PETIT VIATGE AL MAESTRAT DE TEROL, (2on dia)

Hui ens llevem, tornem a pujar al menjador i tornem a estar tot sols, bo, sols no, ja que la fem petar amb la cuinera mentre fem el desdejuni, a les nou arriba la noia de recepció,  entreguem les claus i un pic tot liquidat, pugem al vehicle. L'idea es dirigir-nos envers Pitarque, la visita al poble mes que res esta motivada per tal de poder gaudir de l'espectacle que ofereix lo mal anomenat naixement del riu Pitarque, ja que aquest neix uns quants kilòmetres mes amunt i transcorre soterrat. Per no agarrar les hores de màxima insolació, decidim deixar la resta de visites per a després. Pocs kilòmetres després de passar Cantavieja deixem la carretera per agarrar una pista rural estreta i amb un ferm en estat infernal i si nomes haguera estat aixo...........pràcticament tot el recorregut transcorre mig penjat en profunds precipicis, i com anem de pujada, anem per la part exterior, la dona que va en el lloc de l'acompanyant es passa tot el camí amb tremolor a les cames. 

 

Pitarque, església de Santa Maria la Mayor

 Passem de llarg per la Cañada de Benatanduz i per Villarluengo i diem que si no queda mes remei que tornar per ací ,  els visitarem a la tornada, arribem a Pitarque i al baixar del vehicle a la dona encara li tremolen les cames, tenim pensat cercar una botiga i comprar quelcom per picar pel camí, nomes trobem un xicotet super i resulta que no hi ha forn al poble i porten el pa casi d'encàrrec i mes tard, agarrem una botella d'aigua i una bossa de creïlles fregides i iniciem lo camí del Naixement del riu Pitarque. Tal com ens va comentar l'amic Joan Sanjuan, lo sender es de bon transitar, fets uns dos quilòmetres i mig arribem a l'ermita de la Virgen de la Peña, un quilometre mes i ens surt al pas una antiga central hidroelèctrica. A partir d'ací lo sender es torna mes amable de fer ja que la vegetació li dona una poc d'ombra. Encara que casi tot lo trajecte ens acompanya la cantarella del riu, no podem gaudir de la seua visió ja que caminem enlairats i la vegetació ho impedeix.

 

"surgència" d'aigua camí del Naixement del Pitarque

Aquest tram del sender es molt humit i a cada dos per tres trobem surgències d'aigua, algunes, de molt espectaculars, tant es aixi que en diversos llocs han instal·lat passeres de fusta per tal de salvar els tolls, arribats al naixement, descobrirem que les "surgències"  no son altre cosa que fuites de una sequia que porta l'aigua del riu al poble, fets els poc menys de cinc quilometres, arribem a lo naixement. Per a la gent que gaudim amb l'espectacle de l'aigua saltant i lliscant per les pedres, el lloc es d'una bellesa "espatarrant" per damunt de pedres i en algun tram agarrats a cadenes arribem fins a on ja per seguir, ens tindríem que descalçar i ficar-nos dins l'aigua, ací la dona diu que "quieto parao" que d'això, res de res ni ella ni jo, tornem arrere i mentre ella descansa una mica i pica unes creïlles, jo m'enfilo per unes escales per visitar l'ullal de los Planos.

naixement del riu Pitarque

Ací trobo l'inici de la sequia "culpable" de les surgències del camí, per uns esglaons de ferro i agarrat a unes cadenes arribo a la fi del corriol em trobo que pel ullal no brolla aigua, malgrat aixo el fer aquest tram no es desaprofitat, ja que des d'ací, tinc una visió de l'ullal de Malburgo a on la dona no m'ha deixat arribar, vist lo lloc, torno arrere i donem inici a la tornada, ara ens trobem una munió de gent que no ha matinat gaire i que suaran la cansalada de tornada, arribem a l'ermita de la Virgen de la Peña, fem un petit descans que aprofito per baixar al riu per un estret corriol, torno dalt i ens posem en marxa, ja no parem fins arribar al poble, ací entrem en un bar i preguntem per dinar, ens diuen que si, que tenen menu, un pic havent dinat i després de preguntar per alternatives per eixir d'ací, agarrem el vehicle i per una pista rural ens dirigim a trobar Aliaga. 

naixement del Pitarque, ullal de Malburgo

La dona no te per costum caminar per la muntanya i el sender del riu l'ha deixat tan esgotada que diu que per ella lo de caminar, per hui ja esta enllestit, mirant lo mapa ens adonem que no estem massa lluny de Rubielos de Mora, la dona te lligams sentimentals amb el poble que li venent de arrere, aixi dons diem d'apropar-nos a fer una visita, li comento que m'abelliria abans visitar dos pobles del Maestrat, un, Miravete de la Sierra i l'altre, Fortanete. Arribem a Aliaga i malgrat pareix tenir llocs dignes de visitar, no parem i agarrem en direcció a Miravete, 
 

Miravete de la Sierra, pont medieval

Arribem a Miravete, aparquem el cotxe i ens dirigim a trobar el riu Guadalope per visitar el pont que el creua,  Obra de pedra picada del segle XVI, el pont s'eleva sobre un  arc de mig punt de gran vol i molt rebaixat. El seu sòl està empedrat amb còdols del riu i serveix d'accés al nucli central del casc urbà, creant al costat del riu, un bonic i fotogènic racó. El poble es troba a uns 1200 m. d'altitud i l'any 2012 constaba de 33 habitants empadronats i esta declarat Conjunto Historico Artistico. L'any 2008 fou objecte d'una campanya de promoció que sota el lema "EL PUEBLO DONDE NUNCA PASA NADA" va aconseguir posicionar el poble dins el mapa i que comences a ser destí del turisme rural. Passegem pel poble i aixi gaudim de edificis de singular bellesa, l'esglesia de Ntra. Señora de las Nieves, l'Ajuntament amb el seu atri porticat, l'antic forn comunal, La Casa del Cura.........., acabada la visita pugem al cotxe i passant per Villarroya de los Pinares on no parem, arribem a Fortanete.

Miravete de la Sierra

Fortanete poble del Maestrat de Terol esta situat a uns 1350 m. d'altitud i al costat del riu Fortanete que mes avall es converteix en el riu Pitarquete, te una població de poc mes de 200 habitants.  Nomes arribar, la dona em diu que ella ja no dona ni un pas mes, que m'espera al costat del cotxe i que no tingui presa i que gaudeixi de la visita, dit i fet, lo primer que faig es apropar-me a veure el pont medieval que salva el riu, aquest es un pont d'un sol arc de mig punt del tipus llom d'ase, a l'altre banda del riu es troba una de les peculiaritats del paisatge del poble: una munió de petits i compartimentats horts, amb  rústiques parets de pedra. Torno envers el nucli urbà i vagareig pels seus empinats carrers on puc contemplar entre altres l'església de la Purificació del segle XVII, l'Ajuntament, segle XVI, la casa dels Ducs de Medinaceli i retes de l'antiga muralla. com no vull fer esperar massa a la dona enllesteixo ràpid i torno al cotxe donat per finalitzat el recorregut pel Maestrat de Terol.

Fortanete, pont medieval

Mentre esperava, la dona a preguntat per la millor opció per anar a Rubielos, semble que la millor i mes curta es agarrar una pista rural en bastant bon estat que porta fins les pistes d'esquí de Valdelinares. Eixim de Fortanete i per la pista ens dirigim envers Valdelinares que amb els seus 1700 m d'altitud es considerat el poble mes alt de la península i te a tocar les pistes d'esquí del mateix nom. Deixem el poble a la nostra esquerra i ara la carretera comença a davallar de forma ostensible fins arribar a Linares de Mora, deixem arrere aquest i continuem davallant envers Rubielos de Mora, arribem i un pic aparcat el vehicle, comencem el periple pels carrers del poble, La dona em va portant a veure els llocs que recorda de la seua joventut, copsant els nombrosos canvis que ha sofert el poble.

Rubielos de Mora

Trobem l'església oberta i entrem, com som els únics visitants el mossèn s'ens apropa i ens explica que el sostre esta en greu perill d'afonar-se i ens mostra la joia del poble, un gran retaule. El Retaule del Mestre de Rubielos (Gonçalo Peris), és un retaule gòtic del segle XV compost per 11 taules de les que només falta la del centre. Eixim del temple i continuem la caminada pe poble, portàvem el pensament de quedar-nos a dormir ací, però atès que pràcticament hem visitat el mes destacat i que estem a poc més d'una hora de casa, decidim agarrar el cotxe i dirigir-nos envers Vilamarxant, aixi ho fem posant punt i final a una breu però no per aixo menys intensa i gratificant eixida.
Ens han quedat infinitat de llocs per visitar, hem entrevist pobles i llogarrets que semblaven força interessants de veure,  miradors on hagués valgut la pena aturar-se i gaudir de les vistes, ermites a dojo, museus i tants i tants racons..........., que ens haguera calgut molt mes temps per abastar-ho tot, a estat nomes un tast que ens ha deixat amb ganes de tornar-hi.