dijous, 26 de setembre de 2013

ANNA-CHELLA-ANNA, amb l'afegit de la visita a L'ALBUFERA D'ANNA

Lloc inici caminada: Carrer Diputació, Anna, La Canal del Navarrés
Caminants:  Francesc
Data:26-09-2013
Hora d’inici caminada:07:37:11
Hora d’arribada: 15:22:17
Duració: 07:45:06
Temps en moviment: 04:26
Temps parat: 03:19
Alçada punt de sortida: 214 m
Alçada mínima assolida: 161 m
Alçada Màxima assolida: 274 m
Desnivell màxim: 113 m
Ascensió acumulada:461 m
Descens acumulat: 536 m
Guany: 59 m
Distancia recorreguda: 18.61 Km
Velocitat mitjana: 2.4 Km/h
Velocitat en moviment: 4.1 Km/h
llac o Albufera d'Anna, La Canal del Navarrés
Feia temps que m'abellia visitar Anna, bo, més concretament el llac conegut com a Albufera d'Anna, malgrat les ganes, fer 170 km per visitar només el llac em semblava massa carretera, així doncs tiro de sant Google  i del beat Wikiloc i trobo que entre Anna i Chella transcorre el PR CV113, com aquest és lineal i només va del Gorg Català d'Anna fins a la deu del Abrullador a Chella, cerco altres traks i cosint per ací i apedaçant per allà, m'ix una ruta d'uns 18 km més o menys. Així doncs, aquest matí em llevo agarro el vehicle i poso rumb envers Anna, arribo, deixo el cotxe al carrer de la Diputació i dono inici a la caminada quan són tres quarts de vuit del matí.
ermita del Sant Crist encara mig en la foscor
Pels carrers Avinguda del Azud, Federico Garcia Lorca, Eduardo Lopez i Calvari, arribo a l'ermita que corona la petita elevacio per on discorre el Calvari, l'ermita és dedicada al Sant Crist, d'ací i per un  tram de corriol i per pista després, vaig a eixir al paratge de la Font Negra. El lloc és tranquil i acollidor i l'aigua brolla fresca i transparent pel broc, mig quilometre més i ja sóc en terme de Chella, ací  vaig a trobar el Camino del Cementerio que transcorre paral·lel a la CV-580, uns metres més endavant la creuo per dessota  i per una pista paral·lela la vaig resseguint. Fets una mica més de quatre kilòmetres i mig deixo l'asfalt per fi i agarro un corriol que s'endinsa pel bosc de Los Secanicos, amb la típica vegetació del bosc mediterrani: timó, llentiscle, margalló, romaní, boix, pi blanc.........
sequia madre
Als pocs metres el corriol, ja va paralel paral·lel a la Séquia Madre, obra de més de tres kilòmetres que porta l'aigua de la deu del Abrullador fins al poble i els seus camps, el corriol va jugant amb la séquia, passant d'una a altra riba, uns cops per pontets de pedra i altres saltant els aprox. 80 cm d'amplada d'aqueixa. Quan porto fets un poc menys de set kilòmetres arribo al paratge de l'Abrullador, aquest, és una deu d'aigua que va estar descoberta al segle XVIII i que permeté l'expansió tant econòmica com demogràfica de Chella, els voltants s'han equipat amb focs, taules, fonts i wc per a gaudi de la gent. Ací té la seua fi el PR-CV113, aprofito una de les taules i faig un petit mos.
accés a la mina de l'Abrullador
Vist el lloc i enllestit el mos, reinicio  la caminada per una pista ample, aquesta va resseguint en tot moment el Barranc de l'Abrullador, baixa una minsa quantitat d'aigua però suficient per crear petits recessos i per refrescar el camí amb la seua cantarella, la pista es transforma en pista asfaltada i quan porto fets uns dos kilòmetres des del re-inici arribo a on a l'anada l'he deixat per endinsar-me en el bosc de Los Secanicos, giro envers l'esquerra i pocs metres més endavant el barranc fa un recés que ha estat adequat amb un assut que originalment fou bastit com a bassa de rec i avui en dia serveix per al gaudi dels veïns, el lloc rep el nom de Playa Salvaje. Sempre seguint el trak arribo al Parque del Azud, d'ací surt el Camino del Salto que en pocs metres em porta al pont que permet el pas pel damunt del riu Sellent.
Playa Salvaje
Per un dels tres ulls del pont, l'aigua del riu cau en un espectacular salt, he llegit que el salt té 25 m. personalment diria que en te bastant mes, a principis del segle passat la força de l'aigua permetia l'existència de fàbriques de paper, molins i  de la "Fabrica de la Luz", semble que els propietaris d'aquesta es varen fer construir un Xalet  per estiuejar, el lloc degut a la humitat gaudia d'un micro clima que proveïa el paratge d'una vegetació exuberant, per aquest motiu era conegut amb el sobrenom de "El Paraiso" evidentment tot això necessitavaun camí per arribar-hi, aquest amb els anys s'ha perdut colgat per la vegetació. Provo de trobar la manera de baixar i per un estret, emboscat i costerut corriol que va sortejant les restes dels edificis arribo a baix, ací i degut a la invasió arreu de la vegetació, el màxim que puc fer és prendre unes imatges del salt vist de sota, fet això, torno a pujar dalt.
El Salto
Torno sobre les meues passes i abans d'arribar al Parc del Azud agafo unes escales que salven el desnivell per arribar a la part alta del nucli urbà,  agafo el carrer Senda Peña, ací es troba el Mirador del Salto, des d'on es té una viso perfecta del salt, segueixo pel carrer fins a la seua fi, ací giro a esquerra i després a dreta per eixir a l'ermita de San Nicolas i el seu Calvari, ara ja deixo l'asfalt per endinsar-me per un corriol que em porta a trobar Las Simicas. Sembla que pel paratge transcorre un riu subterrani que amb el pas del temps i l'erosió, va crear un seguit de cavernes, un terratrèmol va propiciar l'afonament del sostre creant les simes que es poden contemplar ara, llastima que alguna de les més accessibles es faci servir com abocador incontrolat. Vist el lloc i ja amb Anna quasi a tocar, torno a posar-me en camí, quan porto als peus una mica més de catorze kilòmetres, sóc altra volta a la Font Negra.
gorg Català
Sempre seguint la ruta prevista i fets 500 m; arribo al Gorg Català,  aquest és un  xicotet gorg rodejat d'arbres, les seues aigües procedeixen del brollador de la Font Negra. El lloc rau preparat per al bany i disposa d'un trampolí on qui agrade pot llançar-se a les profunditats de les seues aigües. Ara ja m'endinso en el "Camino de las Fuentes" ací  trobo en primer lloc la Font de Dalt i pocs metres més endavant, la Font de Baix a tocar del pont de Garahament d'origen àrab, seguint ruta arribo allí on semble la fi de la pista i per un carrer en fort pendent arranjat amb baranes de fusta, vaig a eixir a la Plaza Alameda, ací em trobo que estan de festes i que en pocs minuts donara inici algun espectacle de bous al carrer, tot rau ple d'aquesta mena de gàbies de ferro que s'usen per aquestes ocasions.

gorg Gaspar o de Palet
Pels carrers del poble segueixo el meu camí que ara m'ha de portar a visitar el Gorg Gaspar o de Palet, és el més pròxim al nucli antic del poble,  les aigües procedents de l'Albufera conformen un bot que en un altre temps donava energia hidràulica a una fàbrica tèxtil, aquí trobo unes taules i aprofito per fer el mos del migdia. Vist el lloc segueixo per la pista fins que aquesta queda tallada, torno arrere i per un carrer vaig a trobar la baixada al Gorg de l'Escala, aquesta salva el pronunciat desnivell amb 136 esglaons que a mi, em semblen molt més........, l'esforç paga la pena, el lloc és d'una gran bellesa, queda enclotat en les profunditats del barranc, semble que en plena temporada l'ajuntament cobra per baixar, avui no hi ha ningú a qui pagar, arribo baix em poso el banyador i em fico en les fresques aigües, una mica mes i la màquina de fotos va a fer companyia als peixets que neden tranquil·lament.
albufera de Anna
Enllestit el bany i omplerts els ulls de tanta bellesa, em vesteixo i dono inicio al feixuc treball de tornar a salvar els trams d'escales, arribat que sóc dalt, torno a estar tan amarat de suor com abans del bany, ara ja es qüestió d'anar a trobar el cotxe, arribo on l'he aparcat al matí, miro l'hora i veig que és massa tard per apropar-me caminant fins a l'Albufera, així que decidisc agafar el vehicle, arribo al paratge aparco i dono un tomb pel lloc rodejant tot el perímetre del llac, un dels pocs avantatges d'eixir entre setmana es que pots gaudir de pau i tranquil·litat, m'imagino el lloc un dia festiu........, ara  torno al cotxe i ja em dirigeixo envers Vilamarxant. Ha estat un dia on he gaudit de molts racons de gran bellesa  i en contacte amb el líquid element, quelcom que m'encanta sobretot amb la calor, si hi ha un però que posar, aquest és l'excessiu   asfalt que he trepitjat, possiblement degut al meu desconeixement de les contrades.

1 comentari: