb la sana intencio d'acomiadar l'any  des de La Mola estant. La dona i jo havíem pujat per a passar part de les festes amb la família, així doncs aprofite i decidisc sumar-me als expedicionaris. Poc abans de les huit ja sóc al punt habitual de trobada, va arribant la gent i després de les  preceptives encaixades i abraçades ens distribuïm en els vehicles i posem rumb a trobar Terrassa on ens esperen la Roser i el Joan el seu marit, més salutacions i tornem als cotxes per dirigir-nos envers Matadepera on deixem els vehicles al carrer Boixaderes a tocar del camí que duu a Can Robert.


passant pel davant de can Robert
Ens endinsem en el camí i en pocs metres som davant de la masia de can Robert, situada al camí que puja cap a la Mola, aquesta és una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada, al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagés. La masia està documentada amb aquest nom des del segle XVIII.  Cal però plantejar la possibilitat d’un assentament anterior tenint en compte l’existència de la necròpolis alt medieval, situada en mig de l’actual camí que porta dalt de La Mola.
una de els tombes que es conserven
Seguim camí i en pocs metres arribem davant les tombes, aquestes es troben molt malmeses a causa del fet que són ben bé al mig del camí i la gent i passa pel damunt, vist el lloc continuem caminant i quan portem poc més de dos quilòmetres arribem a Can Pobla. Les primeres cases de Can Pobla, o de Sant Esteve de la Vall, junt amb l'ermita de Sant Esteve foren bastides a cavall dels segles X i XI, l’existència d’aigua i la possibilitat de conreu en les feixes de can Pobla, van convertir aquesta vall en  lloc d’estada dels monjos, fins al punt que   l’any 1228, l’abat del monestir de Sant Cugat va haver d’intervenir demanant que pugessen a la Mola dos o tres colps per setmana.
absis de l'actual capella de Sant Esteve de la Vall
 L'abandó del Monestir allà pel segle XVII va comportar al mateix temps el de Can Pobla si mes no, la seua progressiva decadència, Les edificacions existents així com l'ermita, podrien haver estat enderrocats a principis del segle XX moment en què es construeix l’actual casa d’estil historicista de can Pobla. La capella, adossada a la façana nord, s’assenta probablement damunt el que havia estat l’ermita medieval de Sant Esteve de la Vall. Reiniciem la caminada i uns quants metres més endavant la senda que portem s'ajunta amb el Camí dels Monjos que ja no deixarem fins a arribar dalt de La Mola.
el grup (menys jo) a punt de fer el cim
El Camí dels Monjos és un camí carener que porta a la Mola passant per Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Té un total de 27 quilòmetres. La llegenda diu que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quant respectaren un mandat “que caminant sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s’establiren allà on millor els anés”. Així doncs, emprengueren el camí carener que els portà fins a Sant Cugat on veient les terres i l’indret, decidiren aixecar el monestir. El topònim actual és fruït de la llegenda, però de fet, el monestir de Sant Llorenç dependrà del de Sant Cugat de forma quasi continuada fins al segle XVII.
massis de Montserrat amb molt de zoom
 Anem fent camí sense presses, arribem dalt de la Roca Colom després de passar per l'Hort dels Monjos, ens desviem uns metres per arribar-nos al lloc conegut com El Balcó per gaudir de les vistes, tornem al sender i ja fem el darrer esforç que ens duu dalt l'esplanada on s'assenta el monestir de Sant Llorenç del Munt. cerquem un lloc que ens permeta desplegar tota la parafernàlia de carmanyoles amb truita, crestes de tonyina i de carn, pastissos......., enllestit el mos no sense espantar uns quants colps a un parell d'afamats rucs, recollim i entrem dintre el restaurant per a fer el cafetonet  i assaborir  els licors casolans que ens han portat el Domenec i el Julio.
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Mentre els altres cerquen un lloc arrecerat del vent, el Jose Maria, la Maria Clara, el Julio i jo, fem una rapida escapada per a apropar-nos a visitar el Morral del Drac, en un poquet menys de tres quarts d'hora baixem fins a la roca, prenem unes quantes fotos, fem alguna petita grimpada i tornem dalt La Mola per a retrobar-nos amb la resta. Ara ja es tracta de desfer el camí i arribar altre colp a on hem deixat el vehicles aquest matí, ens hi encabim tal com hem vingut i ja posem rumb envers Martorelles. Arribats comiats i desitjos de bona entrada d'any i cada ovella al seu corral.

2 comentaris:

  1. Em sembla que t'han agafat la imatge de Sant Llorenç del Munt per a un grup del facebook (https://www.facebook.com/groups/267218963407682/?fref=ts)...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carlos, dons aixi sembla, no em sap greu que algú faci servir una foto meva, però com a mínim demanant permís i deixant clara la procedència. Moltes gracies pel teu avis.

      Elimina