CAMINANT ENTRE CIRERERS I FONTS

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles

Lloc inici caminada: Cami de Can Girona a tocar del Viver Castell se sant Foix

Caminants: Julio, Jordi,  i Francesc

Data: 24-03-2011

Hora d'inici caminada: 07:52:50

Hora d'arribada: 11:38:21

Duració: 03:45:31

Alçada punt de sortida: 175 m

Alçada mínima assolida:172 m

Alçada màxima assolida: 459 m

Desnivell màxim: 287 m

Guany: 284 m

Ascensió acumulada:397 m

Descens acumulat: 370 m

Distancia recorreguda:9.190 Km

Velocitat mitja: 2.4 Km/h (sense descomptar parades)

flors de cirerer

Ahir varem quedar amb el Julio de apropar-nos a veure els cirerers de Can Barbeta per si podíem gaudir de l'espectacle de la floració, aixi dons quan avui ens trobem els tres, dic d'agafar el cotxe i deixar-lo al final del Camí de Can Girona per estalviar una mica de temps, aixi ho fem i aparco el vehicle al costat del viver i iniciem la caminada anant a trobar Can Girona, aquí ens desviem pel Camí Antic de Martorelles a Montornès, que després de passar per Can Oliveres ens porta al Coll de Mercader, arribats al coll ja agafem el corriol que per la dreta i després de creuar una cadena es va obrint pas pel mig del Bosc del Castell fins arribar als cirerers.

cirerers de can Barbeta

Arribats, ens trobem que la floració malgrat haver començat no es pot dir que estigui en el seu punt mes àlgid, aixo no impedeix que ens entretinguem treien unes quantes fotos, enllestida la sessió fotogràfica diem de apropar-nos a la Font d'en Gurri. Comento de com anem be de temps, fer una mica de volta per evitar en lo possible la pista ample i feixuga que porta al Coll de la font d'en Gurri, cap vot en contra, aixi que arribem al Coll de Can Corbera i agafem la pista que en suau davallada ens portaria a sortir a les instal·lacions del golf de Vallromanes.

Dolmen de Can Gurri

Quant portem fet un quilometre des de el coll deixem la pista i ens endinsem per un corriol que surt per la dreta i que s'endinsa en el Bosc de Can Malloles, el corriol es fresquívol i encara que puja constantment es de mol bon fer, especialment en els dies calorosos d'estiu. Després d'uns sis-cents metres de corriol anem a espetegar a la pista uns cent metres per sota del Dolmen de Can Gurri, com no pot ser d'altre manera es apropem a fer complida visita, amb mes motiu ja que el Jordi no el coneixia, decidim que el lloc es tan bo com altre per fer el mos.

Castell de Sant Miquel des del Coll de la font d'en Gurri

Enllestit el mos i com anem força be de temps decidim que en lloc de anar directament a trobar la Font de Can Gurri, ens arribarem dalt del coll i pel GR-92 anirem en direcció el Turó Galzeran fins que trobem el corriol que passant per la Font del Llorer va a sortir a la d'en Gurri, aixi ho fem, arribem al coll i girem envers la dreta i anem fent camí per la pista que es correspon amb el GR, arribats davant el corriol ens  endinsem i en menys de cent metres trobem el cartell que indica la Font del Llorer, arribats a la font ens portem una desil·lusió, nomes surt un petit fil d'aigua, cosa que ens estranya molt.

Font del Llorer

Tornem al corriol i seguim davallant per aquest fins que anem a sortir a la clariana on es troba la Font d'en Gurri on arribem després de saltar per damunt del troc caigut d'un dels grans pollancres que donaven ombra al lloc. La font deu treure un bon doll d'aigua suposem, ja que s'ha creat un bassal el nivell del qual sobrepassa el boc. aquí podem comprovar la força de la natura si la deixem fer, de les soques d'un dels pollacres que la ventada va tombar estan sortint una gran quantitat de rebrots que  si ningu ho impedeix tornaran a donar aixopluc a la font i els seus rodals.

Font d'en Gurri amb basal d'aigua

Sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri per on iniciem la davallada, ara, recordant el comentari del Toni Seuma sobre la "Fonteta de Can Gurri" cerquem el pas del que parla, i encara que les bardisses comencen a tapar-ho altre cop ens endinsem per trobar-la, i tal com ell explica allí esta, un humil tub de plàstic deixa anar un ges menyspreable raig d'aigua que va a engruixir el cabal del Sot dels Verns, per la seva situació es mes que probable que com el Toni diu sigui el sobrant de la font de dalt.

"Fonteta" de Can Gurri

Tornem a la pista i fets uns dos-cents metres som davant de la cadena que barra el pas al Camí de Can barbeta, com no coneixen la mina de Can barbeta ens desviem els cent metres que ens separen del corriol que ressegueix el torrent on es troba la boca de la mina, un cop visitada tornem sobre les nostres passes  i seguim davallant fins arribar a l'entrada del caminoi que porta a la Font de Can Santpare, com tampoc la coneixen ens desviem per visitar-la, tornem a la pista i ja no parem fins que som a la Font de la Mercè on ens aturem per refrescar-nos amb les seves aigües.

Font de la Mercè

Ara ja es qüestió de seguir pel Camí de Can Barbeta fins arribar a Can Girona i ja fer el pocs metres que ens separen de on hem deixat el vehicle unes hores abans, l'agafem i ens dirigim envers Martorelles on arribem i ens acomiadem fins la propera. Ha estat un altre agradable mati gaudint de la natura i en bona companyia.