dilluns, 25 de gener de 2010

LLINARS- CAN BORDOI-CASTELL VELL-LLINARS

Dilluns mati, avui estava previst realitzar la caminada que varem ajornar dilluns passat, però com els avanços meteorològics indicaven pluges, havíem quedat que en funció del temps que fes diumenge nit així faríem, ahir per la nit el cel estava completament encapotat e inclús queia una que altre gota d'aigua, per lo que es donava per suposat que la sortida quedava ajornada altre cop, la dona aquest mati anava al gimnàs, quant ha sonat el despertador també m'he llevat, veient que nomes eren tres quarts de set he tret el nas per la finestra i com que en aquell moment no plovia he pensat que quedar-me a casa comportava el risc que el sostre s'hem
Sant Esteve del Coll
vinguera a sobre, així que he preparat la motxilla amb una mica de menjar, aigua i una mica de vi, he posat també la capellina i he anat a buscar el cotxe mentre barrinava on fer cap, a la fi d'entre les rutes que tinc en llista d'espera he optat per una que sortint de Llinars del Vallés s'endinsa en el Parc del Montnegre-El Corredor.
Carretera de La Roca i C-35 fins a Llinars, nomes passar el pont que creua la línia del TAV, la AP-7 i el Mogent he girat pel carrer del Porvenir i he deixat el vehicle en un descampat davant les piscines municipals per aquest mateix carrer he començat a caminar fins que arribant a la deixalleria municipal he agafat un camí de terra que va a trobar el Mogent per on l'he anat resseguint fins que quant portava fets un parell de quilometres l'he creuat per sobre, després he passat per sota de tota la infraestructura viaria per una passera inferior que va a sortir a tocar de Can Suari, masia abandonada com tantes que he vist avui, aquí he agafat el Camí del Coll que en uns dos quilometres mes, m'ha portat a trobar l'església de Sant Esteve del Coll a tocar del barri de Sant Josep.
Sant Esteve del Coll
L'església de Sant Esteve data del segle XVI, tot i que fou ampliada en els segles posteriors i restaurada el 1.885.
Té planta de creu llatina i una torre campanar rematada amb merlets, al interior s'hi conserva una imatge del Roser del segle XVII.
A curta distància hi ha un exemplar d'arboç (Arbutus unedo) dels més grans de Catalunya, catalogat com arbre monumental, malauradament es troba en mol mal estat, de fet esta en tant mal estat que he passat de fer-li cap foto.
Segueixo per la pista, passo pel davant de les restes de lo que fou Can Petroli, avui el trobar restes de masos serà quelcom molt freqüent, lo que mostra que va estar una zona amb força presencia humana des de temps remots, la senda passa a tocar les instal·lacions de les pedreres dels Dous, avui dia fora d'ús encara que es fan servir com magatzem de material de construcció, passo pel davant de Can Puigvert,
Can Puigvert,
masia encara en peus però amb evidents símptomes de degradació, quant porto fets poc mes de sis quilometres arribo davant les restes de la Torre Vella pel seu costat surt un caminoi per l'esquerra de la pista per on agafo i en uns quatre-cents metres vaig a sortir a la Torrassa del Moro.
Torrassa del Moro
La Torre o Torrassa del Moro és una torre circular que presenta una base d'època romana i un nivell superior possiblement medieval. La seva altura total és de 8.30 m. i el diàmetre exterior, de 9.30 m. La part romana està feta de 9 filades de grossos carreus encoixinats. Segurament el segon cos, fet també de carreus de granit, però més petits i amb zones irregulars, re aprofità una primitiva torre de guaita romana. No ha estat mai excavada i no se'n té cap dada cronològica.
Popularment es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc. D'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar.
Segueixo la ruta prevista i descartant algun que altre corriol tant a dreta com a esquerra vaig fent camí fins que quant porto uns nou quilometres arribo a les envistes de Can Bordoi.
arribant a Can Bordoi
El casal noucentista de Can Bordoi construït a principis del segle XX per Josep Comas i Masferrer reemplaçà l’antic mas de Can Bordoi, documentat des del segle XIII, alberga el Museu Monogràfic del Castell de Llinars, museu privat on hi ha tot el material trobat a les excavacions fetes al Castellvell i on destaca una magnífica col·lecció de ceràmica. no se si es pot visitar el museu donat que malauradament com casi arreu, els dilluns esta tancat per descans del personal.
Al costat de la casa es troba Sant Cristòfol del Far o de Can Bordoi, església ja documentada al 1023 però que fou reconstruïda al mateix temps que s'aixecava la casa a principis del segle XX.
Sant Cristòfol del Far o de Can Bordoi
Feta la visita a tot el conjunt, continuo la caminada, ara seguint un senderoi que va per la dreta de la Carretera del Corredor i que es correspon amb el GR-92, de fet la ruta d'avui transcorre en part per dues de les etapes del GR ja que des de la pedrera dels Dous fins al Coll de Can Bordoi es part de l'etapa 16 i del Coll fins al Turo del Vent de la 15, tenia previst arribar a visitar Sant Andreu del Far, però ja fa una bona estona que m'he vist en la tessitura de enfundar-me en la capelina i no semble que vulgui deixar de plovisquejar, així es que arribant al Turo del Vent decideixo escurçar la caminada, dono mitja volta i em dirigeixo a trobar Castell Vell, arribo a la casa de colònies del Castellvell que funciona des de els anys 60 i que esta sota mateix de les restes del Castell.
Castell de Llinars o Castell Vell
Castellvell del Far o de Llinars o simplement Castellvell, que aixeca les seves ruïnes a l’est del coll de Can Bordoi, a 401 m d’altitud surt ja esmentat el 1023, el castell s’ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448 i aleshores els senyors traslladaren la seva residència a una casa de la vila de Llinars, erigida al voltant de l’antiga església de Santa Maria de Llinars, que esdevingué el centre administratiu de la baronia. Unes excavacions al Castellvell posaren al descobert tota l’antiga estructura, envoltada de fossats, que ara es troba consolidada i visitable. En les ruïnes i especialment als fossats aparegué tot el material que tenia el castell en el moment de la seva destrucció pel terratrèmol i, en especial, una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV, algunes peces amb l’escut dels Corbera, amb les quals es va fer el ja esmentat museu a Can Bordoi.
casa de colònies de CastellVell
Un cop visitat i al intentar seguir la ruta preparada m'adono que no puc seguir, ja que tindria que passar per l'interior de la casa de colònies i semble no poder ser, coses que te el preparar les rutes sobre plano, em fico al bosc i vaig cercant possibles camins i no sense alguna dificultat al final vaig a sortir a la entrada de la finca de Can Censat que semble tenir annexe la capella de Santa Francesca, ara esta totalment rodejada de un tancat i semble ser ha canviat de nom, ja que a la porta esta escrit Montalbir del Vallés, vista la impossibilitat de visitar el lloc vaig a
entrada a Montalbir del Vallés abans, Can Censat
sortir a la B-510, la creuo, cerco un viarany i faig cap envers Can Capa, segueixo endavant i arribo a Can Gallard a tocar ja de la C-35, pel sender segueixo ruta, caminant un tram a tocar de la nova línia del TGV, ara torno a creuar per dessota tot el guirigall que produeix la infraestructura viaria, agafo envers la dreta el corriol que va acompanyant el Mogent fins arribar al pont vell per on travesso el riu, uns metres mes i arribo on tinc el vehicle, com degut al plugim no he parat a fer el mos, ara aprofito i en faig un de rapit, enllestit l'assumpte, ja poso rumb a Martorelles on arribo a dos quarts de tres.
Crec que malgrat la climatologia ha estat un mati ben aprofitat i un passeig molt agradable i sense cap mena de dificultat.


1 comentari:

  1. Si, està molt xulo tot, pero a mi em barrufava que entre Llinars de munt i Llinars de Baix, debia estar, doncs Llinars del mig!!!!!
    no t'enfadis, saps, les fotus son molt maques,i el ecrit es molt amè, quan pots estar tanta estona sense respirar, un apunt:
    possa punts!!!!

    ResponElimina