L'ESTANY, UNA VOLTA PELS RODALS

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda

Lloc inici caminada:carrer Dr. Vilardell, L'Estany
Caminants: Jose i Francesc

Hora d'inici caminada: 08:00:54

Hora d'arribada: 15:38:42

Duració: 07:37:48

Alçada punt de sortida: 880 m

Alçada mínima assolida: 820 m

Alçada màxima assolida: 1008 m

Desnivell màxim: 188 m

Guany: 128 m

Ascensió acumulada: 612 m

Descens acumulat: 642 m

Distancia recorreguda: 16.297 m

Velocitat mitja: 2 Km/h (sense descomptar parades)

Dolmen del Puig Rodo

Feia temps que em rondava pel cap fer una visita a Santa Maria de l'Estany i evidentment a la resta del poble de l'Estany i els seus rodals, per aixo m'havia preparat una caminada per la zona, diumenge truca el Jose per quedar per avui, li comento lo que tenia previst i li semble bé, quedem en trobar-nos a les set a Santa Perpetua.

L'Estany, municipi del Moianes

Aquest mati quan manquen uns minuts per les set el recullo i anem a trobar la C-59 que no deixem fins que som arribats al petit municipi de l'Estany, deixem el vehicle al carrer Dr. Vilardell i com encara es mig fosc ajornem la visita al poble per la tornada i creuant la C-59 donem inici a la caminada anant a trobar El Pedró del Pontarró i la Boca Nord de la Mina que també decidim visitat a la tornada. El sender esta ben senyalitzat per lo qual es qüestió d'anar seguir les indicacions que menen al Puig Rodo.

Font Canaleta

Fets uns tres quilometres arribem a l'alçada del corriol que baixa a la Font Canaleta, ens endinsem i fem el pocs metres que ens permeten arribar a la font que es troba dintre mateix de la llera del torrent, el lloc te un aire bucolic malgrat el petit fil d'aigua que en surt, la taula i el bancs de pedra fan del lloc un espai ideal per petites fontades a l'estiu. Tornem a la pista i seguim la caminada, un quilometre mes i ens trobem davant de la Casa Nova de la Vall, mas de pedra en un impecable estat de conservació, passada la casa i en veient l'hora cerquem un lloc arrecerat i procedim al ritual del mos.

Casa Nova de la Vall

Seguim ruta sempre guiats pel indicadors que ens marquen el camí a seguir, durant un bon tram el sender coincideix amb el Camí de Sant Jaume que de Sant Pere de Rodes va a trobar Montserrat, passem fregant el Puig Espeltos lloc on conflueixen els termes de L'Estany, Moià i Muntanyola, arribem al Collet de la Caseta Alta punt on conflueixen cinc senders, agafem el segon per la dreta i quan portem fets uns set quilometres i mig som davant del dolmen de Puig Rodó.

Dolmen del Puig Rodo, Moià

El dolmen semble ser un del millors conservats de tot el Moianes i encara estar aprop de l'Estany semble pertànyer a Moià, ara ens desviem de la ruta per fer els nou-cents metres que en forta pujada ens deixaran dalt el Puig Rodo, les vistes son esplèndides  malgrat de la boira que s'esmuny per la plana, davallem i ens incorporem a la pista, quan portem uns dotze quilometres fets, arribem a Can Comes Vell i a la Casa Nova de l'Heura, tant en una com en l'altre ha primat lo practic envers l'estètica en les ampliacions.

La pista ens porta a trobar la C-59 a l'alçada de can Comes Nou, encara que poc abans de sortir a la carretera girem pel camí de Cal Costa per tal de apropar-nos a la Creu de Terme sense tenir que vorejar la carretera i el fum dels pocs vehicles que hi transitant, veien que el camí s'aparta cada cop mes el deixem i per marges ens anem aproximant a la creu. Aquesta es troba a ran de carretera just en punt quilomètric 45 i flaquejada per dos alts xiprers.

Creu de Terme en mig de dos alts xiprers

 Creu de Terme. A un quilòmetre del poble s'aixeca la Creu de Pedra. Una columna de vuit cares de 2,5 metres d'alçada que acaba en un capitell que, cisellat per cada cara, representa Crist crucificat per una i la imatge de la Mare de Déu asseguda per l'altra.

Visitat el lloc creuem la carretera i sortim al Raval del Prat, per un corriol que s'obre pas pel mig del camp de la Perera ens anem apropant al poble, passem a tocar de Cal Rei i de Cal Xipiró, arribats al barri de la Sagrera  decidim cercar un lloc per fer el mos del migdia abans d'entrar dins el centre del poble, matat el cuc ja entrem al poble pel carrer de Rodors, sortim al carrer Major i per aquest anem a trobar la Plaça del Monestir, per l'hora el sol esta en el seu cenit i dificulta poder treure imatges mig decents.

Ajuntament de l'Estany dintre de l'antic complexe monàstic

Monestir de Santa Maria de l'Estany. És una joia del romànic català i, antigament, una de les principals abadies canonicals del país. Fou fundat l'any 1080 i hi residí una comunitat de canonges agustinians. El claustre és l'element més atractiu del monestir i en destaquen les columnes dobles amb els seus magnífics capitells.

L'església de Santa Maria, del segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster: planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transepte i acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura de la Verge, Maradedéu gòtica, d'alabastre del segle XIV.Les dependències del monestir antigament destinades a les activitats quotidianes dels monjos guarden avui un seguit de col.leccions d'art religiós i popular, aplegades pel qui fou rector i gran impulsor de les reformes al conjunt del monestir, Mn. Aureli Pou.La primera sala exposa el tresor parroquial de Santa Maria, així com altres peces de caràcter religiós procedent d'altres esglésies o particulars. Cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (segle XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), i el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII). Són també interessants les escaparates amb diferents marededéus, procedents de cases particulars i la col.lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes.La sala central guarda elements de pedra de diferents naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (segles XI-XII), i les tombes antropomorfes (segles XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu; n'hi ha de pedra i de guix.Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic, i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX).

Santa Maria de l'Estany

Com no podem visitar el claustre ni l'interior de la capella un cop visitats el volts del monestir, decidim apropar-nos altre cop al Pedró per prendre imatges del lloc ja que aquest mati era encara massa fosc per fer-ho, pel Carrer de Jacint Verdaguer sortim altre cop a la carretera, la creuem i ens dirigim on s'aixeca el Pedró del Pontarró.

el Pedró al lloc on antigament es trobava el Pontarró

El Pedró del Pontarró. El Pontarró, del qual es conserva solament el nom, és ara la boca nord de la Mina, i sobre ell passa el modern vial cap a puig Rodó.

El Pedró del Pontarró és un monument recordatori erigit per Guillem de Rocafort el 1668, en agraïment per no haver-se fer mal en caure daltabaix del Pontarró una nit que tornava de Barcelona. S'hi representa un calvari en alt relleu, amb les tres Maries i la ciutat de Jerusalem al fons: "S'estaven prop de la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena." (Joan, 19:25)

Sota mateix del Pedró es troba la Boca Nord de la Mina per on ara transcorren les aigües de la Riera de l'Estany, l'obra malgrat tenir prop de cinc-sents anys semble conservar-se força be, encara que semble s'esta fent alguna mena d'actuació, possiblement de conservació

boca nord de La Mina

La Mina. L'antic estany, que dóna nom al poble, va ser dessecat per ordre de l'abat Carles de Cardona,  el segle XVI, mitjançant la construcció d'una mina que encara avui es conserva. 

Aquest estany era un dipòsit natural d'aigua i beneficiava la caça i l'agricultura al seu entorn, però per altra banda, era un focus de mosquits i d'infecció de febres quartanes o paludisme, que, segons moltes referències històriques, era el mal endèmic de l'Estany. Això mogué el darrer abat de l'Estany a fer construir la mina l'any 1554. L'any 1735 l'allargaren. Té més de tres-cents metres d'extensió i forma un pas subterrani d'1,10 metres d'amplada i 2,40 metres d'alçada, aproximadament, cobert de grans lloses, el qual treu l'aigua del centre del pla a l'indret del Pontarró, on era aprofitada per fer anar l'antic molí de l'Estany o molí del Grau. 

Font Vella

Ara ja per concloure la visita al poble ens desplacem per visitar la Font Vella  que es troba a pocs metres de on tenim el vehicle. És una font subterrània a 4 metres de profunditat al capdavall d'una escala de pedra. És de pedra vista amb un arc central i dos de laterals i una làpida gravada en la qual hi ha la data de 1756.

Vista la font ja donem per acabada la visita, anem a cercar el cotxe, ens hi acomodem i ja posem rumb envers Santa Perpetua, ens acomiadem i em dirigeixo a Martorelles, la caminada no ha estat de les mes agradables malgrat aixo, he caminat i he pogut fer somera visita a l'Estany que a la fi era la motivació primera.