DEL COLL D'ESTENALLES A LA MOLA PEL MONTCAU

Dilluns 06,00 h; sona el despertador, toca llevar-se, avui hem quedat en pujar a La Mola el Salva el Jose i jo, l'idea es començar al Coll d'Estenalles i he preparat una ruta que faci mes amena la caminada, surto de casa, a la cantonada de Primavera amb Horta espero al Salva, arriba quan manquen 10 minuts per les set, agafem el seu cotxe i anem a Santa Perpetua a recollir al Jose, el Salva diu de anar a trobar la AP-7, enllaçar amb la C-58 i arribant a Terrassa anar a buscar la carretera de Matadepera, però el Jose diu de anar per Palau, Caldes, Castellar i ja, Matadepera, així acabem fent-ho per desgracia per ell, va a la part posterior del cotxe i amb tanta corba, es mareja, a mig camí entre Matadepera i el Coll d'Estenalles tenim que parar un moment per que agafi aire i passi al seient de davant i jo passo al de darrere, arribem a la zona d'aparcament del coll, deixem el vehicle i travessant la carretera iniciem la caminada per la pista asfaltada que passa per l'esquerra del punt d'informació que esta en obres. Quan portem fets aprox. uns 500 m. agafem el corriol que per

taula d'orientació al cim del Montcau

l'esquerra de la pista inicia la pujada fins al cim del Montcau on arribem després d'uns 800 m. força costeruts, el dia esta mig enteranyinat lo que no permet poder gaudir a plaer de les vistes, així dons després de les fotos de rigor i un cop recuperats de la pujada, iniciem la davallada pel corriol que porta a sortir al Coll d'Eres, arribats que hi som, els proposo desviar-nos per visitar la Cova Simanya, així ho fem, primer parem per visitar la Cova Simanya Petita, molt mes petita, com el seu propi nom ens fa saber, però no per això deixa de tenir el seu encant, continuem fins arribar a la Simanya Gran.

Cova Simanya:
La cova Simanya, situada al vessant est del Montcau a uns 900 m d'altitud, és una de les més accessibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís. La cova Simanya i d'altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís quan aquest encara no havia estat tan profundament disseccionat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 i els 450 m, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars. A mitjans segle XIX, Víctor Balaguer explicava que aquesta era la cova del drac, cosa que és errònia per que la verdadera és prop de la Mola, dins hi havia una ciutat i els seus habitants encantats. Diuen que homes dones i nenes nus i descalços estaven arrenglerats a les parets com si fóssin en una carnisseria. També hi veien carrers i places plenes de petites llums que voltaven per la cavitat. El sacerdot Ermèndia, al segle XVII, s’hi va aventurar i va explicar tot això, fins trobar, en una gran plaça, un munt de fems frescos, que feren sospitar la presència d’una bèstia horrorosa per la qual cosa recular ràpidament i en molt de temps ja no i tornaren a entrar.

detall de la Cova Simanya

Ens hi aturem un estona llarga, llàstima que nomes portem una petita llanterna, quan creiem que ja hem vist lo que els mitjans ens permeten, iniciem la tornada al Coll d'Eres ara en pronunciada pujada, arribem dalt i asseguts en els murs de pedra fem el primer mos del dia, un pic acabem, reiniciem la caminada, quan portem fets poc mes de 3,5 km; ens trobem amb el Roure del Palau, roure de grans dimensions que es troba a la dreta del sender, seguim ruta i en uns 1000 m; mes arribem al Collet dels Tres Termes, aquí, tornem a deixar la pista per endinsar-nos en un corriol que per

Font Flàvia

l'esquerra es desvia d'aquest per anar a trobar la Font Flàvia, on arribem en uns 300 m; ens portem l'agradable sorpresa de que te aigua, de la que fem un tast no sense abans olorar-la escarmentats per lo que ens passa dilluns passat, seguim pel corriol que pocs metres mes endavant fa un pronunciat gir a la dreta i en poc mes de 500 m; ens porta a trobar Els Obits .

Els Obits
Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles

Els Obits

Llàstima dels evidents senyals de bretolades que semble que es venent succeint a traves dels anys per les dates de les pintades, seguim pel corriol que ens mena a sortir a la pista principal uns 200 m. mes endavant d'on l'hem deixat, ara ja posem la directa fins que arribem sota del Morral del Drac quan portem una mica mes de 7,5 km; a partir d'aquí ja iniciem la pujada

Morral del Drac

que en un quilometro ens portara fins a topar amb la flamant i nova taula d'orientació dalt de La Mola, donem una volta pel lloc i veient que es massa aviat per fer el segon mos, decidim iniciar el retorn, ara el pla de ruta es desfer el camí sense apartar-nos de la pista principal fins arribar al Coll d'Estenalles, així ho fem fins que arribats que som al Collet dels Tres Termes decidim que es bon lloc per fer el mos, ens apartem una mica de la pista i en un petit turo a la dreta, ens

Sant Llorenç del Munt

aposentem i donem bona compta de lo que havíem deixat al mati, un cop hem acabat tornem a la pista i ara ja si que no la deixem fins que anem a espetegar al punt d'informació, travessem la carretera i quan manquen 14 minuts per les cinc, arribem al cotxe, pugem, el Jose davant...........i posem rumb a Matadepera, ara si que anem a trobar Terrassa i d'aquí per la C-58 i AP-7 arribem a Santa Perpetua, deixem al Jose i ja enfilem envers Martorelles, ens acomiadem amb el Salva quedant en principi per dijous a les vuit per fer una petita sortida pels voltans.