dimarts, 20 d’octubre de 2009

MARE DE DEU DE LES ARENES- SANT LLORENÇ DEL MUNT

Dilluns, avui, el despertador no ha sonant, així que en lloc de llevar-me a les sis, ho he fet a tres quarts de set, truco al Jose i quedem per un quart de vuit, com ja ho tenia casi tot preparar d'ahir a la nit, agafo els trastos, pujo al cotxe i em dirigeixo a buscar-lo, arribo a Santa Perpetua puja al vehicle i posem rumb envers Castellar del Vallés, avui l'idea es pujar a La Mola, sortim de Castellar per la B-124 que porta a Sant Llorenç Savall, quant som a
Mare de Deu de Les Arenes
l'alçada de l'ermita de La Mare de Deu de Les Arenes, aparquem el cotxe i iniciem la caminada seguint d'inici, les marques verdes i vermelles de la Matagalls-Montserrat que va resseguint la Carena de l'Illa, quant arribem al Coll Llarg, deixem que el sender marcat fugi per l'esquerra i agafem un corriol que ens porta a trobar les cingleres que començant a les Castellasses de Can Torres, passant pel Morral de la
Castellassa de Can Torres
Codoleda i els Plecs del Llibre, semblen acabar al Turo del Gurugú, cingleres que anem resseguint per corriols que posen a prova el meu innat vertigen, a tocar del Coll de Grua, anem a sortir al Camí de Castellar del Vallés a La Mola, l'agafem en sentit La Mola, ens porta altre cop als peus del Gurugú ara per la vessant de ponent, passem pel Mal Pas de la Castellassa i arribats als peus dels Plecs del
superant el vertigen
Llibre pràcticament els rodegem i per l'esquerra pugem dalt per un sender mig corriol, mig canal, un pic som dalt, ens recreem la vista no sense notar jo aquest inici de tremolor a les cames que m'acompanya fa ja una estona, seguim pel corriol que en menys de 200 m. ens mena al Camí dels Monjos, camí que agafem i que ja no deixarem fins arribar al cim, no sense aturar-nos sota la Panxa Contenta a visitar
avenc de la Panxa Contenta
un parell d'avencs. Arribant a tocar del Monestir, tenim que deixar pas a les cavalleries que amb els lloms ben carregats inicien la davallada en busca de provisions, aquí dalt com ho diria............fot un fred que pela, l'aire es gelat i la boira semble talment que ens tingui que engolir, cerquem un lloc arrecerat i
sistema de transport ecològic
fem un petit mos, quant acabem entrem al restaurant i ens prenem un tallat el Jose i un cacaolat ben calent jo, cosa que ens fa entrar en calor, ara ja fem un tomb pels
Monestir de Sant Llorenç del Munt
voltants, fem us de la nova taula d'orientació, encara que poc podem divisar de lo que aquesta ens indica, la boira ho tapa pràcticament tot per sota nostre. Iniciem
nova taula d'orientació
la davalla anant a trobar el sender que porta al Coll d'Eres, el seguim fins arribar al Morral del Drac, ens aturem a visitar l'avenc i un pic visitat en lloc de seguir el sender, ens desviem envers la dreta i ens endinsem en la Canal de Santa Agnès que
en forta pendent ens va allunyant del cim, no trobem Santa Agnès, un altre cop serà, però quant ja hem deixat la canal i els nostres peus van trepitjant un ferm mes
Morral del drac
acollidor, ens semble veure a l'esquerra del camí una petita columna de fum i als nostres nassos arriba olor a llenya cremada, trèiem el cap i resulta que a la Barraca del Bord, petita balma obrada, hi viu un home que segons ell porta aquí mes de 34 anys, fem petar la xerrada una estona sense treure gaire cosa mes en clar, ens acomiadem i seguim el nostre camí, sempre davallant anem fent ruta fins que anem a sortir al Camí del Dalmau, on ens tornem a retrobar amb les marques verdes i vermelles del Matagalls-Montserrat que ve de Sant Llorenç Savall i va a trobar les Arenes, l'anem seguint, quant el Camí del Dalmau va a sortir a la Carretera B-124, a tocar del Revolt Rodo, el deixem i per la llera de la Riera Seca anem fent via fins arribar a l'ermita de la Mare de Deu de Les Arenes on hem deixat el cotxe aquest mati, l'agafem i poso rumb a Santa Perpetua on deixo al Jose i ja cap a Martorelles on arribo a tocar de les sis. Avui no hem fet gaires km. però passar de aproximadament els 400 m. fins als 1.100 m; es el desnivell màxim assolit fins ara per mi, i a les cames, es nota.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada