Diumenge 4 de maig, En eixir de la pensió no trobem cap lloc perquè puguen fer el café del mati, deu estar per la ressaca del partit de l'Osasuna, com el Sadar és a tocar de la zona universitària per on ix de Pamplona el "Camí", ens estalviem un bon tram, creuem el campus fins que pel Puente de Acella creuem el riu Sadar i per pista pavimentada circulem en paral·lel a la carretera que porta a Cizur Menor. Arribats a Cizur el primer que fa el grup es cercar un lloc per a fer el café del mati, com ja m'he llevat amb dolor al turmell esquerre i supose que aixo em retardara, comente que aniré tirant i ja m'agafaran.
 |
| eixint de Pamplona amb les primeres llums del dia |
A partir de Pamplona el paisatge ha canviat per complet, si abans tot
eren boscos, ara tot és grans extensions de camps de cereals moguts pel
vent amb el telo de fons del Parc Eòlic del Perdon
que deixen unes imatges de gran bellesa, Quan porte fets uns 7
quilòmetres el camí comença a guanyar altura, un quilòmetre i mig més
endavant trobe un petit embasament a tocar del despoblat de Guendulain, aquest recull l'aigua de diversos barrancs, seguisc endavant i arribe a Zariquiegui on em rep la grandiositat de l'església de San Andres amb la seua portada romànica. Passat el poble queden enrere les pistes i comença una senda que transita entre boixos i arços.
 |
| camps de cereals i al fons, el Parc Eòlic del Perdon |
La pujada es va fent més pronunciada, la qual cosa fa que junt amb el
dolor del peu no camine massa de pressa, l'idea que portava era esperar
al grup dalt de l'Alto del Perdon
si aquest no m'havia agafat abans, arribe dalt, bufa un vent que fa
feixuc estar-se allí parat, així doncs faig unes fotos al monument al
pelegrí obra de l'escultor Vicente Galbete,
gaudisc una estona de les vistes i decidisc iniciar la baixada, almenys
fins que trobe un lloc arrecerat del vent. La baixada és per pista
ampla però molt pedregosa, cosa que la fa de mal transitar, trobe uns
bancs de fusta i com ací no bufa el vent decidisc parar a esperar mentre em cruspisc unes peces de fruita.
 |
| dalt l'Alto del Perdon |
Espere mitja hora i en veient que no arriben em pose altre colp en marxa, quan porte uns 17 quilòmetres arribe a Uterga on destaca l'església de La Asuncion originàriament del segle XVI encara que amb modificacions posteriors, un poc menys de 3 quilòmetres i arribe a Muruzabal, el primer que destaca és l'església de San Esteban, malgrat el dolor del peu, decidisc desviar-me i fer el dos quilometres per a visitar l'ermita de Santa Maria de Eunate, de camí passe de a tocar de la petita ermita de Santa Lucia.
 |
| ermita de Santa Maria de Eunate |
Santa Maria d'Eunate és una església romànica situada prop de Puente la Reina, a Navarra. L'arcuació poligonal que l'envolta és l'origen del seu nom, ja que Eunate significa «cent portes» en basc.
Senzilla,
original i misteriosa, construïda el 1170, el seu origen no és clar.
Alguns historiadors han remenat la possibilitat que fos obra dels
templers o hospitalers de l'orde de Sant Joan, mentre que la tradició
popular atribueix la seua construcció a una reina o senyora, la
sepultura de la qual jeu sota les pedres, perquè en fos la seua capella
funerària. El descobriment d'enterraments entre les columnes del
claustre i les restes d'una sepultura al peu de la porta d'entrada,
entre els que va aparéixer una petxina de pelegrí, confirmen que va
servir de cementeri de pelegrins.
El conjunt és de planta
octogonal i està envoltat per una bonica galeria porticada de 33 arcs,
amb capitells decorats. L'harmonia de la planta octogonal queda trencada
per l'absis pentagonal i una torreta de planta quadrada adossada al
costat de l'epístola. Als murs exteriors s'alternen finestres calades i
cegues i dues portes d'accés, la del nord davant el Camí, molt decorada,
i una altra de més senzilla cap a ponent.
 |
| Santa Maria de Eunate, galeria porticada |
Mentre gaudisc de la bellesa de la construcció em truca el Jose Maria, estan arribant a Muruzabal i em comenta que no es desviaran per visitar Eunate, quedem que ens trobarem a Puente de la Reina i agafe un sender que em portara fins a Obanos. Ací era el punt on històricament es trobaven el Camí Francés i el Camí Aragones, punt que més modernament s'ha traslladat a Puente de la reina. Hui és dia de comunions i la plaça de l'ajuntament on es trona l'església de San Juan Bautista és plena de gom a gom. Obanos és conegut per la representació cada dos anys del Misterio de Obanos que és catalogat com a Fiesta de Interes Turistico Nacional.
 |
| Obanos, església de San Juan Bautista |
Ara ja és qüestió de fer els poc menys de 2 quilòmetres que manquen per arribar a Puente de la Reina, a l'entrada rep als pelegrins un monument aixecat damunt una pedra on es pot llegir "Y DESDE AQUI, TODOS LOS CAMINOS A SANTIAGO SE HACEN UNO
SOLO" Per la carretera creue el poble fins a arribar al carrer Major per
on continue, al final d'aquest es troba el pont que done nom al poble, Puente
la Reina, "encreuament de camins", vila medieval en la qual es fonen
les dues vies principals del Camí de Santiago, és un dels enclavaments
de major sentit compostel·là situats a Navarra. El continu tràfec de
pelegrins, les petxines i bàculs formen part del paisatge urbà d'aquesta
vila, magnífic exemple de "pueblo-calle", situada a 24 quilòmetres de Pamplona.
 |
| entrant en Puente de la Reina |
Caminar per la seua estreta rúa
Major es converteix en un agradable exercici que permet descobrir joies
arquitectòniques com les esglésies del Crucifico, Santiago i Sant Pedro,
i bells edificis plens de detalls d'influència jacobea. Però, sens
dubte, el pont romànic sobre el riu Arga serà el que més ens sorprendrà.
És un dels exemples d'arquitectura romànica més bells i senyorials de la ruta jacobea i el que dóna nom a aquesta vila
 |
| Puente de la Reina, pont damunt el riu Arga |
Mentre creue el poble, em truca el Jose Maria per què m'acoste a mirar un alberg que els han recomanat quan eren dalt l'Alto del Perdon, aquest es troba després d'una rampa que ix davant mateix del pont, a hores d'ara de la ruta, la rampa semble pitjor del que és en realitat, el lloc
és de nova construcció i disposa de totes les "comoditats" que es poden
demanar, deixem les coses i de seguida anem al menjador per fer el dinar perquè són a punt de tancar cuina. Després
d'endreçar-nos i descansar una mica, tots menys el Joan baixem a fer un
tomb pel poble i ja aprofitem per fer un berenar/sopar. Tornem a
l'alberg i el Joan ens sorprèn amb un preciós poema que ha escrit mentre nosaltres érem al poble.
 |
| Puente de la Reina |
Un poquet de conversa i a dormir, que en els albergs no es pot anar a dormir tard, demà serà un dia dur, no tant per la ruta en si, com que per desgràcia, en arribar a Estella ja hem de donar per acabat aquest tast del "Camí" i tornar cap a casa.
Distancia total: *26.88 Km/23,70 Km. (*els fets per mi)
Altura mínima: 349 m
Altura Màxima: 763 m
Desnivell màxim: 414 m
Ascensió acumulada: 414 m
LA ETAPA AL BLOC DE LA MARIA CLARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada