dilluns, 23 de març de 2009

PASSEJADA ENTRE SENTMENAT I CASTELLAR DEL VALLES (SEGONA PART )

Dilluns, 5,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno i surto al carrer a agafar el cotxe, hem quedat amb el Jose per continuar "explorant" la zona compresa entre Sentmenat i Castellar del Vallés, arribo a Santa Perpetua a dos quarts de set, ja m'està esperant, puja i enfilem envers Sentmenat, arribem al poble i agafem la carretera C-1415A, que porta envers Castellar i deixem
Masia Restaurant Can Vinyals
al cotxe davant mateix de la Masia Restaurant Can Vinyals i quant son tres quarts i cinc de set, comencem a caminar pel Camí de Can Montllor, deu minuts després, girem envers l'esquerra per agafar el camí que porta a Can Padro, anem seguint el camí i ara per pista mes o menys en bones condicions, ara per corriols, anem seguint les indicacions que porten a la Font d'en Gurri, on ja varem estar el dilluns passat, per lo qual passem de llarg el trencall que mena a la font. Quant portem una mica mes d'un hora, sortim al Camí del Puig de la Creu aproximadament a la mitat entre el
monòlit de pedra al lloc anomenat L'Alzina Balladora
Puig i l'Alzina Balladora, l'agafem en direcció a l'Alzina Balladora, quant hi arribem, agafem el Camí de Can Cadafalc que en una mica mes de quilometre i mig, ens porta ben be a les portes de Can Cadafalc, aquí, ja girem envers l'esquerra i seguim pel Camí Carener de les Roques d'Aguilar, sender que com el seu nom indica, va resseguint la carena de aquest conjunt de roques formades per conglomerats i que em recordaven a petita escala uns cingles, potser per que en alguns trams, tenia que fer de cor for degut al meu vertigen, quant son les 10.00h. i portem fets uns 9 km, decidim que ja es hora de fer un most, així que ens aposentem damunt de una de les roques amb una excel·lent vista tant a La Mola Com al llogaret de Les Arenes amb la
ermita de la Mare de Deu de Les Arenes vista de Les Roques de l'Aguilar
seva ermita, també es veritat que mentre vaig donant compte del entrepà, penso que si la taronja que porto se'm surt de la motxilla, la recolliré quant arribem a Les Arenes.......un pic hem acabat, cerquem la forma de baixar al Ripoll, les pendents son tan pronunciades per aquí, i amb els conglomerats pelats sense res per agafar-se, que decidim fer una mica mes de volta i cerquem un lloc on la baixada al
Riu Ripoll
riu, sigui menys arriscada, un cop al Ripoll, el travessem per unes pedres que degut al poc caudal, ens ho permeten, pugem a la carretera i la creuem davant mateix del petit aparcament que queda per sota de la ermita

Riu Ripoll

El riu Ripoll neix a la Serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall a 640 metres d'altitud dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, on s'uneix al Besòs.

La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.




Ermita de la Mare de Deu de Les Arenes
Tot i que no se’n té certesa, se suposa que l’orde benedictina que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer bastir l’ermita entre els segles XI i XII. Se sap que el 1121 ja estava dempeus.
ermita de La Mare de Deu de Les Arenes
Es tracta d’una capella d’estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L’absis, la nau i la casa daten del segle XII; l’allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord.
ermita de La Mare de Deu de Les Arenes
La Mare de Déu de les Arenes s’anomena popularment la Mare de Déu de la galledeta, a causa d’una galleda de plata que la imatge romànica duia, i a la qual els fidels demanaven pluja. La imatge de la verge amb una fruita a la mà dreta i l’Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda el 1936.

Donant un tom pels contorns, veiem que per aquí, passa el sender de la Matagalls-Montserrat, lo que vol dir que es un bon lloc per iniciar una caminada fins La Mola, cosa que queda anotada, agafem el sender en sentit Matagalls i travessem el Ripoll
passera que ens permet creuar el Ripoll
per una passera i agafem el Camí de la Font del Plàtan que durant un bon tram, va resseguint el Torrent del Castelló, quant portem uns 14 km de caminada, arribem a una font que suposo deu ésser la Font del Plàtan, encara que el no veure cap arbre d'aquest genere i el que damunt de la font hi hagi una rajola amb l'imatge de Sant Jordi matant el drac, ens fa dubtar, la font esta al mateix torrent, omplim les
Font del Plàtan
ampolles d'aigua i després de un petit descans, reiniciem altre cop la marxa, ara per un sender que surt envers l'esquerra del que portarem fins aquí, anem deixant a dreta i a esquerra algun que altre sender i corriol i sempre de front, quant portem uns 16,5 km. de caminada, anem a sortir al Parany del Boter, un petit altiplà a 608 metres sobre el nivell del mar i a tocar de les edificacions de Can Monner, en aquest petit altiplà, es troben tres o quatre alzines amb la clasica silueta del parany, molt aprop, també trobem una petita edificació a modus de refugi, amb una gran taula i bancs, tot ell, ben cuidat, suposo deu pertànyer a alguna associació
El Parany d'en Boter
d'ocellaires que ho fan servir per capturar ocells. arribats aquí, i veien l'hora, ens assentem sota una de les alzines i donem bona compte del menjar que hem guardat, un cop menjats i descansats, re emprenem la caminada no sense abans, fer unes fotos a un grup de cavalls i uns rucs que pasturen a Can Monner, durant uns 300 m. anem pel Camí de Castellar a Castellterçol, ara girem envers la dreta i agafem el Camí de Caldes de Montbui que després de passar pel Coll Monner comença una suau però
eugues i poltre a Can Monner

rucs a Can Monner
continuada davallada que ens porta a l'encreuament de camins dels Tres Pins on arribem quant portem fets uns 19 km; aquí, ja agafem la pista que va a trobar el torrent de Guanta, pista que anem seguint fins que aquesta, es separa del torrent per anar a trobar el Camí del Castellet, ara ens endinsem en un corriol que amb trams força costeruts va acompanyant en tot moment el torrent, fins que arribem a la font de les Nueretes, aqui, tornem a omplir les botelles d'aigua i continuem ara ja per pista, en 300 m. aproximadament, arribem a la Casa de Guanta, agafem el Camí de Guanta fins que per la dreta, trobem un desviament que indica al Dolmen de la Serra Cavallera, el seguim un tros fins que arribats al Coll del Rossinyol trobem un encreuament, agafem el sender de la dreta que porta a Can Montllor, arribats a la casa, seguim pel cami de Can Montllor que ja no deixem fins que quant portem 24,890 km i 11 hores i 47 minuts ens porta a on hem deixat el cotxe e iniciat la caminada. Agafem el cotxe i enfilem envers Santa Perpetua on deixo al Jose i ja poso rumb a casa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada