diumenge, 20 de març de 2016

GRANOLLERS DE ROCACORBA-TURO RODO-SANTUARI DE ROCACORBA-GRANOLLERS DE ROCACORBA

Lloc inici caminada: Granollers de Rocacorba, Sant Martí de Llémena, Gironès
Caminants: Salva i Francesc
Data: 18-03-2016
Hora d’inici caminada:08:34:53
Hora d’arribada: 17:34:50
Duració: 08:59:57
Alçada punt de sortida: 376 m
Alçada mínima assolida: 360 m
Alçada Màxima assolida: 923 m
Desnivell màxim: 563 m
Ascensió acumulada: 925 m
Descens acumulat: 947 m
Guany: 546 m
Distancia recorreguda: 15.728 m
Velocitat mitjana:1.7 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 2,72 km/h
Granollers de Rocacorba
Com sempre que puge a Martorelles, parlem el Salva i jo i quedem en fer una caminada divendres, comenta de fer visita a Les Muntanyes de Rocacorba seguint un track baixat del Wikiloc, malgrat veure que té un desnivell acumulat força important li dic que em semble bé i quedem en trobar-nos a Hostalets de Balenya a un quart de huit, arribe puntual i ja està esperant, puge al seu vehicle i posem rumb envers Granollers de Rocacorba.
església de santa Maria de Rocacorba
Granollers de Rocacorba és un poble disseminat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironés), al vessant oest de la serra de Rocacorba. L’església parroquial està dedicada a Santa Maria i és a prop de l’antic castell de Granollers, que fou el centre de la baronia de Granollers. El conjunt arquitectònic, datat del segle XI, es coneix amb el nom del Castell de Rocacorba i està format per l'església romànica i el mateix castell, utilitzat pel noble Ramon de Rocacorba. Més endavant aquest castell es va reformar donant lloc a l'actual masia i a la casa de colònies annexa.
Can Gelats
Aparquem, fem unes fotos de l'església i el seu comunidor i ens posem en marxa, portàvem la idea de resseguir el Torrent de Rocabellera fins a arribar a Can Plana, una tanca de nova construcció ens barra el pas, no veiem més opció que desfer un tram de la GIV-5315 fins a arribar a la pista asfaltada que mena a Can Plana que agafem, arribats a la masia veiem que ací podíem haver deixat el vehicle i estalviar 1,9 km, mirem la part bona, ja hem fet el preescalfament.
ases de Can Gelats
Davant la masia girem a dreta i per pista de terra anem fent camí pel mig del Pla de Gelats fins que som a tocar de Can Gelats, ací, un grupet de simpàtics ases prenen el poquet sol que hui brilla, amablement ens deixen que els hi fem unes fotos i fent-se a part del camí, ens deixen passar. Deixem la pista per endinsar-nos en una senda per on iniciem potser el tram amb més pendent de la ruta, arribem dalt d'un collet entre el Turó Rodo i el Turó d'Espinassors.
Roca barret
El lloc ens pareix bé per a fer el mos de mig matí, en un punt de la pujada, el peu m'ha fet una embrincada i espere que aquest moment de repòs li vaja bé. Enllestit el mos, reiniciem la caminada, ara tenim pel davant una forta davallada que ens porta directes a Can Vives i El Mitjà, dos masos que rodegem per l'esquerra, creuem la Riera de Rocacorba que rau eixuta i ens trobem la roca coneguda com a Roca Barret per la forma que l'erosió li ha donat.
Arcova, interior
Ací i en veient que el dolor continua, li comente al Salva que continuí ell sol i aprofitant que el camí de tornada passa a menys de 100 m, jo aniré xino xano i ja ens trobarem, diu que no, que si tornem, serà els dos, davant d'això continuem endavant encara que a un ritme molt per dessota del "normal". En pocs metres que a mi em semblen més, arriben davant de la Arcova o Cova de Rocacorba, a la que no dubtem en donar un cop d'ull.
entrada de la Arcova
Ens hem d'arrossegar per entrar-hi, però només passar l'entrada ja ens podem aixecar, el seu interior és un passadís estret i llarg amb les parets i el sostre plens de formes calcàries produïdes pel degoteig de l'aigua. Ens endinsem fins on l'estretor ens ho permet, prenc unes quantes fotos i tornem a eixir. Seguim pujant els a prop de 500 m. que ens queden per arribar dalt de Rocacorba, bé dalt del tot no arribem, ja que preferesc no forçar més del compte. Ens conformem a visitar els exteriors del Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.
penyal on s'erigeix el Santuari de Rocacorba
El santuari és edificat damunt d'un penyal amb forma de popa de vaixell que em fa vindre al cap tant el Castell de la Popa a Castellcir, com el Castell de Taradell. Vist el lloc iniciem la davallada deixant a la nostra dreta el cim del Puigsou amb unes impressionants antenes. Fem uns metres pel camí de Pujarnol a Rocacorba, camí que deixem per agafar un sender que ix per l'esquerra i que va tota l'estona en paral·lel a la pista. Com el sender és molt pedregós i el peu es queixa, anem alternant trams de sender i trams de pista.
santuari Mare de Deu de Rocacorba
Passem pel Rec de l'Escaleta que no porta gens d'aigua, creuem pel mig d'una fageda de gran bellesa, i així, a poc a poc, arribem a la Font de Sant Nicolau, aquesta deixa anar un minso rajolí. Teníem pensat parar ací per dinar, però com veiem que a la propera Ermita de Sant Nicolau de Pujarnol, li dóna el sol que ha tret el cap entre els núvols, diem de fer el mos allí. Enllestim de pressa, ja que semble que no tardara gaire a ploure. Quant portem pocs metres fets, comencen a caure quatre pedretes de gel que de seguida donen pas a una pluja no gaire forta, però constant.
font de Sant Nicolau
Pose a resguard la càmera i el mòbil i ens enfundem les peces d'aigua i dintre d'allò que el peu em permet mirem d'augmentar el ritme, ja que si el corriol acumula aigua, tindrem problemes, per culpa d'això, passem de llarg la Pedra dels Tres Senyors, la Pedra Plana de Golany amb les seues vistes, deixem enrere el Coll Saposa, passem pel Portalo, encara que sembla prou interessant per a fer unes fotos, no és el moment més adequat. Passat aquest, el Salva diu d'avançar-se ell fins al cotxe i recollir-me.
ermita de sant Nicolau de Pujarnol
Aixi ho fem i quan arribe a la confluència del Camí de Can Plana amb la GIV-5315, veig que arriba ell amb el vehicle, guardem els trastets i posem rumb envers Sant Feliu de Pallerols on parem a prendre unes ben merescudes i fresques begudes. Tornant al cotxe ja ens dirigim a trobar Hostalets de Balenyà on ens acomiadem. Ha estat una caminada prou bonica malgrat que a causa del problema amb el peu, s'ha fet molt llarga, em sap greu pel Salva, això a part ha estat un altre dia ben aprofitat.

1 comentari: