MANLLEU, PAISATGES D'OSONA

Lloc inici caminada:Passeig del Ter, Manlleu, Osona, Catalunya
Caminants:  Salva, Jose Maria i Francesc 

Data: 24-12-2015

Hora d’inici caminada: 08:01:02
Hora d’arribada: 12:55:46
Duració:04:54:44
Alçada punt de sortida: 460 m
Alçada mínima assolida: 451 m
Alçada Màxima assolida: 580 m
Desnivell màxim: 128 m
Ascensió acumulada: 180 m
Descens acumulat: 183 m
Guany: 119 m
Distancia recorreguda: 14.534 m
Velocitat mitjana: 3 km/h (sense descomptar parades)

riu Ter amb les primeres llums

Amb motiu de les festes nadalenques, havíem de passar uns dies a Martorelles, com preveia que tindria alguns dies lliure, em pose en contacte amb el Salva i el Jose Maria i quedem en principi en fer una eixida el 24 al matí. Deixem al Salva encarregar de preparar la ruta i quedem a dos quarts de huit a Hostalets de Balenyà, amb puntualitat britànica ens trobem al punt de trobada, pugem al cotxe del Jose Maria i seguint les indicacions del Salva ens dirigim a Manlleu, arribats, deixem el vehicle al Passeig del Ter a tocar del Museu Industrial del Ter.

Passeig del Ter

Quan passa un minut de les huit iniciem la caminada pel mateix passeig en direcció a la zona esportiva, només deixar-la enrere, girem a la dreta i ens trobem la Font de la Cadernera, seguim una estona en paral·lel a la via del tren Barcelona-Puigcerdà fins que passada l'estació creuem les vies i per pistes de terra ens anem allunyant del poble, creuem la C-37 i pel camí d'Espadamala, anem deixant a banda i banda camps, granges i instal·lacions agropecuàries diverses mentre anem xerrant i caminant tranquil·lament.

Font de la Cadernera (detall)

Quan portem un poquet més de 5 km i enlairat dalt d'un turo albirem el Pedró del Mas Reig, òbviament ens hi apropem i ens trobem amb pedró de pedra amb una xicoteta capella dalt, malgrat la poca alçada del turo, les vistes que es tenen des d'ací dalt, paguen la pena a pesar dels núvols baixos que enteranyinen el cel. Tornem al camí i seguim endavant sempre entre camps a banda i banda, 2 km més i arribem a la casa del Vilar de Dalt, només passar-la ja girem a la dreta cercant la manera de creuar la C-37. Ara seguim per un camí que ens portara fins al Santuari del Puig-Agut.

Pedró del Mas reig

Aquest, és una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús, a la Verge de Lourdes i a Sant Josep. Està situada dalt d'un turó de margues de 696 metres d'altura, el punt més alt del terme de Manlleu. L'edifici és de planta de creu grega; per bé que els braços no són gaire prolongats formant dues capelles: la de la dreta dedicada a Sant Josep i la de l'esquerra a la Verge. Al creuer s'hi eleven uns arcs en forma d'ogiva, i damunt petxines s'erigeix una cúpula als murs de la qual s'hi obren finestres decorades amb vitralls.

Santuari del Puig-Agut

Exteriorment la cúpula és coberta per una piràmide ortogonal. La façana es troba orientada a migdia i presenta decoracions amb arquets cecs distribuïts de forma graonada, una rosassa amb vitrall i un portal rectangular. Els braços de la creu són coberts a dos vessants i decorats amb pinacles. Les parets exteriors són ornamentades amb simulació de carreus i pedres cantoneres. L'edifici el va projectar l'arquitecte August Font entre els anys 1883 i 1886 a instàncies de Ramon Madiroles i Codina, hereu d'un mas situat a poca distància de l'ermita. El 18 de febrer de 1886 va ser beneït pel bisbe Morgades. Segons una nota de l'interior de l'església, aquest fou el primer temple expiatori dedicat al Sagrat Cor a l'Estat.

Santuari del Puig-Agut (interior)

Aprofitem el bar annex per a fer el mos de mig matí, enllestit el mos i després de prendre algunes imatges tant de l'ermita com dels voltants, ens apropem a una taula d'orientació que es troba al costat i que segueix l'estètica a base de pedres cantoneres. Sempre guiats pel Salva reiniciem la marxa pel Camí del Puig-Agut, la ruta, segueix la mateixa tònica, camps de conreu, masos, instal·lacions agropecuàries........ Quan portem fets un total d'uns 12 km, arribem al Serrat de Sant Jaume, damunt el qual, s'aixeca l'ermita de Sant Jaume de Vilamontá.

detall taula d'orientació al Puig-Agut

És una capella de nau única amb la façana orientada a migdia; és coberta a dos vessants i el capcer presenta un frontó triangular llis amb un òcul a sota. El portal és d'arc rebaixat amb dovelles i una ornamentació vegetal a la dovella central. L'interior és adovellat i presenta decoracions pictòriques. Als peus hi ha el cor i als murs laterals s'hi obren capelles separades per pilars amb columnes adossades que tenen els capitells corintis A l'absis hi ha un retaule dedicat a Sant Jaume. La capella és adossada a un mas a la part de ponent. Al sector de tramuntana s'enfila el campanar de torre, que és cobert a quatre vessants.

ermita Sant Jaume de Vilamontá

L'edifici és fet amb còdols de riu i arrebossat al damunt. Aquesta capella té els seus antecedents a l'església de Sant Jaume de Vilamontà que és documentada com a capella rural des del 1247, emplaçada prop del mas de Sant Jaume Vell. Va desaparéixer al segle XVIII. Resten només els fonaments de l'edificació romànica. Arran d'un vot popular, a conseqüència del colera de 1854, es va reedificar l'any 1855 a l'emplaçament actual més proper a la vila en un terreny cedit per Hipòlit Poquí. El mateix any, es va obrir al culte realitzant la benedicció el bisbe Antoni Palau.

ermita Sant Jaume de Vilamontá, façana

Visitat el lloc, tornem al camí i seguim caminat, fem un poquet més d'1 km, i ja entrem en Manlleu pel carrer de La Coma, seguim per l'Av. del Puigmal i pel carrer del Torrent de la Borina per últim, que ens portara a on hem deixat el vehicle aquest matí. Pugem i enfilem en direcció a Hostalets de Balenyà, arribem, parlem de fer un altra eixida el dia 30, el Jose Maria queda encarregat de comentar-ho amb més gent, ens acomiadem i jo pose rumb envers Martorelles on arribe sense cap contratemps.