PETIT VIATGE AL MAESTRAT DE TEROL (1er dia)

l'Iglesuela del Cid

Fa temps que el meu bon amic Joan Sanjuan i Esquirol, em va parlat de les excel·lències de la comarca del Maestrat de Terol, tant va lloar el lloc que vaig decidir que en algun moment hi tenia que fer una visita. Fa uns dies, em va arribar una promoció per a passar una nit a l'Hospederia de la Iglesuela del Cid, no m'ho pensi gaire i ho contracti per a primers d'octubre.

 Aixi es que dimarts ens llevem, petit desdejuni, deixo les plantes ben regades, agarrem el cotxe i carretera i manta, anem a trobar la CV-10, enllacem amb la CV-15 que no deixem fins que deixat arrere el poble de Vilafranca (Villafranca del Cid), arribem al llogarret de La Pobla de Sant Miquel primigènia ubicació de Vilafranca. Fou fundat l'any 1239 per en Blasco d'Alagon. Entre les edificacions que resten en peus, es troben l'esglesia de Sant Miquel i el pont medieval que salva la llera del Riu de les Truites, limit  entre Castelló i Terol. Aquí, d'acord amb el Llibre del Fets, Jaume el conqueridor dona inici a la conquesta del Regne de València, ".....i després, creuaren el riu de les Truites......." 

pont de Sant Miquel, lloc per on entrar a València el rei Jaume I

Arribem a l'Iglesuela del Cid, cerquem l'Hospederia, aquesta es situada a la Plaça Major on també es troben l'antic ajuntament i l'església de La Purificació,   l'hospederia es troba ubicada dins el palau dels Matutano-Dauden del segle XVIII, ens enregistrem, deixem les coses a l'habitació i demanem informació a la noia de recepció, aquesta, molt amablement ens aconsella algunes rutes per a fer i en veient que encara es força aviat per a dinar, decidim agarrar el vehicle i dirigir-nos envers Cantavieja.

Cantavieja esta considerara com la capital de la comarca del Maestrat de Terol, es troba a 1300 m. d'altitud, del poble destaca la situació del seu casc urbà dalt de una muntanya i rodejat de barrancs, vagarejant pels seus carrers, arribem a la plaça Crist Rei, la plaça és una de les més belles d'Aragó. Porticada en tres dels seus costats, està composta per l'església de l'Assumpció, l'ajuntament i una casa noble, l'església data del segle XVIII i es una de les mes grans de la provincià.

plaça Crist Rei, Cantavieja

En veient l'hora, cerquem un lloc per dinar, un cop apaivagat el cuc de la gana acabem la visita i agarrant  el cotxe, ens dirigim envers Mirambel. Per la seva monumentalitat i perfecte estat de conservació, el casc urbà de Mirambell constitueix un dels exemples més destacats d'arquitectura urbana medieval, tal com testifica la seva declaració com a Conjunt històric-artístic i el fet que el 1982 fos reconeguda amb el premi Europa Nostra,  prestigiós guardó a projectes destacats en la defensa del patrimoni cultural europeu. Mirambell va ser la primera localitat d'Espanya que va rebre aquest reconeixement, compartit en l'edició de 1982 amb projectes com la restauració del Palau Bollani de Venècia o la revitalització del centre històric de la localitat anglesa de Chesterfield.

Portal de les Monges, Cantavieja

El nucli urbà es troba a 919 m. sobre el nivell del mar,  i esta totalment encerclat per les antigues muralles,  s'hi penetra per monumentals portals, el mes conegut dels quals, es el Portal de les Monges, tornem a vagarejar pels seus carrers i un pic creiem que hem vist lo mes destacat, tornem al cotxe a seguir la ruta, aquesta ens porta ara fins el petit nucli de La Cuba.  L'any 1241 el maestre de l'Orde del Temple va atorgar la Carta Pobla a la vila de la Cuba a favor de trenta pobladors, el cens del 2004 consta de.......... 54 habitants, el poble no te gaire cosa a destacar a part  de l'església parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel, l'ermita de Sant Cristobal, i el centro de Interpretacion del Esparto, material aquest, que en el passat dona treball a la població, tornem al vehicle i ja posem rumb envers l'Iglesuela.

La Cuba

Arribats que hi som, decidim descansar una estona a la habitació, encara que jo no em puc estar de fer una visita a les dependències del palau, es com estar allotjat en un museu, de fet dintre de les visites guiades que s'organitzen des de l'oficina d'Informació i Turisme, es un dels punts a visitar. 

l'Hospederia, escala imperial, degut a la llarga exposició per manca de llum, a eixit una mica desenfocada

El Palau Matutano-Daudén és un gran edifici tardo-barroc de maçoneria emblanquinada a la façana. Ha estat objecte d'una profunda rehabilitació per part de l'Institut Aragonès de Foment que, després de les obres de condicionament, el va adjudicar a la cadena hotelera HUSA. La "Hospederia" impacta per l'envergadura i bellesa del palau, del qual ressalten en la seva façana principal una porta balcó barroca, amb un gran arc, en la clau apareix la data de construcció de l'edifici (1718), i amb fines talles de motius vegetals en les pilastres. També destaca el gran ràfec de fusta, els grans balcons de forja de la planta noble i les reixes de ferro forjat. Ja a l'interior de l'Hospedería, sorprèn molt gratament l'entrada principal, distribuint les estades al voltant d'una escala imperial amb adorns rococó, que arriba fins a la segona de les quatre plantes de l'edifici. La "Hospederia" resulta molt acollidora, ja que en la encertadíssima restauració s'han conservat els elements més significatius de l'antic edifici (pintures murals, bigues de fusta, etc), Una altra dependència digna de ser realçada és el gran saló sota teulada de l'última planta.

 

menjador de la l'Hospederia

Torno a l'habitació  i com la dona ja ha descansat una mica les cames eixim a donar un tomb pels carrers i places del poble, veritablement te racons d'indubtable bellesa i que et parlen d'història i de com vivia la gent fa alguns segles. Feta la visita decidim tornar a l'hospederia per donar-nos un bany abans de pujar a sopar, i dic pujar per que a diferencia de la majoria d'hotels, ací el menjador esta en la segona planta i nosaltres ens allotgem en la primera, es dona la circumstancia de que som els únics clients que s'allotgen hui, aixi es que tenim un grandiós i elegant menjador amenitzat amb musica clàssica per a nosaltres sols, cosa que d'entrada sobta una mica, malgrat aixo, el bon fer de la noia que ens aten i la conversa que establim fa que el sopar transcorri de manera grata. Fi del primer dia.

P.D. No puc menys que destacar l'amabilitat, simpatia i professionalitat de les persones que ens varen atendre en la Hospederia de l'Iglesuela, varen aconseguir que malgrat estar sols, cosa que d'entrada pot resultar una mica xocant,  l'estada fos d'allò mes agradable