MONTSENY, MATI DE SOL, NEU, AIGUA.............y pedres

Lloc inici caminada: carretera BV-5114 Km 21, davant de Can Casades, Santa Fe del Montseny

Caminants:  Francesc

Hora d'inici caminada: 08:07:12

Hora d'arribada: 15:48:53

Duració: 07:41:41

Alçada punt de sortida: 1162 m

Alçada mínima assolida:1070 m

Alçada màxima assolida: 1676 m

Desnivell màxim: 606 m

Guany: 513 m

Ascensió acumulada: 915 m

Descens acumulat: 880 m

Distancia recorreguda: 16.44 Km

Velocitat mitja: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)

Turó de l'Home

 Aquest últims dies, després del darrer episodi de neu, frisava per poder fer una escapada a la neu, ja trobava en falta el trepitjar per damunt la catifa blanca, diumenge varem sortir a fer un tomb amb la dona i passant per Sant Celoni vaig veure que el Turo de l'Home es veia tot emblanquinat encara, en aquell mateix moment vaig tenir clar on aniria avui a caminar, esperava poder matar dos pardals d'un sol tret, trepitjar neu i quelcom que en ronda pel cap fa molt de temps, pujar al Turo de l'Home amb neu, aixo si, amb un munt de dubtes de si seria capaç d'assolir la fita. Per aixo decideixo sortir tot sol avui i no embarcar a ningú per si la cosa no surt tal com espero.

BV-5114 a tocar de Santa Fe del Montseny

 Quan passen uns pocs minuts de les vuit del mati arribo a Santa Fe del Montseny, deixo el vehicle a tocar de Can Casades, aquí la neu es mes aviat escassa, nomes en veig en els racons, no em desanimo i dono inici a la caminada per la carretera en direcció a Sant Marçal, fets uns dos-cents metres ja m'endinso en el bosc en busca del corriol que m'ha de portat dalt el Turo de l'Home, aquest esta senyalitzat per unes fites de ferro de color verd que fan mes difícil el marrar el camí.

camí del Turó de l'Home

 A mida que vaig guanyant alçada la neu es fa mes present arribant a cobrir pràcticament tot el terra, l'inconvenient es que el camí esta tant trepitjat del cap de setmana que es quasi una placa de gel lo que dificulta el caminar. No obstant, vaig avançant encara que poc a poc, la imatge es molt especial, aquí el bosc es tot ell una fageda, lo que vol dir que els arbres aixequen els seus troncs i rames nues damunt una catifa blanca. Quan porto fets una mica menys de tres quilometres arribo a una avetosa, canvi total de paisatge, aquí em trobo immers en un ambient que recull tots els estereotips nadalencs, avets amb neu a les branques, el terra nevat........sembla talment una postal nadalenca.

avetosa

 El sender va fent llaçades per salvar el desnivell, quan porto fets cinc quilometres (que m'han semblat molts mes) arribo dalt el Turo de l'Home, aquí em faig unes fotos al costat del vèrtex geodèsic per deixar constància de la "gran gesta" i cerco un lloc per fer quelcom mes prosaic,  fer el primer mos del dia. D'aquí dalt estant la vista es espectacular, llastima de la calitja que ho difumina tot, enllestit l'assumpte gastronòmic decideixo reiniciar la caminada, tenia previst arribar-me a Les Agudes però l'esforç fet a la pujada m'ha deixat bastant cansat i decideixo obviar aquest tram.

estació meteorològica del Turó de l'Home

  Dono inici a la tornada anant a trobar el Coll Sesbasses, mentre jo baixo va arribant gent per diferents camins lo que em deixa una mica sorprès, no estic acostumat a trobar gaire gent els dilluns, arribat al coll agafo el sender que porta a la Font del Briançó, en aquest tram suposo que degut a l'escalfor del sol, la neu comença a estovar-se lo que afeixi't a la catifa de fulles seques fa que els peus s'enfonsin i vagi notant la fredor de la neu pel damunt de la canya de les botes, en una mica mes d'un quilometre de descens, arribo a la Font del Briançó, el doll d'aigua que treu es espectacular, fa goig de veure, un cop fetes les fotos de rigor i tastada l'aigua segueixo  camí avall.

Font del Briançó

 Tenia previst anar a sortir a la carretera BV-5114 a tocar de la Font de Passavets cosa que no succeeix, suposo que en agafar alguna drecera he canviat de corriol i malgrat sortir a la carretera, ho faig davant de l'edifici que anomenen El Convent, per arribar-me a la font tindria que caminar casi mig quilometre pel voral de la carretera aixi que ho deixo estar, travesso aquesta i agafo un sender que surt del costat del Convent i que mes o menys paral·lel a la carretera m'apropa a Santa Fe, mentre camino i en veient que nomes son dos quarts d'una, penso en que fer i decideixo fer l'itinerari de l'Empedrat de Morou, itinerari senyalitzat per la Diputació de Barcelona dintre del Parc del Montseny.

Riera de Santa Fe

Aquí començo a trobar una munió de gent, especialment grups familiars amb nens inclosos, ara m'ha dono que estem en plena "setmana blanca" semble talment un diumenge, arribat a Can  Casades decideixo iniciar l'itinerari en sentit invers per passar pel tram que voreja la Riera de Santa Fe en primer lloc, aixi ho faig i vaig resseguint aquesta fent fotos sense parar, aixi arribo a l'embassament o "Pantà de Santa Fe" arribo a la resclosa, un cop aquí agafo el sender senyalitzat, part de l'interes d'aquest itinerari son les vistes, avui aixo es quasi  inexistent degut a la calitja, l'altre punt d'interès son els afloraments granítics que en gran quantitat es troben per la zona i li donen nom.

Pantà de Santa Fe

 El desnivell d'aquest tram es de poc mes de cent cinquanta metres, malgrat aixo se'm fa costerut, deu ser a causa del desnivell acumulat que ja porto a les cames, arribo al punt mes alt a tocar del Turó de Morou, a partir d'aquí ja s'inicia un suau davallar pel mig de fagedes i castanyedes fins anar a sortir a tocar de la Torre d'en Lleonard, gran casa reconvertida en escola de natura, m'apropo a visitar l'ermita de Santa Fe adossada a l'hotel i com a cloenda de la sortida d'avui prenc unes imatges de les sequoies que es troben dins el recinte de Can Casades.

ermita de Santa Fe

Assegut al cotxe faig un petit mos mentre penso en com a anat el dia, la veritat es que si deixo a banda les agulletes que tinc a les cames, ha estat un dia casi perfecte, he assolit les fites que m'havia proposat, he gaudit del plaer de caminar per damunt de la neu, la barreja del silenci, la blancor de la neu, la solitud, la bellesa  de l'entorn, ........ ha estat ben be una experiència quasi mística, i tot aixo, sense prendre mal................que mes es pot demanar, acabat el mos arranco el vehicle i ja poso rumb envers Martorelles on arribo no sense "gaudir" de algun petit tram de retencions, vaja com un diumenge qualsevol, beneïda setmana blanca.