PASSEJANT ENTRE SENTMENAT I SANT LLORENÇ

Dilluns 5,45 h, sona el despertador, toca llevar-se, dissabte vaig parlar amb el Jose i li vaig comentar que el Salva tenia ganes de pujar a La Mola tots tres, varem quedar de fer-ho el proper dilluns però emprant un altre ruta, i ja que dilluns passat varem fer el Turo de l'Home i el que ve farem La Mola, decidim que avui, farem una caminada tranquil·la sense posar-nos cap mena de fita, arribant allà on els peus ens portin, intentant això si, trobar

primeres llums del dia

algun corriol, font, o lloc d'interès no conegut encara. Així es que a dos quarts de set el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem al poble i seguim per la carretera en direcció a Castellar fins que per la dreta ens surt al pas el Camí de Guanta per on ens desviem, quan hem deixat enrere les Cases de Can Vinyals i en un revol de la pista, d'on surt el Camí de Can Senosa, aparquem el vehicle e iniciem la caminada pel Camí de Guanta mentre la llum del dia foragita les

Casa de Guanta

ombres de la nit, en uns 2,5 km, arribem a la Casa de Guanta, l'idea que portàvem era la de agafar el corriol que després de passar per la Font Falsa, va resseguint el Torrent de Guanta, però nomes deixar la Casa de Guanta veiem que per l'esquerra de la pista i coincidint amb unes marques de guix al terra pareix que algú ha netejat lo que semble l'inici de un corriol, decidim endinsar-nos, esta marcat amb guix tot ell i s'aprecia que han fet un treball d'esporga i neteja, indicis clars de que no fa gaire, ha sigut escenari d'alguna marxa organitzada, el corriol te una forta pendent i algun que altre tram on has de fer servir les mans, això a part, no

protecció al voltant de l'Avenc del Castellet

presenta gaires dificultats, així es que en 1,5 km, aprox. ens porta a sortir al Camí del Castellet que agafem envers la dreta, arribem a la casa del Castellet i nomes depassada, deixem la pista per agafar un corriol que surt del costat de la bassa d'aigua i que passa per la dreta del petit turo on es troba el diposit d'aigua contra incendis, seguim pel corriol fins que ens porta a sortir al Camí de Caldes de Montbui on girem envers l'esquerra i per on seguim poc mes de 200 m, el deixem per

Avenc del Castellet

agafar un altre corriol que surt per la dreta i que no deixem fins que es converteix en pista ample i ens porta a passar per davant de l'Avenc del Castellet, l'han voltat d'una protecció feta amb pals de fusta i han fet una neteja del bardissar que l'envoltava, la veritat es que era un perill tal com estava últimament, encara que diu la tradició que una truja prenyada de la casa del Castellet hi va caure, i que setmanes mes tard la varen trobar junt amb vuit garrins tots sans i estalvis voltant per Castellar. Seguim pista endavant i en uns 1,5 km, arribem on el topo del ICC indica que es troba la Font del Solell, prestem atenció i uns metres mes endavant en un

Font del Solell

pronunciat revolt de la pista veiem un corriol per l,esquerra, ens endinsem i en uns metres trobem mig amagada la font, a prou feines regalima aigua per la pared, aigua que alimenta el Torrent de la Jofresa que al seu temps, es tributari de la Riera de Caldes, un cop visitada la font seguim camí per la pista en direcció al Coll Monner, quan ens manca poc per arribar-hi, i en un revolt amb bones vistes, decidim fer la preceptiva parada d'avituallament, un cop apaivagat el runrun de la gana, reiniciem la caminada,

restes de la antiga casa de CollMonner

arribem a les restes de la casa de CollMonner, seguim i arribem dalt el coll, aquí i lleixin les indicacions dels pals informatius, veiem que a 2 km, es troba l'ermita de Sant Jaume de Vallverd, encara que s'aparta del camí que portàvem, decidim que la visita a aquest vestigi del romànic be val els quilometres de mes, així que hi posem rumb, en algun encreuament agafem la direcció equivocada i ens apartem del "bon camí" quan ens adonem la volta ja seria massa gran, així que ho deixem per altre

Parany del Federico a tocar de Can Cadafalac

ocasió i seguim camí ara ja de tornada. Quan portem uns 12 km, arribem al Parany del Federico a tocar de la Casa de Can Cadafalc, passem pel davant de la casa i pel Camí de Can Cadafalc, també conegut com Camí de Castellar a Sant Llorenç, continuem fent camí, 2 km, mes i arribem a l'Alzina Balladora, aquí, agafem el Camí del Puig de la Creu que deixem 1 km, mes endavant per agafar un corriol que per l'esquerra, en forta davallada i amb trams on es te que anar amb compte i fer servir mans i peus, ens mena a sortir a la Font de la Fagina, el lloc es agradable i esta en proces

Font de la Fagina

d'adequació......encara que molt lent, però ens trobem amb una desagradable sorpresa, quan anem a omplir les ampolles d'aigua que ja estaven buides, ens ve al nas una olor desagradable, com a animal mort, mirem pel voltants cercant la causa però no trobem res, quan vaig a fer el primer glop d'aigua, ens adonem que la ferum, ve de l'aigua mateixa, buidem les ampolles que queden amb aquesta desagradable olor, sort que uns metres mes enllà aprofitant un reguerot han fet una mena de font de la que cau un minso rajolí, esbandim una ampolla on portàvem vi i l'omplim d'aigua que bevem no sense abans assegurar-nos que compleix amb les tres condicions que de petits en varen ensenyar a l'escola, a saber que sigui insípida, que sigui inodora i que
sigui incolora.

petit bolet trobat pel camí

Ja que som aquí i tenim aigua i taules fem el segon mos del dia, un pic estem llestos reiniciem la marxa i per unes escales de pedra baixem al Torrent de Can Montllor sortint sota mateix del Salt de Montllor que rau sec, ara agafem l'estret corriol que va resseguint el torrent aigües avall, bo, lo d'aigües avall es un eufemisme ja que avui baixa pràcticament sec, arribem a les instal·lacions agropecuàries de Can Montllor de Dalt, on ens incorporem al Camí de Can Montllor que
seguim poc mes de 100 m, ja que se seguir endavant, ens portaria dalt la Serra Cavallera, així dons optem per seguir un corriol que uns cops mes aprop i altres menys, va resseguint el Torrent de Can Montllor fins que arribant a una esclarissada del bosc motivada pels treballs amb les línies de alta tensió i després de passar per sota de una de les torres, anem a trobar els carrers asfaltats de Can Vinyals, després de passar per on te inici el tram de camí que mena al Dolmen de Serra Cavallera ens endinsem en un corriol que baixa a trobar el Camí de Guanta uns metres per sota d'on aquest mati hem deixat el cotxe, hi arribem, ens pugem i ja poso rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i ja cap a Martorelles. Ha estat una caminada sense gaire a destacar però hem trobat una font nova, hem passat per camins per on no havíem passat fins avui, hem situat encara que no trobat un altre ermita i ens hem omplert els ulls de bellesa i el pulmons d'oxigen, que mes es pot demanar.