dimarts, 27 d’octubre de 2009

DE SANT PERE I SANT FELIU A SANT SADURNI DE GALLIFA

Dilluns 5,40, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, hem quedat amb el Jose a dos quarts de set aprofitant el canvi d'hora, avui, l'idea es pujar dalt els cingles de Gallifa a trobar la ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa, fita que teníem pendent des de que al març varem arribar fins Gallifa i ens varem assabentar de la seva existència.
Agafo el cotxe i poso rumb a Santa Perpetua, el recullo i passant per Palau i Caldes, arribem a Sant Feliu de Codines, aquí agafem la carretera BP-1241 en direcció a Sant Llorenç Savall, arribem a Gallifa, passem de llarg per les poques cases a ran de carretera i després de un revol pronunciat, ens endinsem pel Camí de l'Església i aparquem el vehicle en una petita esplanada a tocar de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu ens dediquem una estona a visitar aquesta per fora, així com els seus voltants amb el petit cementiri annexe inclòs.
voltants de l'Església de Sant Pere i Sant Feliu
Sant Pere i Sant Feliu

L' església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa es va refer avançat el segle XII i es va consagrar en una data desconeguda entre el 1140 i el 1180, en temps que era senyor de Gallifa Bernat de Rocafort, ja que en el testament sacramental del dit noble, jurat el 12 de juliol de 1184, diu que va deixar a l'església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma.
Aquesta església fou restaurada fa pocs anys. L'absis central mostra en el seu interior tres arcs que el
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
divideixen en tres trams, amb una finestra de doble esqueixada en el centre de cada un d'ells, que exteriorment es corresponen amb tres trams de sis arcuacions cegues dividits per lesenes que reposen sobre un petit bancal que recorre totalment l'absis. Les absidioles són llises exteriorment i molt baixes, i tenen sobre seu un fris de sis arcuacions cegues, continuació de les de l'absis, que s'acaben sobtadament, sense lesenes ni separació especial, per continuar llis el mur de la nau. El portal de l'església, de mig punt, és al centre de la cara de migdia de la nau i té una finestra entre la porta i l'absidiola de la mateixa part de migdia. Una finestra semblant es troba al mur de ponent.
Tota l'edificació és feta amb carreus treballats de tipus mitjà i té la volta coberta en forma de reble. Aquesta volta és de canó o de mig punt, però es mostra un xic apuntada a la banda de ponent, la qual cosa confirma la datació que la documentació situa entorn del 1150. Aquesta església, centre espiritual de la parròquia de Gallifa, té la rectoria, en la qual hi ha el campanar, a uns cinc minuts de distància. Les imatges de Sant Pere ad Víncula i Sant Feliu l'Africà són de l’escultor Camil Fàbregas, en alabastre (1950).
forn de ceràmica camí de la Rectoria
Ara, ja iniciem la caminada i ens dirigim envers la l'edifici de la antiga rectoria, del que destaca el seu campanar, d'aquí seguim pel Camí de la Rectoria anant a trobar la BP-1241 no sense passar a tocar de Can Narcís i Can Bosc, seguim per la carretera uns 800 m. en sentit Sant Llorenç, abans que aquesta, passi per damunt del
La Rectoria, Gallifa
Torrent de les Maioles, agafem una pista de terra que s'endinsa en una zona que fa uns anys pa patir un desastrós incendi i que esta en fase de repoblació,anem fent camí per una pista ample i sinuosa que amb suavitat es va elevant, quan portem poc menys de 5 km. arribem al mas Sobregrau, un del de mes tradició històrica, ja documentat des del 1200, seguim per la ruta que havia preparat però surt un
carrer de Gallifa
habitant del mas i pregunta on anem, li diem que a Sant Sadurní i ens diu que per allí no i ens indica un altre sender, després de baixada he comprovat que si que es podia........falta d'informació, o interes en que no seguesqui'm per allí, tornem sobre les nostres passes i agafem el sender que ens indica, que evidentment també ens portara a la nostre fita, en un revol pronunciat del sender veiem un corriol estret que semble anar en la direcció correcta i com no, l'agafem, en poc mes de 300 m. ens porta a salvar un desnivell de casi 100 m. per una canal que entre graus, cornises i grans còdols estimbats dels cims va ascendint fins a trobar la pista que portàvem, però escurçant uns quilometres el camí, quan es poc mes de un quart de onze, fem la preceptiva parada d'avituallament, seguim la ruta i poc abans d'arribar al Collet de Sant Sadurní, agafem un altre corriol que ja no deixarem fins anar a sortir a tocar del cim i a les envistes de la ermita de Sant Sadurní
Sant Sadurní de Gallifa amb les restes de la casa dels ermitans
Sant Sadurní

La primera menció de Gallifa és de l'any 939 i es refereix a la capella de Sant Sadurní, dita abans de Sant Sadurní de la Roca . Fou construïda al cim de la muntanya de Sant Sadurní, de 951 m. d'altitud, prop de la qual hi havia un castell consistent segurament en una simple torre, de la qual podria ésser resta l'actual cisterna, i també es veuen alguns murs que podien defensar el planell superior; els vells documents parlen
Sant Sadurní de Gallifa
d'aquest castell fins el 978. En aquest punt, que era abans un dels límits entre els comtats de Barcelona i el d'Osona, ha restat la capella romànica de Sant Sadurní, que algun temps fou un petit priorat de Sant Pere de la Portella (Berguedà), amb una nau i amb un absis amb finestres decorades amb arquivoltes de pedra tosca i rajol. Al seu costat té restes d'una altra capelleta amb absis, ara aprofitada per a cisterna.
Annexa a la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans, ara ruïnosa, feta per Pere Sobregrau el 1714. Capella i casa es troben dintre la gran heretat de Sobregrau, un mas molt renovat, amb capella pròpia.

Un cop visitats els voltants, presses les imatges de rigor e intentat albirar quelcom del paisatge, cosa del tot impossible degut a l'espesa boira que ens acompanya tot el camí, iniciem la davallada, ara com ja es habitual, deixo el gps que vagi gravant el trak de la ruta i fem cas de l'innat sentit de l'orientació del Jose que va cercant corriols i dreceres que facin mes ame el camí, de vegades massa
corriol que ens porta a Gallifa
ame i tot...... així, ens anem allunyat del cim davallant casi a velocitat de creuer ja que en una mica menys de 3 km. desfem els 330 m. de desnivell que al pujar, hem fet en 8 km. arribem a la carretera i ja pel Camí de l'Església anem a trobar el vehicle, pugem i emprenem la tornada, encara que arribant al final del poble, li dic

Castell de Gallifa entre boires
al Jose que no puc marxar de Gallifa sense retratar el monument del Mil·lenari, així que parem el cotxe i fem unes fotos al monument, ara ja si posem rumb a Sant Feliu on parem un moment a prendre unes cerveses, la meva sense alcohol, ara ja, ens dirigim a Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles. Ha estat una sortida
monument al Mil·lenari
curta però intensa, avui el tremolor a les cames pel vertigen, ha estat apaivagat per la espesa boira que ens ha acompanyat en tot moment, ja que bona part de la caminada ha estat per trams molt aeris per damunt de les cingleres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada