Dilluns, 06.00 h; sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, avui, hem quedat amb el Jose de anar a fer un tomb deixant el cotxe a Palau Solita. Així dons, quant manquen deu minuts per les set, el recullo i enfilem cap a Palau, al barri de la Sagrera on deixem el cotxe a pocs metres de L'Església de Santa Mª de Palau Solita, cosa que evidentment aprofitem per fer una visita i les corresponents fotografies.
església de Santa Mª de Palau Solita
Església Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità
Església reformada d'estil romànic del segle XII. A la façana principal, porta d'arc rodó de mig punt adovellat. Rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. Teulada a dues vessants de teules àrabs. Campanar de planta quadrada.
L'edifici tal com avui es pot veure té la planta en forma de creu, sense tenir en compte les ampliacions més modernes que s'han fet els últims temps, però cal pensa en la possibilitat que originàriament hagué estat de creu grega i amb una orientació perpendicular a l'actual.
Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa Maria de Palau-Solità va ser el 14 de novembre de 1122. La cerimònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Santa Oleguer. Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir nous. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés-pintor anònim de l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segles XVII.
Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria que daten del segles XVI. A més de la funció religiosa, des dels anys setanta el Patronat de les Nits Musicals de Palau-Solità i actualment l'associació Amics de la Música Clàssica organitza uns concerts que sempre han tingut mot bona acollida.
Un pic feta la visita agafem pel passatge de la Sagrera i anem a buscar el carrer de Montjuïc que travessa de sud a nord el barri del mateix nom, deixem enrere els carrers asfaltats i ens endinsem entre camps de conreu i algun rodal de bosc i seguim pel Camí de Sant Roc a Montjuïc fins que poc abans de arribar al barri de
Font de Sant Roc
Sant Roc trobem la Font de Sant Roc, parada, fotos i tastar l'aigua que brolla de la font, continuem la ruta endinsat-nos en el bosc del Mas del Castell, d'on sortim per topar-nos quasi amb el mas de Can Pujol i la plana que l'envolta, seguim caminat i ja comencem a divisar la Granja Marimon on arribem poc després, fem una somera
petita esglesiola dins les instal·lacions de la Torre Marimon
visita, especialment a una petita ermita de la que no he trobat noticia arreu, seguim la marxa, ara anem a trobar la C-59 que travessem i agafem el carrer que fa de limit entre l'urbanitzacio de Can Valls i el Bosc del Negrell, arribats a la part mes alta del carrer, el deixem i agafem el Camí de la Creu de Baduell que s'endinsa en el Bosc de Can Viladavall al cap d'una estona el camí, es transforma en carrer de l'urbanitzacio de Can Masponç que anem seguint fins que sortim a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers just en el punt on conflueixen les urbanitzacions de Can Masponç, La Vall i La Font d'Abril, agafem el carrer principal d'aquesta ultima que coincideix amb el Camí Vell del Castell de Montbui, durant una bona estona anem fent pujada fins que deixades enrere les ultimes cases,i en un clar en mig del bosc, parem a esmorzar, un pic acabem, agafem un corriol que surt per l'esquerra i que per la vesant nord del Turo Gros va a trobar el Camí de Caldes de Montbui a Santa Eulàlia de la Ronçana que llinda en aquest tram amb el Golf de Caldes, el seguim un tros en direcció sud-oest fins que trobem un trencall que per l'esquerra del cami ens encamina a Can Camp masia que reflecteix en les seves restes un passat esplendorós, i que avui serveix per acollir algunes ovelles.
masia de Can Camp, a tocar del Golf de Caldes
Sortint de Can Camp, agafem lo que intuïm mes que veiem es un petit corriol que semble portar cap el torrent i el camí que hem divisat abans, així es, i encara que tenim que retrocedir una mica, trobem el sender que va resseguint el torrent de Can Camp i es va obrint pas pel mig del Bosc de Can Camp, seguim sempre al costat del torrent lo que fa que encara que el bosc s'acaba i a banda i banda es veuen camps conreats, nosaltres, anem per l'ombra de una petita banda de bosc de ribera amb tota mena d'arbres amants de l'humit solque envolta el torrent.
Poc abans de que el sender ens retorni a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, trobem la Font de la Borda dintre mateix del torrent, ens refresquem,
Font de la Borda
omplit les botelles i seguim la ruta, travessem la carretera i pel mig de la zona industrial de La Borda anem a sortir a la carretera C-59 que creuem i travessem Caldes de est a oest per anar a trobar la Carrereta de Vic a Molins de Rei que agafem en direcció Molins, fins trobar el trencall de la carretera que porta a la Granja Marimon, aqui ens desviem i seguim envers la Granja, arribats als primers edificis del complex girem a la dreta, i entre camps experimentals tant de cereals com d'arbres anem a trobar una gran bassa que deu servir per regar els voltans, aquí i en un banc de fusta, parem a menjar lo que ens ha sobrat del mati, un pic reposats, continuem la marxa pujant per unes escales de fusta fins dalt la bassa, la envoltem i per un sender que transcorre entre camps de conreu i sempre en sentit sud/sud-oest, continuem caminat, el sender passa pel mig del Pla de Can Bissoli, també passa a fregar les edificacions de Can Giber i la seva bassa. Pasat Can Giber, comencem a divisar les primeres cases del barri de Can Duran de Palau Solita on arribem poc després, i pel carrer de Les Guilleries girem cap la dreta, quant passem pel davant de Ca Pere de la Font, ens entretenim una estona jugant amb una simpatica i bonica egua, seguim caminant i arribem davant de Can Duran antiga i gran masia
entrada a can Duran, restaurant i petit museu
reconvertida en restaurant i petit museu d'estris de pagès, com a curiositat, a l'entrada te una reproducció en pedra i a escala de l'església de Santa Mª de Palau Solita, acabada la visita continuem camí i ara ja per la carretera de Sentmenat anem a trobar el barri de La Sagrera i ja aquí, el carrer Sagrera on hem deixat el cotxe fa unes onze hores, pugem al vehicle, i enfilem envers Santa Perpetua, deixo al Jose i ja poso direcció a Martorelles donat per acabada la sortida d'avui.
església de Santa Mª de Palau SolitaEsglésia reformada d'estil romànic del segle XII. A la façana principal, porta d'arc rodó de mig punt adovellat. Rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. Teulada a dues vessants de teules àrabs. Campanar de planta quadrada.
L'edifici tal com avui es pot veure té la planta en forma de creu, sense tenir en compte les ampliacions més modernes que s'han fet els últims temps, però cal pensa en la possibilitat que originàriament hagué estat de creu grega i amb una orientació perpendicular a l'actual.
Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa Maria de Palau-Solità va ser el 14 de novembre de 1122. La cerimònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Santa Oleguer. Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir nous. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés-pintor anònim de l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segles XVII.
Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria que daten del segles XVI. A més de la funció religiosa, des dels anys setanta el Patronat de les Nits Musicals de Palau-Solità i actualment l'associació Amics de la Música Clàssica organitza uns concerts que sempre han tingut mot bona acollida.
Un pic feta la visita agafem pel passatge de la Sagrera i anem a buscar el carrer de Montjuïc que travessa de sud a nord el barri del mateix nom, deixem enrere els carrers asfaltats i ens endinsem entre camps de conreu i algun rodal de bosc i seguim pel Camí de Sant Roc a Montjuïc fins que poc abans de arribar al barri de
Font de Sant Roc
petita esglesiola dins les instal·lacions de la Torre Marimon
masia de Can Camp, a tocar del Golf de CaldesPoc abans de que el sender ens retorni a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, trobem la Font de la Borda dintre mateix del torrent, ens refresquem,
Font de la Borda
entrada a can Duran, restaurant i petit museu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada